dissabte, 5 de setembre de 2015

La variació, la precisió i l'ambigüitat dins d'un text. Adreçat a tothom

La llengua oral està caracteritzada per una infinitat de recursos no verbals que serveixen per aclarir, donar matisos, canviar el significat del que hom explica. Això pot comportar l’aparició d’ambigüitats, en canvi, la llengua escrita, al no tenir les mateixes característiques que la llengua oral, necessita un repertori de llengua més variat i precís a l’hora d’expressar les idees.

D’altra banda, la llengua oral pot emprar paraules més generals, atès que se sap del que s’està parlant pel context. Per tant, podem trobar frases inacabades, suprimides per un gest del cos o fins i tot, una mirada, així com també pot interpretar-se allò contrari si l’entonació canvia el sentit del missatge.

Pel que fa a la llengua escrita, requereix més precisió al lèxic i alhora demana frases completes i ordenades, perquè sinó el text resultant serà pobre, costarà d’entendre’l i pot generar ambigüitats, és a dir, contenir oracions amb un doble sentit i no se sàpigui a quin sentit es refereix l’autor. De totes maneres, els textos que es creen no han de ser complexos ni amb vocabulari molt complicat. Què hem d’aconseguir en un text? Tres coses: claretat, brevetat, i concisió.

Llavors, és quan entra en joc la variació, que consisteix en variar el lèxic, així com també les construccions sintàctiques. Si diversifiquem les paraules, o el que és el mateix, emprem sinònims millorarem ostensiblement un text i evitarem repeticions de paraules i d’idees, interessant més la lectura del receptor.

Alguns elements que ens ajudaran a evitar les repeticions:

Sinònims, antònims, hipònims (mot específic inclòs dins d’un sentit general), pronoms, adverbis, el·lipsis (consisteix en no explicitar allò que es pot sobreentendre en un text).

També hem de tenir en compte la precisió, que significa emprar la paraula exacta i adequada al tema i registre del text que s’explica. Per ser precís no hem d’utilitzar el mot menys corrent, sinó el més clarivident, el que mostri més exactitud per allò que s’exposarà. Així s’eviten dos elements que perjudiquen els textos: la imprecisió i l’ambigüitat, per contra, guanyarem eficàcia en la comunicació, serà més efectiva.

Hem de bandejar aquests dos tipus de mots:

1.      Els mots jòquer (paraules amb poc significat):
                                 
-Noms: cosa, fet, tema, problema, persona...
-Verbs: ser, estar, fer, tenir, demanar...
-Adjectius: interessant, avorrit, bo, dolent, maca...
-Pronoms: això, allò...



2.      Els tics lingüístics (paraules falca que no aporten significat):

-Vull dir, a nivell de, és evident, llavors, personalment, sembla que...




(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    
  Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: blocs.mesvilaweb.cat)



!!EXERCICIS:

1.      Canvia el mot “cosa” de les oracions per un de més precís (realitat, fet, idea, afer, objecte).

.Aquella tarda va succeir una cosa que no s’esperaven.

.No va anar al cinema perquè tenia una cosa entre mans.

.La cosa és que avui plourà.

.Aquella cosa que se’t va ocórrer no ens servirà.

.He portat una cosa de metall a la deixalleria.


2.      Esmenta tres elements que millorin l’escriptura d’un text i un que l’empitjori.


3.      Explica amb les teves paraules que és un hipònim i escriu-ne dos exemples.

4.      Reescriu el present text inventat que conté tics lingüístics amb un estil més precís. Revisa també el lèxic.

Una cosa et volia dir. El problema que he tingut recentment, no ha estat fàcil de resoldre, vull dir, que m’he hagut d’espavilar tot sol. Vaig demanar ajuda a l’administració però les coses de fer papers són lentes i avorrides. Allò va durar més de dos mesos. I és que l’administració m’havia fet pagar mil euros a la declaració de renta per error. El tema va ser que durant l’estiu vaig patir molt per això, una carta dolenta que vaig rebre. Per acabar, fou com si m’haguessin roturat l’ànima.

5.      Inventa o cerca cinc frases ambigües. Explica l’ambigüitat que contenen i solventa-la.

6.      Crea o busca un text que contingui repeticions de mots, assenyala-les en color i corregeix-les.


7.      Autoavalua’t: quins dubtes t’han sorgit en la present fitxa? Què t’ha costat d’entendre i per què? Sabries aplicar allò que has après en un text escrit?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;