dijous, 9 de febrer de 2017

Les varietats geogràfiques (1). Llengua i dialecte. El català central. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

.Llengua i dialecte

Són dos conceptes abstractes i que generen confusió. Llengua i dialecte estan formats per un conjunt de signes que es combinen d’una determinada manera i que tenen una forma d’expressió comuna que empraran els parlants.

Què és llengua? És un sistema de signes que serveix per tal que els parlants es comuniquin entre ells dins d’una comunitat lingüística determinada. I el dialecte? És la manera en què utilitzem un sistema de signes en una àrea geogràfica concreta.

Hi ha un estret vincle entre llengua i dialecte. De fet, les llengües es realitzen i concreten mitjançant els seus dialectes. El català es concreta a través del valencià, el català central, el rossellonès... Qualsevol llengua és a la vegada una llengua i un dialecte, perquè prové d’una altra llengua, de la qual n’és una realització o variació. Per tant, el valencià és un dialecte del català, i el català, llengua, és un dialecte del llatí, de la qual prové. Els membres d’una comunitat parlen un dialecte, que alhora és una mateixa llengua.

La llengua catalana es parla en diferents territoris, que abasten una extensió equivalent a estats com Dinamarca, Suïssa o Bèlgica, aproximadament, 59.671’78 km2.

En quins territoris o països es parla la llengua catalana?

Països: Espanya, França, Itàlia i Andorra.

Territoris:

.Andorra: el català és la llengua oficial d’aquest país.

.Catalunya: a tot el principal, menys a la Vall d’Aran, on es parla aranès, dialecte de la llengua occitana.

.Catalunya nord: territori perdut durant el Tractat dels Pirineus (1659), comprèn territori francès, el català es parla a les comarques del Rosselló, el Conflent, mitja Cerdanya, el Vallespir, i el Capcir.

.Franja de Ponent: és el territori que ocupa la franja d’Aragó i que limita amb Catalunya, d’estén de nord a sud, dels dels Pirineus fins a les comarques de Castelló.

.El Carxe: és una zona que pertany a la província de Múrcia.

.Les Illes Balears: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

.El País Valencià: Castelló, València i Alacant.

.L’Alguer: ciutat de l’illa de Sardenya, a Itàlia.

(Imatge extreta de: ca.wikipedia.org)

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals, el bloc oriental i el bloc occidental que s’agrupen en dialectes i subdialectes. Aquesta divisió fou establerta per Manuel Milà i Fontanals el 1861, i estava basada en el vocalisme àton.


(Fotografia de: Carme Obiols)





Entre els dos grans blocs dialectals s’estableixen unes diferències bàsiques:

CATALÀ OCCIDENTAL
CATALÀ ORIENTAL
FONÈTICA
No existeix la vocal neutra: es fan a/e àtones
Hi ha la vocal neutra (a/e àtones sonen neutra)
Es distingeixen o/u àtones
Les o/u àtones es neutralitzen en u.
Es conserva la e tancada del llatí vulgar : ceba
La e tancada passa a e oberta i en el cas del balear, passa a neutra tònica : cEba
Es mantenen els diftongs qua-gua
Els diftongs qua-gua se simplifiquen en una sola vocal (central: aiga ; mallorquí : aigo)
Els inicis àtons de paraula en -en em- es- sonen amb una a clara : (a)sperar
Els inicis àtons de paraula en -en em- es- sonen neutra : (e)sperar
Sona la i del dígraf -ix-
No sona la i del dígraf -(i)x-
La consonant palatal fricativa inicial o post-consonàntica, s'africa: pan(tx)a
La consonant palatal fricativa inicial o post-consonàntica, s'africa: panxa
No es reforcen els finals en -r: or, car
Es reforcen els finals en r: or(t), car(t)
MORFO-LOGIA
Plurals antics: hòmens, jovens
Plurals evolucionats: homes,joves
1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o/-e: canto/cante
1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -u/-i o sense terminació : cant(u)/canti, cant
Increment incoatiu verbal en -ix: servix
Increment incoatiu en -eix: serveix
1a i 3a persones del singular del Present de Subjuntiu en -e/-a :jo tema, jo cante
1a i 3a persones del singular del Present de Subjuntiu en -i :jo temi, jo canti
2a persona plural verb Haver: ham anat
2a persona plural verb Haver: hem anat
LÈXIC
Lèxic propi: espill, xic, coa, granera, arena, melic
Lèxic propi: mirall, noia, cua, escombra, sorra, llombrígol.
(Quadre extret de: xtec.cat)


EL CATALÀ CENTRAL

És una variant del català oriental que es parla en diverses comarques: Alt i Baix Empordà, el Pla de l’Estany, la Garrotxa, el Ripollès, la Baixa Cerdanya, el Gironès, la Selva, Osona, el Berguedà, la meitat oriental del Solsonès, el Bages, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l’Anoia, l’Alt i el Baix Penedès, l’Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès.

El català central és el dialecte que té més nombre de parlants i que constitueix la base de la llengua estàndard, cosa que el fa equivalent al català normatiu.




CARACTERÍSTIQUES

FONÈTICA
.El sistema vocàlic tònic té set sons: [a], [ɛ], [e], [i], [ɔ], [o], [u]
.El sistema vocàlic àton té tres sons: [i], [u], [ə].
  

.Els sons [a] i [e] en posició àtona sonen igual, com una vocal neutra [ə].
Exemple: Barcelona [bərsəlónə]

.Els sons [o] i [u] en posició àtona sonen igual [u].
Exemple:
Horari [urári]
Bufet [bu’fɛt]

.Emmudiment de la –t en els grups –nt i –lt en posició final.
Exemple:
Sant [sán]
Alt [ál]

MORFOSINTAXI
.Desinència [u] en la 1a persona del singular del present d’indicatiu.
Exemple: penso [pɛnsu]


.Desinència [és] en la 1a i 3a persones del singular de l’imperfet de subjuntiu.
Exemple: pensés [pənsés]

.Formes reforçades o reduïdes dels pronoms febles davant del verb.
Exemples: em penso, ens trobem...

LÈXIC
.Escombra, papallona, noi, mirall, xai, llard, escletxa...
En el subdialecte barceloní hi ha castellanismes com: tocino, petxuga, bolso, donar-se’n compte...


!Podeu ampliar informació en el següent enllaç:



(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)


!!EXERCICIS:

1.      Dibuixa i situa els dialectes del bloc oriental de la llengua catalana.

2.      Explica tres característiques amb exemples del dialecte central.

3.      Quin és el conflicte que existeix entre llengua i dialecte? Raona la teva resposta.

4.      Qui i quan va establir la diferenciació entre el català oriental i el català occidental?

5.      En quants països es parla la llengua catalana? Pots anomenar-los?

6.      Què és el Tractat dels Pirineus i què va provocar, que perdura fins als nostres dies?

7.      Esmenta tots els territoris que existeixen de parla catalana i situa’ls en un mapa.

8.      Comenta quatre característiques que distingeixen el català oriental de l’occidental.


9.    Autoavalua’t: quins dubtes o problemàtiques t’han sorgit mentre treballaves el present tema? Per què? Com els has resolt? Què has après pel dia de demà?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;