"La fageda d'en Jordà". La poesia. Comprensió lectora. Adreçat a 2n d'ESO

En aquest nou tema tractarem la poesia. Veurem que un dels seus temes és la natura. Aquests quatre grans poetes de la nostra literatura que hem escollit ens presentaran arbres o espais naturals de les nostres contrades, i ens els descriuran amb el seu estil propi. Gaudeix dels poemes i fes-te una imatge mental d’aquesta matèria poètica.

LA FAGEDA D’EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profund i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profund,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)

VORA LA MAR, ELS PINS

Muntanya avall, vora la mar, els pins

davallen fins la sorra

tan desitjosos d’entrar mar endins,

que en ells veiem el moviment de córrer;

i oïm la veu de llur desig ardent

com una torrentada,

muntanya avall cridant sobre el pendent

que s’esllangueix on se desfà l’onada.

Josep Maria López-Picó (1886-1959)

LO PI DE LES TRES BRANQUES

Per on baixa el Llobregat
dels Pirineus a la plana,
don Guillem de Mont-rodon
a trenc de dia davalla,
voltat de comtes i ducs
en ufanosa colcada
De l'alta sella en l'arçó
sobre arabesca gualdrapa,
seu en Jaume nostre rei;
no du més corona encara
que la de son cabell d'or
que algun àngel li ha deixada.
Lo tenia presoner
Narbona dins sa muralla:
al vencedor de Muret
Mont-rodon lo demanava;
Monfort no l'hi vol donar,
per gendre diu que se'l guarda.
Quan lo sant Pare en té esment,
que a corre-cuita, li mana,
torne son rei a Aragó
i al Pirineu la seva àliga.

Catalunya, aixeca el front,
doble sol avui t'aguaita,
lo sol que et surt a orient
i el que t'ix a tramuntana.
Lo que et surt al Pirineu
te vol donar una ullada;
mes, infantó de sis anys,
no vol ésser vist encara,
ja el veuran a Lleida prou
davant la cort catalana.
Abans d'arribar a Berga
s'enfilen per la muntanya,
per entre Estela i Queralt
de Campllong envers la plana;
quan són al mig de Campllong
la nit fosca és arribada.

Lo Campllong té com un bres
dues serres per barana,
per coberta un bosc de pins
verds tot l'any com l'esmeragda.
Corona immensa de tots
és una hermosa pinassa,
pinetells semblen los pins
entorn de llur sobirana,
geganta dels Pirineus
que per sang té rius de saba.
Com una torre és son tronc
que s'esbadia en tres branques
com tres titans rabassuts
que sobre els núvols s'abracen,
per sostenir en lo cel
una cúpula de rama
que fa ombra a tot lo pla
com una nova muntanya.(...)

En dolça contemplació
lo sorprèn lo bes de l'alba;
al bes de l'alba i al seu
don Jaume se desvetllava;
-He somiat que era gran
i d'un bell país monarca,
d'un bell país com aqueix
entre la mar i la muntanya.
Com eix pi meravellós,
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.
Esbrinant somni tan dolç
lo sol li dóna a la cara
i esporuguida a ponent
la mitja lluna s'amaga.
Lo somni del rei infant
lo vell templari l'acaba 
en extàtica oració,
espill de visió més clara.
Veu Catalunya la gran
fer-se més gran i més ampla,
robant als moros València,
prenent-los l'Illa Daurada.
Unides veu a les tres
com les tres cordes d'una arpa
com les tres nimfes d'eixa mar,
d'aqueix jardí les tres Gràcies.
Mes al veure desvetllar
lo lligador d'eixa garba,
profeta, al Conqueridor
sols li diu eixa paraula:
-Preguem, que sols Déu és gran,
los hòmens són ombra vana;
preguem que sia aqueix pi
l'arbre sagrat de la pàtria.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

LA NOGUERA DE LA PLANA DE SASTRE

Dotze quarteres de collita dóna

i no perd l’equilibri son brancatge.

La soca, dura com un tors salvatge,

no té senyal de tralla ni de fona.

Congria, la seva ombra, una rodona

d’ufals migrat i de migrat plantatge.

A ocells de tota mena dóna estatge,

que li trenaven musical corona.

Ses arrels s’entaforen pels terrossos,

i, pare una xarxa a les palpentes,

i qui sap les vessanes que pasturen!

I les branques, feixugues de llurs cossos,

en la soca estrebant, s’allarguen lentes,

i fins a flor de terra no s’aturen.

Guerau de Liost (1878-1933)

(Imatges extretes de: Google i Blog d’una selenita)

!!EXERCICIS:

1. Llegeix el poema «La fageda d’en Jordà» i comenta’l. De què ens parla?

2. Cerca tres paraules que desconeguis de cadascun dels poemes que has llegit.

3. Llegeix el poema «Vora la mar, els pins» i busca tots els subjectes dels verbs que apareixen al poema.

4. És el mateix dir: «Els pins vora la mar» que «Vora la mar, els pins»? Per què?

5. Després de realitzar una lectura acurada del llarg i intens poema «Lo pi de les tres branques» escrit per Jacint Verdaguer, realitzant un resum en cinc línies.

6. Sabries explicar on es troba el pi de les tres branques? I què simbolitza?

7. Quin tipus d’estrofa trobem al poema «La noguera de la Plana de Sastre»? Raona la teva resposta.

8. Esmenta dues característiques que apareixen en un poema.

9. Realitza una cerca per la xarxa i en un foli copia un poema que t’agradi, no t’oblidis d’esmentar qui l’ha escrit i l’any en què ho va fer. Posteriorment, fes un dibuix a sota que el representi i enganxa’l a l’aula.

10. Escull un dels quatre poetes i realitza una petita presentació digital de la seva vida i obra.

11. Recita en veu alta el poema «La noguera de la Plana de Sastre» i enregistra la teva recitació amb el mòbil.

12. Redacta un poema inspirant-te amb un arbre o bé un espai natural.

13. Fòrum: t’agrada llegir poesia? Per què? Raona les teves respostes.