És el darrer film del director Scott Cooper i basat en el llibre de Warren
Zaynes, Libérame de la nada. La historia
de la creación de Nebraska de Bruce Springsteen (2024) Focalitza en un
període efímer de la vida del cantant Bruce Springsteen i aix, el període que
va de 1981, quan finalitza la gira de l’exitós The River, al 1984, just quan enceta la gira del Born in the USA.
La pel·lícula se centra en l’enregistrava del seu sisè disc, Nebraska (1982), per tant, no és un
biopic que recorri tota la seva trajectòria vital i musical, no hi trobareu
això, serà en una altra ocasió, el dia que algú desitgi. En aquest lapse de
temps de dos anys, 1981-1983, en la ment d’en Bruce hi havia un conglomerat de
coses que no el permetien caminar amb pas ferm: patia depressió, per la tensa
relació amb el seu pare, no es podia traure del cap aquelles trobades amb el
seu progenitor, desitjava estar sol, els afers amorosos fallits també
brollaven, la pressió de la fama emergent, que portava malament i la crisi
artística, què anhelo realitzar properament.
Després de la gira del The River
(1980-1981) va decidir aïllar-se en una casa a la vora d’un llac prop a Colts
Neck, Nova Jersey. Allí amb un aparell d’enregistrament Portaestudio de poca
qualitat va gravar diverses cançons tan sols amb la guitarra i l’harmònica. Tenia
inseguretats i va salvaguardar la cinta de cassette amb les cançons unes
setmanes darrere dels seus texans. També en va gravar amb una part amb The E
Street Band en format elèctric, perquè la discogràfica Colúmbia l’incitava que
esperaven un disc de rock i molt sonor. Finalment, i per consell del
guitarrista Steve Van Zandt, va publicar les versions despullades, emperò
l’empresa no va ser pragmàtica, Bruce va imposar les seves lleis, voler editar
aquelles cançons que tan representaven personalment, altrament: no hi hauria
entrevistes, ni singles, tanmateix, en van publicar un parell, ni gira de
l’àlbum, i ni tan sols sortiria a la coberta del disc. Els directius de la
discogràfica treien fum amb les directrius d’en Bruce, època en que ja havien
escoltat algunes peces que tenia preparades per al Born in the USA.
El llargmetratge és entretingut, dues
hores intenses sense pausa, d’una escena a una altra, amb papers destacats de
Jeremy Allen White com a Bruce; Paul Walter Hauser del tècnic Mike Batlan; Jeremy
Strong, del mànager Jon Landau; Odessa Young, com a Faye, únic personatge
inventat, atès que Bruce no tenia parella en aquell període; i Stephen Graham
de Douglas, pare de Bruce. És una filmació ben realitzada, emotiva, i un
fantàstic biopic musical. Com a curiositats, Springsteen va visitar
contínuament la portada a terme de la filmació, aportant detalls reals, i
donant confiança a l’actor que faria el seu paper. El director Scott Cooper va
perdre el pare el dia abans d’iniciar el rodatge; també la seva casa als
incendis de Califòrnia, i Bruce va acollir-lo fins que calgués a casa seva.
Jeremy Allen White va preparar-se amb un assistent que l’ensenyava a cantar,
durant sis mesos i interpreta diversos temes amb la seva veu a la gravació i
que ja podeu gaudir a la banda sonora del film.
Un llargmetratge que no us
podeu perdre! Per si no en teniu prou, ho podeu complementar amb Nebraska’82.
Expanded edition (2005), amb peces inèdites mai escoltades com ara Born
in the USA en una versió elèctrica i desconeguda, On the prowl, o Gun
in every home, algunes presses electrificades amb The E Street Band, un
concert en solitari enregistrat el passat 22 d’abril al Count Basie Theatre de
Red Bank, Nova York, i com no, la remasterització del disc, val a dir, que el
reproductor Tascam va caure al llac de la casa en una passejava en barca, i
quan l’empraven per enregistrar, tot i que funcionava, sorgien sorolls de fons
que no es podien eliminar; sempre a voltes amb el Bruce més literari i rar, el
que llegia els contes de Flannery O’Connor, escoltava el primer disc de
Suicide, i mirava un i altre cop el film Badlands
(1973), de Terence Malick, que relatava els crims de Bonnie and Clyde. Els fans d'en Bruce, una vegada més estem d'enhorabona.
Josep Maria Corretger
[Crèdits
fotogràfics: filmaffinity, discogs, La Casa del Llibre]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada