dissabte, 24 de març del 2012

Fragments literaris (2). Adreçada a tothom.



Mentre deixava caure el sabó sota el raig d’aigua calenta, vaig pensar en la casa deshabitada i em va enviar una nostàlgia avançada. No em feia cap il·lusió especial iniciar la rutina d’home abandonat que es guanya la vida donant classes d’anglès. Potser perquè la traïció de l’Aina encara supurava dins meu, preferia voltar amb l’Elsa que no pas tornar a aquella vida de fracassat.

Com si aquest pensament hagués aconseguit un inesperat eco, en reclinar el cap vaig veure una inscripció al sostre que gairebé em va fer sortir el cor per la boca. En la nostra absència, algú s’havia entretingut a escriure amb un retolador vermell gruixut el missatge següent:

ON ÉS KYNOPS?

Em vaig quedar un minut llarg amb la boca oberta. No podia deixar de mirar aquella pregunta que també jo ara em feia. Sens dubte, el nostre home continuava viu i havia trobat la manera –potser a través del personal de la neteja- de llançar-nos novament l’ham.

-Vine a veure això! –vaig cridar a l’Elsa.

Mentre s’acostaven les seves passes, em vaig adonar que l’escuma de sabó s’estava diluint, així que vaig afegir-n’hi més i vaig remenar l’aigua amb la mà per cobrir-me.

L’Elsa es va asseure a la vora de la banyera i em va preguntar provocadora:

-Vols que t’ensaboni l’esquena… o que entri amb tu a la banyera?

-Les dues coses, però no t’he fet venir per això. Mira cap amunt.

En aixecar el cap, va emetre un breu crit de sorpresa mentre es passava la mà pels cabells. Després va dir:

-Només per haver aconseguit escriure aquesta pregunta aquí dalt val la pena mirar de contestar-la.

-Per què ens matin?

-Ja ho hauria fet si realment ho volgués –va afirmar l’Elsa-. De la mateixa manera que ha entrat a la nostra habitació mentre no hi érem, podia haver-nos tallat el coll mentre dormíem.

-Parles com si Kynops en persona hagués estat aquí. Creus que també és l’autor dels crims? –vaig preguntar mentre continuava fent escuma amb la mà.

-No ho sé. En qualsevol cas, sembla clar que vol que ens reunim amb ell.

-Si no fos així, ens hauria dit on.

-Potser ja ho ha fet i no ho veiem –va dir sense deixar de mirar la inscripció en vermell-. No diuen que la resposta a una pregunta acostuma a trobar-se en la mateixa pregunta?

(Fragment pàgs. 205-207)

Miralles, Francesc, (2008). La profecia 2013, Edicions 62, Èxits, Barcelona.

(Imatges extretes de: llumsdelaciutat.blogspot.com i casadellibro.com)


!!EXERCICI:

-Comencem a fer ambient literari per Sant Jordi. Escull un fragment d'una novel·la escrita en català que t'hagi agradat i comenta el perquè. Us animo a participar!

El fragment de la novel·la, narració o conte, pot ser d'un autor/a català o de fora de Catalunya, però ha d'estar escrit en català. A sota del text anota la referència bibliogràfica per si a algú li interessa llegir-lo sàpigui localitzar-lo: Cognom, Nom, (any). Títol en cursiva, Editorial, Col·lecció, Ciutat de publicació.

36 comentaris:

Rita Martin ha dit...

Rita martin navarro
2n A

L’últim llibre que me llegit a sigut “la gramàtica de l’amor” aquesta novel•la narra la història de una adolescent que va a una escola privada i passa a lli dia i nit , ella te que escriure per e-meil a els pares ja que es lluny de casa .
La Irene es la noia de en Liam , que es un noi de la escola, o al menys això creu ella , per que resulta que en Liam te 10 noies mes, ella fa una gran caiguda ja que en Liam la trencat el cor.

I quina es la solució a al problema de la Irene : la gramàtica de l’amor . A questa matèria es exclusiva per ella , se la doma el seu professor peter .

Però la Irene te mols alts i baixos : la seva companya d’habitació no la suporta i no controla els seus sentiments: arriba a sentir alguna cosa per en peter , coneix a un noi al que li agrada i es te un petit romancer amb el bibliotecari que es el noi de la seva companya d’habitació .
Tot això te molta mes historia així que si vols saber mes lleiex –te el llibre.

Aquest llibre la escrit: Rocío Carmona .
L’Editorial es la Galera .

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Rita!

D'entrada et corregeixo les faltes:

m'he llegit, el títol en majúscula, d'una adolescent, allí, ha d'escriure ('té que' és castellanisme), email, als pares, està lluny, és la noia d'en Liam, és un noi, almenys, perquè, té (verb 'tenir'), més (quantitat), és la solució, al problema, aquesta és exclusiva, li dóna al seu professor Peter, té molts, que li agrada, té un petit afer amorós, és el noi, història, llegeix.

Comentes el llibre una mica sense explicar-lo del tot, bé, no ho demanava però ara et caldria anotar el fragment elegit amb la nota bibliogràfica i justificar per què t'ha agradat el fragment.

JM.

Amina =) ha dit...

Amina Bouziyane:
1. Llegiu el fragment d’una obra de teatre que té com a protagonista al detectiu belga
Hèrcules Poirot.
(...) apareix Poirot, seguit de Salvador Gombreny, de la Senyoreta Puig i de Jaumet i
Mariona. A terra, el cos mort de Vicenç Pastor i, agenollat al seu costat, el Senyor Jordà.)
GOMBRENY: Deixi'm veure què té. Sóc metge.
SENYOR JORDÀ: Mort, sembla mort...
POIROT: Mort?
SENYORETA PUIG: Un atac.
MARIONA: Ai, quina por!
(Jaumet i Mariona se'n van corrent. Salvador Gombreny s'agenolla al costat del cos
caigut i l'examina. El Senyor Jordà s'incorpora molt atabalat.)
GOMBRENY: Mort, sí. Però no és un atac. És mort d'una ferida..., sembla un tret...
SENYOR JORDÀ: Una ferida? Un tret? Això vol dir que...
POIROT: Que l'han assassinat.
SENYORETA PUIG: Un assassinat? Déu meu!
POIROT: Li prego, amic Gombreny, que no toqui res. M'imagino que la policia voldrà
examinar el lloc amb tota cura... Un assassinat, fins i tot aquí!...
SENYOR JORDÀ: Què haig de fer?
POIROT: Avisar la policia, evidentment, mon cher ami.
GOMBRENY:Té raó el Senyor Poirot. Haurà d'avisar la guàrdia civil.
(...)
POIROT: (...) Ah, i digui a tots els hostes que es reuneixin a la sala d'estar, que ningú no
se'n vagi. Si és un assassinat, hi ha d'haver un assassí i pot ser qualsevol de nosaltres.
Vigili que hi siguin tots. El servei també.
(El Senyor Jordà se'n va tot preocupat)



Jo he triat aquest fragment, perquè crec que especifica molt la seva opinió :)

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Amina!

Gràcies per participar a la fitxa. M'anoto el teu treball.

T'has oblidat de citar la referència bibliogràfica d'on has extret aquest fragments:

Cognom, nom, (any), títol en cursiva, editorial, col·lecció (si en té)i lloc de publicació.


cal que ho justifiquis més. Pots seguir participant si ho desitges!

JM.

Hajar Kattar ha dit...

Amb el cor bategant-li desacompassat va arrencar literalment el seu anorac de plomes del penja-robes de l’entrada i, posant-se’l de qualsevol manera, va comprovar que
les claus fossin a la butxaca, va tancar la porta i va sortir
a corre-cuita. El vent gelat s’escolava xiulant pel carreró,
entremig de les cases del poble construïdes a recer del nord.
El poble d’Urt, de cases de pedra i teulades de pis sar -
ra, s’alçava a la capçalera de la vall de l’Istaí, als peus
dels Pirineus, envoltat de serralades altes i estanys glaçats.
A la plaça, orientada a l’est per rebre el primer raig de sol,
s’aixecava l’església romànica. Dalt del turó d’Urt, dominant la vall i l’entrada del congost, es dreçava la torre de
guaita en ruïnes, habitada només per corbs i ratapinyades.
Antigament, el vigia romania alerta nit i dia amb una úni-
8ca tasca, mantenir viva la torxa destinada a encendre la fogata en albirar l’enemic. La torre de guaita d’Urt era la tor -
re mare de les valls, el seu senyal es veia des de sis poblacions diferents i conta la llegenda que la fogata d’Urt va
deturar l’avanç implacable de l’exèrcit sarraí a través de les
valls pirinenques, allà pel segle VIII, en una gesta ignorada
i anònima.
L’Anaïd es va mantenir a recer del vent fins que va
franquejar les ruïnes de les velles muralles d’Urt. En sortir
a camp descobert, va rebre de ple el flagell del nord a la cara. Dues llagrimotes van relliscar-li galtes avall, però no es
va acovardir i, enfrontant-se al vendaval glaçat, va prendre el camí del bosc sense aturar-se ni una sola vegada.
Maite,Carranza,(2008).El clan de la lloba, EDEBÉ, Premis Edebé, Barcelona

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Hajar!

Molt bé! m'alegra que t'hagis atrevit a realitzar aquest exercici. Has fet un bon treball, et felicito.

Només per millorar la citació:

Després d'una coma posa sempre un espai. El títol en cursiva i el nom de la editorial només la primera lletra en majúscula i finalitzes amb un punt.

M'anoto el teu treball i pots seguir participant si ho desitges.

JM.

Ángel ha dit...

I aquella llum tan intensa? Tan tard era? Que estrany!
I la Selene no l’havia despertat encara per anar a escola?
Va saltar del llit i va reprimir un calfred en posar els
peus nus sobre el kílim. Es va vestir en un tres i no res i,
sense mirar-se al mirall, va buscar el seu rellotge. Les nou!
Era tardíssim! Ja havia perdut la primera hora de classe.
I la seva mare? Com és que la Selene encara no estava
llevada? Li havia passat res? Sempre la despertava a
les vuit.
—Selene?
Va murmurar l’Anaïd empenyent la porta de l’habitació de la seva mare i reprimint l’angoixa del seu malson
que començava a envair-la de nou.
—Selene?
Va repetir incrèdula en comprovar que a l’habitació
no hi havia ningú tret d’ella i l’aire glaçat del nord que entrava
per la finestra oberta de bat a bat.
—Selene!
Va exclamar empipada com quan la seva mare li feia
una broma pesada. Però aquesta vegada la Selene no va
aparèixer darrere la cortina, rient amb el seu riure atabalat,
ni s’hi va llançar a sobre per rodolar juntes damunt del
llit mig desfet.


http://www.edebe.com/publicaciones-generales/img/cast/84-236-7490-8.pdf, Carranza, Maite (2005), El clan de la lloba, edebé, La guerra de les bruixes, Barcelona.


Tot el llibre en general està molt bé, però en el fragment que més m’ha agradat a sigut aquest, perquè és on hi ha la part de misteri, aquesta història té un nus sorprenent i en aquells moments no m’esperava que la novel•la acabes com va acabar.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Ángel!
Molt bon treball. Tots escolliu El clan de la lloba, segur que s'han escrit més llibres!! bé, és broma.

Et corregeixo dues faltes que veig:

ha sigut, acabés.

Prenc nota del teu treball i t'esperono a seguir participant al blog i aniràs millorant.

JM.

Nadia Casanovas Viera ha dit...

Nadia Casanovas Viera
2n C
Allende, Isabel, (1999). Filla de la fortuna, Xile.

FILLA DE LA FORTUNA
Filla de la fortuna és un retrat palpitant d'una època marcada per la violència i la cobdícia en la qual els protagonistes rescaten l'amor, l'amistat, la compassió i el valor.

Aquesta novel • la ens relata la història d'una recerca, la dels homes que van sucumbir a la febre d'or que es va apoderar de l'estat de Califòrnia en el segle passat. Joaquín Andieta, un xilè que decideix perseguir el somni de l'or s'embarca rumb als Estats Units per fer fortuna. El seu amant, Eliza Sommers, decideix seguir-lo i fa un viatge infernal amagada a la cala d'un veler, i un cop a terra la recerca del seu amant li farà viure un seguit d'experiències junts a aventurers i prostitutes que la convertiran en una dona excepcional . Un llarg viatge que durarà quatre llargs anys, i que ens descriu un retrat inigualable d'una època marcades per les passions i la violència que aquestes generen.

