Hi havia una vegada un jove astrònom que es dedicava a observar i a analitzar les estrelles, els planetes, les galàxies, cossos celests i l’univers en general totes les nits. Era la seva passió.
Tenia el vell hàbit de caminar totes les nits, de carrer en
carrer, de lloc en lloc, sempre concentrat en el seu món, sense mirar més
enllà.
Una d’aquelles nits, admirant el cel, caigué en un pou. Sortosament,
no era molt profund i només resultà lleument ferit.
Començà a lamentar-se i a demanar ajuda sense cessar.
Al cap de pocs minuts passà un home prop d’on estava, el qual, escoltant els
seus crits, s’apropà d’immediat. Després de posar-se al corrent del que havia
ocorregut, li digué a l’astrònom:
-Amic, veig que desitges observar el que hi ha al cel,
però quantes vegades t’has aturat a veure el que hi ha a la terra?
Aquesta faula clàssica d’Isop ens mostra la importància de no tancar-nos
tant en el nostre món i aprendre a gaudir del que tenim al voltant. Està bé
tenir passions a la vida, emperò també és necessari explorar el que hi ha més
enllà d’aquestes.
(Extret
de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)
[Imatge extreta de: Google imatges]
EXERCICIS:
1. Què és un
astrònom?
2.
Què li succeeix a l’astrònom? Per què?
3. Quin
consell li dona un senyor que passava ben a prop?
4. Quin
ensenyament conté aquesta faula per als nostres dies?
5. Qui era
Isop?
6. Explica el
significat de dues paraules que desconeguis de les que t’aportem:
Celests, hàbit, sortosament, lamentar-se, cessar, faula.
7. Fòrum:
creus que ens tanquem massa en les nostres coses? Per què? Ens hauríem d’obrir
més a d’altres disciplines? Raona la teva resposta.
8. Opinió: què
t’ha semblat aquest conte amb valors? T’ha agradat? Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada