El
franquisme va ser un sistema polític de caire totalitari que va
destacar per imposar la idea d’unitat d’Espanya, en una època en
què no existia la pluralitat cultural, lingüística o nacional, que
era perseguida i destruïda. En temps de la dictadura franquista
(1939-1975), la llengua i cultura catalanes van ser perseguides de
manera sistemàtica. L’ús del català oral i escrit va ser
prohibit en qualsevol acte públic. Per tant, el català tampoc podia
emprar-se en l’administració, l’ensenyament, la justícia, la
premsa, la ràdio, el cinema, el teatre, en els rètols dels edificis
i dels comerços, en els cementiris. En la dècada dels anys
seixanta, el règim franquista es va anar obrint i es va permetre
emprar la llengua català únicament com a manifestació folklòrica
de la cultura catalana. A pesar de la repressió, el català va anar
mantenint-se com a llengua, atès que, es parlava en l’àmbit
familiar durant els quaranta anys que va durar la repressió.
Al
mateix temps que es donava aquesta trista situació, on el català
estava reduït pràcticament a l’àmbit familiar, des de l’exili
o de manera clandestina, es van iniciar tot un seguit d’iniciatives
dirigides a no renunciar a la llengua i cultura catalana. Es van
començar a publicar revistes, a editar obres literàries,
s’iniciaren certàmens literaris i d’altres iniciatives similars.
A partir dels anys seixanta, va començar una nova etapa amb
l’objectiu d’aconseguir la normalització cultural, tot fou
gràcies a la creació de revistes com Serra d’Or
(octubre del 1959) o la revista infantil Cavall Fort
(desembre del 1961).
Es
va fundar l’entitat Òmnium Cultural (juliol
del 1961), que posava els
seus esforços en promoure la cultura catalana i a contribuir en
l’ensenyament de la llengua, a més d’establir un important
nombre de premis literaris, com per exemple, el premi Sant Jordi de
novel·la o el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Aquest
mateix any 1961 també van sorgir d’altres iniciatives
interessants, com Els Setze Jutges, un grup de cantants que van
popularitzar el que es va conèixer com el moviment de La Nova Cançó.
Així doncs, tot i la repressió franquista a la qual van haver de
sotmetre’s els erudits catalans, mai van deixar de banda ni la
llengua ni la cultura.
El
20 de desembre del 1975, amb
la mort del dictador Francisco Franco, comença un nou període
polític que es clou amb l’establiment de les institucions
democràtiques: el 1977 s’instaura la Generalitat de Catalunya, el
1978 s’aprova la Constitució espanyola i el 1979 s’aprova
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. És a partir d’aquest
moment, que el català inicia el seu camí de recuperació com a
llengua oficial. Així doncs, es restableix l’ús del català a les
institucions, a l’ensenyament, i als mitjans de comunicació. El
1982 es va realitzar la campanya de sensibilització de la llengua
catalana anomenada «El català, és cosa de tots», mitjançant la
Norma, fou la primera de
tantes que s’esdevingueren posteriorment.
El
18 d’abril de l’any 1983
és aprovada la primera Llei de Normalització
Lingüística,
d’aquesta manera s’estableixen els usos del català en tots els
àmbits. Llei que
posteriorment s’actualitzà amb la Llei de Política Lingüística
del 9 de gener del 1998.
Tanmateix, el català encara no és present en gran part de les
activitats. Per tant, encara avui dia, trobem poca presència del
català en el món de la justícia, el cinema, dos àmbits,
generalment oblidats, tant per l’Estat com per les grans
corporacions cinematogràfiques que veuen la llengua catalana com un
reducte de segona; succeeix
exactament el mateix amb l’etiquetatge de productes, on molts
productes encara no arriben al mercat amb la corresponent etiqueta en
català; i els jocs de taula o similars, on també es veu una
important mancança pel que fa a la llengua catalana, tot i anar
posant fil a l’agulla, via entitats com Plataforma per la llengua,
entitat no governamental, que es creà el 1993 per tal de garantir la
presència de la llengua catalana arreu del domini lingüístic i
garantir que la llengua sigui vehicle de cohesió social.
Per
contra, va millorant i augmentant, cada cop més la presència del
català en l’àmbit de la informàtica, els mòbils i tot el que es
relaciona amb les noves tecnologies.
!Pista:
Adaptat
de:
(DIVERSOS,
2010. Llengua
catalana i literatura
2n
ESO,
Editorial Teide, Barcelona)
Ampliació:
Josep
Maria Corretger
(Imatges
extretes: Publicacions
de l’Abadia de Montserrat, Nació
Digital,
ElPuntavui.cat,
elmon.cat, Todocoleccion)
!!EXERCICIS:
1.
Explica la situació en què es trobava la llengua catalana durant el
franquisme.
2.
Relaciona els següents anys amb la seva efemèride:
1959:
1975:
1977:
1978:
1982:
1961:
1983:
1993:
1998:
3.
Com van actuar els intel·lectuals catalans davant de la repressió
franquista?
4.
Què era el moviment dels anys seixanta anomenat La Nova Cançó?
Esmenta el nom d’alguns artistes que en van formar part.
5.
Esmenta
el nom de dues revistes en català que van començar a publicar-se
durant el franquista.
6.
Quina era la principal funció d’Òmnium Cultural? I la de la
Plataforma per la Llengua?
7.
Què va establir la Llei de Normalització Lingüística? Per què va
ser important?
8.
Esmenta dos àmbits en què la llengua catalana no ha assolit un
estatus lingüístic òptim. Pensa quines accions podrien emprendre’s
per tal que millorés l’ús del català.
9.
Cacera
del tresor: cerca informació i comenta iniciatives durant l’exili
a un altre país on va perviure la llengua catalana.
10.
Navega per la xarxa i comenta
una campanya que s’hagi realitzat en favor de l’ús del català
en un àmbit. No
t’oblidis de posar el seu eslògan i imatge estendard.
11.
Realitza una presentació digital sobre un/a artista que hagi format
part del moviment La Nova Cançó.
12.
Autoavalua’t. Reflexiona i comenta com t’han sortit les
activitats sobre aquest tema. Amb quines dificultats t’has trobat i
per què? Què has après amb el treball del tema sobre el franquisme
i la democràcia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada