divendres, 26 de febrer de 2016

De la mà de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Adreçat a Batxillerat

Bartomeu Rosselló-Pòrcel fou un poeta talentós mallorquí. El reconeixement el sobrevingué després de mort, amb la publicació de l’obra “Imitació del foc” (1938), la seva obra estel·lar. Provinent d’una família senzilla de la ciutat de Mallorca, de jovenet assistí en col·legis religiosos, més endavant, estudià a l’Institut de Mallorca sota el mestratge de Gabriel Alomar, que aleshores escrivia en llengua castellana. És arran d’aquestes classes amb Alomar que Rosselló-Pòrcel s’apassiona per la literatura i comença a col·laborar en diaris locals, això sí, els primers escrits són en castellà, llengua que a poc a poc anirà canviant. Aviat decidí estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona, aprofitant una beca que rebé de la Diputació de les illes, era així com es denominava la carrera de filologia en aquella època. Allí coneixerà i establirà una estreta amistat amb Salvador Espriu. Viu en una residència d’estudiants, lloc on aprofita per organitzar la biblioteca i fer-se càrrec de les edicions de la Residència, editorial que publicarà obres de: Joan Teixidor, Marià Manent o Joan Vinyoli. En la seva etapa universitària coneix dues persones que marcaran el seu devenir literari i que provocaran un canvi en la seva poesia a partir de l’any 1931: Salvador Espriu i Carles Riba. Durant aquest període d’estudi completa un volum per divulgar els autors de la seva terra intitulat “Antologia de poetes mallorquins” (1930) un encàrrec que rebé de la col·lecció Los Poetas de Madrid i que li produí diversos maldecaps a causa de l’acurada i limitada selecció que havia de fer. A la vegada traduí alguns d’aquests poemes al castellà. Comença a implicar-se en organitzacions estudiantils.



L’any 1933, destaca per dos fets importants en la vida del poeta: apareix el seu primer recull de poemes, intitulat “Nou poemes”, una edició no venal de la qual es feren cent còpies i que rebé bones crítiques en la premsa de l’època; i del 15 de juny al 31 de juliol, realitzà un creuer de quaranta-set dies pel Mediterrani organitzat per diverses universitats i finançat pel Ministeri d’Instrucció Pública, juntament amb diversos professors i alumnes, en total cent vuitanta-vuit, que destacarien posteriorment en diferents disciplines. Fruit de les vivències viscudes en aquest viatge per països com Palestina o Grècia, entre d’altres, en sorgiren alguns dels seus poemes. En arribar Rosselló escrigué dos articles de premsa relatant l’experiència mediterrània.

Un any després, s’edita “Quadern de sonets” (1934), un poemari de títol descriptiu, com l’anterior, que pretenia ésser una prova de contacte, seguint en la línia del primer i de ser provatures, sota la influència dels seus aprenentatges literaris: de Gabriel Alomar en prengué la manera de cercar els mots a l’hora de crear les rimes, així com també les idees temàtiques. De l’Escola Mallorquina en prengué el sentiment a l’hora d’expressar-se i el treball en cada poema, ara bé, Rosselló-Pòrcel mai va voler encabir-se dins aquesta escola literària, atès que, ell cercava altres camins poètics. Al cap de pocs mesos li concedeixen una beca per assistir a uns cursos d’estiu de la Universidad Menéndez Pelayo de Santander i allí coneix una sèrie de literats que sobresortien en aquell temps: Dámaso Alonso, Miguel de Unamuno, Pedro Salinas, Federico García Lorca, Rafael Alberti o Jorge Guillén.

És l’any 1935, quan es desplaça a Madrid per realitzar els estudis de doctorat. Allí estudiarà l’estil literari de Baltasar Gracián. També aprofita per finalitzar els estudis de doctorat i per realitzar les primeres experiències en la docència. El maig del mateix any a la sala Studium del Teatre de Cambra de Barcelona estrena la versió pròpia de l’obra: “Història del soldat” de Charles-Ferdinand Ramuz, amb música d’Igor Stravinsky. Un mes més tard completa la llicenciatura de Filologia Moderna i rep la qualificació de Summa cum laude. Decideix començar a realitzar la tesi doctoral sobre l’estil de Baltasar Gracián, que no aconseguirà finalitzar. A l’octubre comença a treballar a Madrid com a professor de Llengua i literatura castellanes a l’Escuela Internacional de Chamartín, plaça proposada per Dámaso Alonso. Allí intenta editar poesia d’autors catalans a la revista Cruz y Raya i cerca col·laboracions d’autors com Juan Ramón Jiménez, Miguel de Unamuno o Jorge Guillén per encàrrec de Tomàs Garcès, director de la revista Quaderns de poesia. Es dedica a traduir algunes obres per a la Fundació Bernat Metge, especialitzada en clàssics grecs i llatins, tasca que li encomanà el poeta Joan Estelrich.

Rosselló pretén reunir tots els poemes que ha editat en diaris i revistes des del 1935 sota el títol “Arbre en flames”, això li ho comenta a Espriu per carta. Compagina el seu temps amb la traducció d’obres com “Els pensés” de Blaise Pascal o realitzar estudis crítics sobre Jorge Guillén.

El maig del 1936 li ofereixen ajudar en una càtedra de Literatura Espanyola a la Universitat de Barcelona, mentre té pressions per a què romangui a l’Escola de Chamartín, i és tal el mar de dubtes, que demana consell als pares. Moment en què prepara exàmens per a la selecció de professorat d’ensenyament secundari el mes de juliol. Durant el procés de selecció esclata la Guerra Civil i Rosselló ha de retornar a Barcelona. Amb l’esclat de la guerra retorna a Barcelona i participa en diverses revistes literàries fins que ha d’incorporar-se a l’exèrcit. El mes d’agost treballa com a ajudant del Seminari de Llengua i Literatura Castellana de la Facultat de Filosofia i Pedagogia; s’inscriu a la Federació de Treballadors de l’Ensenyança de Barcelona. A l’octubre obtindrà una plaça per a exercir de professor de la matèria de Llengua i literatura espanyoles. És destinat a l’Institut-Escola Pi i Margall de Barcelona. A la vegada segueix col·laborant amb pròlegs d’edicions literàries, com una de sonets de Quevedo o realitzant traduccions. Al juliol ha d’allistar-se a l’exèrcit i es comunica amb la família per carta. El fer de soldat entorpeix la creació literària. El desembre del 1937 formarà part del jurat del Premi Joaquim Folguera.


A poc a poc, la seva salut comença a debilitar-se i decideix fer-se una anàlisi de sang. També li realitzen unes proves radiològiques i li diagnostiquen una tuberculosi avançada. Empitjora ràpidament i és ingressat al sanatori del Brull, Osona, a proposta dels seus amics, tot i que li amaguen que té escasses esperances de vida. A la seva vora es troba Amàlia Tineo. Morí pocs dies després, el 5 de gener del 1938 i fou enterrat al cementiri de El Brull. El 1958 es traslladen les seves restes al panteó de la família Espriu a Arenys de Mar. Actualment i des del 1978, les despulles d’en Rosselló-Pòrcel reposen al cementiri de Palma.

Llavors, de manera pòstuma apareix el poemari “Imitació del foc” (1938), gràcies a la Residència d’Estudiants. Hom es pregunta si el volum estava completament finalitzat. Dos foren els títols que es plantejà Rosselló per a aquest poemari: “Arbre en flames” i “Fira encesa”. Llibre dedicat al seu amic Salvador Espriu, que per influència de Rosselló-Pòrcel decidirà decantar-se per la poesia. El poemari va acompanyat de l’escriptura de pròlegs de diversos autors amics, com Carles Riba, Gabriel Alomar o Antoni Maria Sbert. Segons la crítica, el poemari esdevé la plenitud de la seva trajectòria poètica. Un volum que va a cavall de la tradició i de la modernitat, i que pretén ésser un pont per a les futures generacions. Destaca per prendre’s llibertat estilística en molts dels poemes. De fet, resumeix totes les influències literàries que havia tingut fins aleshores: referències a autors de la literatura espanyola, com per exemple: Jorge Guillén, Federico García Lorca, Pedro Salinas o Rafael Alberti. També hi podem trobar vincles al surrealisme europeu o a l’avantguardisme, o el Barroc.

L’estil rossellonenc estava constituït per una sèrie de recursos que s’acostumava a repetir a l’hora de formalitzar la majoria dels poemes: elisió sovintejada dels verbs, noms escrits en gènere neutre, supressió dels articles i utilització d’onomatopeies i d’el·lipsis, d’entre els més sobresortints, ara bé, sempre influït pels corrents avantguardistes que s’imposaven en aquella època, sense oblidar els temes del Barroc, que empra per exemple quan homenatja a Francesc Vicenç Garcia en el poema: “A una dama que es pentinava darrera una reixa en temps de Vicenç Garcia”; o també quan empra el sonet i el romanç en diversos poemes. És important retenir el símbol del foc, atès que apareix en una vintena de poemes representat per paraules com: incendi, cremar, brasa, flama, foc, entre d’altres. També trobem recurrència a elements de la natura: l’aigua, la llum, l’aire, o la terra, sobretot la seva: Mallorca o Sóller són citades en el títol de dos poemes.

Rosselló-Pòrcel també va dedicar el seu temps a traduir algunes obres del francès i del llatí. Així com la realització de treballs de crítica literària com “Notas a Guillén” o “En torno a la poesía de Quevedo”.

A finals dels anys quaranta, veié la llum “Obra poètica”, que recull tota l’obra en vers i on Salvador Espriu n’escriu el pròleg. És a partir d’aquí que molts autors que escrivien en aquella època s’emmirallen en Rosselló-Pòrcel i esdevé un referent. El poeta Josep Palau i Fabre publica “Imitació de Rosselló-Pòrcel” (1945) on homenatja l’autor mallorquí, reescrivint alguns dels poemes, o bé canviant-ne alguns mots, i això fa que la poesia d’en Rosselló s’expandeixi encara més.

La mort li arribà de manera inesperada i truncà una carrera poètica en projecció, una trajectòria que hagués estat d’entre les millors de la literatura catalana, ara bé, amb el poemari “Imitació del foc” i el fet de morir molt jove, amb tan sols vint-i-quatre anys l’elevà a la categoria de mite dins de les nostres lletres, essent un dels nostres grans autors.

Al llarg dels anys han estat diversos els rapsodes i els cantautors que n’han musicat les lletres dels poemes Rosselló-porcelians, entre ells hi podem trobar la Maria del Mar Bonet i en Celdoni Fonoll, La Fosca, Elies, Josep Lluís Valldecabres, d’entre els autors que més n’han musicat.

L’any 2013 en motiu del primer centenari del naixement del poeta a Mallorca es vindicà la seva figura. D’un poeta marcat pel to personalitzat dels seus poemes, amb repetició de recursos expressius, també influït per l’època que també va viure. Dins l’obra d’en Rosselló hi trobem alguns poemes de caire surrealista, d’altres poemes carregats de símbols i d’inspiració ribiana, o amb uns tocs de l’Escola Mallorquina. Tots aquests ingredients de l’obra d’en Rosselló el convertiren en un dels principals poetes dins la literatura catalana del segle XX.



Segons l’estudiosa Rosa Maria Delor en l’obra La mort com a intercanvi simbòlic. Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu: diàleg intertextual (1934-1984)” editat el 1993 comenta que el mite de Rosselló-Pòrcel té dos camps simbòlics: el fet que Salvador Espriu incorpori a Rosselló dins la seva pròpia obra, és a dir, en l’obra espriuana. Per un altre costat, el fet d’ésser un poeta focalitzador de les generacions universitàries posteriors a la postguerra que cercaven en ell un líder. Una prova que Rosselló va assumir ésser el guia de les joves generacions el trobem en els versos de “El Captiu”:

Jo sé la gran imatge
madura de sublim seguretat.
Jo sé quina libació
ens aclarirà les tenebres.
(Dins “Imitació del foc”, 1938)

Rosselló-Pòrcel és un poeta que fuig de tota intel·lectualitat, un poeta senzill, un poeta que fuig del simple artifici, un poeta que amb els seus versos us deixarà emocionar. Ho porta a terme amb una poesia treballada, sensual, de vegades entenedora, d’altres no tant, d’un autor jove, que morí quan encara li quedaven molts versos per escriure i que amb poc temps es convertí amb molt talentós. En fi, un poeta que us colpirà.

Josep Maria Corretger Olivart
Febrer del 2016





.Tast de poemes:

COMPLIMENT A MERCEDES

Els clavells s’incendien,
per imitar-te, quan
tu passes per davant.
I, per felicitar-te,
les pluges ploren, fan
damunt els vidres, vidre,
damunt el vidre, cant.
El carrer de Montcada,
el dia del teu sant,
t’abraci, vell, galant.
Per brodar-te la gràcia
no trobo diamant.

(De “Imitació del foc”, 1938)



A MALLORCA DURANT LA GUERRA CIVIL

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespres.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

(De “Imitació del foc”, 1938)


Fonts:

-DIVERSOS. (2016). Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Recuperat de:

-BALAGUER, J.M. (1981). “Imitació del foc: B. Rosselló-Pòrcel: una concepció del món, del poeta i de la poesia, dins “Els Marges”, n. 29.

-ROSSELLÓ-PÒRCEL, B. (2012). “Tempestat de flama. Antologia poètica”, Edicions 62, Educaula, Barcelona.

-PARÉ, P., (2014). “Guia de lectura. Antologia poètica de Bartomeu Rosselló-Pòrcel”, Editorial Cruïlla, Barcelona.


(Imatges extretes de: magpoesia.wordpress.com, escriptors.cat, omnium.cat, ca.wikipedia.org)



.Alguns enllaços d'interès. Recordeu que amb l'explicació de classe no és suficient i que cal cerca bibliografia:

-Article sobre "Imitació del foc".



-Petita guia didàctica sobre la vida i obra de l'autor.



-Guia didàctica de l'antologia "Tempestat de flama" amb contextualització literària:



-Introducció dins l'antologia "Tempestat de flama":





!!EXERCICIS:

1. Escull un poema de l'antologia "Tempestat de flama" de Rosselló-Pòrcel i realitza un comentari del poema. Esmenta figures retòriques i la mètrica. No t'oblidis de contextualitza l'autor dins la seva època i moviment. Si algú ha participat en aquest exercici, no es pot repetir el poema. Cal adjuntar el poema.

2. Treballa un poema de "Tempestat de flama" i exposa'l davant els teus companys de classe. Llavors, adjunta'l aquí. No t'oblidis de copiar i enganxar el poema.

3. Esmenta vuit aspectes importants en la vida i obra de Rosselló-Pòrcel.

4. Fòrum: penses que és factible que un autor tan jove hagi esdevingut un mite dins de la literatura catalana o és que a Catalunya tenim tendència a vanagloriar? Raona la teva resposta.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;