dimecres, 22 de març de 2017

La meva paraula preferida: (56): "Espoltrir". Adreçat a tot l'alumnat



.Espoltrir o espoltir:

1. Escampar pols damunt d’una cosa.

Ex:

-Quan endreçava l’habitació, sense voler vaig espoltrir la taula d’estudi.



2. Reduir a pols, a bocins molt petits.

Ex:

-La mare va haver d’espoltrir la peça de pernil.



3. Fer tornar esponjosa i blana una cosa. S’empra a Mallorca.

Ex:

-Després de fer la bugada, va veure que aquell jersei s’havia espoltrit.






Són sinònims:

fragmentar, esbocinar, trinxar, desintegrar, trossejar, engrunar, rompre, esmicolar, tallar, trinxolar, picolar, piconar, fraccionar, trencar.


.Justificació:

Paraula que vaig aprendre uns mesos i que és força interessant de conèixer, tot i que, tenim tendència a emprar-ne d’altres.


(Fonts: dcvb, DIEC2, i diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: Enciclopèdia Catalana)



!!EXERCICIS:

1.     Escull la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè de la teva selecció.

2.     Redacta cinc oracions on aparegui la paraula “espoltrir”.

3.    Anomena i comenta dues paraules que hagis après aquest darrer mes. Explica el seu significat i argumenta com les vas aprendre.

4.  Fòrum: com aprens paraules? Mires algun programa de televisió per adquirir vocabulari? Llegeixes diaris o llibres digitals? Cerques paraules al diccionari amb assiduïtat? Empres el diccionari de sinònims? Per què? Raona les teves respostes.

diumenge, 19 de març de 2017

"Aigües encantades" de Joan Puig i Ferreter. Comprensió lectora. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

En aquest nou tema ens endinsem en la comprensió lectora d’un fragment teatral. Únicament, hem de tenir present que interactuen uns personatges i llavors, recordar una mica què diu cadascú.

PERSONATGES

PERE AMAT, propietari rural

JULIANA, la seva esposa
Cecília, llur filla, estudiant de mestra

VERGÉS, Mestre del poble

MOSSÈN GREGORI, el Rector

FORASTER

JOAN GATELL, el Batlle del poble

TRINITAT, la seva esposa

ROMANILL, pastor d’ovelles

BRÀULIA, la seva dona

SENYOR VICENÇ, veterinari

BARTOMEU Jornaler

MANSO Jornaler

Veus d’homes i dones. Pagesos. Menestrals. Dones fadrinalla i criatures.

L’acció en un poble de la província de Tarragona allunyat de la capital, en la part alta i muntanyosa.
Època actual.


ACTE PRIMER

Sala espaiosa a casa de Pere Amat. Al fons, la porta d’un corredor que condueix a l’interior de la
casa. També al fons, a l’esquerra, una porta més petita amb dos esglaons al peu, que condueix a les
golfes. A la dreta del fons, un gran armari dins el mur, on s’hi veuen fruites, roba de taula, servei de
vaixella i demés coses pròpies. A I costat dret, un balcó i cadires. Al costat esquerre, la porta que
dóna directament a l’escala de l’entrada. En primer terme, una taula i un canapè de boga, contra la
paret. Pels murs quadres representant vides de sants. L’habitació fosqueja, és monòtona i severa.
Tarda avançada d’una festa d’estiu. Se senten tocar les campanes amb un so planyívol. Un mormol
llunyà i apagat de cants i pregàries trenca el silenci de l’habitació.

Cecília, sola, s’està assentada prop del balcó, llegint. És una noia magra i pàl·lida, molt nerviosa,
morena i petita. Vesteix i va pentinada amb molta negligència i originalitat. Després d’una pausa, se
senten pujar les escales enmig d’un gran silenci.

CECÍLIA (deixant de llegir, però sense moure’s): Qui hi ha?

VERGÉS (de l’escala estant, a punt d’entrar): Un servidor de vostè, Cecília.

(Vergés és un jove molt corrent; res del seu físic el distingeix d’un qualsevol. No té descripció.)

CECÍLIA (saludant-lo molt naturalment): Vostè! Benvingut sigui!

VERGÉS: Gràcies. Està sola?

CECÍLIA: Sola, llegint.

VERGÉS: Vol que em retiri?

CECÍLlA: I ara! Per què? Ve de les pregaries, vostè?

VERCÉS: No, ja sap que jo sóc així, fet a la meva... (canviant de to.) M’ho pensava que la trobaria
sola...

CECÍLIA: És natural.

VERGÉS: No ha quedat una ànima al poble fora vostè i jo... i algun vell. És una cosa tonta, si vostè
vol, però commovedora.. .

CECÍLIA: Sí, és una cosa trista, estúpida...

VERGÉS: He pujat al turó del Calvari i he vist a sota meu passar la gentada polsosa i afligida. Hauria dit realment que pesava damunt d’ella un càstig del cel.

CECÍLIA: Els meus pares m’hi volien fer anar. No saben prou com les detesto aquestes comèdies
religioses. . . !

VERGÉS: I no obstant, me pot creure, Cecília, era un espectacle poètic.

CECÍLlA: Poètic, però absurd...

VERGÉS: No, en aquell moment ni hi he pensat en això. . .

CECÍLlA (agressiva): Sí, ja ho veig, s’ha deixat emocionar, com sempre. Quan un compren que una
cosa és falsa absurda... no sé per que deixar-se commoure per ella... valdria més combatre-la.

VERGÉS: (somrient) Vostè, Cecília, me fa l’efecte d’una àliga tancada en un galliner...

CECÍLlA (somrient): Ja és això ja!

VERGÉS: I que un dia, quan ningú s’ho pensarà...

(Fa amb el braços la senyal d’un ocell que emprèn la volada, i amb la boca imita el soroll del
batre d’ales)

CECÍLIA: Oh; . ! el dia que jo faci la gran volada...!

VERGÉS: Què?

CECÍLIA: No tornaré, com un ocell feréstec que no es recorda del seu niu.

VERGÉS: i en quina direcció volarà l’ocell lliure?

CECÍLIA: No ho sé.

VERCÉS: Més enllà de la nostra capital?

CECÍLIA: Ah... ! sí...! més enllà, més enllà. . .





(Fragment de la presentació dels personatges i de l’acte primer de l’obra de teatre Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter)

(Imatge extreta de: bibliomil)


!!EXERCICIS:

1.      Redacta un petit resum d’aquest fragment teatral.

2.      Esmenta quins elements de la part escrita del teatre apareixen en aquest fragment.

3.  Redacta una petita escena teatral tenint en compte la intervenció del narrador i dels protagonistes, les acotacions, utillatge teatral.

4.     Consulta l’enllaç que s’adjunta a continuació i comenta un aspecte que puguem trobar en un text escrit teatral.

5.      Cerca informació sobre l’autor d’aquest fragment teatral, Joan Puig Ferreter.

6.      Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis en aquesta fitxa? Quins dubtes t’han sorgit i per què? Esmenta dues coses que has après amb el treball de la present fitxa del text teatral i que et serviran en el teu dia a dia.

dijous, 16 de març de 2017

"Tant sí com no" i no "Sí o sí". Adreçat a tothom

L’expressió “sí o sí” és incorrecta en català, atès que és un calc d’una expressió castellana. Aquesta expressió s’ha posat de moda en els darrers anys i la podem escoltar per tot arreu, ara bé, únicament és correcta en castellà.

En català tenim diverses possibilitats per evitar aquest “sí o sí” incorrecte, com per exemple: “peti qui peti”, “de totes totes”, "costi el que costi", "de tota manera" o la millor de totes, “tant sí com no”.

Ex: 
-Aniré al curset de sardanes, tant sí com no.

Ja sabem que lingüísticament parlant, quan una expressió s’introdueix dins l’oralitat dels parlants i a més és incorrecta, costa força corregir-la i acostumar-se a emprar-ne una altra de genuïna.




!Podeu ampliar una mica més i reflexionar sobre el tema en el següent article:


(Imatge extreta de: workforz)



 !!EXERCICIS:

1.  Cerca dues expressions o paraules que estiguin emprades incorrectament en català i els individus les utilitzin.

2.    Redacta sis oracions on aparegui l’oració “tant sí com no”.

3.   Fòrum: has emprat alguna vegada l’expressió “sí o sí”? Sabies que era incorrecta? Per què creus que la gent utilitza expressions o paraules incorrectes en català?


dilluns, 13 de març de 2017

Escoltem la cançó "Cercles" de Sopa de Cabra. Adreçat a tothom

Una de les millors maneres d’aprendre una llengua, ja sigui escoltant o escrivint és mitjançant cançons musicals. A qui no agrada la música? Avui ens aturem en una fantàstica peça de Sopa de Cabra. Gràcies per retornar a la música rock en català!


¡Clica al següent enllaç per escoltar la cançó:





“Cercles”

Els camins ______ plens de passes _____ _____

Ningú sap ____ ________ ni allà on _____

El mar _______ un nou vaixell a port

L’horitzó _______, el pot salvar

Pots passar pel _____ plorant

Pots fer un pas cap a _________

Res no és mai per sempre es pot ______

Dins del ______ constant

Les vides ____  vindran

Seran el fruit dels dies que ____ _____

Gira el _____ constant

El cicle que _____  va renovant

Ara els cors són plens ______ que escapen

Sovint l’amor i ____  són _______

Com un crit recorre el vent les ______

Les paraules volen al seu _____

Pots _____ aquí esperant

Pots seguir ______ lluitant

Sempre els fills dels homes van _______

Dins del cercle constant

Les vides que vindran

_____ el fruit dels dies que se’n van

Gira el cercle constant

El ____ que l’amor va renovant

Pots quedar-te ____  esperant

Pots passar pel món ______

____  res no és per sempre

Els ____ dels homes van cantant

Dins del cercle _____

Les ____  que vindran

Seran el _____ dels dies que ____ van

_____ el cercle constant

El cicle que _____  va renovant.





(Lletra: Gerard Quintana; música: Josep Thió. Dins: Sopa de Cabra, “Cercles”, 2015)

(Imatges extretes de:  ara.cat i Enderrock)




!!EXERCICIS:

1.      De què tracta la cançó?

2.      Completa els espais en blanc escoltant la cançó un màxim de cinc vegades.

3.    Realitza una petita fitxa biogràfica d’un grup musical català. Pots enganxar-hi fotografies i arxius musicals i no t'oblidis d'explicar una mica les cançons que els han donat un nom.

4.      Cerca cinc formes verbals que apareguin a la cançó i digues de quin temps són.

5.      Fòrum 1: t’agrada la música de Sopa de Cabra? Els coneixies? Què t’ha semblat la cançó? I el vídeo? Has escoltat el seu darrer disc? Què t'ha semblat?

6.      Fòrum 2: escoltes música en català, valencià, mallorquí i similars? Per què? En quina llengua escoltes la música i per què?

divendres, 10 de març de 2017

El text poètic. Ens endinsem en la poesia. Adreçat a tot l'alumnat

En aquest tema donarem a conèixer de manera sintètica la poesia. Aprendrem a escriure un text poètic, també a entonar una poesia de la millor manera possible, i a la vegada, enregistrarem un vídeo on imatge i so acompanyaran la nostra creació.


A)    Què és la poesia?

Si ens fixem en la definició que ens dóna el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans veurem que poesia és:

“Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora”.

Així doncs, poesia és expressar en un paper un pensament o una idea, centrada al mig del paper, per no confondre-la amb el text narratiu, i glossar-ho amb un ritme, i si és vol amb una rima, atès que, una poesia pot tenir vers lliure. Ho sabrem per la sonoritat de les consonants i vocals de la darrera síl·laba de cada vers. El text poètic és d’un registre elevat, on s’utilitzen paraules sinònimes, poc emprades, on s’empren figures retòriques, comparacions i similars. L’objectiu de la poesia és fer reflexionar, meditar amb la seva lectura, perquè té una funció estètica.

Avui dia, com que la gent cerca la facilitat d’entesa i el poc esforç a l’hora de llegir, la poesia és un gènere una mica oblidat i rebutjat, quan no hauria de ser així, ja que, la lectura de poesia enriqueix molt l’ànima intel·lectual.




B)    Com es llegeix la poesia?

La lectura no és una cosa senzilla. Cal posar-hi una entonació adequada, la que requereix el poema, per tal que, arribi allò que es vol transmetre. Així doncs, un poema no es llegeix com si es llegís un llibre, hi hem de posar ganes, sentiment, emocionar per a què arribi a l’oient. Val a dir que no tothom sap llegir correctament una poesia, el qui es dedica a fer-ho s’anomena rapsode si és home i rapsoda si és dona, aquest nom prové de l’antiga Grècia, ja que es dedicaven a interpretar poesia èpica. Rapsode o rapsoda significa recitador.


C)    Com et pots ajudar a fer un poema?

Emprar figures retòriques d’àmbit fonètic, morfosintàctic o semàntic et facilitaran la feina. Escriu allò que et vingui a la ment, expressar les emocions que tinguis en aquell moment. Recorda que un poema no té perquè tenir rima.


D)  Revisa el present esquema amb un resum essencial de la mètrica catalana: 

    El vers, estrofa, recompte sil·làbic, contactes vocàlics a tenir en compte dins el vers, nombre de síl·labes del verb, rima i composicions estròfiques. Et poden ajudar a entendre millor la poesia o a crear una forma estròfica concreta.



(Imatges extretes de: realcasinomurcia, conceptodefinicion)


!Amplia continguts sobre la mètrica i les figures retòriques en els enllaços següents:





!!EXERCICIS:

1.  Ara et toca a tu posar-te en la pell d’un poeta o poetessa. Crea una poesia de temàtica lliure i acompanya-la d’imatge i so. Pots emprar el mòbil o el Moviemaker, entre d’altres programes. Si vols pots posar-hi una mica de música de fons, emperò, molt suau. Les imatges han d’estar relacionades amb el poema. Pots penjar el teu vídeo poètic al YouTube o a l’Slideshare.

2.    Explica com has creat el teu poema i com has realitzat el vídeo que l’acompanya? T’ha agradat aquesta activitat? Raona la teva resposta.

3.     Anomena cinc poetes i cinc poetesses catalanes.

4.     Realitza un recital de poesia virtual amb els poemes que ha realitzat la classe.


5.    Fòrum: què has après amb el treball d’aquesta fitxa? Llegeixes poesia? Per què? Hi ha diferència entre una cançó i un poema? Alguna vegada t’han demanat escriure una poesia fora de l’àmbit de l’ensenyament?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;