Parlem d'en Josep Vallverdú. Un autor tot terreny. Adreçat a tothom

 Apunts biogràfics d’una vida

En Vallverdú va néixer al carrer del Carme, n. 40 de Lleida, a les cinc de la tarda.

“Existeix un entresol petitíssim i fosc, que encara existeix i en el qual només hi vàrem residir fins que va néixer la meva germana, és a dir, dos anys i mig”.

La seva segona residència va ser on avui en dia es troba l’Escola del Treball. Era l’època en què en Vallverdú inicià la realització de teatre d’ombres xineses per a sa germana.

Els avis paterns residien a Sant Martí de Maldà, això va fer que en Josep hi passés llargues temporades als estius. Allí, el seu avi el portava a l’hort, a caçar a la muntanya. Era quan en Josep establí per primera vegada contacte amb la natura. Eren el llegat del seu avi, l’educació, com a curiositat, disposava d’una bona biblioteca, fet que facilitava el seu somni com a escriptor i l’observació de la natura. En canvi, del seu pare n’adoptà la vida crítica de ciutat, la noció del deure, mantenir les pròpies conviccions i sobretot, el model de civilitat.

El 1930 la família Vallverdú es traslladà al tercer pis de la Rambla Ferran n. 15 de Lleida. Precisament, on avui s’hi ubiquen els jutjats. A conseqüència dels bombardejos de la Guerra Civil espanyola, abandonaren la ciutat.

En Vallverdú, de jovenet, dels vuit anys en endavant va patir obesitat, fet que sempre intentava superar amb intel·ligència, amb l’aplicació total en els estudis. La família es mogué un altre cop, aquesta vegada fins a Puiggròs. La mare d’en Vallverdú va estudiar per a mestre, tot i que no en va exercir. Sempre va estar molt delicada, va morir amb tan sols quaranta-dos anys malalta del fetge. Entre 1940 i 1949 el seu pare es va desplaçar a Barcelona perquè hi venia roba i llençols. És el temps en què en Josep entrà com a ajudant del doctor d’Universitat Jordi Rubió pels coneixements de llatí que tenia. El període de 1948 a 1949 a Sant Feliu de Guíxols col·laborà en empreses culturals. El 1953 nasqué el seu únic fill, Eloi, que patia oligofrènia, malaltia que li dificultava el seu desenvolupament intel·lectual. Era a l’any 1954 quan guanyà el primer premi literari amb una novel·la d’aventures en un concurs literari d’Alcoi. Obra que com afirmà ell, va ser redactada ràpidament.

El 1956 traspassà el seu pare i l’avi hagué de retornar a Sant Martí de Maldà per fer-se càrrec de la hisenda patrimonial. Vallverdú començà a treballar a la capital de La Noguera durant dos anys, a l’Institut de Balaguer, emperò, emprà la residència de l’avi patern com a casa d’estiueig i on se li despertà la imaginació. Publicà el primer llibre de contes intitulat “Festa Major” (1958), que envià al Premi Víctor Català sense tenir gaire sort, però sí que aconseguí algunes votacions.

El 1959 treballà a l’Institut de Lleida, perquè el seu fill Eloi requeria una escola adequada. Aquest retorn temporal a la capital de ponent perdurà deu anys. El 1960 veié editats en català els seus primers llibres, el que propicià la seva trajectòria com a escriptor, “El venedor de peixos”, encartada dins de la primera col·lecció de novel·la juvenil que es va crear a Catalunya i que fou publicada per Arimany. L’editor Albertí s’encarregà de realitzar una edició amb set contes de l’obra “Festa Major”.

En Vallverdú tenia la pretensió d’escriure novel·la majoritària, és a dir, novel·la d’aventures, perquè així agradarien i entretindrien a tothom, emperò, també, com no, que els infants llegissin en català. El 1961 es va crear la revista Cavall Fort, gairebé de manera simultània hi començà a escriure. Deixà l’institut per treballar al col·legi Sant Jordi i encetà una etapa dedicada a la traducció intensa i que abastà els anys que van del 1962 al 1975. És quan Edicions 62 li donà feina com a traductor de novel·la policíaca i Herder, de llibres religiosos. El 1963 escrigué la novel·la juvenil “L’abisme de Pyranos”, i guanyà el Premi Ruyra. Li canviaren el títol per “Trampa sota les aigües”, que per cert, és la seva obra més reeditada des d’aleshores. El 1968 l’Eloi esdevé internat al centre de Sudanell, fet que també facilità la seva concentració plena en l’escriptura. El 1970 Vallverdú va a treballar al col·legi dels Caputxins i col·laborà en premsa: Tele Estel, Serra d’Or, Cavall Fort. Guanya el Premi Folch i Torres amb l’obra “En Roc drapaire”. Vallverdú fou reclamat com a autor juvenil, però ell es decantava més per l’assaig: “Proses de Ponent”, “Indíbil i la boira”, que esdevingueren finalistes del Premi Josep Pla del 1970 i del 1982 respectivament. Sobre aquest fet ell mateix clamà:

“L’etiqueta d’escriptor únicament juvenil no m’escau i la rebutjo, tot i que majoritàriament soc un escriptor de literatura juvenil”.

Establí un contracte gairebé de per vida amb la editorial La Galera, amb la qual es comprometé a escriure una novel·la cada any. Qui no recorda aquelles magnífiques cobertes il·lustrades dels seus llibres editats per aquesta editorial? El 1980 entrà a treballar a l’Institut de les Borges Blanques justament acabat d’inaugurar. Des del 1982 esdevingué catedràtic d’institut. El 1983 fou un any històric, atès que es creà el Premi d’Assaig Josep Vallverdú a Lleida. El 1988 Vallverdú se n’anà a viure a l’Espluga de Francolí, recordo en un retall que guardava del diari Segre que s’intitulava: “Vallverdú fuig de la boira”, perquè ja n’estava tip del temps de Lleida. Aquest mateix any rebé la Creu de Sant Jordi, i l’honor d’ésser nomenat l’escriptor del mes el març del 1990, així com també entrà a formar part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. A partir del 1991 en Vallverdú intensificà la seva producció, tant a nivell literari com pel que fa a la seva col·laboració en la premsa regional, perquè com clamà ell, la de Barcelona no li obria les portes. Sobretot, l’autor es reafirmà en el seu activisme literari quan afirmà: “Escriure per a la canalla rejoveneix en certa manera”.

L’any 2012 traspassà la seva dona, Isabel Arqué. Al cap de pocs mesos, en Josep refà la seva vida, decideix casar-se amb Antonieta Vilajoliu. Posteriorment, abandonà definitivament l’Espluga de Francolí i plegats decidiren anar a viure a Balaguer.

Dins del seu corpus literari juvenil de tall clàssic, i ho glosso així, ja que dins de les seves obres els aparells tecnològics hi passen de llarg, hi trobem temes recurrents dins de la novel·la d’aventures: Pyranos, la recreació del món prehistòric, la passió per la mitologia grega, sense oblidar la fantasia, el vell oest, els animals com a protagonistes, la fascinació per “L’illa del tresor”, de Robert Louis Stevenson, la modernització de contes clàssics, i sobretot la mar.

Vallverdú és un escriptor que mai ha marxat, que sempre ha estat allí, allunyat de les modes i reinventant-se ell mateix una i altra vegada, sense defugir la inspiració, cercant noves idees, temàtiques per a les seves obres. Avui dia, encara continua molt actiu, i com va dir un dia el seu biogràfic Josep Maria Aloi, malauradament traspassat el febrer del 2020, segueix al peu del canó, interposant-se a qualsevol adversitat. Aturar-se en la lectura d’un dels seus llibres, mai serà una pèrdua de temps.

Una vida lligada a la literatura

Si ens endinsem en l’univers literari d’en Josep Vallverdú trobarem que és un autor molt prolífic, que gaudeix escrivint, és un gladiador de la literatura catalana, que se n’anirà amb les botes posades. El trobem en mil i una vessants, amb infinitat de cares, si més no, camaleònic, ja que es transforma en traductor, cronista de viatges, reporter, autor de novel·les de diferents temàtiques, el memorialista, el dramaturg, el dibuixant, el contista, l’articulista de prensa, el dietari, l’assagista, el guionista, el crític literari, però també el poeta. En Vallverdú podríem afirmar sense por a equivocar-nos que ha tractat tots els Pals de la baralla, tots els gèneres literaris possibles, potser, únicament que li queda experimentar amb la poesia visual.

És un orgull i dignificador que un autor toqui tants gèneres, fruit del seu domini de la llengua i talent literari, i altrament, que ho faci amb mestratge i captant l’atenció de diferents generacions, perquè com diu aquell, en Vallverdú sempre hi ha estat, sempre ens ha acompanyat amb la seva ploma i art d’escriptor, tant als més joves com als adults, perquè poques vides s’apropen als cent anys com la seva i a més, ho fa amb una actitud de defensa per la llengua i per a la bona escriptura, no aturant la seva feina i aprofitant cada instant que té, escrivint com diu ell, “Una estoneta cada dia”. Tot i que en algunes èpoques te n’hagis allunyat una mica per l’edat, perquè se’l pot tipificar d’un autor encarat únicament al públic infantil i juvenil, això és una equivocació. Ara bé, és cert que s’ha dedicat amb cos i ànima en aquest àmbit, on trobem una basta producció literària que sembla no tenir fi, però, sense deixar mai de banda els més grans. Si pel motiu que sigui n’havies perdut el rumb per l’edat, podies continuar llegint-lo com a poeta, sí, la seva producció poètica va ser recuperada i completada en els darrers anys: S’incià a les acaballes dels anys setanta amb el recull infantil “Poemes del gos” (1977), per a profunditzar en el gènere a més avançada edat amb “De signe cranc” (2009), “Bestiolari” (2010), “Argila” (2014), “Ronda de boires” (2016), “Bestiolari 2” (2017), “A ull nu” (2018), “Pa de forment” (2020) i així fins a nou títols fins a “Atresorat silenci” (2023). La seva producció de infantil i juvenil pot desglossar-se en obres de diferents temàtiques: de rerefons històric, far-west, d’acció, amb protagonista animal, missatge social, elements fantàstics, novel·la negra, contes, relats breus, teatre, articles de divulgació, reculls, adaptacions, fet que demostra que molts l’anomenin “un tot terreny de la literatura”.

Però, també podem resseguir els seus articles en premsa, els llibres de viatges, recordeu els deu volums de “Catalunya-Visió” (1968-1974) on viatjava arreu del Principat amb el fotogràf Ton Sirera en un Citroën 2 cavalls? entre d’altres. En Vallverdú és un autor molt clàssic, dels d’abans, no em consta que hagi incorporat les noves tecnologies com a fil conductor en alguna de les seves obres, emperò, sempre acabes retornant als seus llibres, perquè inspiren, hi vius l’aventura, aprens coses de la vida. Les seves obres són universals, és el nostre Jules Verne, el nostre autor de novel·la d’aventures per excel·lència i cercant la imaginació en qualsevol lloc per a reinventar-se contínuament com ho veiem per exemple a “El vuitè nan” (2022), on reescriu un conte clàssic i et fa reflexionar a l’entorn de la Blancaneu i dels set nans, i on també els animals tindran molt de protagonisme, perquè ell de gran volia ser veterinari, però va apostar per les lletres. També amb els dos llibres de poesia adreçats als més joves a “Bestiolari”, o en novel·les com “El viatge del Dofí Rialler” (1990) i “El testament de John Silver” (2007) en les quals retorna al mite de L’illa del tresor que tant el fascina; col·laborant de manera sorprenent amb el grup de música heavy Urgila on apareix recitant dos dels seus poemes l’any passat; exposant els seus dibuixos de quan era petit al Castell del Remei la tardor del 2021; “Camp de mart” (2020), on ens parlava de les seves vivències durant la realització del servei militar en diferents destinacions lleidatanes entre 1944 i 1946. En Vallverdú és un tòtem. Ho és tot en la literatura. Un autor de renom, prestigi, intel·ligència magne, geni infinit i que per si no n’hi hagués prou, que estima l’ofici d’escriure. Si parlem d’autors/es de la província de Lleida, el primer dels que ens venen en la ment és en Vallverdú. Ara fa poc més de vint anys La Galera va editar l’obra completa de la seva literatura infantil i juvenil (1995-2001) en format de luxe i en catorze volums, i que no tot autor té publicada, només és a l’abast dels grans literats, i Vallverdú n’és un, però com que l’autor no detura l’escriptura, han aparegut més obres posteriors en aquest àmbit que el va donar a conèixer que fan que l’obra completa requereixi alguna futura ampliació: “Estimat Stavros” (1999), “Gegants a Rocanegra” (1999), “El patró Gombau” (2000), “Rovelló el valent” (2000), “Rovelló boletaire” (2001), “Rovelló fugitiu” (2001), “Rovelló al circ” (2001), “El silenci i la pedra” (2003), “La presó de Lleida” (2003), “Primi quatre estrelles” (2003), “Les raons de Divendres” (2003), “El silenci i la pedra” (2003),  “El testament de John Silver” (2007), “Xau, el gos nàufrag” (2008), “La germana de la núvia i altres relats” (2008), “Un segrest ecologista” (2009), “Blai Joncar” (2009), “Honorable fugitiu” (2011), “Terra de llops” (2012), “I tiro perquè em toca” (2012), “Relats per al passeig” (2013), “Balau, l’heroi del riu” (2015) són els que han arribat després i que fan que els seus estudiosos i biògrafs hagin d’actualitzar constantment la seva producció literària perquè a pesar de l’edat, en Vallverdú no abandona l’escriptura.

A més de rellegir algunes de les seves obres juvenils i que perduraran en el temps, perquè els llibres ben escrits mai passen de moda, és interessant explorar d’altres facetes de l’autor, sobretot, els seus llibres de memòries. S’hi troben en un viarany proper: “Proses de Ponent” (1970), “Indíbil i la boira” (1983), “Les vuit estacions” (1991), “Convidat a parlar” (1995). Tanmateix, va ser amb la editorial Proa que va publicar una trilogia memorialista formidable i on s’esplaia en tot el seu pensament: “Vagó de tercera” (1996), “Garbinada i Ponent” (1998), “Desmudat i a les golfes” (2000). Tampoc no hem de passar per alt la seva faceta com a traductor, que explota entre els anys 1962 i 1975, un no parar: tradueix sobretot novel·les per a la col·lecció “La Cua de Palla”, així com també diversos clàssics.

El proppassat 5 de febrer a l’Auditori Enric Granados de Lleida, la ciutat va obrir el seu cor per retre un homenatge a un dels seus escriptors en majúscules, potser al més universal de les terres de Ponent en l’inici dels actes de commemoració de la celebració de l’any Vallverdú en motiu del seu centenari, en una sala plena a vessar i amb una ovació interminable fruit del deliri per l’autor i sobretot amb gent adulta a qui l’autor havia acompanyat amb la seva escriptura. Els llibres d’en Josep Vallverdú no acostumen a fallar, entretenen, et fan viure l’aventura en carn viva, et fan passar una estona plaent i et fan aprendre sobre la mitologia, la història, la fantasia... i sobretot, vocabulari, atès que l’autor s’introdueix completament en els mots i n’extrau el millor fruit, paraules que mai passaran per ta vora si no llegeixes. Els seus llibres ja han esdevingut clàssics de la literatura i sempre hi seran. Cada vegada que publica un llibre és un motiu de celebració. En alguna de les seves noves obres encara pot arribar a sorprendre. L’honor més important que ha rebut és la Creu de Sant Jordi el 1990, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 2019. D’entre les seves obres més guardonades trobem: “Rovelló” (1969), “En Roc drapaire” (1971), “L’alcalde Ferrovell” (1981) i “En Mir l’esquirol” (1978).

Molta salut senyor Vallverdú i continuï llegant-nos tot el que pugui abans del seu darrer viatge. Gràcies per haver-me entretingut tantes tardes, sobretot, durant la meva infantesa, i més tardanament, com a ésser madur, també per haver fet aquest món una mica millor amb els seus llibres. Agrair que m’hagi fet estimar els llibres i la literatura, fins a tal punt que de ben jovenet ja retallava entrevistes d’autors i crítiques de llibres, creant els meus propis arxius i avui dia treballo com a docent de Llengua i literatura catalanes, en part, per la seva culpa. Visqui amb intensitat aquesta gran celebració, ben merescuda, no tothom pot gaudir d’un centenari. Sempre estarà als nostres cors. Per molts anys i que vinguin moltes obres més!

Josep Maria Corretger Olivart

Febrer-abril del 2023

[Font consultada: Vallverdu.org]

(Crèdits fotogràfics: Josep Vallverdú, IEI, ACN)

EXERCICIS:

1. Per què es diu que en Josep Vallverdú és un autor tot terreny?

2. Quin és el llibre que s’ha venut més dins de la seva llarga trajectòria?

3. Quins són els tòpics literaris que trobem dins de la seva obra infantil i juvenil?

4. Esmenta deu aspectes fonamentals dins de la seva vida i obra.

5. Investiga i escull un personatge destacat d’una de les seves obres. Pot ésser un principal o bé un secundari. Una persona o bé un animal. Protagonista o antagonista. Cerca una imatge, i descriu-lo físicament i com actua. Posteriorment, presenta’l als teus companys de classe.

6. Exposa el personatge del qual hagis buscat informació a la biblioteca del teu centre i justifica per què l’has escollit.

7. Fòrum: quin llibre t’ha agradat més d’en Josep Vallverdú? Per què?