divendres, 13 de gener de 2017

Les varietats geogràfiques (2). El balear, el rossellonès i l'alguerès. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat



.EL BALEAR

És una variació del català oriental i que es parla a les Illes Balears (Mallorca i Menorca) i a les Pitiüses (Eivissa i Formentera).

El dialecte balear té el seu origen en el català central, ja que, al segle XIII, aquestes illes foren repoblades per individus que provenien del Principat de Catalunya. A causa de la ubicació de les illes s’han pogut conservar un gran nombre d’arcaismes.





CARACTERÍSTIQUES
FONÈTICA
.Pronunciació neutra de la e tancada del llatí vulgar en posició tònica: 
[ə]. Exemples:  rebre [r ə β̞ r ə]         ceba [sə‘β̞ə]

.Distinció dels sons [o] i [u] en posició àtona.
Exemples: portar [portà]          surar [surá]

.Emmudiment de la a en el grup àton final –ia.
Exemple: famili (família)

.Pronunciació generalitzada de la –t en els grups –nt, -lt i de c/g en posició final.
Exemples: sant [sánt]           molt [mólt]

.Iodització (pronunciació [j] del dígraf [ll].
Exemples: palla [páj ]

.Reducció dels grups qua i gua a [k ] i [g ].
Exemples: pasqua [pásk ]        aigua [ajg ]

.Distinció entre b i v.
Exemple: vaca [vák ]
MORFOSINTAXI
.Desinència [] en la 1a persona del singular del present d’indicatiu.
Exemple: jo camín [k mín∅]{\displaystyle \varnothing }

.Desinència [ás] en la 1a i 3a persones del singular de l’imperfet de subjuntiu.
Exemple: si ell pensàs [p nsás]

.Ús de l’article salat: es / so, sa, es / sos, ses.
Exemple: es ca (el gos), sa taula (la taula)

.Ús dels articles personals en, na.
Exemple: na Margalida, en Joan.

.Ús de jo darrere preposició.
Exemple: tu per jo et tornaràs boig.

.Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb.
Exemples: me pens, vos diu.
LÈXIC
.Ca (gos), al·lot/a (noi/a), nin (nen), arena (sorra), besada (petó), parèixer (semblar), granera (escombra)...


.ROSSELLONÈS

És una variant del català oriental parlada a les comarques nord-catalanes del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l’Alta Cerdanya i el Capcir (zona de transició entre el català i l’occità).

Les terres que pertanyen al dialecte rossellonès van pertànyer al comtat de Barcelona, des del segle XII fins al XVII, emperò es van perdre amb el tractat dels Pirineus (1659). A partir d’aquí, la llengua catalana va patir una forta repressió i un continuat desprestigi per part del govern francès.




CARACTERÍSTIQUES
FONÈTICA
.No distingeix entre la e oberta i la e tancada, ni tampoc entre la o oberta i la o tancada.
Exemple: sonen igual: os / ós i deu / déu.

.Pronunciació de la o tònica en [u].
Exemple: fosc [fúsc]

.Reducció dels mots esdrúixols a mots plans.
Exemple: musica ( música)

.Emmudiment de la a en el grup àton final –ia, com en el balear.
Exemple: pacienci (paciència)
MORFOSINTAXI
.Desinència [i] en la 1a persona del singular del present d’indicatiu.
Exemple: pensi [pɛnsi]

.Negació amb pas en comptes de no.
Exemple: ho fa pas (no ho fa)

.Col·locació dels pronoms febles davant de l’infinitiu, el gerundi i l’imperatiu.
Exemples: per te casar (per casar-te)
LÈXIC
.Gal·licismes: roba (vestit), bolangera (forner), llapí (conill), vutura (cotxe)...
.Occitanismes: eixir (sortir), veire (got), peirer (paleta), muleta (truita), qualque (algun)...



.ALGUERÈS

El dialecte alguerès és una variació del català oriental parlat a la ciutat de l’Alguer, i està situat a l’illa de Sardenya, Itàlia. El fet que es parli en català a l’Alguer té l’origen en la repoblació que realitzà el rei català Pere III al segle XIV, ara bé, la distància geogràfica fa que costi de creure que en una ciutat d’una illa d’Itàlia es parli català.




CARACTERÍSTIQUES
FONÈTICA
.Absència de la vocal neutra [ə], emperò totes les a i les e àtones les realitza com una [a].
Exemple: pares [páras]

.Les consonants l i d entre vocals les realitza com a [r].
Exemple: vida [víra],  vila [víra]

.El dígraf ll, davant de consonant i a final de mot es pronuncia [l].
Exemple: fill [fil]
MORFOSINTAXI
.Desinència [] en la 1a persona del singular del present d’indicatiu, com el balear.
Exemple: jo pens [péns]

.Present d’indicatiu del verb ser: só, sés, és, sem, seu, són.
Exemple: jo só.


.Ús generalitzat dels articles lo [lú] i los [lús].
Exemple: lo vell [lú él]
LÈXIC
.Italianismes: assai (prou, bastant), ecco (ve’t aquí), autista (taxista), fatxa (cara)...
.Sardismes: anca (cama), mestre de llenya (fuster), molendo (ase), frucar (nevar)...
.Arcaismes i mots propis: mes (però), calqui (algun), llong (llarg), gonella (faldilla), arrés (res)...


(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    
  Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: digiatlas, google, lliureimillor)



!!EXERCICIS:

1.      Llegeix la lletra de la cançó “Dansa de la primavera” i justifica de quin dialecte és.

Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!

Què exigent que ve la primavera,
i el meu cor tan malaltís,
tenc por que es cremi dins de la foguera,
no puc desfer-me del seu encís.

No puc desfer-me del seu encís,
obrir les branques i ballar amb ella,
pentinar-me al seu vent la cabellera,
cantar les llunes de les seves nits.

Cantar les llunes de les seves nits,
cantar vermells de la tardor,
cantar el silenci de la nova neu,
cantar, si torna, el dolorós amor.

Cantar, si torna, el dolorós amor
i néixer un poc més en l'intent,
i créixer un poc més cada entretemps
i volar amb el vent i les noves llavors.

Volar amb el vent i les noves llavors;
qui sap on el vent em portarà,
a dins el cor d'una terra antiga,
o creixeré al fons de la mar.

Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!

2.      Cerca informació sobre el tractat dels Pirineus. Explica en què consistia i a quins territoris va percudir.

3.      Esmenta si les següents afirmacions són veritables o falses.

.L’article salat s’empra en dialecte alguerès.

.El rossellonès fa la negació amb la partícula “pas” i sense l’adverbi “no”.

.A les Illes Balears es parla català des del segle XIV.

.El rei Pere II va repoblar l’Alguer durant el segle XIV i per això s’hi parla català.

.El rossellonès és el dialecte que es parla al sud d’Andorra.

.La llengua catalana té sis dialectes.

.Els dialectes catalans es diferencien en tres blocs diferenciats: el català oriental, el català central i el català occidental.

.El tractat dels Pirineus (1659) va determinar la pèrdua d’alguns territoris de parla catalana.

4.   Transforma les afirmacions falses de l’exercici 3 en afirmacions correctes. Esmenta quin error contenia l’afirmació corregida.

5.     Inventa un exercici per tal de treballar aquests tres dialectes a l’aula, emperò no el resolguis, que ja ho farà algú altri.

6.      Esmenta cinc característiques d’un dels tres dialectes: balear, rossellonès, alguerès.

1.    Fòrum: has viatjat al rossellonès, a les Illes Balears o a l’Alguer? Has escoltat parlar en català? Què t’ha semblat? Quines diferències t’han cridat més l’atenció i per què? Raona les teves respostes.

2.    Autoavalua’t: quines dificultats t’has trobat mentre treballaves la present fitxa i per què? Com pots solventar-les? Amb quines coses t’has de quedar i que et serviran per al dia a dia? Comenta algun aspecte més que no hagi sortit.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;