Un
dia, un home escoltà dir que la felicitat era un tresor. A partir d’aquell
instant començà a cercar-la. Primer s’aventurà
en el plaer i per tot allò sensual; llavors, pel poder i la riquesa; després
per la fama i la glòria; i així anà recorrent el món de l’orgull, del saber, dels viatges, del
treball, de l’oci i de tot el que
estava a l’abast de la seva mà. Un
dia somià que li quedaven dos mesos de vida i, tan vívid
havia estat aquest somni, que es digué:
“Aquests
dos mesos els dedicaré a compartir tot el que tinc de l’experiència, de saber i
de vida amb les persones que m’envolten”.
I
aquell cercador de felicitat trobà que al seu interior, en allò que podia
compartir, en el temps que dedicava a la resta, en la renúncia que feia de si
mateix per servir, estava el tresor que tant havia desitjat. D’aquesta manera,
comprengué que per a ésser feliç es necessita estimar, acceptar la vida tal i
com ve, sentir-se estimat i valorat, acceptar-se com un és. I recordà la
següent frase:
“Què
poc gaudim amb el que tenim i quan patim pel que anhelem!”
(Extret
de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)
[Imatge
extreta de: Geloofstoerusting]
EXERCICIS:
1.
Realitza un resum d’aquest conte amb valors.
2.
Explica el significat de les paraules assenyalades en color lila.
3.
Comenta la present afirmació que apareix al conte:
“La
felicitat és un petit tresor”.
4.
Com reacciona l’home quan li digueren que li quedaven dos mesos de vida? Què
decideix fer després?
5.
Els objectes i coses materials ens donen la felicitat? Per què? On es troba la
felicitat segons aquest conte?
6.
Cerca cinc verbs que apareixen al conte i esmenta en quins temps verbals
apareixen.
7.
Amb quin consell finalitza el conte? Explica’l.
8.
Esmenta les referències temporals que apareixen al conte.
9.
Raona ortogràficament: per què vívid i experiència s’accentuen?
10.
Com s’escriu el pretèrit imperfet d’indicatiu en català, amb be alta o ve
baixa? I en castellà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada