Les preposicions PER i PER A. Adreçat a tot l'alumnat.

Els gegants d'Alcarràs. JMC.


Aquestes dues preposicions han estat motiu de controvèrsia durant anys entre els gramàtics, però s'han establert unes funcions ben clares per tal d'aclarir als estudiosos de la llengua.







Funcions de la preposició Per i Per A:

PER:

-C Predicatiu:

Ex:

-El teniu per una bona persona.





-CC Lloc:

Ex:

-Passeu per casa d’en Martí.


-CC Temps:

Ex:

-Pel març, comença el bon temps.









-CC Causa:

Ex:

-Ho fan per endreçar-ho al més aviat possible.









-CC Mitjà, instrument:

Ex:




-T’ho faré arribar per email.





-CC manera:

Ex:

-Ho deien per fer riure.









-Altres CC:

Ex:

-Ho fare pel teu bé.









-C Preposicional:




Ex:







-Treballaven per ser els millors de l’empresa.









-C Agent Passiva:

Ex:







-Va ser cantat pel grup Els Amics de les Arts.




PER A:

-C Indirecte:

Ex:

-Ho van comprat per a mi.









-CC Temps:

Ex:




-T’ho portaré per a demà.









-CC Adjectival:

-És de bon ús per a l’administració.

-C Nom:

Ex:

-Van posar aigua per a les flors.


Recomanacions:

.La preposició PER, quan fa funció de CC Temps, sempre la utilitzarem davant dels mesos i de determinades èpoques de l’any:

Ex:

-Per Nadal, m’estaré quatre dies a Barcelona.

-Hi anirem pel desembre.

Però no la utilitzarem mai davant dels noms que indiquen parts del dia:

Al matí, al migdia, a la tarda, a la nit, al vespre…

.En alguns casos, la preposició PER A la utilitzarem per indicar un espai de temps fix amb referència al futur:

Ex:

-Per a dimecres, ja hi serem a temps.


.És important veure les distincions entre PER i PER A, que en l’oralitat s’han anat perdent. El cas que expressa més discussions és davant d’infinitiu, cas que estudià el lingüista Joan Solà.

PER :

-Finalitat o motiu depenent de verb d’acció voluntària:

Ex:

-Ho han pintat per a l’exposició.

-Vindran per observar-te com treballes.

-Introduint un verb que indica acció en espera, però encara està per realitzar:

Ex:

-Cotxe per netejar.

-Edifici per construir.

-Indicant causa:

Ex:

-Ho realitza per desig del seu encarregat.


PER A:

-Destinació i objecte d’alguna acció.

Ex:

-És un vehicle que s’utilitza per a travessar rius.

-L’ungüent de serp és molt bo per a prevenir alguns mals de cos.

-Depèn d’un verb en passiva amb pronom o reflexa:

Ex:

-Això t’ho comenten per a espantar-te.

(Adaptat de http://www.odontocat.com/catala/preposicions.htm)

!! EXERCICIS:

-Realitza un petit esquema d’aquesta fitxa.

-Redacta cinc oracions amb PER i cinc amb PER A.

Funcions de la preposició DE. Adreçat a tot l'alumnat.

Pot tenir les següents funcions dins de l’oració :

.Complement del nom: origen

Ex : -Vi de Raimat.


.CN matèria:

Ex : -Porta de ferro.


.CN contingut:

Ex : -Llibre de català.


.CN espècie:

Ex : -Un ramat de bens.


CN destinació:

Ex:-Aula de diapositives.


CN propietat:

Ex: -L’amo del cotxe.


CN pertinença:

Ex:-Pinyol de préssec.


CN aposició:

Ex: -El carrer de Gràcia.


Complement adjectiu:

Ex: - No t’oblidis del meu llibre.


CC Lloc:

Ex:-Vinc de Lleida.


Altres CC:

Ex:

-Vivia de renda.

-Anava seguit de la seva xicota.


C Agent:

Ex: -Era estimat per tothom.


