divendres, 9 de setembre de 2016

Els dialectes occidentals: nord-occidental i valencià. Adreçat a tothom


.El català nord-occidental

El dialecte nord-occidental es parla a la zona de la província de Lleida, s’estira fins al sud de Tortosa, també abasta la franja catalanoaragonesa i que inclou els següents subdialectes: ribagorçà, pallarès, xipella i tortosí, inclou les següents característiques.

.Acabament –o de la primera persona del singular del present d’indicatiu sona [o]:

Canto [o], dormo [o], corro [o], ploro [o]...


.Les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació (acabats en –ar) no presenten –v- entre vocals, i l’última vocal és una e, sempre a nivell fonètic és clar:

Cantaes (cantaves), plorae (plorava)...


.Vocal final de la tercera persona del singular del present, l’imperfet o el condicional és una [e]:

Cante, havie, patie, cantarie...


.Els articles masculins són lo i los:

Lo germà, lo company...


.Presència de vocabulari específic:

Xiquet, padrí, corder, espill, melic, roig, poal, roja...
                              



.El valencià

Es parla a la província de València i a la zona de El Carxe (Múrcia).Inclou les variants septentrional (nord), apitxat (zona central), meridional (sud).

.Acabament de la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació és una –e:

Jo balle, jo cante, jo mire, jo pense...


.L’imperfet de subjuntiu té terminacions pròpies:

Parlara (parlés), perdera (perdés), servirà (servís)...


.La –r a final de mot es pronuncia:

Calor, fuster, soler, portar...

.Els sufixos –dor i –ada perden la –d- entre vocals , i de vegades també la vocal final:

Mocaor, llauraor, vesprà, cremà, encofraor, maltractaor...


.Utilització dels possessius:

Meua, teua, seua...


.Els demostratius presenten tres formes:

Este, eixe, aquell/açò, això, allò...


.S’utilitzen els adverbis:

Ací, allí.


.Vocabulari específic:

Gitar-se, llavar, eixir, xic, creïlla, escurar, bajoca, bresquilla, rabosa...








(Material consultat: DIVERSOS, 2011, Llengua catalana i literatura. 1r d’ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: merlet.files.wordpress.com i wikimedia.org)




!!EXERCICIS:

1.  D’aquests dos fragments destria quin és del dialecte nord-occidental i quin del valencià, justificant la teva resposta a través del text. No esmentaré ni l’autor ni l’obra per no donar pistes.

A)
La gent celebrava les victòries importants de l’equip com un triomf personal. Hi havia traques i molt de xivarri. En recorde una que no oblidaré mai. El Levante assolí la primera divisió després d’una disputadíssima promoció amb el Deportivo de la Corunya. El pessimisme històric, tan consusbtancial al tarannà de l’aficionat granota, estava estigmatitzat en aquella frase que algú, segurament senyoret, havia escrit en una paret del Vallejo: “Quan este gat puge la palmera, el Levante estarà en primera . Però el gat està mort”. El gat, doncs, estava viu i amb les ungles afilades per rebre el Choto C.F.. El dia del derbi capitalí no cabia una ànima al Vallejo. El partit acabà un a zero a favor del Levante i res al món no pogué aturar l’esclat de paroxisme de la gent: els aficionats més vells ploraven, els joves envaïren el camp per abraçar els jugadors i Tomàs feia la botifarra en direcció al centre de la ciutat, lloc d’on suposava que procedien els aficionats “merengues”, també coneguts com els “xotos”.


B)
El crit de la padrina exigint-me que em llevés, que ja eren dos quarts de set, de cop em feia volar dels dits el niu de moixons que el meu somni infantil havia capturat. Devia tenir nou o deu anys, aquell estiu, i llevar-me de matí, encara que em fes mandra, també m’omplia d’orgull. Em posava a l’altura dels adults, de mon germà i dels pares, que havien de matinar de valent perquè al cor de l’estiu calia aprofitar tota la fresca del matí. Ellsja feia potser dues hores que eren al tros segant a tot drap. La padrina s’havia quedat a casa per tenir cura de mi i de les dues germanes més petites. El padrí no era a casa ni al tros. Cada any a principis d’estiu es traslladava a cals Masovers de Vilanoveta, una masia a mitja hora de Pessonada, on guardava un escamotet d’ovelles, les poques que per Sant Joan no havia pogut amuntanyar a les pastures de la vall d’Isil perquè estaven prenyades o bé el corder encara els popava.


2.      Esmenta tres característiques genuïnes del dialecte valencià o bé del nord-occidental i posa’n exemples.

3.      Inventa un exercici per treballar aquests dos dialectes.

4.      Amplia la present fitxa amb més característiques tíquiques de cadascun dels dialectes.


5.      Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis? Quins dubtes t’han sorgit i per què?  Què pots fer per millorar en aquest aspecte?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;