Són
unes representacions abreujades de mots, sintagmes nominals o sintagmes
preposicionals, per tal d’estalviar repeticions o bé guanyar una mica més
d’espai dins d’un text escrit. Els mots monosíl·labs, en termes generals, no s’abreugen.
Ex:
març
Anem
a veure alguns exemples de mots abreujats:
carrer
(mot) à
c.
Organització
de les Nacions Unides (SN) à ONU
Per exemple (SPREP) à p. e.
Aquest
sistema d’abreujar paraules, que no involucra l’adjunció d’afixos, ja el teníem
en textos medievals. A la vegada, englobava les abreviatures, les sigles, els
acrònims i els símbols.
.Una abreviatura:
És
la representació d’un mot a través d’una o més de les seves lletres.
L’abreviatura pot formar-se per:
-suspensió:
quan
s’omet la part final del mot.
Ex:
cap.
= capítol
-afèresi:
quan
ometem la part inicial del mot.
Ex:
Pep
= Josep
-contracció:
quan
s’ometen algunes lletres de l’interior del mot.
Ex:
Sr.
= senyor
.Una sigla:
És
una o més lletres, acostumen a ésser les inicials, que s’empren en substitució
de la denominació que abreugen: associacions, publicacions, empreses,
documents, entre d’altres.
Ex:
IEC
(Institut d’Estudis Catalans)
.Un acrònim:
És
el mot resultant d’escurçar denominacions que estan formades per més d’una
paraula a partir de síl·labes completes que la componen. Els acrònims es
pronuncien com un sol mot perquè han esdevingut un mot habitual.
Ex:
Termcat
(Centre de Terminologia)
.Un símbol:
És
un signe que té caràcter oficial i internacional. Representa una paraula, un
sintagma o un valor. Els símbols s’empren en els quadres, enumeracions, mapes:
Ex:
h (hora)
Aquests
símbols pertanyen a camps semàntics diferents com la física, les matemàtiques,
la numismática, entre d’altres. Aquests tipus d’abreviacions presenten uns
criteris més homogenis i que no plantegen tants dubtes.
Anem
a veure un resum de les principals abreviacions que podem trobar.
LES
ABREVIACIONS
|
||||
Característiques
|
Abreviatures
|
Sigles
|
Acrònims
|
Símbols formats per lletres
|
Punt
final o barra inclinada
|
s/n (sense número); col. (columna)
|
DNI (document nacional d’identitat)
|
Incanop (Institut Català de Noves
Professions)
|
cm (centímetre/s); km/h (quilòmetres per hora)
|
Accentuació
|
cró. (carreró)
[mantenen l’accent gràfic del mot
originari]
|
ADN (àcid desoxiribonucleic)
|
Tísner (pseudònim de l’escriptor Avel·lí
Artís Gener)
|
a (àrea)
|
Majúscules,
minúscules
|
Hble. (Honorable); etc. (etcètera)
|
PIB (producte interior brut)
|
Gencat (Generalitat de Catalunya);
mòdem
|
g (gran); O (oest)
|
Nombre
|
gnes (germanes)
|
CAP (centre d’atenció primària)
|
Els mòdems
|
hl (hectolitres)
|
Gènere
|
Té el mateix gènere que el mot sense
escurçar.
|
La SIDA (la síndrome
d’immunodeficiència adquirida).
|
Igual que les sigles.
|
Correspon al del terme que
substitueix.
|
Apòstrof
|
S’apostrofen com ho faríem amb el mot
sencer.
l’ap. (l’apartat)
|
L’OTAN (l’Organització del Tractat de
l’Atlàntic Nord)
|
Igual que les sigles.
|
No s’apostrofen.
|
Categoria
gramatical
|
És la mateixa que la del mot sense
abreujar.
|
És la mateixa que la de la denominació
completa.
|
Igual que les sigles.
|
Tenen la mateixa categoria que la del
mot que substitueixen.
|
Espais
|
d. d. C.
(Després de Crist)
Cal deixar un espai entre mot i mot.
|
EAC
(Estatut d’Autonomia de Catalunya)
|
Igual que les sigles.
|
Igual que les sigles i acrònims.
|
Pronúncia
|
Es llegeixen com si el mot no fos escurçat.
|
PIME
(petita i mitjana empresa);
TGV (te, ge, ve)
[Llegides sil·labejades]
|
Es poden pronunciar com un mot.
|
Es pronuncien com si el terme fos
escrit sencer.
|
Separació
|
No s’han de separar a final de ratlla.
|
No s’han de separar a final de ratlla.
|
Si s’escriuen amb minúscula, es poden
partir.
|
No s’han de separar a final de ratlla.
|
Observacions
|
Les formades per afèresi no porten cap
marca especial.
Ex: bus (autobús)
|
Quan s’han convertit en mots comuns,
poden formar derivats compostos.
Ex:
sidosos
|
Poden formar derivats.
|
Poden portar caràcters especials.
Ex: m2
|
N.B.
Cal anar en compte amb la pronunciació d’algunes sigles en català, ja que, hi
ha tendència a fer-les en castellà, atès que és amb la llengua que les tenim
acostumades a escoltar més: TGV, ONG, BMW, entre d’altres.
!!Per a saber-ne més:
(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua
catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)
(Imatge extreta de: Paraules de llengua i
literatura)
EXERCICIS:
1. Defineix
amb un màxim d’una línia i un exemple que són:
abreviatura:
sigla:
acrònim:
símbol:
2. Classifica
les següents abreviacions segons siguin abreviatures, sigles, acrònims o
símbols.
km, adj., ESO, núm., OPA (oferta pública d’adquisició),
loc. adv.;
d. d’o. (denominació d’origen), Incasòl (Institut Català
del Sol)
3. Cerca
el nom de persona per a cada escurçament o hipocorístic.
Quim, Cesc, Lari, Pep, Rat, Dora.
4. Pensa
i escriu les sigles per a les expressions següents:
Universitat de Lleida, disc compacte, impost sobre béns
immobles, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Federació Catalana de
Basquetbol, impost sobre el valor afegit, Organització Nacional de Cecs d’Espanya,
Institut Nacional d’Educació Física, Mossos d’Esquadra.
5. Digues
si són vertaderes o falses les següents afirmacions.
.Les abreviatures per contracció ometen algunes lletres a
final de mot.
.Les sigles són una o més lletres que abreugen publicacions,
empreses, entre d’altres.
.Els acrònims abreugen denominacions formades per més d’una
paraula.
.El símbol té caràcter oficial i únicament nacional.
.Les sigles sempre les hem d’escriure en majúscules.
.No existeixen les abreviacions que s’apostrofen.
.Coia és l’hipocorístic de Misericòrdia.
6. Anota
els dies de la setmana i els mesos de l’any mitjançant abreviatures.
7. Desenvolupa
cadascuna de les abreviatures que tens a continuació:
M. Hble. ; ctra. ; aj. ; batx. ; àt. ; ptge. ; pg. ; tel.
; urb. ; vol. ;
8. Cerca
la definició per a les següents paraules i justifica el tipus d’abreviació que
té cadascuna.
NASA, OVNI, radar, làser.
9. Aporta
una gamificació per tal de treballar les abreviatures a l’aula.
10. Pràctica
de pronunciació. T’atreveixes a pronunciar-les correctament? No pots cometre
cap error. Reflexiona sobre per què acostumem a pronunciar malament algunes sigles.
IPC, ONG, KGB, UPC, BMW, VHS, BH.
11. Escriu
les abreviatures o símbols corresponents per als següents mots:
euros, document nacional d’identitat, directora, plaça,
àtic, codi postal, compte corrent, número, telèfon, avinguda, entresòl.
12. Escriu
les següents adreces emprant abreviatures.
.Avinguda de Sant Joan, número 25
.Ronda dels Enamorats, 2 sobreàtic
.Urbanització El Roser, 39
.Passeig Onze de Setembre, sense número, segon tercera
.Carrer Pau Casals, número 14, tercer quarta.
13. Realitza
el teu top deu amb les abreviacions que més utilitzes.
14. Cerca
tres abreviacions en algun escrit, imatge o rètol que siguin incorrectes,
corregeix-les i esmenta quin ha estat l’error.
15. Les
abreviacions tenen alguna aplicació pràctica en els nostres dies? Quina?
16. Autoavalua’t:
reflexiona sobre com t’han anat les activitats sobre les abreviacions, aporta
les dificultats que t’han sorgit i com les han resoltes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada