Un
jove deixeble es trobava amb el seu mestre per a aprendre l’art de la curació
quan s’acostà un pacient i el mestre
digué:
-“Aquest
home necessita magranes”.
Fent-li
cas, el jove seguidor rebé al malalt i li assegurà:
-“Prengui
magranes per a metjar-se”.
L’home
se n’anà protestant i no considerà seriosament el consell. L’alumne corregué
fins al seu mestre i li preguntà en què s’havia errat.
El mestre no digué res i esperà a un altre pacient:
-“També
necessita magranes per a sanar-se,
però aquesta vegada li ho diré jo”.
El
rebé, s’assegueren i parlaren de tot, fins que en acabar, el mestre amb aire
pensatiu deixà anar com si fos per a ell mateix:
-“Necessitaries
algun fruit de closca dura, ataronjada, i que en el seu interior contingui
grans suculents”.
Amb
això l’indisposat interrompé:
-“Magranes!
Si les prenc, milloraré?”
El
malalt es curà i el jove aprenent aprengué la lliçó.
La
conclusió d’aquest conte és que el remei és la meitat de la cura i l’altra
meitat és la resposta i bona disposició del pacient.
(Extret
de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)
(Imatge
extreta de: Els criticats)
EXERCICIS:
1.
Realitza un resum d’aquest conte amb valors.
2.
Cerca al diccionari el significat de:
S’acostà,
metjar-se, errat, sanar-se, suculents, l’indisposat.
3.
Quina paraula hauràs de buscar al diccionari per a trobar les paraules de l’activitat
2?
4.
Per què creus que el malalt no escolta el jove aprenent?
5.
Esmenta sinònims dels següents mots:
Curar: malalt: deixeble:
6.
Què has après amb la lectura d’aquest conte i que et pot servir per al dia de
demà? Per què?
7.
Busca informació i esmenta quines beneficis aporten les magranes per a la
nostra salut.
8.
Esmenta cinc verbs que apareguin al conte.
9.
Realitza una descripció del fruit protagonista d’aquest conte. Com és? Quan es
cull?
10.
Fòrum: què t’ha semblat aquest conte? T’ha agradat? Per què? Raona les teves
respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada