Tres noies i quatre nois aprofiten les vacances de Nadal per a portar-ne una a terme. Vols saber què és?
1
INTRUSOS
En
Sergi va ser el primer a passar per davant de l’institut amb la bicicleta. Va
pedalejar fort per superar el turonet i va resseguir el perímetre de l’edifici
fins a la zona dels patis. Allí va descavalcar i va deixar la bicicleta recolzada
a la paret. Tot i els guants, tenia les mans glaçades, i li va costar agafar el
mòbil de la butxaca de la motxilla. Faltaven tres minuts per a les quatre de la
tarda i, tot i que el cel era d’un blanc lluminós, aviat començaria a fer-se de
nit. El fred era tan intens que se li havien entelat completament les ulleres i
se les va abaixar uns mil·límetres del nas per veure-hi per sobre. Esperava que
els altres no triguessin gaire i que no s’haguessin desdit de venir en el
darrer moment. Havien pactat que no s’enviarien missatges pel mòbil. Era
important no deixar cap rastre de les seves accions, així ningú podria acusar d’haver
entrat a l’institut d’amagat durant les festes de Nadal. Quan començava a
dubtar de la paraula dels altres, va veure que pel camí principal pujaven la
Diana i la Laura amb les seves bicicletes, i al darrere en Dani, que s’impulsava
penosament amb un patinet.
-Ei,
aquesta vegada hem estat puntuals, no? -va cridar la Diana en notar la
inquietud d’en Sergi.
-Hola.
Sí..., molt puntuals, però val més que entrem de seguida o morirem congelats.
-A
les notícies han dit que nevaria una passada, sobretot a la nit. -La Laura va
deixar la bicicleta amb les dels altres.
-Heu
dut tot el que vam apuntar? -La pregunta d’en Sergi va sonar a professor que
controla els deures.
-Sí,
dues túniques negres, un vestit blanc, pintures per a la cara i bosses de
patates -va respondre en Dani com si fos un alumne molt aplicat.
-Perfecte.
Jo també he dut coses per menjar, per si se’ns fa tard.
Tots
quatre es van girar quan van sentir el ciclomotor d’en Riki, que venia companyat
de la Sara, arrapada al darrere. La Diana va observar la reacció de la Laura i
es va acostar per saludar els que arribaven.
-Ens
acabem de creuar amb en Hao -va informar en Riki mentre es treia el casc-.
Haurem d’ajudar-lo, que va una mica carregat.
Mentre
la Sara baixava de la moto i s’arreglava els cabells, en Hao va arribar
arrossegant una motxilla que era més grossa que ll.
-Sí,
potser que l’ajudem, així ens passarà el fred.
En
Hao els va saludar en el darrer tram del camí, gairebé sense alè.
-Molt
bé, ja hi som tots. -En Sergi va somriure amb la cara petrificada, com si li
haguessin estirat la pell-. Ara només hem d’entrar sense que ho sàpiga ningú.
-Això
és cosa nostra -va dir en Riki somrient, i va demanar l’ajuda d’en Dani per
regirar uns matolls que hi havia al costat de la tanca del pati.
-Només
uns pocs sabem que aquí hi ha un forat amagat per on ens podem escapar...
sempre que ho vulguem. Sobretot de les matemàtiques d’en Ronyes, oi, Dani? -Va
picar-li l’ullet al mateix temps que obrien el filferro cap amunt i deixaven un
espai suficient per poder-hi passar.
Tots
set van entrar a poc a poc, mig estirats a terra, avançant amb cautela per no
fer cap estrip als anoracs ni als texans amb els ferros de la tanca. Van passar
totes les motxilles i després van tapar el forat amb els matolls.
[Fragment
extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]
(Imatge
extreta de: Grup 62)
EXERCICIS:
1.
Una sèrie de joves en porten una de cap. Quines són les seves intencions?
2.
Per què penses que tenen aquesta pretensió?
3.
Esmenta els joves que intenten fer aquesta cosa il·lícita.
4.
Creus que els succeirà quelcom si aconsegueixen el seu objectiu? Què?
5.
T’identifiques amb algun personatge d’aquest fragment segons la seva manera d’actuar?
Quin?
6.
Quina pista et dona el títol del llibre “Atrapats”? Podria passar realment això?
7.
Aquest fragment inicial et desperta interès per a continuar llegint la
novel·la? Per què?
8.
Havies llegit algun llibre d’en Xavier Gual anteriorment? Quin? Et va agradar?
Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada