Revisem els signes de puntuació. Adreçat a tothom

Els signes de puntuació són una mena de semàfors que regulen el trànsit de paraules escrites en un text, i que en l’àmbit oral, es fa mitjançant l’entonació i les pauses. Els signes de puntuació permeten que un text sigui entenedor, que es pugui entonar d’una manera adequada, i ajuden a evitar ambigüitats, és a dir, doble interpretacions. D’aquí que sigui necessari i fonamental saber puntuar correctament una oració o un text. Ara anem a veure els diferents signes de puntuació que existeixen i els seus usos.

LA COMA ( , )

.Separa els vocatius, els mots que s’empren per a cridar algú o dirigir-s’hi de la resta de l’oració.

Ex:

-Mare, em podries fer l’entrepà per dinar?

-Escolta, noi, et pots comportar.

.Separa els elements en una enumeració, excepte quan apareixen les conjuncions i, ni, o:

Ex:

-M’encanten les magranes, el raïm i les figues.

-Podies aprovar, no presentar-te a l’examen o podies suspendre.

.S’escriu abans de la conjunció i si no hi ha coordinació amb l’element anterior.

Ex:

-Per a la cursa, va portar l’aigua, i el rellotge amb cronòmetre.

-S’esforça per aprendre a parlar anglès i francès, i no ho logra amb l’italià.

.Els aclariments i les explicacions s’escriuen entre comes dins de l’oració.

Ex:

-Aquell vespre, el jugador d’escacs estava tan cansat, que va acabar cedint la partida.

-El padrí, tot content, va rebre el seu nét.

.Separa els pleonasmes, és a dir, les repeticions d’un element de l’oració i un pronom al qual s’hi refereix.

Ex:

-No me’n recordo, de mirar la sèrie.

-No el vaig trencar, el vidre.

.Escrivim una coma quan s’omet el verb en una oració.

Ex:

-El pare era una gran persona, i el seu fill també.

-Jo llegeixo un llibre d’aventures, i ella, d’amor.

.Emprem una coma davant de les conjuncions però i sinó.

Ex:

-Ho admeto, però no m’ho acabo de creure.

-En Quim no és de Tarragona, sinó de Lleida.

.Escrivim una coma darrere de les locucions conjuntives i adverbials: no obstant això, per tant, ara bé, en efecte, és a dir, en fi..., sempre que es posicionin al davant de l’oració. En canvi, quan apareixen al mig de l’oració, s’aïllen amb una coma al davant o un punt i coma, i una coma quan van al darrere.

Ex:

-No obstant això, va insistir en preparar-se el B2.

-Estic motivada, és a dir, amb ganes de realitzar coses.

.Els complements circumstancials de temps, així com els de lloc, manera, finalitat, causa i condició, entre d’altres, que encapçalen oracions i que moltes vegades van separats per una coma de la resta d’oració.

Ex:

-En ser-hi, es va disculpar per arribar tard.

-Després de poder agafar l’avió, va quedar-se més tranquil·la.

Per un altre costat, a més dels casos que hem vist, la coma s’empra en molts altres casos, com per exemple, per indicar una pausa breu en un discurs. Tanmateix, cal recordar que mai posarem una coma en els casos següents:

-Entre el subjecte i el verb d’una oració.

-Entre el verb i els seus complements verbals.

EL PUNT ( . )

El punt serveix per indicar una pausa major en la llengua escrita, i que es correspon amb el final d’una oració amb sentit complet. Emprem el punt al final d’una oració que no s’enllaça mitjançant cap nexe amb l’oració que la segueix. Després d’un punt sempre cal escriure en majúscula.

Ex:

.La mare es va despertar ben d’hora. Posteriorment, es va vestir i va esmorzar.

Per un altre costat, quan trobem que la relació entre dues oracions està allunyada, perquè hi ha un canvi de tema o es passa a un altra pensada, llavors cal emprar el punt i a part. Finalment, per acabar d’escriure un text emprarem un punt obligatori, el punt final.

EL PUNT I COMA ( ; )

El punt i coma serveix per indicar una pausa mitjana, i la trobaríem entre la coma i el punt. S’empra en els casos següents:

.Separa enumeracions llargues que ja contenen comes.

Ex:

-Van viatjar per Roma, Itàlia; París, França; i Londres, Anglaterra.

.Separa oracions molt vinculades pel significat. El podem intercanviar per un punt.

Ex:

-Va ser llavors quan vaig presenciar el crim; de sobte, el cos se’m va paralitzar.

ELS DOS PUNTS ( : )

Emprem els dos punts en els casos següents:

.Abans d’una enumeració:

Ex:

-Dins de l’armari hi van aparèixer: llibres, llapis, gomes i retoladors.

.Abans d’un exemple:

Ex:

-Per exemple: el formatge, la mantega i el mató, entre d’altres, deriven de la llet.

.Abans d’una conseqüència:

Ex:

-El fet d’haver de buscar pis: va fer que no pogués estudiar més anglès.

.Davant d’una citació:

Ex:

-La professora va dir: «Em sembla que aquest trimestre l’alumnat ha treballat més».

ELS PUNTS SUSPENSIUS ( ... )

Són tres punts seguits que serveixen per indicar que:

.Una oració està incompleta.

Ex:

-Sempre he estat satisfet del meu esforç, emperò de vegades...

.Quan hi ha una interrupció dins del discurs.

Ex:

-És una persona amb molt bon cor... que hauria de tenir més sort a la vida.

.Quan una enumeració està incompleta.

Ex:

-Els mesos de l’any són dotze: gener, febrer, març, abril, maig...

En aquest darrer cas, els punts suspensius poden intercanviar-se per un etc., però mai si cal optar pels punts suspensius o per l’etc.

LES COMETES (« »)

Emprem les cometes en els següents casos:

.En les citacions.

Ex:

-La meva germana va deixar anar: «No entenc per què no vas venir».

.En els títols d’articles, de cançons, de col·leccions de llibres, de discos...

Ex:

-La cançó «Born to run» del 1975 és de Bruce Springsteen.

.En els mots estrangers i en els barbarismes.

Ex:

-Després del partit el jugador va dir que hi havia «tongo».

.Quan emprem un mot de manera irònica o amb un doble sentit.

Ex:

-El noi va estar molt «amable» amb el venedor de tiquets.

.Quan usem un mot amb el seu sentit lingüístic. Ús metalingüístic.

Ex:

-«Alt» és un adjectiu.

Actualment, en els textos impressos les cometes s’han substituït per la cursiva, a excepció de les citacions i els usos irònics. Per tant, les cometes s’usaran més quan escrivim a mà. Els títols dels llibres quan s’escriuen a mà poden anar subratllats o entre cometes, i quan s’escriuen en format imprès es poden posar entre cometes o en cursiva.

EL SIGNE D’INTERROGACIÓ ( ? )

El signe d’interrogació sempre es col·loca al final d’una pregunta directa. Si la pregunta s’allarga més d’una línia, per tal que el/la lector/a ho vegi i pugui donar l’entonació pertinent, el posarem també al davant.

Ex:

.T’ha agradat el llibre?

.¿Què li havia donat en Jordi a la Maria i que s’havia oblidat en marxar de pressa cap a casa i camí del seu institut avui a les vuit?

EL SIGNE D’ADMIRACIÓ O D’EXCLAMACIÓ ( ! )

Serveix per indicar que una oració és exclamativa o admirativa. També s’empra en oracions imperatives, és a dir, les que expressen ordre o prohibició.

Ex:

-Podies esforçar-te més!

S’aconsella únicament fer servir els signes d’interrogació i d’exclamació al final de les oracions, per tant, posar-los a inici d’oració, si aquesta no és molt llarga, és a dir, que abasti més d’una línia, serà incorrecte.

Després del signe d’interrogant o d’exclamació sempre haurem d’escriure en majúscula.

.Els signes de puntuació sempre es col·loquen durant l’escriptura del text, mai abans, ni després.

Adaptat de:

(DIVERSOS, 2010. Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona)

Ampliació:

Josep Maria Corretger

(Imatge extreta de: Google imatges)

EXERCICIS:

1. Digues quina és la utilitat dels signes de puntuació.

2. Esmenta en una línia un ús destacat de:

.Els dos punts:

.Els punts suspensius:

.Les cometes:

.El signe d’interrogació:

.El signe d’exclamació:

3. Esmenta si són certes o falses les següents afirmacions:

.Podem escriure minúscula després d’un signe d’exclamació.

.Els punts suspensius no equivalen a un etc.

.Davant d’una citació podem escriure els dos punts i també les cometes.

.Una paraula emprada irònicament la podem escriure en cursiva o entre cometes.

.Si l’oració és curta, podem escriure un signe d’admiració al davant per indicar que és exclamativa.

4. Corregeix les afirmacions de l’activitat 3 que siguin incorrectes, de tal manera, que siguin correctes.

5. Cerca un petit fragment narratiu i que contingui signes de puntuació i assenyala’n l’ús corresponent.

6. Anomena els dos usos incorrectes de la coma.

7. Revisa i corregeix quan calgui els signes de puntuació de les següents oracions:

.La professora, es queixa del teu mal, comportament

.Vés amb compte; amb l’esglaó.

.T’has d’arriscar a saltar;

.No m’acostumo... al nou horari.

.Pensava en ella; dia sí i dia, també.

8. Crea una gamificació per tal de treballar els signes de puntuació.

9. Puntua el següent fragment etret de «Senyoria» (1999) de Jaume Cabré.

L’home va sortir de la cel·la i el va deixar a les fosques el pas de la clau pels dos forrellats porta de reixes i porta de fusta va ser ràpid però fet sense convenciment i l’Andreu ajagut a terra i repenjat contra la paret va pensar per primer cop de manera seriosa en la fugida però de seguida es va posar a riure era a les fosques completament a les fosques no tenia ni idea cap on havia d’encaminar-se no sabia amb quantes portes i quants guardians s’hauria de topar quants murs i reixes havia de superar i gairebé no es podia moure de baldat com estava

Jo no la vaig matar va dir com a conclusió

Va sentir un fregadís dins de la cel·la devia ser una rata i el retruny de la clau al pany devia ser l’escarceller decididament no es veia amb cor d’intentar res que s’assemblés a una fugida

10. Com marquem els signes d’interrogació en la cadena parlada?

11. Completa les següents afirmacions:

.La coma no ha de separar mai ____________________________.

.El punt indica el __________________________.

.Els dos punts precedeixen ______________________.

.Els punts suspensius indiquen que _______________________.

.El signe d’exclamació s’usa en oracions _____________________.

12. La mala puntuació en un text fa que aquest no s’entengui. Són molts els alumnes que no puntuen o no ho fan de manera correcta, això fa que molts textos no transmetin bé el seu missatge. Reflexiona sobre els teus errors de puntuació en l’escriptura.