La
companyia Cassigalls de Juneda no atura el seu treball inesgotable de
ressorgiment de literats, sobretot ponentins. En obres pretèrites els seus
protagonistes foren Mercè Rodoreda a “El jardí de la memòria” (2008), Màrius
Torres a “Entre l’herba i els núvols” (2009), Maria-Mercè Marçal, a “I amb guix
escric el meu nom” (2011), Josep Vallverdú a “El bestiolari o els amics de
l’arca” (2012), Manuel de Pedrolo, a “Aquesta nit tanquem. Radicalment Pedrolo” (2014), “Lo preu de
dormir tranquil” (2017), recital poètic en clau d’humor; Jordi Pàmies amb “He
besat la terra humida” (2019). O d’altres espectacles dedicats a coses que formen
part de la nostra quotidianitat i són patrimoni immaterial de la humanitat, com
el vi o l’oli en obres com: “Tastet de vi i lletres” (2014), i “El vol dels
estornells” (2015), l’homenatge a les virtuts de l’oli, i les que vindran.

Aquest
any se celebrava el centenari del naixement de l’homenot d’Agramunt, Guillem
Viladot, de professió farmacèutic, però sobretot, escriptor i poeta visual. Es
traslladà a Barcelona per a realitzar els seus estudis a la universitat, i el
1950 caigué malalt, aquest fet va fer que iniciés els seus primers passos
literaris com si fos en Màrius Torres, amb “Temps d’estrena”, i amb tot un
seguit de novel·les on apareixia Riella, la seva estimada Agramunt, població
que el veié néixer. És així com s’enceta l’obra “M’estreno sota la dutxa”
(2022) de la Companyia Cassigalls. Amb el naixement de l’autor, una naixença no
esperada i amb un adolescència complicada i en la qual va haver d’escoltar el
típic: “Que en serà aquest nen de ruc!”, i que tantes vegades escoltem pels
pobles.

L’obra ressegueix la trajectòria vital i literària de l’autor, emperò
sobretot es basa en la seva composició poètica, amb la finalitat d’apropar els
textos al públic assistent, i tenint present que Viladot no era un autor
senzill i atractiu. Al llarg de l’espectacle hi apareixen estirabots,
sentències, però també lletanies, jocs de paraules, i absurds, tan
característiques en el seu estil literari, i on cadascú havia de fer la seva
pròpia interpretació. La producció teatral té una escenificació propera,
austera, i suficient, amb elements de ferro restaurats, fruit de la poesia
visual que inspiraven el mateix Viladot. També hi feien acte de presència
alguns dels seus poemes i muntatges poètics mitjançant quadres, on se li veia
la fascinació per jugar amb el mot.
Aquests
elements escènics, ben escollits i que passen desapercebuts, acompanyaven la
paraula i el so, juntament amb les cites i reflexions de l’autor que anaven
fent via a través de la pantalla de manera puntual per tal de no distraure’ns
dels textos del creador d’Agramunt. Així doncs, a través dels cinquanta-sis
minuts que dura la creac ió,
duració perfecta per adaptar-se a tots els públics, hi podem gaudir d’altres
parts o si més no, itineraris, com “Paraula d’Atzerí”, “La memòria del cos” o
“Mots fòssils”. Meditacions a tall de contes curts, alguns, com si ens
trobéssim davant del mateix Pere Calders, o del pintor surrealista Salvador
Dalí. D’allò més quotidià, Viladot en feia literatura, així es plasma en la
producció. D’aquí que hi trobem temes com el silenci, moment sobresortint dins
l’espectacle teatral, on davant del desconcert mundial ben vigent en els
nostres dies i que pot comportar fins i tot una guerra, prega perquè tot
s’aturi i es realitzi un minut de silenci, públic inclòs; l’amor espiritual,
però també el passional, on s’aconsella que hem d’estimar a algú, que és
fonamental, o la mort, vista amb ironia i sarcasme fins a la darrera alenada, amb
la celebració de la vida, no com a un fet trist, i on la consciència de
l’escriptor nota aquelles corrents d’aire mentre transporten el fèretre en
cotxe i posteriorment, les seves
cendres, com ell deia, havien de formar part de la natura.

Viladot
jugava amb les lletres i també amb els objectes. Ben exemplificat a l’obra amb
el poema visual sobre el pare, amb l’extravagància literària o bé quan ens
parlava amb insistència de l’ou quadrat, amb bons tocs teatrals dels actors. La
Companyia Cassigalls, creada el 2008 a Juneda per estima i vindicació als
nostres creadors, continua fent escola, portant una renaixença d’autors i de
textos, poc coneguts, que a més d’un li despertaran el cuquet lector. Un
missatge que ens llencen els protagonistes de manera directa i precisa, alternant
petites intervencions entre ells, i amb el principal objectiu de crear una
complicitat amb qui els escolta i veu. L’obra està interpretada per Dolors
Aldomà, Joan Cornudella, Miquel Torrent i Àngel Sedó, els quatre genets de
l’Apocalipsi, tan màgics com sempre! Moltes gràcies Cassigalls!
Josep
Maria Corretger Olivart
Octubre del 2022
[Poema
de Guillem Viladot, per Albert Malet ]
(Fotografies: Companyia Cassigalls,
Vikipèdia, Josep Maria Corretger, Galeria Espais Volart)
EXERCICIS:
1. Qui són la Companyia Cassigalls?
2. Quins són els seus objectius amb les
seves produccions teatrals?
3. Opinió: has vist algun espectacle de la
Companyia Cassigalls? Què t’ha semblat?
4. Presenta la figura de Guillem Viladot.
5. Quin era l’estil literari de l’autor d’Agramunt?
6. Crea un poema visual i comenta’l aquí.