Són molts els artistes que s'han perdut per la fama, els diners, les drogues, la mala vida, el malbaratment dels diners, el tergiversament de la realitat per d'altres que realment els han envejat, odiat o fins i tot admirat, en resum s'han quedat absorbits pel monstre que han creat, per tant, veieu l'artista per sobre de l'obra o l'obra per sobre de l'artista. Podríem dir noms i noms: Elvis Presley, Jim Morrison, Janis Joplin, Jimi Hendrix, Carles Sabater, Montgomery Clift, James Dean, Michael Jackson, Amy Whinehouse, Whitney Houston... la llista ja és interminable.
Si reflexionem una mica és complicat estar vigilat contínuament, els paparazzis viuen d'això, publiquen lloances, però sobretot crítiques o "caigudes" de l'estrella, el sensacionalisme. Les persones famoses saben viure sota pressió? Penseu que els mitjans de comunicació els sacralitzen massa i els veuen com uns déus?
A qui no ha colpit la recent desaparició de la Whitney Houston? Va arribar massa d'hora a tenir èxit i no va aprendre a digerir-lo? Penseu que era un final cantat com diuen alguns? El que queda ben clar és que tenia una veu meravellosa com la de tants altres desapareguts, a l'olimp del pop o del rock and roll.
Un artista és bo que mori de jove per a esdevenir llegenda o cal que arribi a vell, tipus James Brown, o creieu que és indiferent, si ha fet bones peces o films, tant és? Que es retiri jove quan encara faci bé les coses o que s'arrossegui per l'escenari?
Si un cantant o actriu desapareix en tràgiques circumstàncies embruta la seva obra o penseu que sempre queda en el record i s'oblida la seva mala vida?
És bo tenir ídols? De fet, no deixen de ser una persona de carn i ossos quan no actuen. Quan desapareixen, és com si morís algun familiar vostre? com us afecta a nivell personal?
Si fóssiu famosos com us agradaria que us tractessin?
Avui establirem una pràctica de redacció i de debat sobre aquest tema.
(Imatge extreta de: rottentomatoes.com)
!!EXERCICIS:
-Realitza un text de cent paraules on parlis dels aspectes proposats a la fitxa sobre els famosos.
-Si ho desitges podem establir un petit debat en aquesta fitxa. Jo moderaré i qui hi vulgui participar que posi DEBAT i faci la seva aportació.
Si reflexionem una mica és complicat estar vigilat contínuament, els paparazzis viuen d'això, publiquen lloances, però sobretot crítiques o "caigudes" de l'estrella, el sensacionalisme. Les persones famoses saben viure sota pressió? Penseu que els mitjans de comunicació els sacralitzen massa i els veuen com uns déus?
A qui no ha colpit la recent desaparició de la Whitney Houston? Va arribar massa d'hora a tenir èxit i no va aprendre a digerir-lo? Penseu que era un final cantat com diuen alguns? El que queda ben clar és que tenia una veu meravellosa com la de tants altres desapareguts, a l'olimp del pop o del rock and roll.
Un artista és bo que mori de jove per a esdevenir llegenda o cal que arribi a vell, tipus James Brown, o creieu que és indiferent, si ha fet bones peces o films, tant és? Que es retiri jove quan encara faci bé les coses o que s'arrossegui per l'escenari?
Si un cantant o actriu desapareix en tràgiques circumstàncies embruta la seva obra o penseu que sempre queda en el record i s'oblida la seva mala vida?
És bo tenir ídols? De fet, no deixen de ser una persona de carn i ossos quan no actuen. Quan desapareixen, és com si morís algun familiar vostre? com us afecta a nivell personal?
Si fóssiu famosos com us agradaria que us tractessin?
Avui establirem una pràctica de redacció i de debat sobre aquest tema.
(Imatge extreta de: rottentomatoes.com)
!!EXERCICIS:
-Realitza un text de cent paraules on parlis dels aspectes proposats a la fitxa sobre els famosos.
-Si ho desitges podem establir un petit debat en aquesta fitxa. Jo moderaré i qui hi vulgui participar que posi DEBAT i faci la seva aportació.
2 comentaris:
ELS DÈBILS FAMOSOS
Hi ha dos tipus de famosos, els que tenen el cap ben moblat i d'altres que els té ple d'ocells i es pensen que son immortals vivint en excessos sense límits.
El problema és que quan arriben al cim de la fama, o estan arribant, se'ls apropa gent que sols busca aprofitar-se i donant consells que destrueixen a la persona que en aquest moment de fama no sap per on anar, i son vulnerables els individus que volen aprofitar-se.
És el preu que s'ha de pagar quan no has tingut uns fonaments i no t'has preparat psicològicament i has oblidat que la teva família ha de ser un pilar en la teva vida.
En conclusió, si vols ser famós, has d'estar preparat mentalment perquè sinó hi hauran persones pel camí que sols voldran els teus diners.
Pascual Quintanilla
Hola Pascual!
Et corregeixo les faltes:
els tenen plens d'ocells (ha de concordar), són (verb 'ser', dos cops), donar, després de fama falta una coma, saben (parles en plural).
En total tens 6 faltes. Estaria aprovada amb 0'2, nota que m'anoto.
Moltes gràcies per participar i ser el segon alumne ha escriure un text. Pots seguir fent-ho i milloraràs, ànims!
JM.
Publica un comentari a l'entrada