dilluns, 1 de juny del 2020

La renovació dels anys seixanta i setanta. Adreçat a 4t d'ESO i als de literatura


1. La veu dels narradors
A la meitat dels anys seixanta, el món literari es troba afectat per una sèrie de canvis que pretenen transgredir els cànons tradicionals i que afecten a les noves tendències narratives de la dècada dels setanta: la incidència del maig francès el 1968 i el desencís que va provocar; la crisi del realisme històric i dels models narratius que s’havien impulsat i la irrupció de la novel·la sud-americana, amb l’obra “Cien años de soledad” (1967) de Gabriel García Márquez.

Dins de les principals línies temàtiques de la narrativa dels anys setanta trobem esdeveniments que reflecteixen el context polític, social i cultural del moment:

-La quotidianitat, on es veu retratada la dura realitat de la postguerra, així com els nous mites creats i expandits gràcies als mitjans de comunicació i del cinema.

-La nova moral sorgida arran de la revolta del 1968. On trobem una societat que està relaxant els seus costums: importància de la sexualitat i qüestionament de la família.

-El viatge, interior o real, com a mitjà d’evasió de la realitat.

-El tractament mític de la realitat, amb novel·les que giren a l’entorn de la creació d’un nucli familiar o social.

-Els canvis socioeconòmics que pateix el país, com ara la incidència del turisme en la societat tradicional.

Aviat varen començar a sobresortir autors com Terenci Moix (1942-2003), amb novel·les que cercaven la transgressió i la renovació, amb una actitud contestatària, i fascinada pel cinema de Hollywood, així com l’assumpció pública i literària de l’homosexualitat. Plasmat en obres com: “Onades sobre una roca deserta” (1969), “El dia que va morir Marilyn” (1969) i “El sexe dels àngels” (1992).

(Terenci Moix)

Per un altre costat, també trobem a Montserrat Roig (1946-1991), que escriu un seguit de novel·les urbanes sobre Barcelona, essent el mestratge de Narcís Oller i de Mercè Rodoreda, on les principals protagonistes esdevenen dones en un món dominat pels homes, també per la literaturització dels fets històrics, i per l’evocació del món petitburgès, entre d’altres aspectes, ho veiem en obres com “Ramona, adeu” (1972), “El temps de les cireres” (1977) i “L’hora violeta” (1980).

(Montserrat Roig)

També hi ha un lloc per a la novel·la mítica, amb Baltasar Porcel (1937-2009) com a principal valedor. Ell connecta amb Josep Pla i Llorenç Villalonga. Focalitza la narrativa en el mite d’Andratx, el seu poble nadiu, i continua amb el realisme màgic, amb obres com: “Difunts sota els ametllers en flor” (1970), “Cavalls cap a la fosca” (1975), “Les primaveres i les tardors” (1986) i “El cor del senglar” (2000). Porcel escriu d’altres novel·les centralitzades en el viatge a través del món i de la història en obres com: “Les pomes d’or” (1980), “Els dies immortals” (1984) i “Ulisses a alta mar” (1997).

(Baltasar Porcel)

La novel·la història reprèn el vol amb autors/es com Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), en obres com “Un lloc entre els morts” (1967), on plasma un camí vital i intel·lectual d’un il·lustrat de la Revolució Francesa. 

(Maria Aurèlia Capmany)

Avel·lí Artís-Gener (1912-2000), conegut com a Tísner, també n’és un exemple, en obres com “Paraules d’Opòton el vell” (1968), on reconstrueix la conquesta d’Amèrica de manera invertida: els asteques arriben a les costes gallegues.

(Avel·lí Artís-Gener)


2. La renovació poètica: Gabriel Ferrater i Joan Brossa
A les acaballes de la dècada dels seixanta, la poesia social mostra una certa feblesa com a eina transformadora de la societat i sorgeix una opció nova de caire realista, s’anomena poesia de l’experiència. El principal portaveu d’aquesta tendència és en Gabriel Ferrater, que en els seus poemes deixa l’empremta personal, fent ús de la reflexió moral sobre situacions o referències concretes a partir de la vida quotidiana. Ferrater és l’autor de tres llibres de poemes: “Da nuces pueris” (1960), “Menja’t una cama” (1962) i “Teoria dels cossos” (1966), tots trets aplegats sota el títol de “Les dones i els dies” (1968). En la poesia ferrateriana hi trobem el registre col·loquial, el to conversacional, el caràcter narratiu i en prosaic, l’expressió objectiva d’experiències íntimes i personals.

(Gabriel Ferrater)

D’altres poetes emergents d’aquest període són Narcís Comadira, Salvador Oliva i Marta Pessarrodona, sota l’aprenentatge d’en Gabriel Ferrater.

                                                                    (Narcís Comadira)

(Salvador Oliva)

(Marta Pessarrodona)

Paral·lelament a aquesta tendència, el 1970 veu la llum una obra fonamental, “Poesia rasa”, de Joan Brossa (1919-1998), que influirà notablement en les generacions que vindran. Brossa investiga la poesia en la seva vessant experimentalista d’avantguarda i que el porta a saltar-se els límits dels gèneres literaris tal i com els coneixem, amb la finalitat d’establir un vincle amb d’altres disciplines artístiques, mitjançant la poesia visual, objectual i escènica, i també amb el classicisme, emprant el sonet, l’oda o la sextina.


3. L’assaig
Joan Fuster (1922-1992) és l’assagista més prolífic i destacat de l’etapa, amb una obra que giravolta sobre dos grans temes de reflexió: l’ésser humà i la seva activitat creadora, i la cultura, com a un mecanisme d’interacció entre l’home i el seu entorn. Una part important de la seva obra està centrada en l’estudi i la divulgació de la literatura dels clàssics valencians com Ausiàs March, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella..., juntament amb qüestions recents de la nostra història cultural. Fuster va esdevenir popular gràcies a l’edició de l’obra “Nosaltres els valencians” (1962), on realitza una anàlisi de les arrels i la personalitat dels valencians, on pren consciència d’aquesta problemàtica i en dona propostes per a la resta de Països Catalans. En d’altres obres reflexiona sobre d’altres temes i en deixa anar el seu escepticisme: “El descrèdit de la realitat “ (1955), “Poetes, moriscos i capellans” (1962) i “Diccionari per a ociosos” (1964).

(Joan Fuster)

En aquesta època també té interès l’assaig dedicat a la literatura, la història i la crítica. Sobresurten les obres de: Jordi Rubió i Balaguer amb “La cultura catalana del Renaixement a la Decadència” (1964), la de Miquel Batllori, investigador de gairebé la totalitat dels períodes literaris, o la de Martí de Riquer, estudiós de la part medieval de la “Història de la literatura catalana”, continuada per Antoni Comas, estudiós i especialista del segle XVIII i Joaquim Molas, tot un saberut de Jacint Verdaguer i les avantguardes.

(Jordi Rubió i Balaguer)

(Miquel Batllori)

(Martí de Riquer)

(Antoni Comas)

(Joaquim Molas)

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 4 ESO, Atòmium, Text-La Galera, Barcelona, 2016)

(Crèdits fotogràfics: ABC, Nació Digital, BCulture, El Temps, Avui, Ara.cat, El Periódico, Núvol, El País, Artxipèlag, La Vanguardia, Escriptors.cat, Wikipèdia)


EXERCICIS:

1. Contextualitza els fets fonamentals d’aquest període de temps de renovació literària.

2. Quins vans ser els referents literaris de Terenci Moix?

3. En què es fonamentaven les obres de Montserrat Roig?

4. Quins són els dos grans temes en la literatura de Baltasar Porcel?

5. Anomena els dos autors que sobresurten dins de la novel·la històrica i esmenta’n alguna de les seves obres.

6. En la vessant poètica, hi hagué dos autors renovadors en aquest període. Qui eren? En què es basava la seva renovació poètica?

7. Què és l’assaig? Qui en va ésser el seu principal valedor?

8. La crítica literària va ser molt destacada durant els anys seixanta i setanta. Anomena’n autors i obres.

9. Crea una sopa de lletres amb els/les autors/es que apareixen en aquesta fitxa.

10. Cerca informació sobre un dels següents autors/es: Baltasar Porcel, Terenci Moix, Narcís Comadira, Salvador Oliva, Marta Pessarrodona, Avel·lí Artís-Gener, Jordi Rubió i Balaguer, Miquel Batllori.

11. Explica en què consisteix la poesia visual. Crea un poema visual a l’estil de Joan Brossa.

12. Qui va escriure...

.”Nosaltres els valencians”:

.”Menja’t una cama”:

.”Història de la literatura catalana”:

.”Poesia rasa”:

.”L’hora violeta”:

.”El dia que va morir Marilyn”:

.”Cavalls cap a la fosca:

.”Berlin suite”:

13. Busca un fragment literari d’algun dels autors/es que apareixen en aquesta fitxa i comenta de què tracta amb les teves paraules.

14. Ara treballes en una editorial i reedites una obra d’un autor/a d’aquesta fitxa. Dona’n claus de què tracta l’obra i recomana’n la lectura.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;