diumenge, 27 de juliol de 2014

La dualitat dins "La fam" de Joan Oliver. Adreçat a Batxillerat.


Aixequem el teló. El Celler d’Espectacles el 9 de juliol del 2013 i a partir d’una exposició sobre la Guerra Civil a Alcoletge, ha decidit adaptar l’obra La Fam de Joan Oliver. La representació es portà a terme al Tossal dels Morts. Era la primera vegada que aquesta dramatització era representada a Lleida.

Una obra que s’estrenà durant l’esmentada guerra, el 15 de juny del 1938, que s’hagué s’interrompre a causa dels bombardejos i posteriorment per culpa de la censura franquista. L’obra rebé el premi del Teatre Català de la Comèdia el mateix 1938. Joan Oliver fou molt abrivat d’estrenar-la en l’època en què més et colpia, la de la guerra. L’obra vol mostrar la revolució obrera en la Barcelona dels anys 20, tot i que no hi ha mostres temporals ni espaials com es veuen al text teatral. Oliver canvià el nom dels carrers de la ciutat comtal per tal de fer l’obra més universal. Avui dia, l’obra pot recordar una mica l’estira i arronsa que tenen Catalunya i Espanya davant de les polítiques econòmiques i la de la creació d’un estat propi.


És la tercera vegada en la història que es representa La fam, com recordà el seu director, Eduard Muntada i cal tenir present que segurament és la dramatització més destacada que versa sobre la guerra tal com ho glossen els estudiosos. L’obra presenta un triangle amorós dins del qual podem visionar dues posicions enfrontades davant de la revolució i amb una dona pel mig: la d’un idealista i anarquista, Samsó, que no té res per perdre i que és ple de valentia, que tampoc vol estar sotmès ni a drets ni a deures, gràcies a això es posa tot el poble a les seves esquenes de la nit al dia i sempre ho fa mitjançant la ironia. Mai portarà a terme les seves promeses. Samsó, un home que sent menyspreu per la mort i per la vida, i actua amb certa passivitat tota l’estona; i la del marit de la Lupa, Nel, un sindicalista que té idees emperò no les pot aplicar atès que és més covard, disciplinat i pacient, que pateix pels qui l’envolten, a més d’ésser un conservador, se’l caracteritza per les seves grans frases i eloqüència quan parla. Finalment, aconsegueix que Samsó sigui útil i no passi tant de les coses, però, Samsó té un punt feble, com que és un mort de gana, amb un bon plat del que sigui el compres; ràpidament ven la seva ànima al diable perquè és un vagabund que roda pels carrers, una mena de pidolaire esperant el seu moment de glòria i això és el que intenten un agent francès i el marit de la Lupa, el subornen amb un bon àpat perquè escampi la boira i no porti el fracàs al poble i es vessi més sang. Samsó vol treure partit de les dones, tant de la Lupa com de la secretària del sindicat. 

Lupa en veure la valentia de Samsó cau rendida als seus peus deixant de banda el seu marit, en Nel, tot i que només és un amor encegat, fals, perquè Samsó és brut, mandrós i oportunista que pretén fer-se l’heroi, el mascle davant dels qui el rodegen. Lupa, en canvi, és una dona tradicional i quan està al costat de Samsó, el detesta i el suporta tot i saber que li ha estat infidel amb la secretària. Amb la dramatització com a esquer, el públic pot reflexionar sobre quina banda es posaria, si en la de Samsó o bé en la de l’home de Lupa i com actuaria davant els fets de la revolució a la qual està sotmès aquell poble: caure en mans de l’enemic o bé lluitar per intentar aconseguir la llibertat pagant qualsevol preu, ni que sigui amb la pròpia mort.

L’obra té una escenificació molt senzilla i amb pocs personatges, tan sols una paret en forma de ela, una plataforma elevada que fa d’escala, una taula, cadires i un armari que a la vegada fa la funció de llit, una pistola, escopeta, els vestits, cosa que focalitza els espectadors en la intensitat dels diàlegs representats en sis actes. Els personatges també estan molt ben aconseguits i amenitzats per un acompanyament musicat per un piano, a càrrec de Ferran Aixalà, cantant dels Pastorets Rock. Mentre els actors preparaven el petit atrezzo per a la següent escena, un dels actors, Alejandro Olmo llegia un poema d’un autor poc conegut de l’època d’entreguerres. El 19 de juliol del 2014 La fam va fer parada a la plaça del Fortí d’Alcarràs, dins del cicle Nits a la fresca en una representació formidable que s’acostà als cinquanta-dos minuts de durada i prova d’això en fou la llarga i merescuda ovació final que durà prop de tres minuts ben sentits davant de l’agraïment un i altre cop dels actors i actriu: Eduard Muntada (director, i Samsó), Alejandro Olmo, Clara Olmo (Lupa), Xavier Iglesias, Ferran Aixalà i membres del Grup de Teatre d’Alcoletge.



Abans d’acabar la crítica em pregunto en quina part us posicionaríeu vosaltres els lectors, en la de l’il·lusionista Samsó o en l’antirevolucionària d’en Nel, primer marit de la Lupa. T’omple de satisfacció poder veure adaptacions d’obres amb tant de contingut com la present i sobretot a l’aire lliure, tal i com l’estació que gaudim mana. Una representació extraordinària per al nostre poble, per a les terres de ponent i per a la cultura catalana. És un plaer poder delectar de nou aquesta escenificació del gran Joan Oliver. Abaixem el teló.

 Josep Maria Corretger

Juliol del 2014


.Fragment de l’obra:

SAMSÓ
Ah, el marit! Encara n'hi ha, d'això?

LUPA
Jo en tinc un. No teniu dona, vós?

SAMSÓ
Alguna vegada. No em prova. Em desvetlla la gana.

LUPA
Fa temps que passeu gana?

SAMSÓ
Fa temps... Costa molt morir-se de fam. Costa molt...

N.B. En podeu llegir alguns passatges més dins:

http://lleixes.blogspot.com.es/2013/12/la-fam-joan-oliver.html


(Fotografia: Ajuntament d’Alcarràs)

!!EXERCICIS:

1. Has llegit o vist la versió teatral de La fam? Què t'ha semblat i amb quin dels protagonistes t'identifiques: Samsó, Nel, Lupa, comissari, secretària, agent francès...

2. Fòrum 1: les obres de teatre t'agrada més veure-les en un espai tancat tant a l'estiu com a l'hivern o a l'estiu prefereixes en escenaris descoberts? Raona la teva resposta.

3. Fòrum 2: has pensat alguna vegada de participar en una obra de teatre? Penses que és més complicat aprendre's de memòria un paper o ficar-se en la pell del protagonista? Per què?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;