dimarts, 6 de maig de 2014

La varietat geogràfica de la llengua catalana. Adreçat a tot l'alumnat.


Dins de tota la comunitat lingüística catalana podem trobar diversos territoris on es parla un dialecte o una varietat geogràfica diferent.

Els dialectes de la llengua catalana poden classificar-se en dos grans blocs segons la denominació que va establir el filòleg Joan Veny, dins l’obra Els parlars catalans (1978): els dialectes orientals i els dialectes occidentals. La principal diferència entre tots dos rau en la pronunciació de les vocals en síl·laba àtona.


.Principals diferències entre el bloc català oriental i l’occidental



1.      Dialectes orientals

.Les vocals A i E en síl·laba àtona es pronuncies vocal neutra [ə]:

Ex:

Gorra, balena, havaneres, cafetera...


.Les vocals O i U en síl·laba àtona es pronuncien [u]:

Ex:

Canto, lloro, museu, polític, cocoter...



2.      Dialectes occidentals


.No fan el so de la vocal neutra. Diferencien la pronúncia de la A i la E en síl·laba àtona:


Ex:

Mare, fletxes, bales...


.Diferencien el diferent so de la O i de la U en síl·laba àtona:


Ex:

Morro, coco, pulmonar...



Anem a veure els dos grans blocs dialectals de la llengua catalana.




A)    Els dialectes orientals:


1.      El català central

Variant del català parlada a les comarques de Girona, a les de Barcelona i en algunes de Tarragona. Inclou diversos subdialectes: el septentrional de transició, el salat, el xipella (parlar de transició entre el català oriental i l’occidental que inclou zones de l’Alt Urgell i de la Conca de Barberà), el barceloní i el tarragoní.


2.      El rossellonès o català septentrional

Variant del català que es parla a la Catalunya del Nord. Exactament des de Perpinyà fins a tocar d’Andorra. Inclou el subdialecte capcinès.


3.      El balear

Variant geogràfica del català que es parla a les Illes balears. Hi podem trobar tres subdialectes, un en cada illa: el mallorquí, el menorquí i l’eivissenc.


4.      L’alguerès

Variant del català que es parla a l’Alguer, illa d’Itàlia.



B)    Els dialectes occidentals:


1.      El català nord-occidental


És el català parlat a les comarques de Lleida, emperò també en algunes de Tarragona, a Andorra, a la Franja de Ponent. Hi podem trobar tres subdialectes: el ribagorçà, el pallarès i el tortosí.


2.      El valencià

Variant del català parlada al País Valencià, d’aquí que s’anomeni valencià. Inclou tres subdialectes: el valencià septentrional, que es parla al nord, el valencià central o apitxat i el valencià meridional, parlat al sud.



            (Imatges extretes de: wikipedia.org i sonservera.org)


(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)


!!EXERCICIS:



1.      Realitza un mapa conceptual en el qual apareguin tots els dialectes de la llengua catalana representats.


2.      Escriu dues diferències que defineixin el bloc català oriental i dues més que defineixin el bloc català occidental.


3.      Cerca una mica d’informació d’un dialecte del català que aparegui a la fitxa. Et dono idees: el nord-occidental, el valencià, l’alguerès, el mallorquí.


4.      Investiga per la xarxa i aporta quatre frases fetes típiques d’un dialecte del català, esmenta’l i explica el significat de cadascuna d’elles.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;