Recomanacions:

-La indicació del complement circumstancial que designa un sistema de locomoció es pot fer per mitjà de EN o AMB:

Ex:-Venien cada dia en / amb tren.

-La preposició EN introdueix diverses locucions adverbials o expressions fetes:

Ex:

En general, en resum, en canvi, en tot cas, en aparença, en veu baixa, en dejú, d’avui en vuit, de demà en quinze…


En resum:

La preposició DE té gran amplitud de funcions i per això és de les més usades per tothom. Però també pot aparèixer en altres casos com per exemple:

-Quan volem indicar el nom d’un carrer, plaça o zona en aposició amb un nom comú:

Ex:

-El passeig de Sant Joan.

-La plaça de Catalunya.

-La Catalunya del Nord.


-En funció partitiva :

Ex :

-He comprat tres flors vermelles i dues de verdes.

-De taronges, posi-me’n mig quilo.

-Es veu que regalaven llibres, però no pas de catalans.

-Podem introduir amb DE el subjecte d’una oració, quan és un infinitiu:

Ex:

-Li agrada d’anar a veure món.

-M’interessa de veure’l aviat.


.Si l’infinitiu és el CD de verbs de voluntat o desig:

Aconsellar, acordar, buscar, decidir, desitjar, esperar, exigir, admetre, intentar, oferir, pensar, permetre, pretendre, procurar, prohibir, prometre, proposar, recomanar, resoldre, sugerir… solem introduir-lo amb DE:

Ex:

-Li aconsellarem d’anar-hi tot seguit.

-Desitjava d’acabar de seguida.


.Expressions o locucions que cal contruir amb DE i no amb A:

Gust de cremat, olor de tabac, pudor de podrit, color de sang, cuina de gas, soroll de buit.

Ex:

-No servir de res, de gran cosa.

-No tenir temps de res, de fer res.

-Tenir ocasió de veure algú.


.Darrere d’alguns participis, la designació de l’acció en termes generals s’introdueix per DE. Es tracta de participis de verbs com:

Seguir, precedir, acompanyar, conèixer, reconèixer, respectar…

Ex:

-És un cantant respectat de tothom.

-Sempre anava seguit de la seva mascota.

(Adaptat de http://www.odontocat.com/catala/preposicions.htm)


!! EXERCICIS:

-Fes un petit resum d’aquesta fitxa per a què et sigui de profit quan escriguis.

-Redacta deu oracions seguint les pautes de la preposició DE.

La preposició EN i AMB. Funcions. Adreçat a tot l'alumnat.

Anem a veure les funcions en les quals poden aparèixer aquestes preposicions:

EN

Pot exercir tres funcions:

-C. Preposicional:

Ex: -Tot consisteix en fer les activitats.

-CC Temps :

Ex : -T’ho lliuraré en un mes.

-CC Lloc:

Ex: -Vaig anar amb cotxe en aquell camí.

AMB

Pot exercir les següents funcions:

-C. Preposicional :

Ex: -Marxo amb tu.

-CC Manera:

Ex: -M’esforço amb moltes ganes.

-CC Instrument :

Ex: -Pots redactar-ho amb bolígrafo.

Recomanacions:

-Cal no confondre EN i AMB a causa de la similitud fonètica de tots dos mots.

Ex: -Pensa en la Joanna. Pensa amb consciència.


-La marca de temps en el qual o durant s’acompleix l’acció s’introdueix amb la preposició EN:

Ex: -T’ho lliuraré en pocs dies.

-Per indicar els anys, podem utilitzar EN o l’article EL o el grup de L’ANY:

Ex: -L’ANY / EN / EL 2009 vaig aprovar les oposicions.

-En Jordi va néixer EN / EL / L’ANY 1992.

!! EXERCICIS:

-Redacta deu oracions on apareguin les diferents funcions de les preposicions EN i AMB.

-Cerca verbs que estiguin regits per aquestes dues preposicions i digues quina serà la funció que exerciran els complements que les acompanyin.

Frases fetes del cos humà (10): Carn, celles, cervell, clatell i colze. Adreçat a tot l'alumnat.

CARN

-Ésser carn i ungla: Avenir-se, ajuntar-se.

-No pesar la carn: Ésser molt prim.

-Perdre les carns: Aflaquir-se.

CELLES

-Cremar-se les celles: Estudiar.

-Posar entre cella i cella: Tenir una idea fixa.

CERVELL

-Beure’s els cervell: Perdre la raó.

-Esprémer el cervell: Esforçar-se pensant.

-Fer girar el cervell: Pertorbar.

-Tenir cervell de pardal: Tenir poc enteniment.

-Tenir una durícia al cervell: Tenir poc enteniment.

-Tenir un ull de poll al cervell: No tenir prou seny.

CLATELL

-Ésser net de clatell: Ésser espavilat.

-Plantar la bleda al clatell: Ensarronar.

-Tenir els ulls al clatell: No saber veure el que és patent.

-Tenir la llana al clatell: Ésser massa crèdul.

-Tenir una esponja al clatell: Plorar amb facilitat.

COLZE

-Alçar el colze: Beure més del normal.

-Ficar-se fins als colzes: Intervenir molt a fons en quelcom.

(Extretes de: http://www.xtec.cat/~eescola/cos/)

!! EXERCICIS:

-Escull cinc frases fetes i escriu una oració amb cadascuna.

-A partir de quatre frases fetes radacta una petita narració de cinc a vuit línies.

-Esmenta les frases fetes que més utilitzis d'aquesta fitxa.

La Ben Plantada d'Eugeni D'Ors. Adreçat a Batxillerat.

NOVES CLARÍCIES SOBRE ELS ULLS DE LA BEN PLANTADA


Comprenc que dir de l’esguard de la Ben Plantada que és presidit per la musa de l’Astronomia, encara que sigui dir-ho tot, no és prou dir. Em fa por, singularment, que la definició es vincli a interpretacions ben errades. Pot, en efecte, entendre’s que amb això es ve a comparar els ulls de l’excelsa minyona –com s’han comparat els de tantes més- a les estrelles o llumenars. I no és això. Més que no pas cap estrella, caldria en el nostre cas dur a comparança un cel enter, i no precisament un cel natural, un cel de viu en viu, sota diürn o nocturn aspecte; sinó –d’una manera estricta- el cel d’una làmina astronòmica, tal com les trobem en els atlas o en els llibres que s’ocupen de la matèria. La comparació, presentada així, no s’ha de prendre com metafòrica, sinó com l’òptica i rigorosament literal. Aquell verd pàl·lid i brillant de la litografia; aquells punts blaus, blancs o encesos; el misteri d’aquelles paràboles en línies de construcció; aquelles petites zones diversament i precisament acolorides; i, en fi, l’emoció que en ve, emoció a l’ensems grandiosa, estranya i serena, tot es troba reduït a compendi i unitat, en els ulls de la Ben Plantada. Els quals són vastos, humits i plens de cara profunditat. I les pestanyes fan damunt d’ells una ombra dolça, com la que fan damunt dels altres mapes, els de la terra, la xarxa tranquil·la dels meridians i paral·lels.

Com el rostre té una deliciosa blancor lunar, també ocorre que es compari la claror de la mirada a la que fa el planeta Saturn. Mes ja he dit abans, que tot el que sigui evocar particularment un astre, em sembla cosa inadecuada al tema de la nostra meditació d’avui. Un astre té una llum aguda, punxeguda, cruíssima i que sembla tremolar de fred; els ulls de la Ben Plantada, al contrari, s’estenen amb una abundosa calma i són suaus, i més aviat es diria que s’ajeuen, elàstics, com un dolç felí, en un càlid gest de peresa.