Eliza Sommers és una jove xilena que viu a Valparaíso el 1849, l'any en que es descobreix or a Califòrnia. El seu amant, Joaquín Andieta, part cap al nord decidit a trobar fortuna i ella es decideix a seguir-lo. El viatge infernal, amagada a la cala d'un veler, i la recerca del seu amant en una terra d'homes sols i prostitutes atrets per la febre d'or, transformen a la jove innocent en una dona fora del común.Eliza rep ajuda iafecte de Tao Chi'en, un metge xinès, qui la conduirà de la mà en un itinerari memorable pels misteris i contradiccions de la condició humana.

Filla de la fortuna és un retrat palpitant d'una època marcada per la violència i la cobdícia, en la qual els protagonistes rescaten l'amor, l'amistat, la compassió i el valor.En aquesta la seva més ambiciosa novel • la, Isabel Allende presenta un univers fascinant, poblat de entranyables personatges que, com tants altres de l'autora, es queden per sempre en la memòria i el cor dels lectors.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Nadia!

Gràcies per participar i m'ho anoto però l'exercici no està del tot correcte.

Ara hauries de copiar de manera literal una pàgina que t'hagi agradat d'aquest llibre, recorda que has d'escollir un fragment de mitja pàgina com a mínim i adjuntar-lo a la fitxa, per tant, cal que l'afegeixis per millorar la resolució.

De totes maneres, t'encoratjo a seguir participant i esforçant-te.

JM.

Rita Martin ha dit...

Rita Martin Navarro 2nA

LA GRAMATICA DE L’AMOR

L’amor és un infern on et quedaries
a passar l’eternitat.

Això la Irene o s’avia molt bé , des que s’havia enamorat , havia perdut la gana i no aconseguia agafar son .

ada vegada que tancava els ulls el veia a ell.

En Liam.

Només de pensar en aquell nom , tot i que fos interiorment , tremolava tota ella com si estigués nua a la Àrtic.

Nadia Casanovas Viera ha dit...

Fragment Literari: FILLA DE LA FORTUNA

Tothom neix amb algun talent especial i Eliza Sommers va descobrir
d'hora que ella tenia dos: bon olfacte i bona memòria. El primer li va servir
per guanyar-se la vida i el segon per recordar-la, si no amb precisió, al
menys amb poètica vaguetat de astròleg. El que s'oblida és com si mai
hagués passat, però els seus records reals o il · lusoris eren molts i va ser
com viure dues vegades. Solia dir-li al seu fidel amic, el savi Tao Chi'en, que el seu
memòria era com la panxa del vaixell on es van conèixer, vasta i ombrívola,
plena de caixes, barrils i sacs on s'acumulaven els esdeveniments de
tota la seva existència.

Nadia Casanovas Viera ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Nadia!

Ara sí que hi ha la part que mancava. D'acord, exercici aprovat amb nota.

Pots seguir participant al blog si ho desitges i milloraràs força l'escriptur i ortografia

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Estela!

L'exercici no està correcte del tot, perquè el llibre que has escollit ha de ser necessàriament escrit en català, el que importa menys és del país on sigui l'autor/a, per tant, cal que cerquis el llibre escollit en català, que segur que hi és on en triïs un altre.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Rita!

El fragment que has escollit és massa curt, te l'has treballat poc.

Et corregeixo les faltes:

gramàtica, ho sabia, cada, l'Àrtic, i les comes sempre van al costat de les paraules i no separades.

JM.

moha ahmitti ha dit...

Mohamed Ahmitti
2n B ESO
FRAGMENTS LITERARIS

L’Anaïd va aixecar el cap i es va trobar cara a cara
amb un noi de la seva edat, un xic desmanegat, un xic granellut,
un xic tímid.
—Hola —va respondre sense gaire entusiasme.
—En vols un glop? —i li va oferir l’ampolla que tenia
a les mans.
L’Anaïd no havia begut mai. Li feia vergonya confessar-
ho.
—No gràcies.
—Un piti?
Pitjor, començaria a tossir.
—No, gràcies.
—Fem un tomb?
L’Anaïd va tenir por. Es burlava d’ella?
—No, gràcies.
—Et molesto? Vols que me’n torni a dins un altre cop?
L’Anaïd es va quedar tallada. Evidentment el noi estava
fent un esforç per ser amable i ella que, uns segons
abans sospirava per ser normal, s’estava comportant com
una perfecta anormal.
—No, no te’n vagis, si us plau.
El noi va fer un gest de satisfacció.
—Em dic Mario.
—Jo, Anaïd.

He escollit aquest tros de paragraf perquè ve d'un llibre que es diu CLAN DE LA LLOBA que m'ha agradat molt i encara estic llegint el segon llibre que es diu DESERT DE GEL. Aquest tros de paragraf surt que la protagonista del llibre que és la l'Anaïd va amb un noi que es diu Mario.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Mohamed!

Has escollit el fragment d'un llibre, això és correcte, però veig que la majoria escolliu el mateix, casualitat o manca d'idees? bé, suposo que us agrada a la majoria, però els individus no viuen únicament del Clan de la lloba!

La citació del llibre no l'has realitzat, potser t'has oblidat, cal que revisis la fitxa.

Et corregeixo les faltes:
paràgraf, en aquest tros.

T'esperono a seguir participant al blog.

JM.

Desireé Villa ha dit...

Desireé Villa
2A

L'endemà anaven de cap de setmana al Pirineu, on passaven normalment les vacances. De camí, s'havien d'aturar a Girona per recollir la Mont, que tornava a casa, després de passar-se tota la setmana a l'institut.

La Mont era una bona amiga d'en Martí, amb moltes afeccions en comú, i sempre tenien motius de conversa.
-Ja saps ben bé on és aquest carrer?- preguntà la mare, mentre sortia de l'autopista per entrar a Girona Ciutat.

Garriga, Pilar(2003) L'home del Bosc,editorial Barcanova,Mallorca

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Desireé!

Exercici ben resolt, només que el fragment podia ser un pèl més llarg, però molt bé.

La cita també l'has realitzat correctament.

Gràcies per participar i pots seguir fent-ho i milloraràs en la matèria.

JM.

nestor jimenez ha dit...

Vaig necessitar una mica de temps per entre-ho del tot.
-Pero tu no seras pas
Pinky Pick, oi ?
-vaig balbucejar, esmaperdut.
-Exacte!-va confirmar ella satisfeta.
-Tan petita ?
-Ja tinc tretze anys -Va precisar.
-Ets massa petita! -Vaig protestar.
-Calço unes sabates del 43. Tinc uns peus llarguisims: quant creixi sere molt alta, altissima totom ho diu. Ja ho veuras,
sere mes alta que tu !-va argumentar convençuda
-Quan jo tenia tretze anys m´agradava jugar amb els ossets de peluix, no m´hauria passat pel cap aixo de fer periodista! -vaig recriminar-li.

credencials
Escrit en el 2003
publicat en el 2009
el llibre es diu el meu nom es Geronimo Stilton
Editoral destino
capitol 3 patro qui es el problema?
paragraf 1

Justificacio

He escollit aquet llibre per que me´lo he llegit i emb va agradar iper que el seu argument emb va apasionar

Nadia Casanovas Viera ha dit...

Estela Benavente Sánchez
2n ESO C
Allende, Isabel, (1994). Paula, Chile.

Es una novel•la que comença com una carta a la seva filla, Paula, que en desembre de l'any 1991 va entrar en coma i va estar internada en un hospital de Madrid. En aquest hospital, seria quan començaria les primeres línies de la seva història, des dels pares dels seus pares, la seva infància, els seus dubtes i romanços, les seves vivències i anècdotes d'allò més inversemblants, familiars i personals. Un alleujament davant la tragèdia, la comunicació d’una mare que estava desesperada al principi, i va terminar resignada. Al llarg de la novel•la, i entre la història del cop militar, i els viatges de la família, s'aconsegueix percebre com l'autora poc a poc accepta que la seva filla ja no està en aquell cos adormit.

Fragment literari: PAULA

"Escolta, Paula, vaig a explicar una història, perquè quan despertisno estiguis tan perduda. La llegenda familiar comença a principis del segle passat, quan un fornit mariner basc va desembarcar a lescostes de Xile, amb el cap pèrdua en projectes de grandesa iprotegit pel reliquiari de la seva mare penjat al coll, però per què anar tan enrere, només cal dir que la seva descendència va ser unaestirp de dones impetuoses i homes de braços ferms per al treball icor sentimental. Alguns de caràcter irascible van morir traient bromera per la boca, però potser la causa no va ser ràbia, com van assenyalar les males llengües, sinó alguna pesta local. Van comprar terres fèrtils a les rodalies de la capital que amb el tempsvan augmentar de valor, es van refinar, van aixecar mansionssenyorials amb parcs i arbredes , van casar les seves filles ambcriolls rics, educar els fills en severs col • legis religiosos, i així ambel pas dels anys es van integrar a una orgullosa aristocràcia de terratinents que va prevaler per més d'un segle, fins que el vendavaldel modernisme la va reemplaçar en el poder per tecnòcrates icomerciants"

Rita Martin ha dit...

rubén arjona 2nA
Clan de la lloba


La nena dormia a la seva habitació de sostres altíssims
i parets emblanquinades un i mil cops. Una habitació
alegre en una casa de poble que feia olor de llenya i
de llet dolça acabada de bullir. Els finestrons estaven pintats
de verd igual que els dibuixos del kílim que cobria el
terra de fusta, igual que les valls dels dibuixos que guarnien
les parets i igual que els llibres que s’amuntegaven a
les prestatgeries amb molts altres de vermells, grocs, ataronjats
i blaus. Els colors s’escampaven amb atreviment pels
coixins, el cobrellit, les caixes dels puzles i les babutxes
oblidades sota el llit. Eren colors d’infantesa que no acabaven
d’encaixar amb l’absència de nines, desades al fons
de l’armari, ni amb la seriositat de la taula de treball ocupada
per un ordinador d’última generació.
Potser la nena no era tan nena.
I, encara que ho fos, no sabia que aquell matí començaria

Desireé Villa ha dit...

david conde
La serp
Dons aquet conte va de una selva plena de serp y abia una que era diferent a les demes y allaborans no hi tenia amics un ia ella tenia molt de menjar y va conpartir el menjar ab totes y ja tenia amics

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Néstor!

El fragment copiat del llibre que t'agrada és correcte. Però hi ha algunes faltes:

entendre-ho, però, seràs, Veig (després de punt), llarguíssims, seré, altíssima, tothom, veuràs, més alta, punt (després de 'convençuda'), això.

La citació és incorrecta, va seguida com a l'exemple.

JM.

nestor jimenez ha dit...

Axel poaty Luque
El clan de la lloba


La nena dormia a la seva habitació de sostres altíssims
i parets emblanquinades un i mil cops. Una habitació
alegre en una casa de poble que feia olor de llenya i
de llet dolça acabada de bullir. Els finestrons estaven pintats de verd igual que els dibuixos del kílim que cobria el
terra de fusta, igual que les valls dels dibuixos que guarnien les parets i igual que els llibres que s’amuntegaven a
les prestatgeries amb molts altres de vermells, grocs, ataronjats i blaus. Els colors s’escampaven amb atreviment pels
coixins, el cobrellit, les caixes dels puzles i les babutxes
oblidades sota el llit. Eren colors d’infantesa que no acabaven d’encaixar amb l’absència de nines, desades al fons
de l’armari, ni amb la seriositat de la taula de treball ocupada per un ordinador d’última generació.

nestor jimenez ha dit...

Axel poaty Luque
El clan de la lloba


La nena dormia a la seva habitació de sostres altíssims
i parets emblanquinades un i mil cops. Una habitació
alegre en una casa de poble que feia olor de llenya i
de llet dolça acabada de bullir. Els finestrons estaven pintats de verd igual que els dibuixos del kílim que cobria el
terra de fusta, igual que les valls dels dibuixos que guarnien les parets i igual que els llibres que s’amuntegaven a
les prestatgeries amb molts altres de vermells, grocs, ataronjats i blaus. Els colors s’escampaven amb atreviment pels
coixins, el cobrellit, les caixes dels puzles i les babutxes
oblidades sota el llit. Eren colors d’infantesa que no acabaven d’encaixar amb l’absència de nines, desades al fons
de l’armari, ni amb la seriositat de la taula de treball ocupada per un ordinador d’última generació.

Axel (Vinny) ha dit...

