"La vida que aprenc" d'en Carles Capdevila. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

Ara fa uns mesos, per l’abril del 2017 vaig llegir al diari Ara que sortia com a novetat i que es podia comprar amb el mateix «La vida que aprenc» d’en Carles Capdevila. En veure el títol, ja em va venir a la ment, que sonava a comiat, potser pel mot vida, però no li vaig donar gaire importància, sinó que vaig pensar, serà un llibre interessant i que compilarà alguns dels seus articles de més qualitat, tal i com va ser. Just dos mesos després, l’1 de juny, em va copsar la notícia dels mitjans, que en Carles havia mort a conseqüència d’un càncer de colon. Jo no en sabia res de la seva malaltia, potser perquè l’anava veient a la columna del diari Ara i en llegia algun article de tant en tant. Llavors, vaig començar a unir les peces del trencaclosques i a entendre millor el títol del seu llibre, en Carles potser sabia quelcom més i realment, s’estava acomiadant, però amb una gran obra, un gran llibre, una mena de testament periodístic del qual ara en donarem algunes claus per a la seva lectura.

En la presentació del llibre a Cerdanyola del Vallès, el proppassat mes de setembre, malauradament ja no vàrem poder gaudir de la presència d’en Carles Capdevila, tal i com estava previst, i en un acte dels que tant li agradaven, la presentació d’una obra seva, i així establir un vincle amb els assistents que venien a escoltar-lo delitosament. Bé, tot i aquesta dissort, dues persones van encarregar-se de jugar les cartes d’en Carles, un era amic seu, l’editor de Proa, Oriol Izquierdo i l’altre, un conegut d’ell, el psicopedagog Jaume Cela. Ells foren els encarregats de glossar-nos la figura d’en Carles Capdevila i d’aproximar-nos o millor dir, a gaudir amb ells d’un curt i entretingut viatge per la vida i obra d’aquest gran periodista.

Segons Jaume Cela, en Carles era una persona que acostumava a fer les preguntes necessàries per trobar les respostes. Els seus primers passos els trobem a Ràdio Pista, una ràdio municipal. Edità el Diari de la Pau el 1991 juntament amb d’altres periodistes, per criticar el conflicte de la Guerra del Golf. Aviat es llicencià en filosofia i lletres. Es casà amb Eva Piquer, amb la qual tingué quatre fills. Entre 1992 i 1994 marxà amb la dona a Nova York. Ell escrivia en revistes i premsa esportiva. Allí redacta el llibre «Nova York a la catalana» (1996), obra que estableix vincles entre la ciutat i la seva terra en els darrers 150 anys. Quan retorna, treballa l’humor a l’espai satíric de Catalunya Ràdio «Alguna pregunta més?». Carles va escriure a «El 9 Nou» de Vic, entre 1995 i 2010. Deixà la editorial Proa per dedicar-se a la televisió i posteriorment, treballar en columnes d’opinió a l’Avui, on dirigí la secció de societat, i per al qual també realitza reportatges imaginaris, o la col·laboració amb El Periódico, per més endavant, i gràcies a l’experiència adquirida, crear un dels principals diaris de les terres catalanes, i posteriorment, per dirigir-lo durant cinc anys, l’Ara, fins que per culpa de la malatia hagué de fer una parada tècnica. També va ésser subdirector del programa «Malalts de tele», i «APM» a televisió, així com també director i conductor de «Qui els va parir» de TV3 i «Eduqueu les criatures» a Catalunya Ràdio, amb la finalitat de transmetre uns valors a les noves generacions. És a partir de les pàgines de l’Ara que comença a tenir prestigi com a periodista, s’obre camí dins la professió i decideix dedicar unes pàgines de la publicació a un dels temes que tant el preocupaven, l’ensenyament. I és que com glossà Jaume Cela: «Amb el Carles aprenies, t’enriquies. Ell parlava dels que no tenien nom, dels mestres, de les infermeres...» Escrivia sobretot articles amb moralitat a causa de la seva formació humanística. El seu lema era «importa ser llegits, no la comercialitat». El seu llegat abasta tres mil articles. A més d’ésser el redactor dels textos de les Tres bessones que il·lustrava Roser Capdevila.

«La vida que aprenc» és una obra que recull els seus millors articles. Com es va dir en la presentació del volum, «construeix un vitrall harmònic de la realitat i es pot llegir de manera independent». A través de les pàgines del llibre, en Carles ens parla, segueix i continuarà viu, al nostre costat, com un viatger més, atès que, els seus articles són atemporals i perduraran en el temps, de plena actualitat. L’obra conté uns escrits que van més enllà de la realitat en allò que explica, però a més, l’autor no era gens egoista, sinó que compartia amb els altres allò que aprenia. És amb la lectura de l’obra que et permets fer una idea sobre el món, amb un pròleg colpidor i tot relatat mitjançant cinc capítols o parts: «La vida íntima» on explana on som i què aspirem a fer. Des dels records d’infantesa fins a la malaltia. Un segon capítol: «El ser i el fer», on com diu l’autor, importarà el fer. Vol ser un homenatge a les persones que lluiten per canviar el món. El tercer, «Petites revolucions», on assenyala aspectes que no funcionen en la nostra societat, a nivell mundial, i proposa reparar-los; el quart, «En bona companyia», on parla de les persones que marquen et marquen el dia a dia, i que has de tenir a la vora, tant amics com família. I finalment, «Eduquem les criatures», que fa referència al món educatiu, un dels seus temes estrella i al qual va dedicar diversos llibres i programes de televisió o radiofònics. El 2015 edità el llibre d’entrevistes sobre ensenyament, «Educar millor», un dels seus llibres interessants.

En una de les darreres entrevistes que li feren en motiu de la presentació de «La vida que aprenc» i pel que fa a la relació de l’escriptura d’articles, en Carles declarà al seu company Antoni Bassas el següent:

“Quan escrius des del cor arribes al cor de la gent. Jo he fet molts articles que han intentat ser racionals, argumentats. Però alguns articles han sortit més del cor, de la necessitat de compartir algunes coses. I hi ha una conclusió bastant elemental que és que quan sembla que parles més de tu, és quan més parles de l’altre”.

Carles Capdevila, artesà de la paraula, ens llegà amb aquest volum, «La vida que aprenc», una mena de llegat intel·lectual a través de cent trenta articles, que ens proposarà reflexionar sobre allò que ens envolta. Una obra propera al lector. És un llibre ple de sentències o aforismes que a mode de joc pots anar subratllant i que t’acompanyaran d’aprenentatge, tot i que alguna no és d’autoria seva, com la famosa sentència de Mark Twain sobre la discussió amb un imbècil, ara bé, la porta al seu terreny. És a dir, empra unes frases que concentren pensament amb un mínim de paraules. Unes frases que volen ser com un manual d’autoajuda. Frases on ens reconeixerem i on de vegades, l’autor podrà arribar a incomodar. En Carles, quan tingué la mort a la vora, es deixondí, i parlava de qualsevol cosa amb plena llibertat. El seu llibre va ésser el més venut de no-ficció en català per Sant Jordi, prova de la seva innegable qualitat i uns mesos després d’aquesta fita encara segueix regnant a les llistes d’èxits i ho continuarà fent un temps més, perquè estimem en Carles. Però sempre ens quedaran els seus articles plens d’intel·ligència, de seny, de tolerància, solidaritat i d’inclusivitat, unes poques línies que t’omplien de coneixement. La paraula d’en Carles i el seu ensenyament segueix entre nosaltres! Gràcies mestre.

Josep Maria Corretger Olivart
Setembre del 2017

.Tria d’articles:

«Aprendre del coratge de Guardiola»

I tant que hi ha temes més importants que Guardiola i el Barça. Gairebé tots. Però pocs amb tanta força simbòlica i tan útils per parlar de valors a partir d'un exemple universal. De tots els títols d'en Pep, el que em guardaré per sempre són les seves lliçons magistrals de coratge, que és la virtut per excel·lència. El coratge és el valor que conrees per fer el que has de fer. Provoca actuacions que impliquen riscos però no per amor al risc sinó per compromís, per un bé superior, per dignitat, per honestedat. El coratge requereix tenacitat, té com a premi el respecte i reforça la integritat. La gent que té coratge no agafa mai els camins fàcils, perquè aquests solen ser els de la por. No provoca conflictes innecessaris ni defuig els imprescindibles: administra el valor i el guarda per a les causes que s'ho valen. El coratge és el valor passat per l'intel·lecte, al servei d'un projecte i assumint sempre la responsabilitat individual per a un avenç col·lectiu. El talent i l'esforç de Guardiola han servit perquè el Barça fos admirat a tot el món i per batre tots els rècords de títols. Però trobo infinitament més admirable el seu coratge. El que passa és que admirar et fa sentir bé, però surt de franc i és estèril. El seu cas ens hauria de servir per aprendre'n, encomanar-nos-en i aplicar-lo a temes molt més transcendents que el futbol, projectes en què ens hi juguem el futur.

(28 d’abril del 2012)

«Carta als bons mestres artesans»

ESTIMADES i estimats mestres:

Gràcies per la vostra vocació artesana, la de fer les coses ben fetes pel gust de fer-les ben fetes.

Per entendre que la vostra feina no acaba quan ho heu explicat, sinó quan ho han entès.

Per la il·lusió amb què enceteu el curs, dient com diem tots que fa mandra, però sentint íntimament les ganes de començar.

Per l’esforç que feu per treure el màxim de cada alumne, confiar-hi i reforçar-los l’autoestima.

Pels extres que heu de fer pendents dels que tenen dificultats a casa, sabent que en una societat meritocràtica això no ha de perjudicar la igualtat d’oportunitats a l’escola. Pel sentit de l’humor, que us permet combinar el repte més transcendent de la humanitat -educar les criatures- amb els somriures que ho fan tot més fàcil.

Per entendre que el món connectat no és res que ens hagi de fer por, si ho fem servir com a palanca per augmentar la motivació.

Per tenir clar que en el món connectat també s’ha de saber desconnectar.

Per la paciència que teniu amb els pares. Per l’estima que teniu pels nostres fills.

Per no desanimar-vos per més motius que tingueu, sabent que la vostra missió és massa important per permetre-us el luxe d’abaixar la guàrdia.

Per tot el que heu preparat i pensat perquè aquest any us surti encara millor que l’anterior.

Per no tenir por d’innovar. Per compartir experiències amb altres mestres, per formar-vos i assumir que heu de formar aprenents permanents, que avui a les aules s’hi va a aprendre a aprendre.

(13 de setembre del 2015)

[Articles escrits per Carles Capdevila i extrets del diari Ara]

[Crèdits fotogràfics: YouTube, Pere Tordera, Cristina Calderer]

!!EXERCICIS:

1. Llegeix dos articles de Carles Capdevila i extreu-ne les idees més importants. A la web del diari Ara en trobaràs uns quants.

2. Quins atributs tenia en Carles a nivell d'escriptura que el van fer en un dels articulistes més coneguts? Pista: a l'article se'n desvetllen algunes.

3. Pensa i escriu un altre títol possible per al llibre de Carles Capdevila. Justifica el perquè de la teva elecció.

4. Fòrum: llegeixes la premsa en format paper o digital? Per què? O bé prefereixes escoltar les notícies a la ràdio o a la televisió? Com t'informes? Constrastes la informació rebuda o bé et quedes amb la informació d'aquell mitjà de comunicació concret? Per què? Raona les teves respostes.