17
SERGI I DANI (2)
En Sergi va aguantar com va poder el pes d’en Dani i de
seguida va necessitar preguntar-li què carai veia per l’antiga
xemeneia de la carbonera.
-Hi
ha una reixa que dona al pati central, perquè veig com neva.
-Estigues
quiet o anirem a parar a terra. –En Sergi va intentar suportar el dolor que li
feien les espatlles amb preguntes concretes-. Pots obrir aquesta reixa?
-Com?
-No
sé, amb un cop de puny, o amb el cap. Tu tens el cap molt dur.
-I
tu els... –El que li demanava en Sergi no li feia gens de gràcia, però va ser
conscient que provar-ho podia ser l’única manera d’escapar-se d’allí-. Jo veig
la reixa molt ben feta, però ho intentaré. – En Dani la va colpejar amb el puny
i de seguida es va adonar que es faria mal-. Impossible. Això està fet d’obra,
són totxos.
En
Sergi li va dir que ho provés amb més fe, que potser amb un cop sec es
trencaria o cediria.
-Que
no es pot, i si no t’ho creus, puja aquí dalt i fes-ho tu!
-D’acord,
ja pots baixar. Jo crec que ho hem d’intentar. Aquí, ara mateix, no tenim
cobertura per trucar a ningú. Si fem una mica de forat a la reixa segurament no
hi passarem, però si allarguem el braç cap enfora potser el mòbil ens donarà
senyal.
-I
si ens esperem? No marxaran sense nosaltres. Saben que hem tornat a la
carbonera. –Va fer un salt a terra que va alleugerir l’esquena d’en Sergi.
-Tu
saps l’estona que fa que som aquí? O són mala gent o temo que els altres també
han tingut problemes. Saps què penso, que en Hao tenia raó, que no estem sols,
i que hi ha algú que expressament ens ha tancat la porta.
-N’estàs
segur, Sergi? Vols dir que no deu ser l’esperit de la Santacruz que es vol
venjar de nosaltres perquè ens hem atrevit a explicar la seva història?
-És
una llegenda! No em diràs que creus en els fantasmes?
En
Dani va empal·lidir.
-Has
de deixar els còmics, col·lega.
En
Dani va buscar una paret per repenjar-hi l’esquena, després es va deixar caure
fins que el cul li va tocar a terra i amb els braços es va tapar la cara.
-Ei,
va, ara no te m’ensorris, Dani! –Va intentar aixecar-lo-. Em sap greu, de debò.
-Si
morim aquí em quedaran tantes coses per fer... –Va alçar un moment la cara
plena de llàgrimes-. Aquesta nit volia veure una pel·li de vampirs i començar a
llegir un còmic dels Super-Superherois que em van regalar per Nadal. Si ens
quedem tancats gaires dies se m’acabaran les patates fregides i ens haurem de
menjar les extremitats, i beure’ns el pipí per no deshidratar-nos... És clar
que si em moro m’estalviaré de visitar la meva tia Maritrini per any nou. Soc
massa jove per morir! M’agradaria casar-me i tenir fills. Ja sé que encara és
molt aviat, però... Tu creus que la Diana fa per mi?
En
Sergi va deixar de banda el discurs lacrimogen del seu company i va començar a
inspeccionar amb la llanterna del mòbil les quatre coses que es rovellaven en
aquella sala humida. En un dels racons hi va trobar un bastó cilíndric que
devia ser la pota d’una taula, i darrere s’hi amagava, entre la pols, una
escala plegable.
-Ja
ho tinc! Tinc la manera de pujar fins a la reixa.
-Va
mostra-li l’escala com si fos un objecte molt valuós.
-Està
feta pols. –Va alçar el cap per curiositat-. Se’t trencarà així que hi posis
els peus.
-Gràcies
per la teva visió optimista del món! –Va arrossegar-la fins on era ell-.
Almenys el que intento és millor que lamentar-se ajupit en un racó. I no, la
Diana no fa per tu!
En
Dani va observar de mala gana els moviments del seu company, com feia força per
obrir l’escala i després com pujava amb la pota de la taula en una de les mans.
-Deixa’m
comprovar si realment és tan impossible com dius.
Es
va col·locar les ulleres tan rectes com va poder i amb el bastó va colpejar la
reixa. Em el primer intent va estar a punt de caure daltabaix i per sort en
Dani va socorre’l aguantant-li l’escala.
-Això
és molt inestable!
-Per
què creus que la tenien abandonada aquí?
Quan
en Sergi començava a perdre l’esperança li va semblar veure alguna cosa que no
era neu.
-Què
passa?
-Calla,
em sembla que hi ha algú travessant el pati.
-Deuen
ser les noies. Crida-les perquè ens obrin!
-No.
-Va acostar la cara tot el que va poder a la reixa-. No semblen elles. Diria
que és una sola persona.
-Ah,
llavors deu ser en Hao fent el ninja. Qui el va parir...
En
Sergi va allargar la mà amb el bastó perquè en Dani deixés de parlar.
-Tampoc
no és en Hao. És algú més gran, més alt, però no veig qui, tot és molt fosc.-
Les ulleres malmeses no l’ajudaven a concretar millor-. Per l'aspecte que té no
és ningú de nosaltres. Sembla un home, però porta la caputxa de l’anorac i no
li veig la cara.
-Segur
que és un assassí que ens matarà a tots!
-Vols
callar! Per què ens hauria de matar?
-Perquè
deu ser l’esperit del pare de la Santacruz, que ara ens odia per explicar la
història de la seva filla!
-M’hauria
d’haver quedat tancat amb en Riki. Té més força i molta menys imaginació que
tu.
En
Sergi va allunyar-se de la reixa, com si de sobte tingués por de ser descobert.
-Què
passa! Explica!
-Crec
que està vorejant el pati central. Espera. -Va forçar la flexibilitat de
l’escala-. S’acaba d’aturar davant del teatre. Està escoltant alguna cosa.
-Hauríem
d’avisar la Sara i en Riki que estan en perill!
-Sí. Tens raó. Però et recordo que falla la cobertura.
[Fragment
extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]
(Fotografia
de: Pinterest)
EXERCICIS:
1.
En Sergi i en Dani proven d’escapar-se de la carbonera, com?
2.
Creus que algú els ha tancat a la carbonera o bé la porta s’ha tancat sola? En
què et bases?
3.
Qui diu la següent frase i per què? El personatge creu en el que diu o bé ho
diu irònicament? Raona la teva resposta.
“-És
clar que crec en els fantasmes! –Va fer onejar amb els braços la túnica negra-.
I en els monstres! I en els extraterrestres també!”
4.
Quin pla tenen per escapar-se de la carbonera?
5.
Quan parlen de la llegenda, a què es refereixen? Per què?
6.
Una figura humana és vista al pati. Qui pot ser?
7.
Quina estratègia literària empra l’autor al final d’aquest capítol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada