La
poesia o lírica és el gènere literari en el qual l’autor/a
expressa els seus sentiments de manera subjectiva, és a dir, que
aquells sentiments dependran de cadascú que llegeix aquell poema. El
to predominant és l’íntim i l’emotiu. D’aquí que la seva
pretensió és emocionar.
Un
dels elements fonamentals de la poesia és la rima, aquesta aporta
musicalitat a la composició poètica. Ara bé, no tots els poemes
tenen rima, ni han de rimar. La rima pot ser
de dos tipus:
-Rima
assonant: quan a partir de l’última vocal tònica,
només coincideixen els sons vocàlics.
Ex:
plena----carena
-Rima
consonant: quan a partir de l’última vocal tònica són
idèntics els sons vocàlics i els consonàntics.
Ex:
ple---pena
Quan
no hi ha rima:
-Vers
lliure o vers blanc: versos que no presenten cap tipus de
rima.
Segons
el nombre de síl·labes, els versos poden
ser:
-Art
menor: d’1 a 8 síl·labes. (Lletra minúscula: a, b, c,
d...)
-Art
major: de 9 o més síl·labes. (Lletra majúscula: A, B,
C, D...)
En
els esquemes de la rima, els versos d’art
major es representen amb una lletra minúscula, i els versos d’art
major amb una lletra majúscula. Els versos repetiran la
lletra si tenen una rima igual, sinó, afegiran una nova lletra al
còmput.
Ex:
CORRANDES D’EXILI
Una nit de lluna plena
a
tramuntàrem la carena,
b
lentament, sense dir re...
b
Si la lluna feia el ple
b
també el féu la nostra pena.
a
Pere Quart, «Saló de tardor»
(1947)
En català, a l’hora de comptar
les síl·labes, es compta fins a la darrera síl·laba tònica. Per
tant, el recompte de síl·labes en català no té res a veure amb el
que s’aplica en castellà.
Una de les composicions poètiques
més destacades és el sonet, està format per 14 versos, distribuïts
en dos quartets (estrofes de quatre versos) i dos tercets (estrofes
de tres versos). El nombre de síl·labes dels versos del sonet és
variable, és a dir, podem trobar versos de cinc síl·labes, de
vuit, de deu, de dotze, de catorze...
!El
vers alexandrí és un vers bimembre, és a dir, té dues
parts separades per un hemistiqui i en català té 12 síl·labes,
(6+6), (4+8), (7+5) o excepcionalment, trimembre (4+4+4) en canvi, en
castellà en té 14.
(Adaptat
de: DIVERSOS, Llengua
catalana i literatura 2n ESO,
Editorial Teide, Barcelona, 2010)
(Ampliació: Josep Maria
Corretger)
(Imatge extreta de: Google Sites)
!!EXERCICIS:
1.
Explica les principals diferències que hi ha entre la mètrica
catalana i la mètrica castellana.
2.
Llegeix aquest poema de Joana Raspall i compta els versos i realitza
la mètrica.
NOMÉS
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.
(De Font de versos. Barcelona: Baula, 2003)
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.
(De Font de versos. Barcelona: Baula, 2003)
3.
Esmenta si els versos del poema «Només» són d’art major o menor
i per què.
4.
Explica la diferència entre la rima assonant i la consonant amb
exemples.
5.
Què és un vers blanc? Cerca un poema que sigui de vers lliure i
anota’l aquí.
6.
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis de
la present fitxa. Què t’ha costat més i què menys? Què és el
més destacat que has de recordar? Raona les teves respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada