El llarg hivern. Un conte per a l'ESO.

EL LLARG HIVERN

Conte tradicional dels indis del Canadà


Al principi dels temps hi hagué una terrible glaciació. Feia tant de fred que els animals van reunir-se el darrer dia de l’any per a posar fi a aquella tragèdia. I acordaren pujar al món alt a la recerca de calor.

Cinc animals foren escollits: el linx, el llop, la guineu, la marmota i el lluç. Aquella mateixa nit es posaren en ruta. Després de suportar el gel i la neu arribaren al món alt. Allí tot era increïblement perfecte. Es trobaren uns cadells d’ós que tenien la mare de cacera, i pogueren reposar a la seva cova. Els animals descobriren que havia quatre grans bosses que penjaven del sostre de la cova: en una hi havia la pluja, en l’altra el vent, en l’altra la boira i en l’altra el calor. Els animals no tenien temps per perdre, i mentrestant la guineu entretenia als cadells de l’óssa, la resta despenjaven la bossa del calor. Després corregueren, perquè la mare óssa els descobrí i els trepitjava els talons.

Però la bossa era tan gran que no cabia per la porta del món baix. Hagueren d’empènyer-la fins que cedí, caigué a la Terra, es trencà i espargí tot el que hi havia al seu interior. Així fou com el calor tornà a tots els llocs del planeta en el nou any.

Extret de “Contes del món”, n.5, de Sofía Sánchez, dins “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-T’ha agradat aquest conte d’arreu del món? Per què?

-Quina posició haguessis adoptat si fossis un dels cinc animals? I si estiguessis en la pell de la mare óssa?

-Amb quin animal dels cinc t’identifiques més i per què.

-Canvia el final d’aquest conte cercant altres possibilitats.

-Cerca tots els adjectius i els verbs que trobis en aquest conte.

Ortografia essencial (3). L'accentuació de la O. Adreçat a tot l'alumnat.

En aquesta fitxa donarem una ullada a allò més bàsic de l’accentuació de la O, una accentuació que sovint ens porta prou mal de caps.

ACCENTUACIÓ EN MOTS AGUTS:

-La majoria de mots porten l’accent tancat.

Exemples:

Cançó, botó, atenció, col·lisió, camió, educació, entonació, introspecció.

-Alguns mots duen l’accent obert.

Exemples:

Això, allò, però, peròs, repòs, espòs, terròs, inclòs.

ACCENTUACIÓ EN MOLTS PLANS:

-La majoria de mots porten l’accent obert.

Exemples:

Sòcol, lògic, mòbil, pròxim, pròleg, filòleg, dermatòleg, immòbil.

-Alguns mots i alguns verbs duen l’accent tancat.

Exemples:

Estómac, furóncol, corer, fórem, fóreu, fóssiu, fóssim.



ACCENTUACIÓ EN MOLTS ESDRÚIXOLS:

-La majoria duen l’accent obert.

Exemples:

Còlera, còpia, crònica, òpera, història, memòria, retòrica.

-Alguns mots porten l’accent tancat.

Exemples:

Fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora.

!! CONSELL:

-Si en un dictat o un examen dubtes de com va un accent, si obert ( `) o tancat ( ´ ), pots utilitzar la fonètica. No cal que en sàpiguis molta, sinó només que recordis una paraula amb accent obert, per exemple, PERÒ i una amb accent tancat, CAMIÓ i pronunciant la paraula que no saps com accentuar veuràs que s’acosta a la d’un o altre accent, llavors, posaràs l’accent igual a la pronunciació més propera: PERÒ o CAMIÓ.

També val a dir que si ets del dialecte nord-occidental (“lleidatà”) no tindràs problemes per veure aquesta diferència.

N.B. És molt important tenir ben apresa i practicada aquesta fitxa atès que us evitarà moltíssimes faltes ortogràfiques arran de l’accent mal col·locat.


!! EXERCICIS:

-Amplia els exemples d’aquesta fitxa de repàs ja vista anteriorment.

-Accentua els següents mots amb accent a la O obert o tancat.

Boto, arros, blavos, canço, correr, mobil, quilometre, aixo, comprovacio, pero, allo, estomac, polvora, rodo (forma arrodonida), construccio, arquitectonic, supersonic.

-Cerca al diccionari i anota el significat de dues paraules que desconeguis d’aquesta fitxa. Llavors, redacta una oració amb cadascuna.

-Realitza un petit esquema-resum de les paraules d’aquesta fitxa que normalment escriguis malament.

Ortografia essencial (2). L'accentuació de la E. Adreçat a tot l'alumnat.

Anem a donar una petita repassada a l’accentuació de la E de manera molt simple i esquemàtica, i així ens quedin algunes regles molt bàsiques.

.EN MOTS AGUTS:

-La majoria dels acabats en -È, -ÈS I –ÈN tenen l’accent obert.

Exemples:

Cafè, vostè, anglès, espès, aprèn, desprèn.

-Molts verbs i alguns mots tenen l’accent tancat.

Exemples:

Entén, pretén, tindré, accés, després, excés, congrés, només, també.

.EN MOTS PLANS:

-La majoria de mots porten l’accent obert.

Exemples:

Cèntim, dèbil, cèrcol, pèsol, conèixer, estrènyer, vèncer.

-Alguns verbs duen l’accent tancat.

Exemples:

Ésser, néixer, témer, créixer, érem, éreu, diguérem, féssim.

.EN MOTS ESDRÚIXOLS:

-La majoria de mots porten l’accent obert.

Exemples:

Comèdia, ètica, matèria.

-Alguns mots duen l’accent tancat.

Exemples:

Cérvola, església, feréstega, esdrúixola.

!! CONSELL:

-Si en un dictat o un examen dubtes de com va un accent, si obert ( `) o tancat ( ´ ), pots utilitzar la fonètica. No cal que en sàpiguis molta, sinó només que recordis una paraula amb accent obert, per exemple, ANGLÈS i una amb accent tancat, FARÉ i pronunciant la paraula que no saps com accentuar veuràs que s’acosta a la d’un o altre accent, llavors, posaràs l’accent igual a la pronunciació més propera: ANGLÈS o FARÉ.

També val a dir que si ets del dialecte nord-occidental (“lleidatà”) tindràs problemes per veure aquesta diferència, en canvi, en català central es veurà molt bé.

N.B. És molt important tenir ben apresa i practicada aquesta fitxa atès que us evitarà moltíssimes faltes ortogràfiques arran de l’accent mal col·locat.

!! EXERCICIS:

-Posa l’accent a la E segons sigui obert o tancat:

Angles, perdua, tambe, cantes, prestec, Penedes, paciencia, intel·ligencia, donare, llegire, japones, pages, digues, Valencia, exigencies, estetiques, interes, ballare, despres (generós), despres (adverbi de temps).

-Amplia aquest fitxa amb més mots que exemplifiquin els mots aguts, plans i esdrúixols fent una recerca per internet o en llibres d’ortografia.

-Fes-te un quadre esquemàtic amb les paraules d’aquesta fitxa que escrius normalment malament per tal de recordar-les.

-Redacta vuit oracions on apareguin paraules que no escriguis amb correcció.

El jove pescador Urashima. Un conte per a l'ESO.

EL JOVE PESCADOR URASHIMA

Conte tradicional japonès

Un jove pescador anomenat Urashima veié a uns malvats torturar a una tortuga. El noi els digué que la deixessin en pau, però els joves es burlaren d’ell. Urashima els donà tots els diners que portava per a què s’allunyessin de la tortuga i la retornà al mar.

Un dia que pescava, la tortuga se li acostà i li digué: “Sóc una princesa i t’estic agraïda. Vine amb mi al fons del mar per a què et conegui la reina”. El jove es llançà a les aigües, sense pensar-s’ho dues vegades, i arribà a una meravellós palau de vidre i or. La reina li comentà que es quedés a viure amb ells, i Urashima acceptà.

Després de tres anys de felicitat, el jove sentí nostalgia del passat. Abans que retornés a la terra, la reina li donà un musclo gegant per a què el protegís de les desgràcies, però l’aconsellà de no obrir-lo mai. Quan Urashima retornà al seu poble, tot estava molt canviat: els edificis eren molt grans i les persones vestien de manera estranya. La seva cabana era l’única que encara es mantenia de peu. El jove tenia angoixa per no retrobà el seu passat i decidí obrir el musclo… Un fort vent sortí del seu interior i transformà a Urashima en pols. En realitat havien passat tres segles.

Extret de “Contes del món”, n.4 de Sofía Sánchez, dins “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-Escriu un resum de quatre línies sobre aquest conte d’arreu del món.

-Cerca al diccionari el significat de musclo, angoixa i anota’l. Pensa un sinònim d’aquests mots per no repetir-los tant al text i redacta una oració amb cadascun.

-T’ha transmès algun ensenyament aquest conte? Quin? Justifica la teva resposta.

-Penses que és important no oblidar els teus orígens? Per què?

-Reescriu el conte amb els mateixos protagonistes donant llum a una història diferent.

La cuinera astuta. Un conte per a l'ESO.

LA CUINERA ASTUTA

Conte tradicional d’Alemanya

En una petita població d’Alemanya vivia un solter amb la seva cuinera. La nit de Nadal el senyor li digué que fregís dos pollastres perquè vindria un convidat. La cuinera, tan bona als fogons com aixecant el colze, posà les aus al forn i begué una botella de vi. Es quedà dormint la mona, però aviat l’olor a rostit despertà la seva fam. Animada pel vi, es cruspí una ala pensant que no es notaria. Però més tard no resistí la temptació, i en un obrir i tancar d’ulls les dues preses estaven a la seva panxa.

Arribà el senyor i anà a esmolar les estisores de trinxar. Trucaren a la porta i la cuinera sortí a rebre al convidat i li digué: “El meu senyor és un ogre que s’està preparant per a tallar-li les orelles”. El convidat, a l’escoltar el soroll de l’esmolada de les tisores, pensà que era veritat i sortí com si fos una ànima portada pel dimoni.

Llavors, la cuinera astuta digué al seu senyor: “El seu convidat és un barrut. Ha entrat a la cuina i ha sortit corrent amb les aus fregides”. El senyor sortí darrere d’ell amb les estisores a la mà i cridant: “Una sola, per favor, una sola…”. El convidat, pensant en les orelles, accelerà la marxa enrere encara més.

Extret de “Contes del món”, n.3 de Sofía Sánchez, dins “20 minutos”.
!! EXERCICIS:

-Per què la cuinera és astuta? Justifica la teva resposta.

-Imagina’t que ets el solter, redacta de nou la història amb tu de protagonista.

-En aquest text hi ha diverses paraules repetides, per exemple, cuinera, digué, tisores, aus, astuta, convidat, esmolar. Cerca un sinònim de cadascuna per tal que només apareguin una vegada i millorar el text.

-Tisores i estisores són dues paraules correctes i equivalents. Fent ús d’internet cerca cinc parelles de paraules en català que siguin equivalents com aquestes i per tant, puguis usar tant l’una com l’altra.

-Explica el significat de: preses, cruspí i redacta una oració amb cadascuna.

-Sabries esbrinar quiné s el sentit de la frase feta: sortí com si fos una ànima portada pel dimoni.

Ortografia essencial (1). L'accentuació. Adreçat a tot l'alumnat.

En català com en castellà les paraules poden ser agudes, planes i esdrúixoles.

Les agudes: tenen la síl·laba tònica a la darrera síl·laba (la primera comptant per la dreta) i s’accentuen quan acaben en:

a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en i in. Per tant, segons aquesta regla també trobarem paraules agudes que no porten accent.

Exemples: avió, precís, entén, satisfacció, humor, dimensions.

Diferències amb el castellà:

Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal, N o S. Segueixen una regla d’àmbit més general. Així doncs:

Exemple: Algún (s’accentuaria en castellà, però mai en català).

Les planes: tenen la síl·laba tònica a la penúltima síl·laba (la segona comptant per la dreta). S’accentuen quan no acaben en cap terminació de les agudes, és a dir, les accentuarem quan no acabaran en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en i in. Segons la regla també trobarem mots plans amb accent i sense.

Exemples: plàtan, gòtic, públic, casa, cadira, taula, semàfor.

Diferències amb el castellà:

Les paraules planes (“llanas”) s’accentuen quan no acaben com les agudes, això és, quan no acaben en vocal, N o S.

Les esdrúixoles: tenen la síl·laba tònica a l’antepenúltima síl·laba (la tercera comptant per la dreta) i s’accentuaran sempre.

Exemple: màquina, església, família, esdrúixola, anàlisi.

N.B. En castellà també s’accentuen sempre.

De totes maneres, tant en català com en castellà hi ha uns mots que tenen la síl·laba tònica a la quarta per final, en castellà les anomenen “sobreesdrújulas”.


!! EXERCICIS:

-Escriu deu paraules agudes (cinc amb accent i cinc sense), deu paraules planes (cinc amb accent i cinc sense) i deu esdrúixoles (recorda que s’accentuen sempre).

-Posa o no accent on calgui als següents mots i segons les regles d’accentuació:

Quotidia, etiquetatge, grafic, ambit, moviment, conservacio, dimensions, fenomen, fenomens, examen, examens, materia, atomic, quotidiana, pal·lida, nuvols, diafans, dificil, terribles.

-Escriu en un minut i fent una pluja d’idees totes les paraules que et vinguin a la ment i digues si són agudes, planes i esdrúixoles.

-Cerca al diccionari tres paraules que desconeguis d’aquesta fitxa i redacta una oració amb cadascuna.

El rei i les seves dues filles. Un conte per a l'ESO.

EL REI I LES SEVES DUES FILLES

Conte tradicional indi

Un rei tenia dues filles molt belles, però volgué saber quant l’estimaven. Primer preguntà a la major. La noia, astutament, respongué que l’estimava “com el sucre”, ja que era el sabor preferit del seu pare.

El rei es posà content i li féu la mateixa pregunta a l’altra germana. Però aquesta digué que el volia “com la sal”. El rei, empipat perquè detestava aquest sabor, l’expulsà del palau. La princesa es refugià en una cova. Un dia es trobà amb un príncep. Els dos s’enamoraren de manera immediata i se n’anaren al palau del príncep. Passats els mesos, un hoste arribà al palau. El príncep l’acollí encantat però la princesa, en veure que el convidat era el seu pare, no volgué ajudar-lo i s’amagà a la cuina, on començà a preparar plats i plats, i cada cop més dolços.

El rei estava feliç, però arribat el cinquè dia estava tan empatxat de dolç que passà tres dies sense menjar absolutament res. Quan s’hagué refet, la princesa cuinà un menjar normal i el rei volgué conèixer a qui tant gustoses menges havia preparat. Quan la princesa es presentà, el rei reconegué el seu error. Es perdonaren i foren feliços menjant plats tan dolços com salats.

Extret de “Contes del món”, n.2, de Sofía Sánchez, dins de “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-Trobes que l’actitud del rei davant de les seves filles és la més correcta? Per què?

-Si fossis la filla del rei que cuinava plats salats com haguessis reaccionat amb el rei quan fou rebutjada del palau.

-Ara posa’t a la pell del rei en la part final del conte. Haguessis actuat de la mateixa manera? Justifica la teva resposta.

-Aquest conte d’arreu del món t’ha transmès algun tipus d’ensenyament?

-Sovint, quan escrivim fem un abús de la paraula “ja que”. Ara canvia el nexe “ja que” per un altre d’equivalent. Llavors cerca’n dues possibilitats més sinònimes de “ja que”.

-Realitza un petit recull de tot el vocabulari ja siguin noms i verbs inclosos dins el camp semàntic de la cuina.

-Explica la diferència que hi ha entre “tan” i “tant”. Com t’ho faràs per a no caure en aquest error?