L'ase i el lleó. La mostela i el gall. La guineu i el lleó vell. Comprensió lectora. Adreçat a 2n d'ESO

Al llarg de la història de la literatura trobarem diverses narracions protagonitzades per animals. Aquests animals reben qualitats humanes per tal de transmetre un ensenyament a les persones que el llegeixen o l’escolten. Aquestes narracions reben el nom de faules i sorgiren fa molt i molt de temps, ja des d’època dels autors grecs i romans. A través de les faules, sempre es planteja un conflicte i finalitza amb una moralitat.

L'ase i el lleó

Això era un lleó que volia caçar amb un ase; el ben tapa de fullaraca i li encomana espaordir les feres amb el bram que els seria desconegut: en provar de fugir les feres, ell s’hi llançaria al damunt. L’orellut li pren a bramar amb totes les forces i espanta les feres amb un nou portent de la veu, però mentre fugen espaordides pels passos coneguts, el lleó, les atrapa en un atac formidable. Aleshores, el lleó rendit per l’esforç de la matança, crida l’ase i li diu que ja pot callar. Llavors l’ase, tot ufanós, li diu: “Què t’ha semblat la meva veu?.” “Magnífica —li diu el lleó—, no fos que ja coneixia el teu coratge i la teva raça, també jo hauria fugit de por”.

Moralitat:

El covard que es vana de la seva anomenada només enganya els ignorants, per als assabentats és motiu de befa.

(Autor: Fedre)

(Fotolog)

La mostela i el gall

Una mostela que havia atrapat un gall volia trobar una raó justa per menjar-se’l. I vet aquí que el va començar a acusar dient-li que molestava els homes, perquè cantant de nit, no els deixava dormir. Com que el gall va explicar que ho feia pel seu bé, ja que els despertava, perquè acudissin a la feina habitual, ella li va fer un altre retret: “Però tu has profanat la natura mantenint relacions amb les teves germanes i amb la teva mare”. Aleshores ell va replicar que també això ho feia pel bé dels seus amos, ja que d’aquesta manera aconseguia que les gallines ponguessin més ous. La mostela, confosa, li va respondre: “Sempre tens recursos per sortir airós, però, ¿per això, jo no t’haig de devorar?”.

Moralitat:

Al pervers decidit a agredir, no l’atura cap classe de raons.

(Autor: Isop)

(Imatge extreta de: creektreat)

!En sentit figurat, «mostela» és refereix a la persona molt llesta, astuta, i eixerida.

La guineu i el lleó vell

Un vell lleó, incapaç d’obtenir amb la seva força menjar, va decidir fer-ho utilitzant la seva astúcia. Per aconseguir-ho va dirigir-se a una cova i es va estirar a terra, gemegant i fingint que estava malalt. D’aquesta manera, quan els altres animals passaven per fer li una visita, els atrapava immediatament per menjar-se’ls.

L’havien anat a veure forces animals i tots havien mort a les seves urpes, quan la guineu, esbrinà quin era el seu propòsit, també el va anar veure, va quedar-se a una distancia prudent de la cova, i li va preguntar al lleó com es trobava de salut.

-Per què no vols entrar a la cova guineu? – va demanar-li el lleó.

-De bon grat entraria –respongué la guineu-. Si no veiés totes les petjades dels animals que han entrat i no han tornat a sortir.

Moralitat:

Adverteix sempre a temps els indicis de perill, i així evitaràs que et facin mal.

                                                    (Il·lustració: Milo Winter)

(Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

!!EXERCICIS:

1. Escull una de les tres faules i realitza un resum.

2. Esmenta els animals que tenen característiques humanes en cadascuna de les tres fàules.

3. A partir de la lectura d’aquestes tres faules, extreu les principals característiques que conté una faula.

4. Quina era la principal finalitat d’una faula? Per què?

5. Esmenta cinc autors/es que hagin escrit faules, i situa’ls dins la seva època.

6. Autoavalua’t: què has après durant el treball en aquesta fitxa? Com ho podràs aplicar a la vida real? Has trobat interessant conèixer el món fabulístic? Per què?