La erra i la doble erra. Adreçat a tothom

 

La grafia r i el dígraf rr poden representar dos sons, el bategant  [ɾ] del mot tara, erra simple i la múltiple [r] de carro.

.El so de r bategant es representa sempre amb la grafia r:

Carona, eruga, lliri...

.El so de r vibrant es representa amb rr entre vocals:

Parra, terra...

I amb r en la resta de casos:

Resta, conreu...

.Cal tenir en compte els casos següents:

1. En els compostos cultes, escrivim r:

Infraroig, contrarestar, multiracial, iberoromà...

2. Amb els prefixos a-, cor-, ir-, sí que escrivim rr:

Arrítmia, arrenglerar, correferent, corresponsable, irreal, irracional, irregular.

3. En els prefixos hiper-, inter-, super-, ciber- la erra es dobla si el lexema del mot comença per erra.

Ex:

Superràpid, interrelació, ciberrisc, hiperrealisme...

4. Les paraules compostes que acaben en vocal i comença de nou el mot amb erra que porten un guió.

Ex:

Guarda-roba, busca-raons, bleda-rave, cara-rodó, compta-revolucions, de soca-rel, Coma-ruga, Riba-roja, Vila-real...

 

La erra muda

La erra final que en alguns parlars no es pronuncia, s’ha d’escriure:

.En els infinitius acabats en –ar, -er, -ir:

Animar, saber, gaudir...

.En els substantius acabats en –ar, -er, -ir:

Clar, roser, claror.

Sí que es pronuncia la r final de mots com:

Mar, amor, cor, tresor...

També en els infinitius quan la erra va seguida d’un pronom:

Sentir-hi, escoltar-ho, anar-hi...

I en els substantius, aquesta erra apareix en els mots de la mateixa família:

Clar, clara.

.Els noms d’oficis sovint acaben amb erra muda, però que s’escriu.

Ex:

Fuster, corretger, pintor, cuiner, pastisser, ramader...

.Si el mot derivat té una erra que sona, el mot primitiu possiblement la portarà muda.

Ex:

Paperassa – paper

Estrangeria-- estranger

 

N.B. No es pronuncia la erra de prendre, aprendre, comprendre, sorprendre i derivats, ni la d’arbre, marbre, però les hem d’escriure. No es pronuncien perquè la pronunciació és forçada en haver-hi dues erres properes. Per tant, la primera erra no la pronunciem, sí la segona. Tanmateix, si dius la paraula lentament, potser que escoltis la erra.

En algunes zones del domini lingüístic català, com per exemple, a la comunitat valenciana, la erra a final de mot es pronuncia.

Ex:

Ballar, cantar, anar, córrer, dormir...

!!Pots reforçar o ampliar continguts a:

https://www.cpnl.cat/gramatica/25/11-els-sons-de-la-erra-r-i-rr

[Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona]

[CPNL]

[Imatge extreta de: 123RF]

EXERCICIS:

1. Explica la diferència que hi ha entre la erra simple i la erra múltiple.

2. Quan escrivim doble erra? Posa exemples.

3. Per què no es pronuncia la primera erra d’arbre o comprendre? Raona la teva resposta.

4. Escriu erra simple o erra múltiple segons on calgui:

I__acional, infra__oig, contra__estar, se__a, co__esponsable, multi__acial, ibe__omà, con__eu, co__efe__ent, cla__, t__eso__, anti__acisme, vice__ectora, cibe__obatori, en__ojolar,

5. Comenta la diferència d’escriptura que hi ha entre:

Ell em va mirar:

Ell mirà:

6. Pensa i aporta dues paraules de cada:

-rr-:

-r:

-pr-:

7. Descobreix la paraula amagada:

A) Eliminar els efectes d’una força o acció mitjançant una altra: C_____________.

B) Interval que va des de la llum invisible fins a les microones: I___________.

C) Estrany o contrari a la raó: I____________.

D) Pertorbació del ritme de les contraccions cardíaques: A____________.

E) Quantitat de monedes o d’objectes de valor que hom guarda: T__________.

F) La perifèria que envolta una ciutat: E______.

8. Inventa una activitat per a treballar

9. Completa el present fragment amb erra, doble erra o element buit si no n’hi ha.

G_àcies al co_atge i a la consag_ació total de tres homes, aquella emp_esa, bastant futil en apa_ença, d’envia_ una bala de canó a la Lluna, acabava de teni_ un _esultat immens i amb unes conseqüències incalculables. Els viatge_s, emp_esonats dins d’un nou satèl·lit, enca_a que no havien assolit el seu objectiu, fo_maven almenys part del món luna_; g_avitaven al voltant de l’astre de la nit i, pe_ p_imera vegada, l’ull humà podia penet_a_-ne tots els misteris.

[Jules Verne (1992),  De la Terra  a la Lluna, Editorial Barcanova]

10. Per què escrivim erra en el mot sentir-hi?

11. Què succeeix amb els prefixos hiper-, inter-, super-, ciber-?

12. Com s’escriuen les paraules compostes on la primera part del mot finalitza en vocal i la segona comença per erra? Posa un parell d’exemples que no estiguin a la fitxa.