És quan dormo que hi veig clar. Parlem de J.V. FOIX. Adreçat a Batxillerat.

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.


J.V.FOIX, abril 1939

“ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR”:

JOSEP VICENÇ FOIX, EL POETA DELS SOMNIS

Nascut a la població de Sarrià, i actualment un barri de Barcelona, des del llunyà 1922, Josep Vicenç Foix (1993-1987) va obrir-se camí artístic en l’escola pública. Estudià batxillerat i començà la carrera de Dret, per obligacions familiars i per desorientació curricular, però eren els estudis que acostumaven a fer en aquella època els fills de classe mitjana. Ben aviat, decidí defugir aquests estudis per realitzar una drecera que l’atreia més. Assistir a la Biblioteca Universitària on no feia més que llegir una i altra vegada els clàssics en llengua catalana, grega, llatina i francesa. Aquells autors que no poden deixar-se de banda: Ausiàs March, Dant, Ramon Llull, Baudelaire. A Foix li fascina el món de l’escriptura i la literatura que compagina amb l’ajuda a la confiteria paterna.

A principis del segle XX entra en contacte amb els intel·lectuals barcelonins de l’època i estableixen tertúlies, intercanvien opinions, és el temps en què s’agrupa amb la penya de saberuts de l’Hotel Continental, on entra en relació permanent amb els poetes López-Picó, Salvat-Papasseit, Carles Riba o Joaquim Folguera. Gràcies a aquest darrer entra a participar a La Revista i inicia les seves col·laboracions articulístiques sobre art, literatura i fent estela del periodisme interessant-se al mateix temps pel moviment artístic avantguardista, tant a nivell literari com pictòric. Dóna a conèixer les primeres exposicions que realitzaren autors avantguardistes de les nostres terres: Salvador Dalí i Joan Miró, i també dedica el seu temps a promocionar la poesia avantguardista que provenia de terres franceses, ell mateix es definia com un “investigador de la poesia”. Sentia fascinació pel Noucentisme, moviment centrat en allò nou, que empalmava just després del Modernisme per fer-se amb la societat i seguir innovant, focalitzat amb elements classistes i mediterranis, per seguir captant la seva atenció de la societat.

En temps de la Guerra Civil Espanyola i tot seguit, el moviment franquista van desestabilitzar el seu treball periodístic. Justament després, vingueren alguns dels poemaris amb més ressò mediàtic: “Sol, i de dol” (1947), “On he deixat les claus” (1953) o “Desa aquests llibres al calaix de baix” (1964). Foix era un abanderat de la reescriptura dels textos i això prova que presentava els seus escrits en comptagotes, i amb certa lentitud. Amb “Les irreals omegues” (1949), la seva poesia esdevé barroca, tot plegat un recull de tretze poemes de vers lliure, que destaquen per tenir un títol ben llarg, i que mostren el pensament de la realitat viscuda abans i després de la guerra.

Després de la guerra i frustrada la seva tasca com a articulista periodístic que tant el meravellava, es dedica a ajudar al seu pare com a pastisser i també se centra en la reescriptura d’alguns dels seus poemes i poemaris, cercant el màxim de perfeccionisme en la seva obra. Així com es dedica amb el seu saber i experiència a esperonar als més joves emmirallats en l’avantguarda. En aquesta època entra en contacte amb artistes joves del grup Dau al Set, on conflueix amb gent com Joan Ponç, Joan Brossa o amb el recentment desaparegut Antoni Tàpies. Foix vetlla per la tradició i la modernitat que queda ben exemplificada amb el seu vers: “M’exalta el nou i m’enamora el bell”.

A la dècada dels cinquanta comença a destacar com a poeta d’èxit incorporant elements de la poesia trobadoresca i medieval italiana, així com també elements dels moviments avantguardistes del surrealisme i el futurisme. Foix s’interessava per agafar allò útil d’aquests moviments trencadors en l’època, fer-s’ho seu, utilitzar alguns dels seus elements en les seves obres i fer-les trencadores, tant a nivell literari com artístic. Els primers volums de poesia que edità foren en prosa poètica: “Gertrudis” (1927), “KRTU” (1932), dos volums marcats pel surrealisme de l’època. Foix es dedica a publicitar l’art més novedós des de revistes com La Revista, Trossos, La Cònsola, L’Amic de les Arts o més endavant de La Publicitat. A Foix se li desperta l’interès polític i lluita amb els seus ideals per posicions nacionalistes, sempre defensant el seu catalanisme. Foix vetllava per la modernitat i tot allò que fou modern, des d’un monument arquitectònic fins a un esport, com ara el tennis. Alguns dels seus poemes han captat la inspiració de Port de la Selva, on fins i tot hi arribà a viure.

Durant la dècada dels cinquanta i seixanta seran els poetes més joves que recuperaran al poeta, tot ve de la mà de Pere Gimferrer o de Gabriel Ferrater, així com també d’artistes plàstics que el reinvindiquen. El 1962 entrà a la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Joan Manuel Serrat aprofita per musicar un dels seus poemes que al cap de poc temps esdevé dels més conenguts, “És quan dormo que hi veig clar”, escrit el 1953.

En la propera dècada rebria el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1973) i a poc a poc, li anaren caient els premis: Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1981) o el Premio Nacional de las Letras Españolas (1984), tot i que en entrevistes als darrers anys recordà que estava completament en contra a rebre premis i als certàmens literaris. Compilà els seus articles periodístics en volums com “Els lloms transparents” (1969) o “Mots i maons o a cascú el seu » (1971).

Josep Vicenç Foix també destacà pel seu gran sentit de l’humor que tot i els anys mai perdé pistonada, aquí una petita mostra extreta de Retalls de J. V. Foix de TV3:

« Jo en una llibreta que vaig estripar havia fet aquesta reflexió quan tenia disset o divuit anys:

He nascut en un planeta que no m’he triat. En una època que no m’he triat. En un país que no m’he triat. En una família que no m’he triat. Inscrit en una religió que no m’he triat. Parlant una llengua que no m’he triat. Ja tindràs feina!”.

La poesia de Foix destacava per un domini de la paraula, per desenvolupar plenament les seves idees, cosa que sovint feia de difícil entesa literària. Les seves obres foren traduïdes a diverses llengües com l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès, l’italià, el xinès o el suec, entre d’altres. Ens deixà un 29 de gener d’ara fa just vint-i-cinc anys. Les seves despulles reposen al cementiri de Sarrià.

Josep Maria Corretger

febrer del 2011

SOL, I DE DOL

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,

Em veig sovint per fosques solituds,

En prats ignots i munts de llicorella

I gorgs pregons que m’aturen, astuts.

I dic: ¿On só? ¿Per quina terra vella

- Per quin cel mort-, o pasturatges muts,

Deleges foll? Vers quina meravella

D’astre ignorat m’adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M’és present el paisatge

De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:

Jo m’hi sent nat; i , en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge

On ja vaguí, i, de Déu, el parany

Per heure’m tot. O del diable engany.

J.V. Foix, Sol, i de dol (1947)

EM PLAU D'ATZAR, D'ERRAR PER LES MURALLES

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,

L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.

J.V. FOIX, Sol, i de dol (1947)

TOT N’ÉS PLE

Quantes roselles als prats de la riba

Tot n’és ple

… i quants ocells que fan ombra a l’ermita

Tot n’és ple

Quantes estrelles quan l’agost s’apaga

Tot n’és ple

Quantes fonts fresques pel camí dels masos

Tot n’és ple

Quants aiguamorts a la ciutat captiva

Tot n’és ple

Quanta fruita d’olor darrere el claustres

Tot n’és ple

Quants capellans que cavalquen la moto

Tot n’és ple

Quants cotxes parquejats a les placetes

Tot n’és ple

Quants caminants amb la cama enguixada

Tot n’és ple

Quants avions que passen sobre casa

Tot n’és ple

Quantes gavines amb claror d’exili

Tot n’és ple

Quantes vellardes amb carbó a les celles

Tot n’és ple

Quantes senyores que ensenyen les cuixes

Tot n’és ple

Quantes noies vestides de nuesa

Tot n’és ple

Quants forasters amb els ventres polsosos

Tot n’és ple

Quants clubs de nit amb barbuts greixinosos

Tot n’és ple

Quantes donzelles que ploren, a l’alba

Tot n’és ple

Quants anuncis taurins plantats als arbres

Tot n’és ple

Quanta gent trista per la carretera

Tot n’és ple

Quantes antenes de TV en els àtics

Tot n’és ple

Quantes coses per dir que tothom calla

Tot n’és ple

Quantes ulleres fosques per no veure-hi

Tot n’és ple

Quants cardenals pintats a les revistes

Tot n’és ple

…i quantes meretrius a l’altra plana

Tot n’és ple

Quants pisos nous pels drapers i els grimpaires

Tot n’és ple

Quantes parelles sense clos ni teula

Tot n’és ple

Quants ulls enamorats darrere els vidres

Tot n’és ple

Quants cors germents al fosc de la brossalla

Tot n’és ple

Quants vinaters que es venen trull i vinyes

Tot n’és ple

Quants pagerols que es venen la pineda

Tot n’és ple

Quants grapalluts que es venen les muntanyes

Tot n’és ple

Quanta foscor amb tants d’ocells de presa

Tot n’és ple

Quants pobles afollats pels arquitectes

Tot n’és ple

Qauntes platges amb fressa de garatges

Tot n’és ple

Quants pescadors amb lliureia de patge

Tot n’és ple

Qaunts pexos morts vençuts per la vellesa

Tot n’és ple

Quants catalans vestits a la flamenca

Tot n’és ple

Quants botiflers amb carota de jutge

Tot n’és ple

Quants estendards airejats per les pluges

Tot n’és ple

Quants balladors fent verema a les pistes

Tot n’és ple

Quanta aigua clara als ulls de la veïna

Tot n’és ple

Quanta flor roja al braç de l’estrangera

Tot n’és ple

Quanta herba negra al cor de la ignorada

Tot n’és ple

Quants homenets amb aire de femella

Tot n’és ple

Quants homenots que escriuen el que els paguen

Tot n’és ple

Quants homes francs amb la boca tapada

Tot n’és ple

Quants homenassos morts sense llegenda

Tot n’és ple

Quantes cases obertes als sapastres

Tot n’és ple

Quantes portes tancades als poetes

Tot n’és ple

Quants saberuts que no llegeixen gaire

Tot n’és ple

Quants elefants sagrats que no llegeixen re

Tot n’és ple

De Desa aquests llibres al calaix de baix (1972)

.Entre la seva poesia destaquem:

-Gertrudis (1927)

-KRTU (1932)

-Sol, i de dol (1947)

-Les irreals omegues (1949)

-On he deixat les claus… (1953)

-Onze Nadals i un Cap d’Any (1960)

-L’Estrella d’en Perris (1992)

-Darrer comunicat (1970)

-Desa els llibres al calaix de baix (1972)

-Tocant a mà (1972)

-Trenta-sis cèl·lules líriques (1984)

-Cròniques de l’ultrason. L’estació (1985)

Fonts:

-http://www.escriptors.cat

-http://lletra.uoc.edu

-http://www.tv3.cat/videos/1471299

-http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18158&p_ex=j.v.foix

-http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=689&p_num=3 (Retalls de J. V. Foix)

(Imatges extretes de: piscolarislibrorum.blogspot.com i ara.cat)

!!EXERCICIS:

-Realitza un petit resum de les obres més representatives de Josep Vicenç Foix amb les dades més representatives d'estil de cadascuna.

-Fes un powerpoint de quinze a vint pàgines destacant tant la vida com l'obra de J.V. Foix.

-Visiona un vídeo de J. V. Foix des de TV3, Xtec.cat o d'altres i comenta com era de caràcter.