L’home llop
Un dia cap a mitjans del segle XVIII un noi jove decideix anar a visitar la seva tia que vivia en un poble lluny. L’havia convidat molts cops i al final acceptà. Per arribar-hi calia agafar el tren. Era un trajecte de dues hores i es comprà el diari per passar l’estona.
Quan baixa del tren no veu ningú esperant-lo a l’estació. Cap carro –no hi havien cotxes- ni cap persona, tot estava fosc –no hi havia electricitat. Fins i tot mirant en direcció al poble estava fosc. Com que feia fred i tenia una mica de por, no sabia què fer. Ell tot sol en anar a casa de la seva tieta es perdria, i no el trobarien. De cop s’encén un llum dins l’estació. Tot content entra. Hi ha un home assegut d’esquena a la porta. Va vestit de llenyataire, i té uns braços molt llargs. El noi saluda però no contesta ningú. Torna a saludar i silenci. Decideix seure prop de la xemeneia a llegir una mica més el diari. Al cap d’una bona estona, el llenyataire se li ha posat al costat sense ni ell adonar-se’n i pregunta al noi si al diari no parla sobre les coses que estan passant al poble. Com que li ha agafat calor el noi obre la finestra i un cop d’aire apaga el llum. Només estan il.luminats pel foc de la xemeneia.
El llenyataire era un home de celles molt espesses, esquena geperuda, braços que li arriben gairebé al terra i ulls grocs.
El noi respon que no.
-Doncs n’hauria de parlar, -li replica el llenayataire. Resulta que una nit de lluna plena van trobar mort un be. Tenia tot el coll obert. Les marques eren d’un llop, i es pensaven que es tractava d’un que s’havia escapat de la resta dels seus companys. Després de 30 dies va tornar a passar. Aquest cop la víctima fou el pastor. Les mateixes marques, i el coll igual. La gent ja estava més que enfadada. No era el mateix perdre un animal que una persona.
Tots els casos van aparèixer sempre coincidint amb la lluna plena. Les altres víctimes foren el metge, un matrimoni i una noia que va anar a buscar aigua a la font. Ara s’han organitzat grups de gent que busquen el responsable. Porten escopetes, i ja li han disparat algun tret. Han aconseguit unes bales especials.
(Les de plata serveixen per matar homes-llop).
-Però no han demanat ajuda a la policia? -pregunta el noi.
-No els cal. Ja saben a qui busquen. En les empremtes que deixa es veu que sempre és el mateix, perquè li falta un dit de la pota dreta del davant. Totes les dones i les criatures s’han tancat a casa, mentre els homes busquen el culpable. Ja s’acosten cap aquí.
El noi comença a tenir por i intenta tancar la finestra que abans havia obert.
Demana ajut al llenyataire i aquest des de darrera fa força per tancar-la. Però el noi veu alhora que li falta un dit de la mà dreta. No va tenir temps ni de cridar!!!!
Resum extret de:
FAULKNER,William. Contes de fantasmes relatats per William Faulkner.
Barcelona : Destino.
(Text extret del blog: win.memcat.org/telemat/contes/conte11.htm)
(Imatge de: canperescultura.blogspot.com)
Sobretot no us espanteu abans d'hora, ara anem a treballar una mica.
!!EXERCICIS:
-Llegeix aquest petit conte sobre L'home llop i realitza un petit resum.
-Saps què és una narració de por? Quins ingredients ha de tenir per a què sigui d'aquest gènere?
-Cerca elements dins aquest conte que formin part del gènere del terror.
-Sents passió per les narracions de por? Per què? Has vist alguna pel·lícula de por?
-Busca per internet el nom de tres autors catalans que hagin escrit contes o novel·les de terror, anota el nom de la seva obra i l'any d'edició.
-Fes la recerca d'una conte o d'una petita narració per internet i anota-la aquí. També has d'anotar el nom de l'autor i el títol. Recorda't de citar la font -pàgina we- d'on l'has extret.
-Explica una història que sigui real en la qual hagin apareguts elements de terror: fantasmes, esperits, objectes que es belluguen, sorolls, visions d'alguna cosa...
Us anoto un exemple de fet real, però recordeu que l'heu d'explicar vosaltres.
-Realitza un dibuix terrorífic que amenitzi la narració que acabes d'explicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada