dilluns, 12 d’octubre del 2015

L'oració composta: coordinada, juxtaposada i subordinada. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat


.L’oració composta

Una oració és un conjunt de paraules que tenen un sentit complet i on s’estableix una relació entre un subjecte i un predicat. Quan en una oració tenim un sol verb, s’anomena oració simple, però si té més d’un verb, estem parlant d’oració composta.

Ex:

-El viatge es podia viure d’una manera més pura. (1 verb, oració simple)
-I recordo les festes majors de quan jo era adolescent. (2 verbs, oració composta)

Una oració composta està constituïda per proposicions. Són diverses oracions simples relacionades entre elles mitjançant diferents elements: a través d’un nexe (una partícula que uneix, un “que”, per exemple, o d’altres com: i, ni, però, ara bé, per contra, sinó, o, o bé, encara que, a fi que...), o amb signes de puntuació (una coma, punt i coma, punt i dos punts).

Ex:
-No menja ni dorm.
-Jo escriuré la carta i tu li donaràs.

Les oracions compostes poden ser de tres tipus: coordinades, juxtaposades i subordinades, segons el tipus de nexe i relació que s’estableixi entre les proposicions.

.Les oracions coordinades: no tenen cap relació de dependència entre elles i s’enllacen mitjançant una conjunció o una locució conjuntiva coordinant.
Ex:
-En Joan va anar al cinema i esperà el torn per entrar.


.Les oracions juxtaposades: no s’uneixen per cap tipus d’enllaç, únicament per l’entonació i els signes de puntuació.
Ex:
-En Pere ja té clar que farà; viatjarà a les illes Balears.

.Les oracions subordinades: tenen una relació de dependència amb l’oració principal, i moltes d’elles s’uneixen mitjançant un nexe.
Ex:
-Quan va marxar cap al poble va adonar-se que s’havia oblidat el carnet a casa.

L’ORACIÓ COORDINADA

Està constituïda per dues proposicions amb la mateixa importància sintàctica. D’aquesta manera, si les pronunciem separades funcionen com a oracions simples. L’oració coordinada sempre tindrà un nexe d’unió entre ambdues oracions. Aquest nexe té de base una mateixa idea, per això mantenen una relació de significat.
Ex:
-Anà a comprar al supermercat i esperà que vingués sa germana per ajudar-la.

Les oracions coordinades poden ser de diversos tipus:

1.      Copulatives:
Nexes: i, ni.
Significat: expressen una acumulació d’idees.
Ex:
-No estudies ni treballes.
-En Martí llegeix un conte i la Marta una novel·la.

2.      Disjuntives:
Nexes: o, o bé.
Significat: Expressen una exclusió d’idees.
Ex:
-Aneu a comprar o bé feu neteja al taller.
-Menja un xiclet o una llaminadura.


3.      Adversatives:
Nexes: però, sinó, sinó que, tanmateix.
Significat: expressen una oposició d’idees.
Ex:
-No li agradava el partit però s’hi va quedar.
-No és molt treballadora, sinó que va al seu ritme.


4.      Distributives:
Nexes: ara... ara..., o... o..., ni... ni..., d’una banda... de l’altra.
Significat: marquen distribució dins de les proposicions que formen l’oració. Cada proposició s’introdueix amb un nexe.
Ex:
-O t’esforces o et castigo.
-Ni menges ni fas esport.


5.      Il·latives o consecutives:
Nexes: per tant, doncs, de manera que, així, així que, en conseqüència.
Significat: indiquen conseqüència.
Ex:
-M’encanta aquest gelat, per tant, me’l compraré.
-És tard? Doncs, ens quedem a casa.


6.      Explicatives:
Nexes: és a dir, o sigui.
Significat: s’empren per a fer aclariments.
Ex:
-Viatjarem fins a Lleida, o sigui, fins a les terres de ponent.
-Arenys de mar, és a dir, la Sinera d’Espriu.


L’ORACIÓ JUXTAPOSADA

Està constituïda per proposicions amb similar importància sintàctica. Destaquen perquè no tenen nexes d’enllaç. Estan vinculades per l’entonació i els signes de puntuació.

Totes les proposicions que no s’acompanyen d’un nexe i que s’uneixen amb un signe de puntuació no es consideren juxtaposades. La juxtaposició ve marcada per una relació de significat i que tinguin la mateixa corba d’entonació.

Si volem saber si una oració és subordinada o no, cal col·locar un nexe al lloc del signe de puntuació, així el nexe les transforma en oracions coordinades o subordinades.

Ex:
-Aviat començà a escriure la novel·la: era el que més desitjava.
(Oració subordinada)

-Aviat comença a escriure la novel·la perquè era el que més desitjava.
(Oració subordinada)

Si les oracions tenen un element de referència que les vinculi (un pronom, un adverbi, el mateix subjecte...) tot i que no puguin enllaçar-se amb un nexe, també es consideraran juxtaposades.

Ex:
-En Quim ja ho té pensat; és un xicot eficient.


L’ORACIÓ SUBORDINADA

L’oració subordinada està constituïda per unes proposicions que estan interrelacionades, d’aquí precisament ve la subordinació que els hi dóna nom. Per tant, una proposició no tindrà sentit per ella mateixa, sinó que només l’entendrem quan forma part d’una altra proposició que funcionarà com a principal.

Ex:
-Quan veié que s’acostava el final del partit s’assabentà que l’equip perdria la categoria.

Si analitzem separar ambdues proposicions de manera individual, veurem que no tenen sentit, en canvi, sí que tindran un sentit les oracions coordinades i les juxtaposades.

Ex:
-Quan veié que s’acostava el final del partit...
 s’assabentà que l’equip...
perdria la categoria... (oració principal)

.Les oracions subordinades poden ser de tres tipus:

1.      Oracions subordinades substantives

Les podem substituir per un substantiu o bé un sintagma nominal (SN) i per això fan les mateixes funcions sintàctiques: subjecte, complement directe, atribut, complement indirecte, complement de règim verbal, complement del nom, etc. Les veuràs a la següent unitat.


2.      Oracions subordinades adjectives

Equivalen a un adjectiu. Realitzen la funció de complement del nom (CN). Les coneixeràs a la lliçó següent.


3.      Oracions subordinades adverbials

Poden dividir-se en dos tipus: les temporals, locatives, modals i comparatives. Funcionen com a un adverbi o una locució adverbial, d’aquí que se les anomeni adverbials. Les oracions subordinades adverbials complementen el verb de l’oració principal. S’anomenen pròpies.
L’altra tipologia la formen les consecutives, condicionals, concessives, causals i finals, i no poden substituir-se per cap adverbi, perquè són impròpies. Complementen el sintagma verbal o l’oració principal.

Ex:
-Trencant el consens, cadascú es preocupa dels seus interessos personals.


!Podeu ampliar continguts en els següents enllaços:




                (Imatge extreta de: slishare.net)


!!EXERCICIS:

1.      Escriu sis oracions adverbials i esmenta’n la seva tipologia.

2.      Comenta la diferència que existeix entre les oracions adverbials pròpies i les impròpies.

3.      Converteix les següents oracions de juxtaposades a coordinades o subordinades. Et caldrà emprar alguns nexes.

-El tren estava a punt de marxar; era l’hora de la seva sortida.
-No hem pogut anar al càmping; els organitzadors no ho tenien preparat.
-Estava molt cansada; havia treballat vuit hores a la botiga.
-S’ha trencat la persiana; la ventada havia estat molt forta.
-Avui no assistiré a les classes; tenia visita al metge.

4.      Escriu una oració amb cadascuna de les següents partícules connectores:
Quan, si, encara, doncs, però, o, i, perquè, que.

5.      Esmenta de quin tipus són les següents oracions adverbials:
-En sortir de casa vaig veure el carrer ple.
-Van gaudir de la feina sense parar.
-Finalitzat el congrés, rebrem un certificat d’assistència.
-Feu-li un regal abans que marxi al Senegal.
-Era seriós fins al punt que no reia mal.


6.      Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis de la present fitxa? Què t’ha costat més i què menys i per què? On has trobat les principals dificultats? Sabries explicar a una companya de classe les oracions compostes? Com ho faries?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;