Aquest llibre ha estat una de les sorpreses de la
temporada. Gairebé quan ja potser ningú s’esperava una segona part de l’obra
“El pont dels jueus” (2007), tot i finalitzar amb un final obert, i ésser una
de les novel·les més venudes en català dels darrers anys, Gironell ens sorprèn
a tothom amb “Paraula de jueu” (2020), on reprèn una vegada més, la història
del pont de Besalú, ara sobre el seu fat, la reconstrucció, quan el personatge
real, el mestre d’obres Pere Baró acabava de llegir els documents del fill del
primer constructor del pont, on aquest glossava les vicissituds amb què es va
trobar el seu pare. Serà ell qui rebi l’encàrrec de la vila de Besalú de
reconstruir el pont que tres-cents anys abans havia aixecat el constructor Prim
Llombard. El pont ha estat destruït a conseqüència d’una riuada i ara perilla
la posició econòmica de la ciutat. En Kim, un jove jueu descendent dels
Llombard s’involucra en la seva construcció, emperò, les obres quedaran
aturades. Juntament amb Ester, s’encarregarà de donar llum a aquesta incógnita.
Per a saber com es resolt, ens haurem de traslladar fins al segle XIV.
De fet, “El pont dels jueus” finalitzava així, amb
aquesta incògnita, de quelcom què podia esdevenir-se arran d’aquella lectura de
Baró. Ara, és el moment de desvetllar aquest misteri i de saber com continua la
història amb “Paraula de jueu”, a través de diverses localitzacions com la
pròpia Besalú, Barcelona, Girona o Banyoles, que serà una de les novel·les d’èxit
dels propers mesos i qui sap si d’aquí a uns anys, en vindrà alguna altra part
més, actualment, l’autor encara no la veu possible.
Gironell sempre havia tingut clar que en algun moment o
altre escriuria una continuació de l’obra, perquè la història que
amagava el pont de Besalú el fascinava. No es va fixar ni presses ni dates, per
tal de no donar celeritat a l’escriptura i ennuegar el projecte de novel·la. A
la vegada que hi pensava, anava realitzant un treball de documentació per a
escriure-la, així com també entrevistar-se amb persones que tenien un alt grau
d’expertesa amb el segle XIV i aprofitar per escriure d’altres novel·les que
l’atreien més en aquell moment, i que n’han estat unes quantes: “La venjança
del bandoler” (2008), guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica,
“L’arqueòleg” (2010), “L’últim abat” (2012), “El primer heroi” (2014),
“Strappo” (2015), “El nen dibuixat” (2015), una breu incursió dins del conte
infantil, o “La força del destí” (2018), amb la qual va ésser guardonat amb el
Premi Ramon Llull. Gironell a poc a poc s’ha fet un lloc en el panorama
literari català esdevenint un autor de referència.
La
història sobre la reconstrucció del pont, no és únicament física, sinó que
també, ho és en el sentit metafòric de la paraula, l’apuntalament per tal que
no es trenqui la relació entre dues cultures, la jueva i la cristiana, ja que,
des de les classes altes es treballa per a crear incerteses i generar odi, que
comportaran posteriors episodis de violència i finalment, l’expulsió dels
jueus. És curiós, però en aquella època hi hagué parelles de jueus i cristians
executades per tenir un estret vincle amb gent de l’altra religió. I com ens
deixà anà en Martí: “Què no faries per amor?”
Els
jueus foren expulsats de França i arribaren a Catalunya pels Pirineus. Un rabí
expulsat havia de dirigir-se a Barcelona. En Quim l’acompanya més enllà de
Besalú, fins a Barcelona.
L’obra
ofereix una reflexió sobre la paraula prenent com a esquer el “Llibre de la
Creació”, que en Manuel Forcano li va donar a conèixer, perquè en aquell temps,
les paraules eren fonamentals, a l’hora de portar vida o bé mort. Gironell
pretenia fer un homenatge i fer que la paraula fos el centre de la novel·la. S’empren
per a desestabilitzar l’altre. Les paraules, segons Gironell, ajuden a crear
ponts entre cultures, emperò, també poden facilitar-ne la destrucció, perquè la
paraula forma part de les nostres vides i cal ésser conscients del mal que es
pot arribar a fer amb l’expressió d’uns mots segons la ironia, el to i la
finalitat cercada a l’altre que ens escolta. Per tant, és fonamental escollir
bé les paraules quan ens expressem per tal de no ferir a l’altre. Perquè en
paraules d’en Martí: “Moltes crisis dels darrers anys venen de la corrupció de
les paraules”.
A
la vegada, al llarg de la novel·la hi podem veure una reflexió sobre l’entesa
entre cultures. Per Gironell, hem de lluitar per combatre la ignorància, un
dels mals dels nostres dies. D’aquí sorgeixen les desconfiances, el fet
d’imposar una veritat per sobre d’una altra. Caldria doncs, com explana ell,
cercar l’entesa de l’altre, sinó estem condemnats un i altre cop a recaure en
els mateixos errors del passat.
Per
Gironell una clau per entrar en la història d’uns fets d’una altra època, una
bona estratègia és fer-ho a través de la cuina, és a dir, introduir alguns
aspectes, sensacions culinaris, almenys en faciliten el camí. Perquè
emportar-se al lector en una època que ni ell/a han viscut, no és una empresa
pragmàtica.
L’escriptor
de Besalú escolta els lectors, li agrada rebre retroalimentació de les seves
obres, ho troba molt enriquidor, una via per transmetre coneixements,
pensaments, entre d’altres, a la vegada, també aprèn d’ells, se n’emporta
anècdotes que poden ésser possibilitats de futures ficcions. Per l’autor, una
de les seves inspiracions és el seu pare, que era fuster. Sempre cerca la
millora en les futures obres, en cuidar molt les dades que hi apareixen. On
alhora, i al llarg de les seves obres com diu ell, hi ha una evolució de
l’escriptura. I és la cuquet de la curiositat el que et fa anar endavant en la
lectura. El llegir a d’altres autors/es també el fan aprendre a l’hora
d’escriure. Una notícia de premsa també pot ésser motiu d’una novel·la, et
desperten la curiositat, llavors, investigues, i trobes les opcions d’emocionar
el lector i tens les eines de com fer l’obra. També un correu electrònic, un
testimoni et poden ajudar.
A
l’hora de forjar les seves novel·les, cerca una època en la qual se senti
còmode, d’aquí que el primer pas sigui un treball esforçat de documentació, “ingent”
i de vegades, no gens agradable, altrament, sí que el fascina trobar-se i
conversar amb experts en la matèria, li va reviure els fets que narrarà, patir
la història d’aquells esdeveniments del passat i si aconsegueixes ficcionar
l’època a través d’un personatge, ja et permet imaginar-te més fàcilment aquell
període de temps històric que no s’ha viscut, perquè com diu Gironell: “Ens
agrada saber què va passar quan no hi érem”. Serà més senzill que el lector s’hi
acosti amb fermesa a aquesta època no viscuda. Una temàtica d’escriptura que
“potser no abordaries mai. Empres personatges reals i basteixes la ficció”. La
gent que el llegeix es submergeix en la història, la valora, i com va passar
amb “Strappo”, es va considerar més l’art romànic català. Un fet semblant va
passar amb l’obra “L’últim abat”, on el pare Abat és com si fons l’Indiana
Jones català. Es vol saber què va passar, “la ignorància és el gran virus a
vèncer”.
L’entesa
dels fets esdevinguts en el passat t’ajuden a entendre com s’ha arribat a
l’actualitat. Per tant, sense pèls a la llengua, afirma que li costaria més
escriure una obra sobre l’època actual, ja que, no disposa de suficient
documentació ni distància d’aquest lapse de temps.
Gràcies
als jueus hem après aspectes gastronòmics, com l’escudella, d’astronomia,
cartografia, fins i tot, d’higiene, com rentar-se les mans i d’espiritualitat.
Tot això, és evident, en el llibre “Els jueus catalans”, d’en Manuel Forcano,
tot un expert en judaisme.
L’autor,
com tothom sap, és un periodista apassionat de la història, i de ben segur, que
aquesta no serà la darrera, en vindran moltes més, perquè com diu ell desitja:
“Fer arribar al lector llibres que poden donar vida”, a uns lectors/es que en
Gironell cuida i que s’escolta molt, com si fos un lector més, perquè ara sense
afany d’oportunisme, sinó que ja estava premeditat, retorna al pont més conegut
de Catalunya, al pont de la història, al pont dels sacrificis, el pont de
Besalú, el dels jueus, un pont que li comportarà més satisfaccions i als seus
lectors/es també.
Josep
Maria Corretger Olivart
Gener
del 2021
(Crèdits
fotogràfics: Columna, Manel Lladó)
EXERCICIS:
1. Imagina’t
que en una presentació del llibre “Paraula de jueu”, se’t demana que presentis
a l’autor. Cerca una mica d’informació i realitza una petita presentació d’un
màxim de dos minuts.
2.
Inventa una campanya promocional per a fer difusió comercial del llibre. Pots
emprar eines TAC.
3.
Llegeix l’article i esmenta alguns dels aspectes clau en les quals es basa
aquesta segona part de “El pont dels jueus” (2007).
4.
En un moment, de la presentació del llibre telemàtica que es recull en
l’article, en Martí afirma: “Què no faries per amor?”. A què es refereix?
5.
Fòrum: has llegit “El pont dels jueus” (2007) o “Paraula de jueu” (2020)? Què
t’han semblat? Per què t’han atret més o menys? Expressa la teva opinió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada