L'accent diacrític i la dièresi. Adreçat a tothom

.L’ACCENT DIACRÍTIC

És l’accent que s’empra per diferenciar dues paraules que s’escriuen de la mateixa manera, emperò que tenen un significat diferent i que s’han de diferenciar per si apareixen en una mateixa oració, per evitar confusions. L’accent diacrític és un llistat tancat de 15 mots (es va reduir a aquesta xifra al maig del 2017 amb la publicació de “Ortografia catalana” de l’Institut d’Estudis Catalans per facilitar l’aprenentatge de la llengua als nouvinguts) la majoria monosil·làbics.

Amb accent diacrític	Sense accent diacrític
Bé (correcte; riquesa)	Be, bens (lletra, xai)
Déu, déus (divinitat)	Deu, deus (numerals, verb deure, font)
És (verb ésser)	Es (pronom feble)
Mà (extremitat)	Ma (la meva)
Més (quantitat)	Mes (de l’any)
Món (univers)	Mon (el meu)
Pèl, pèls (cabell)	Pel, pels (per + el/els)
Què (interrogatiu o relatiu tònic)	Que (conjunció o relatiu àton)
Sé (verb saber)	Se (pronom)
Sí (afirmació)	Si (conjunció condicional; nota musical; pronom)
Sòl (el terra)	Sol (astre; adjectiu; nota musical; verb soler)
Són (verb ésser)	Son (de dormir; el seu)
Té (verb tenir)	Te (infusió; pronom feble; lletra)
Ús (utilització)	Us (pronom feble)
Vós (pronom tònic)	Vos (pronom feble)

!!! Tingues en compte les observacions següents:

1. Els accents diacrítics són tots tancats ( ´ ), excepte: mà, pèl, què, sòl.
2. El mot que porta l’accent diacrític és un verb quan l’altre de la parella no ho és.

Ex:

Sé (verb saber) -------------- Se (pronom)

3. També escrivim accent diacrític en el plural d’aquests mots si coincideix gràficament amb el dels mots sense accent diacrític.

Ex:

béns, déus, pèls, sís, sòls; però no en posarem a: mans, mons.

4. No aplicarem l’accent diacrític en els compostos i derivats dels següents mots:

adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu, semideu, almon, rodamon, a contrapel, a l’empel, repel, entresol, subsol, vertisol.

En canvi, sí que s’aplica en els mots compostos que s’escriuen amb guionet, atès que els components mantenen llur forma gràfica.

Ex:

déu-vos-guard (salutació), mà-llarg, més-dient, pèl-llarg, pèl-ras, pèl-roig.

5. Actualment, ja no formen part del llistat de l’accent diacrític els mots que venen a continuació, per tant, no els hem d’accentuar.

bota, dona, mora, net, os, soc, vens, ves.

6. En els topònims es manté l’accent diacrític en alguns mots com ara:

Cóll, Jóc, Móra.

Succeeix el mateix en la microtoponímia i en la toponímia urbana:

el Camp de la Bóta, carrer del Cós, clot de l’Ós (terme de Queralbs)

.LA DIÈRESI

És el signe gràfic que consisteix en dos puntets que es posen en algunes vegades al damunt de la i o de la u. ( ¨ ). Té dues funcions diferents:

1. Assenyalar que la u dels grups qüe, qüi, güe, güi s’ha de pronunciar. Ex:

conseqüència, obliqüitat, següent, pingüí.

!Recorda que:

Els grups qua, quo, gua, guo no porten dièresi, ja que la u ja sona:

Ex:

quadern, quota, guants, paraiguot…

2. Indicar que una i o una u no forma diftong amb la vocal que hi ha al seu costat. Així doncs, les vocals en contacte s’han de pronunciar en síl·labes diferents.

Ex:

raïm (2 síl·labes), peülla, (3 síl·labes), Lluïsa (3 síl·labes), llaüt (2 síl·labes), conduïm (3 síl·labes), reproduïa (5 síl·labes), ensaïmada (5 síl·labes)…

Ús de la dièresi

1. Vocal + i / u tòniques:

Es posa un accent o una dièresi sobre la i o la u tòniques per indicar que no formen diftong amb la vocal anterior.

Si les normes d’accentuació no permeten posar un accent, llavors es posa una dièresi.

Ex:

país: posem accent perquè és aguda i acaba en vocal + S.

països: posem dièresi perquè és plana acabada en vocal + S, i no es pot accentuar.

2. I tònica entre vocals:

La i no forma diftong amb les vocals que l’envolten. D’aquí que hem de marcar la i tònica amb un accent o una dièresi, segons les normes d’accentuació.

Ex:

agraíem: posem accent perque és plana i acaba en –m.

agraïa: posem dièresi perquè és plana acabada en vocal, i no es pot accentuar.

3. Els derivats d’un mot que tinguin una i o una u tòniques porten dièresi, tot i que el derivat d’aquesta vocal no sigui tònica.

Ex:

agrair --- agraïment

veí --- veïnat

illa --- aïllar

saüc --- saquer

trair --- traïdor

ruïna --- ruïnós

saïm --- ensaïmada

amoïna --- amoïnat

4. Les terminacions –ï, -ïs, -ïn del present de subjuntiu dels verbs acabats en vocal + AR porten dièresi, ja que no formen diftong amb la vocal anterior.

Ex:

estudiar: estudiï, estudiïs, estudiïn

crear: creï, creïs, creïn

lloar: lloï, lloïs, lloïn

suar: suï, suïs, suïn


!!! En l’ús de la dièresi podem trobar algunes excepcions:

1. Els mots que acaben en –isme i –ista mai porten dièresi.

Ex:

egoisme, egoista…

2. L’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + IR tampoc porten dièresi. A tall d’exemple:

.Infinitiu:

agrair, beneir, reduir, maleir, conduir…

.Gerundi:

agraint, beneint, reduint, maleint, conduint…

.Futur:

agrairé, agrairàs, agrairem, agraireu, agrairan…

.Condicional:

agrairia, agrairies, agrairia, agrairíem, agrairíeu, agrairien…

3. Els mots formats amb els prefixos ANTI-, CO-, CONTRA-, RE- prescindeixen de la dièresi. En veiem alguns:

antiinflamatori, coincidència, contraindicació, reincident...

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Material Consultat: Ortografia catalana. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2017)

(Ampliació: Josep Maria Corretger Olivart)

(Imatge extreta de: recursosedu)

!!EXERCICIS:

1. Defineix què és l’accent diacrític i la seva finalitat principal.
2. Explica la diferència entre les següents parelles de mots.

déu / deu; mà / ma; món / mon; què / que; sí / si; té / te; vós / vos;

3. Comenta com diferenciaràs els següents mots en una oració.

bota, botes (recipient) / bota, botes (calçat)

dona (senyora) / dona (verb donar)

mora, mores (fruit) / mora, mores (senyora magribina)

net, neta, nets, netes (parentiu) / net, neta, nets, netes (polit)

os, ossa, ossos, osses (animal) / os, ossos (part de l’esquelet)

soc (verb ésser) / soc (soca, calçat)

vens, venen (verb venir) / vens, venen (verb vendre)

ves (verb anar) / ves (verb veure)

4. Redacta sis oracions amb mots que formin part de l’accent diacrític.
5. Escriu dièresi en els mots on calgui.

algues, frequent, delinquent, quadern, aiguera, figuera, quantitat, piraguista, antiguitat, questió, quietud, sequència, lingüista, aigua, llengua, aquós, guitarra, guerra, pinguí, aqueducte, llenguota.

6. Reflexiona i explana perquè les següents parelles de mots porten accent o dièresi.

Lluís --- Lluïsa; veí --- veïna; conduíem --- conduïes; obeíeu --- obeïen

7. Escriu cinc paraules que acabin en –isme i cinc més en –ista. Si cal ajuda’t d’un diccionari.
8. Escriu el futur del verb conduir.
9. Subratlla la forma correcta dels següents mots:

.La meva germana no (es / és) gaire alta.

.Aquell pagès del poble va perdre tots els (bens / béns) que tenia en propietats.

.(Mon / Món) pare va ser una persona amb un gran cor.

.(Si / Sí) em dona temps vindré al concert.

.A pesar de l’edat encara crec amb (Deu / Déu).

.Ja no puc (mes / més)!

.(Que / Què) t’has inscrit a la cursa atlètica?

.En els darrers anys el (sol / sòl) ha augmentat de preu.

.Encara no puc fer (us / ús) del nou diccionari telemàtic.

.(Per el / Pèl / Pel) camí de casa van robar-me.

10. Crea una gamificació per tal de treballar l’accent diacrític i la dièresi.
11. Resumeix els aspectes més destacats d’aquesta fitxa amb un esquema digital o bé una representació en Prezi o Powerpoint.
12. Autoavalua’t: què t’ha costat més durant el treball d’aquesta fitxa? Què menys? Com ho has resolt? Què has corregit i que abans feies malament? Raona les teves respostes.