Aquesta
tipologia de text versa sobre la transmissió d’un missatge a un
receptor interessat d’una manera objectiva, clara i ordenada sobre
qualsevol tema. Els textos expositius poden ser de caire divulgatiu,
aquests s’adrecen a un públic més general, o especialitzats, si
tracten un tema més concret, específic d’una matèria i que a
més, va dirigit a un col·lectiu especialista.
Pel
que fa a la seva representació escrita, els textos expositius han de
tenir molta cura de la seva disposició gràfica, com s’organitzarà
la informació en la pàgina i d’aquesta manera facilitar la
lectura. Tot allò que el text pugui incorporar, com per exemple,
noms propis, dades, estadístiques, gràfics, fotografies...
facilitaran la comprensió per part del lector.
El
text expositiu empra un to formal, és a dir, mancat d’expressions
col·loquials o més literàries, atès que, aquestes darreres formen
part d’un registre més elevat. També utilitza un lèxic precís,
clar i propi del tema que es tracta. Dins del text hi predominen les
frases llargues. La sintaxi ha de ser senzilla. No s’ha de fer un
ús excessiu de la terminologia especialitzada, cosa que dificultaria
l’entesa.
Pel
que fa a la progressió temàtica del text expositiu, el tema es
desenvolupa i es va dividint en subtemes. La progressió és de tipus
lineal, es va d’un tema a un nou tema.
Els
recursos lingüístics del text expositiu
Dins
d’un text expositiu hi acostumem a trobar les següents
característiques lingüístiques:
-Ús
del llenguatge científic o estàndard.
-L’objectivitat
en l’explicació i les oracions en 3a persona.
-Abundància
de les oracions subordinades de relatiu i aposicions. Aquestes
permeten incorporar informació secundària.
-Temps
verbal en present d’indicatiu. Marca d’atemporalitat.
-Claredat
i precisió en l’ús de substantius i verbs. Cal evitar
ambigüitats.
-Ús
de nominalitzacions: permeten reduir el text i la informació.
-Adjectius
neutres.
-La
cohesió lèxica: repetició de paraules, utilització d’hiperònims,
hipònims i mots de la mateixa família.
-Els
connectors: milloren i organitzen el text. Ajuden a enllaçar les
oracions, i a matisar la informació.
Com
s’estructura el text expositiu?
El
text expositiu es fonamenta en l’organització de la informació i
en la seva transmissió. Serà el destinatari d’encarregar-se de
tenir coneixements previs sobre el tema. Així doncs, un text
expositiu és de caire informatiu o explicatiu. Consta de les
següents parts:
.Presentació
o introducció:
On
es presenta el tema, la seva importància, els objectius, les fonts
documentals consultades. Acostuma a ésser el primer paràgraf del
text.
.Desenvolupament:
S’exposa
la informació d’una manera clara i endreçada. Ocupa la part
central del text. Els continguts es relaciones entre ells. També hi
solen aparèixer exemples, comparacions, anècdotes. Pot ocupar un
paràgraf com a mínim. Tanmateix, si el desenvolupament s’estructura
en més paràgrafs serà més visual i agradable de llegir.
.Conclusió:
És
un petit recordatori de les principals idees exposades. Fins i tot,
s’hi pot incorporar si es desitja una opinió personal.
!Dins
dels textos expositius també hi apareixen:
-El
títol del tema que s’exposarà.
-La
citació de fonts de documentació consultades.
-Els
suports informatius: il·lustracions, esquemes, gràfics.
Tipologia
de text expositiu
El
text expositiu abunda en els àmbits de la ciència, la tècnica i de
l’ensenyament. Així doncs, podem trobar sis tipus de textos
expositius:
1.
El text cientificotècnic especialitzat
És
el propi dels experts en una matèria.
2.
El text de semidivulgació
S’adreça
a un públic de tipus universitari i amb coneixements sobre el tema.
3.
El text de divulgació
És
el que va dirigit a un sector més ampli de públic.
4.
El text científic pedagògic
És
el propi de l’ensenyament, dels llibres de text i similars.
5.
El text d’investigació
Seria
el que trobem a les tesis doctorals o treballs de fi de màster.
6.
El text científic oficial
On
es realitzen informes per part d’equips d’investigació i que
posteriorment, apareixeran publicats en revistes especialitzades.
Aquests text també acostumen a divulgar-se de manera oral.
!Repassem
l’estructura:
!Podeu ampliar o reforçar informació en el següent enllaç:
Adaptat
de:
(DIVERSOS,
2010. Llengua
catalana i literatura
2n ESO,
Editorial Teide, Barcelona)
Fonts:
Vikipèdia
(Imatges extretes de: aula de català, XTEC, sa calera)
!!EXERCICIS:
1.
Esmenta les característiques que apareixen en un text expositiu
mitjançant un esquema.
2.
Cerca un text de caire expositiu i justifica’n el perquè.
3.
Per a què serveix una oració subordinada de relatiu o aposició
dins d’un text expositiu?
4.
Com podem evitar una ambigüitat escrivint?
5.
Escriu un text expositiu de cent vint paraules sobre un tema que
t’agradi.
6.
Inventa una gamificació per tal de treballar el text expositiu a
l’aula.
7.
Digues si són vertaderes o falses les següents afirmacions:
-Un
text expositiu no és un text explicatiu.
-En
un text expositiu podem utilitzar connectors.
-L’estructura
del text expositiu és introducció, conclusió i desenvolupament.
-En
un text expositiu hi poden aparèixer ambigüitats, així el text
s’entén millor.
-Un
text expositiu presenta la informació de manera subjectiva.
-En
una conferència podem trobar textos expositius orals.
8.
Corregeix les afirmacions incorrectes de l’activitat número 7.
9.
Completa la informació següent sobre el text expositiu.
-En
un text expositiu podem trobar un _______________, i posteriorment,
la introducció, ________________ i el desenllaç.
-El
text expositiu empra un llenguatge ___________ i ______________.
-Un
text expositiu presenta la informació de manera _____________.
-En
un text expositiu abunda el registre __________________.
-Per
a facilitar l’entesa d’un text expositiu hi poden aparèixer
il·lustracions, ___________ i __________.
10.
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats
sobre el text expositiu. Comenta amb quines dificultats t’has
trobat i per què.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada