La serp dels mars. Un conte per a l'ESO.

LA SERP DELS MARS

Conte tradicional de Nova Inglaterra

A les costes de Nova Anglaterra arribà el rumor que una serp d’ulls rojos, pell daurada i ullals verinosos solcava els mars. Els pescadors, atemorits, deixaren de pescar i molt aviat la ruïna s’instal·là a les seves llars.

Encara que ningú havia vist a la serp, les autoritats oferiren una compensació a qui la capturés. Arribaren caçafortunes d’arreu del món, però ningú logrà veure-la. Fins que a un cantant de veu prodigiosa se li ocorregué que ell podria paralitzar-la com ho fan els faquirs a l’Índia.

Així fou que una nit de lluna remà i remà mar endins i es posà a cantar amb una veu tan bella i dolça que... la serp sorgí de les aigües com a hipnotitzada. El jove, que havia tingut els ulls tancats, en obrir-los veié que l’enorme animal el mirava mentre escoltava el seu cant.

En aquell moment arribà un balener, i quan els mariners estaven a punt de llançar els seus arpons, el cantant deixà de cantar per a salvar la vida de la serp. Llavors es trencà l’encantament i la serp se submergí de nou a les aigües sense cap esgarrinxada. Agraïda, desaparegué per sempre, mentre el jove, al cap dels anys, es convertí en un famós cantant d’òpera.

FI

Extret de "Contes d’arreu del món", n.87, de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Cerca un sinònim i explica el significat de les paraules: ullals, solcava, esgarrinxada.

-Redacta una història diferent partint del primer paràgraf. Intenta ser original, pensa que ara la serp pot ajudar als pescadors.

-Busca un conte d’arreu del món, llegeix-lo i realitza un petit resum de cinc línies.

El fill d'Oba. Un conte per a l'ESO.

EL FILL D’OBA
Conte tradicional de Panamà

Oba, un déu capritxós i arrogant, governava des del seu palau celestial, on gaudia de la bellesa i intel·ligència de moltes dones. Però només una, la més bella, va aconseguir conquerir el seu cor i donar-li un fill.

El nen va créixer feliç, però un dia Oba va enfadar-se amb la seva esposa, la va fer fora del palau i li va arravatar el nen. I llavors, perquè el seu fill no fos dissortat lluny de la seva mare, Oba creà la Terra. Però el nen s’avorria com una ostra perquè el seu pare havia creat una Terra deserta, sense vida. I de cop, a Oba se li va ocórrer creà animals, plantes, llacs, mars, vents, núvols... i més tard, a l’home i a la dona. I per a què el seu fill no fos un simple mortal, el va convertir en el Sol, i per a què no estigués sol, li donà la Lluna de companya.

Des del primer moment, el fill d’Oba va enamorar-se bojament de la Lluna, potser pels seus rajos de llum, a la millor pel seu misteri, potser perquè era esquívola i només podia tenir-la als seus braços uns breus moments. I així han continuat i continuaran eternament enamorats, perseguint-se dia i nit en el firmament per a trobar-se tan sols uns segons.

Extret de "Contes del món", n. 119, de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Cerca dos sinònims i dos antònims adequats al context de les següents paraules: dissortat i esquívola.

-Resumeix aquest conte amb quatre línies.

-Quins són els temes que apareixen en aquest conte procedent del Panamà?

Gramàtica d'estiu (4): L'accent diacrític. Adreçat a tot l'alumnat.

L’accent diacrític és un tipus d’accent que serveix per diferenciar un significat de dobles o triples significats que poden tenir algunes paraules, a més moltes d’aquestes paraules sonen igual i amb l’accent s’eviten confusions. En aquesta fitxa només pretenc recordar les més corrents, però cal saber que n’hi ha unes guantes més. Aquestes paraules les hem d’interioritzar amb contundencia i certa habilitat atès que generen infinitat de faltes d’ortografia en l’escriptura.

BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi)
BE/BENS (mamífer)

BÓTA/BÓTES (recipient)
BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)

DÉU (divinitat)
DEU (cardinal o verb DEURE)

DÓNA/DÓNES (verb DONAR)
DONA/DONES (persona)

ÉS/SÓN (verb ESSER)
ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir)

FÉU (passat verb FER)
FEU (present verb FER)

MÀ (extremitat)
MA (possessiu)

MÉS (adverbi)
MES (conjunció o trenta dies)

MÈU (d’un moix)
MEU (possessiu)

MÒLT (verb MOLDRE)
MOLT (quantitat)

MÓN (planeta)
MON (possessiu)

NÉT/-A/-S/-ES (parentesc
NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)

ÓS (mamífer)
OS (del cos)

PÈL (vellositat)
PEL (per+el)

QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.)
QUE (altres casos)

SÉ (verb SABER)
SE (pronom)

SÍ (afirmació)
SI (condició, nota musical o pronom)

SÒL (solar, terra)
SOL (la resta de significats)

TÉ (verb TENIR)
TE (la resta de significats)

ÚS (verb USAR)
US (pronom)

VÉNS/VÉNEN (verb VENIR)
VENS/VENEN (verb VENDRE)

VÓS (tractament personal)
VOS (pronom feble)

!! EXERCICIS:

-Amplia una mica més aquest llista de paraules de l’accent diacrític fent ús d’Internet o d’una gramàtica de la llengua catalana. Pots cercar deu paraules més i anotar breument al costat el seu significat quan porten accent i quan no en porten, com apareix a la fitxa.

-Escriu el significat amb tres o quatre paraules màxim de:
Déu, te, sòl, mòlt, os, pel, se, véns, dona, sí, més, feu, deu, ma, es.

-Escriu una oració amb cadascuna de les paraules anteriors.

L'ós jutge. Un conte per a l'ESO.

L’ÓS JUTGE
Conte tradicional d’Estònia

En un bosc va desenvolupar-se una forta discussió entre el mascle de la guineu, una llebre, un gat i un llop. I el principal motiu de la disputa no era un altre que els recursos que cadascú tenia per salvar la vida en cas de perill. Cadascú començà a defensar-se amb tanta constància i percaçament que no va haver més remei que cridar a un jutge, que era un ós molt savi i just, per a què jutgés a cadascun per la seva capacitat.

L’ós va reunir als quatre en un prat del bosc, sota una atenta mirada d’un públic divers d’animals. I allí preguntà, primer al llop, que quants recursos tenia si es trobés immers en perill. "Cent", contestà aquest.

"I tu mascle de la guineu?", "Mil", contestà. La llebre digué que només tenia les seves llambresques potes i el gat, que no en coneixia més que un. Després d’un llarg silenci, l’ós jutge decidí fer-los una prova. De sobte agafà al llop pel bescoll i gairebé va estrangular-lo. El mascle de la guineu, que les va veure venir, va intentar fugir, però l’ós, amb l’altra urpa, li enxampà la punta de la cua. La llebre va sortir corrent a tota velocitat i encara no s’ha aturat tot i tenir set. Però el gat, d’un salt, va enfilar-se a un arbre i es va posar a cantar òpera i allí ningú el va poder atrapar.

Extret de "Contes del món", n.111, de Sofía Sánchez Adalid, dins "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Cerca tres sinònims de les paraules: percaçament, llambresques, bescoll, i realitza una oració amb cadascuna d’elles.

-Pensa un altre final per a aquest conte d’arreu del món.

-Realitza un dibuix de l’escena que més t’hagi fascinat d’aquest conte.

-Anota breument els principals temes de debat que presenta aquest conte d’Estònia.

El castell de les set torres. Un conte per a l'ESO.

EL CASTELL DE LES SET TORRES
Conte tradicional d’Espanya

Tres germanes es van quedar òrfenes i tan pobres que no van tenir més remei que caminar sense rumb. Fins que es van topar amb un castell de set torres on vivien un ogre i una princesa. Les tres germanes estaven tan famolenques i fatigades que li van pregar que les deixés entrar al castell. La princesa les va deixar passar però les va tancar en un bagul. Al cap de poc temps arribà l’ogre i exclamà: "oloro carn humana, si no me la dónes et mato".

La princesa, atemoritzada, obrí l’arca del bagul, però a l’ogre no li agradà el que va veure i digué: "Però si se’ls veuen els ossos!" Li ordenà a la princesa que les tanqués en una de les torres i les alimentés amb tota mena de menja. I així, mentre rodanxones, van idear una pla: La nit en què anaven a ésser sacrificades, quan la princesa va arribar a la torre, la van agafar entre les tres germanes. Li van prendre la corona, la van lligar de peus i mans i la van tancar a la torre. Llavors es van encaminar cap a la cuina on estava l’ogre d’esquena extraient el pa del forn i… entre les tres germanes i d’una forta empenta el van llançar a les flames. Després van fugir amb els tresors que van trobar-se al castell. Finalment, es convertiren en belles donzelles i es casaren amb cavallers ben plantats.

FI

Extret del diari "20 minutos". "Contes del món", n.132 de Sofía Sánchez Adalid.

!! EXERCICI:

-Cerca al diccionari el significat de les següents paraules del conte. Explica breument el seu significat i realitza una oració amb cadascuna d’elles.

Famolenques, bagul, l’arca, rodanxones.

-Redacta un petit resum de cinc línies d’aquest conte d’ambientació medieval.

La poma. Un conte per a l'ESO.

LA POMA
Conte tradicional d’Itàlia

Un rei i una reina se sentien molt apenats perquè no havien pogut tenir fills. La reina ho desitjava tant que al final va aconseguir quedar-se embarassada. Als dotze mesos va donar a llum una preciosa poma roja. Tots els dies els reis treien la fruita al balcó del palau i una bonica neneta sortia de la poma, es pentinava els cabells daurats, prenia el sol i tornava a introduir-se dins de la fruita.

Després d’uns quants mesos, un jove príncep que vivia davant i que havia observat a la neneta, no va poder resistir més i va anar al palau a demanar la seva mà. Veient la diferència d’edats, els pares de la bella criatura van oferir certa resistencia, tot i que al final van accedir.

Però el príncep ben plantat de sobte va haver d’anar a la guerra i deixar la seva preciosa poma a càrrec de la seva mestressa de claus, sense temps d’explicar-li el secret que s’amagava al seu interior. La dona sí que s’havia adonat que el príncep la tractava amb molta delicadesa, i va començar a pelar la poma. Però llavors va escoltar uns plors, i va sortir de dins la nena preciosa amb moltes esgarrapades.

La mestressa de la casa, espantada, anà a visitar a un remeier que dictà: "La neneta haurà de prendre un còctel de set fruites exòtiques i dormir tres dies seguits". Quan el príncep tornà de fer la guerra es trobà amb que la neneta s’havia fet una dona formosa i de manera imminent es casaren. En aquells moments la mestressa de casa ja estava a la Conxinxina.

FI

Extret de "Contes del món", n.116, de Sofia Sánchez Adalid, dins "20 minutos".

!! EXERCICIS:

-Esbrinar el significat de les dues paraules assenyalades dins el context del text i escriu una oració amb cadascuna: remeier, formosa.

-Quina és la teva opinió del conte, t’ha agradat sí o no i per què?

-Inventa un altre possible final per a aquest conte d’arreu del món.

Gramàtica d'estiu (3): L'accentuació i paraules mal pronunciades. Adreçat a tot l'alumnat.

Les paraules poden ser agudes, planes i esdrúixoles. La síl·laba tònica és la pronunciada més forta i pot portar accent o no, a més cada paraula només en té una i les síl·labes que no porten accent o no es pronuncien amb intensitat són àtones. Anem a fer un petit recordatori de quan s’accentuen:

.LES AGUDES: són les paraules que tenen la síl·laba tònica al final. Ex: xandall, professor. Això és molt important per a saber diferenciar-les de les planes i de les esdrúixoles. Quan les tinguem localitzada la síl·laba tònica caldrà veure si posarem accent o no, llavors cal tenir present que les agudes s’accentuaran si acaben en: -A, -E, -I, -O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, -IN i no s’accentuaran si són agudes i no acaben com hem dit.

Ex: camió, escut, cub, endoll, posició.

!!En castellà aquesta norma d’accentuació varia una mica: les agudes s’accentuaran quan acabin en –A, -E, -I, -O- U, -N o –S.

.LES PLANES: són les paraules que tenen la síl·laba tònica a la penúltima síl·laba (sempre comptant per la dreta). Per exemple, serien planes: casa, cotxe, sabata, carro. Les paraules planes s’accentuaran quan no acabaran com les agudes, és a dir, s’accentuen QUAN NO ACABEN en: -A, -E, -I, -O, U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, -IN.

Ex: roda, casa, taula, passa.

!!En castellà també hi ha una petita variació. Les planes s’accentuaran quan no acabin en –A, -E, -I, -O, -U, -N o –S. Ho comento, perquè sovint l’alumnat barreja aquestes normes d’una llengua a l’altra i llavors fa més faltes ortogràfiques.

Per exemple: algun noi (català), algún niño (castellà).

.LES ESDRÚIXOLES: són les paraules que tenen la síl·laba tònica a l’antepenúltima síl·laba (comptant per la dreta). Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre tant en català com en castellà.

Ex: església, esdrúixola, brúixola, làmpada, Àsia.

N.B. Aquestes tres normes cal tenir-les ben clares a l’hora d’escriure tant en català com en castellà, ja que sinó farem gran multitud de faltes i posarem els accents a tort i a dret i sense pensar.

.Quan tenim aquestes normes d’accentuació clarividents hem de tenir present que hi ha una sèrie de paraules que moltes vegades pronunciem amb la síl·laba tònica equivocada, atès que desplacem l’accent inconscientment. Moltes d’aquestes paraules varien l’accentuació i la pronúncia en castellà.

ATMOSFERA
DIÒPTRIA
XANDALL
TÀRRACO
FLUOR
IBER
RÈPTIL
TÈXTIL
PNEUMÒNIA
INTERVAL
XASSÍS
ZENIT
LLÚCIA
XOFER
UCRAÏNA
POLIGLOT
POLICROM
MISANTROP
MEDUL·LA
VÍKING
LEUCÒCIT
MONÒLIT
OMÒPLAT
TORTICOLI
TERMÒSTAT
ELÈCTRODE
ÈCZEMA
HÈLSINKI
HIMÀLAIA
MÍSSIL

.També i amb certa freqüència pronunciem malament formes verbals dels verbs acabats en –IAR:

Ex:

ells canvien (correcte) – ells cànvien (incorrecte)
em copia (correcte) – em còpia (incorrecte)

Aquest aspecte està molt arrelat al dialecte nord-occidental (parlar de la zona de Lleida).

.Finalment, cal tenir en compte que l’Institut d’Estudis Catalans, principal òrgan gestor de les normes per la llengua catalana a Catalunya dóna la doble possibilitat d’escriptura a una sèrie de paraules, és a dir, que es poden accentuar o no i són vàlides d’ambdues maneres:

Xofer o xòfer
Perit o pèrit
Dòmino o dominó
Xilòfon o xilofon
Imbècil o imbecil
Saxòfon o saxofon
Repòrter o reporter
Ésser o esser

I en encara n’hi ha algunes més, però aquestes són les més usuals. Les que sovintegen. Per tant, seran correctes qualssevol de les dues versions.

!! EXERCICI:

Compte que hi ha una petita trampa per endormiscats/ades, a veure qui la troba. Si tens algun dubte pots utilitzar un diccionari o per Internet l’Optimot. Consultes lingüístiques.

-Amplia les paraules que tenen doble possibilitat de pronunciació segons l’Institut d’Estudis Catalans.

-Escriu cinc paraules agudes amb accent i cinc sense, llavors, cinc paraules planes amb accent i cinc sense I finalment, cinc paraules amb accent i cinc sense.

-Subratlla la síl·laba tònica de les paraules i posa l’accent segons calgui si és el cas segons les normes d’accentuació:

Esglesia, fiblo, quadre, compasio, rellotge, transparencia, bombeta, llibre, atmosfera, platja, pneumonia, textil, ocurrencia, memoria, odinador, rebedor, diccionari, medul·la, electrode, neixer, desaparèixer.