AXEL POATY LUQUE

Perque m'agradat aquest tros?
M'agradat aquest tros perque en aquest moment es quan comença i ja comença amb aventura.

Escrit e el 2005
capitol 1
paragraf 1
Editorial Vicen vives

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Estela!

Ara sí, tot correcte, només que a la cita bibliogràfica t'has deixat d'escriure la editorial.

Ens veiem!

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Rubén!

Exercici està correcte, només que t'has deixat per anotar la cita bibliogràfica. Veig que ets un més del club de fans del Clan de la lloba.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola David!

Exercici que has contestat és molt curt, et falta el fragment que t'agrada del conte i escriure la cita bibliogràfica per si a algú interessa llegir-lo.

Et corregeixo les faltes:

doncs, aquest, d'una, i havia, a les altres, llavors, i ella, compartir, amb.

Abans d'enganxar quelcom convé que revisis una mica l'ortografia.

A veure si pots corregir l'exercici.

Gràcies per participar.

JM.

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Àxel!

Has escollit el mateix fragment que el Rubén. Pura coincidència o còpia? Realment t'ha agradat aquest fragment i coincideixes amb ell?

M'anoto el teu treball.Però la cita del llibre és incorrecta, m'adono que no et fixes quan explico, has de rellegir la fitxa i veuràs com ho has de fer.

Gràcies per participar.

JM.

David (TOPATY) ha dit...

David Conde 2n C

Carranza,Maite,(2005). El clan de la lloba, la Guerra de les bruixes,Edebé, Barcelona.


—Aquí, és aquí —va assenyalar l’Anaïd, emocionada.
La Selene es va agenollar al seu costat. Totes dues van
veure la Criselda que pentinava els seus llargs cabells agenollada
vora la riba. Semblava més jove, més serena, més
absent.
—Ens pot veure? —va preguntar l’Anaïd.
La Selene va afirmar.
—Sap que la mirem. Fixa-t’hi.
I la Criselda va somriure amb la dolçor del qui sent
la pau.
—És feliç?
La Selene la va abraçar.
—Tu ets l’elegida i ets viva. Amb això en té prou.
—I ja sóc una dona.
—Això no ho sap, però ho pot intuir. Mira-la, diguesli-
ho amb la teva mirada.
L’Anaïd va somriure a la Criselda i en el seu somriure
hi havia la promesa del retorn. Mai no l’oblidaria.
L’Anaïd va sospirar.
—Tinc por.
La Selene la va reconfortar.
—És natural. El poder produeix vertigen.
—No em deixaràs?
—Seràs tu qui em deixis a mi.
—Jo?
—És llei de vida, Anaïd.
—A tu et va passar?
—És clar.
—I va ser llavors quan vas conèixer Cristine Olav?
La Selene va empal·lidir.
—Aquesta és una llarga història.
L’Anaïd ja ho sabia.
—Algun dia me l’explicaràs?
La Selene va callar, estava pensant.
—Algun dia.
De sobte l’Anaïd es va posar les mans al cap.
—Merda!
La Selene es va espantar.
—Què passa?
L’Anaïd va iniciar el seu retorn a corre-cuita.
—Que m’he oblidat completament de complir un jurament.
—Un jurament?
—Vaig jurar a la dama traïdora i al cavaller covard
que els alliberaria de la seva maledicció.
378
—Com?
—El que sents.
—Però...
—És una llarga història —la va tallar l’Anaïd.
La Selene va entendre-ho i li va picar l’ullet amb complicitat.
—Algun dia me l’explicaràs?
L’Anaïd va callar i va fer veure que s’ho pensava.
—Algun dia.
379


Justificacio .
He triat aquet frgment perque ma agradat el final y el final de els contes magaraden :):):)

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola David!

L'exercici és correcte, però has de tenir cura de les faltes:

justificació, fragment, perquè, m'ha agradat, i dels, m'agraden.

Sobretot també mai superis els terminis de lliurament d'activitats.

T'animo a seguir participant al blog.

JM.

La Quima ha dit...

Moltes faltes d'ortografia, no?

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Quima,
Doncs, sí, és una lluita constant. Actualment, l'alumnat escriu així. Tenim una dura batalla a què millorin. Cal llegir més per a millorar.

Salutacions.
JM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;