La meva ploma és, ai! ben balba per a expressar una meravella tan subtilment senzilla com la que us voldria comunicar. Tant de bo, lectors, els ulls de la Ben Plantada us apareguessin aquesta nit en somnis! Entendreu plenament, alesmores, tot el que n’he dit, tot el que en diré. I també entendríeu, si demà, un cop desperts, volguéssiu recordar-los o intentéssiu explicar-los, com és difícil precisar, com és turmentadorament impossible comunicar als altres les clarícies que sobre l’assumpte posseíreu.

Fragment de l’obra La Ben Plantada, (1911).


(Refefència: D’ORS, Eugeni, La ben plantada, Editorial Selecta, Barcelona, 2011)


!! EXERCICIS:

-Realitza un comentari d’aquest capítol de l’obra La Ben Plantada d’Eugeni D’Ors. És una dona idealitzada real, imaginària, de carn i ossos?

-Busca informació de l’obra La Ben Plantada i escriu una petita crítica de vuit a deu línies.

-Cerca les característiques que defineixen La Ben Plantada. S’assembla a la dona mediterrània?

-Assenyala els trets que vegis del Noucentisme en aquest fragment.

-Escriu una petita ressenya sobre la vida i obra d’Eugeni D’Ors, De 10 a 15 línies.

-Esmenta els principals trets del moviment noucentista català.

La preposició A. Adreçat a tot l'alumnat.

Pot realitzar sis funcions diferents:

1. CD: -Escolta'm a mi si no et fa res.

2. CI: -Dóna això a la mare o s'enfadarà.

3. C Preposicional o de Règim Verbal: -Es dedicava molt a fer els deures.

4. CC Lloc: -Vaig anar al meu barri el cap de setmana.

5. CC Temps: -He de venir a la nit per ser-hi a temps.

6. CC Manera: -Ahir vaig menjar un plat de caragols a la gormanta.

!! Normalment, el CD va unit al verb sense preposició:

Ex:

-He conegut els teus amics.

-Van pegar el regidor de cultura.

Però, hi ha una sèrie d'excepcions, és a dir, podem trobar un CD introduït amb la preposició A:

1. Pronoms personals forts:

Ex: -Mira'ns a nosaltres.

2. Pronoms TOTHOM, TOTS:

Ex: -Trobareu a tothom a fora del teatre.

3. En cas d'ambigüitats o confusió:

Ex: -He vist en Martí, al qual acompanyava la Georgina.

4. En oracions del tipus:

Ex: -L'escolta com al seu pare.

En català introduïm amb la preposició A les designacions de lloc, tant si indiquen direcció de moviment com repòs:

Ex:

-Aneu a casa

-Veniu a l'escola.

-Són a la cuina.

-Estudiava a Mallorca.

Però davant de DETERMINANTS COMENÇATS PER VOCAL (un, una, aquest, aquesta, aquell, aquella, algun, alguna...), CANVIEM A per EN:

Ex:

-Llença-ho en algun racó.

-L'hem trobat en una casa de modes.

I succeeix exactament el mateix en alguns complements que no són designacions de lloc, sinó en un sentit figurat, usem EN davant de l'article definit:

Ex:

-Consulteu-ho en el llibre de la matèria.

-Ho poden veure en els casos següents.

-Té molta influència en els medis intel·lectuals.

També cal que tinguem en compte les expressions circumstancials de temps:

al matí, a la tarda, al vespre, a la nit...

Ex:

-Menjarem a mitja tarda.

-A la nit anirem al concert.

!! EXERCICIS:

-Redacta tres oracions de cada tipologia on la preposició A faci la funció de CD, CI, Cprep, CC lloc, CC temps i CC manera.

-Escriu vuit oracions on el CD vagi acompanyat de la preposició A.

Les preposicions. Adreçat a tot l'alumnat.

Ja sabem que en català les preposicions tenen algunes diferències envers el castellà, i sinó fem una prova, qui no se sap de memòria les preposicions en castellà i en canvi en català només en sap pronunciar algunes. Anem a donar-los-hi una repassada. En aquestes quatre ratlles he utilitzat algunes preposicions sabríeu dir-me quines?

Les preposicions són uns mots que no varien, que fan de nexe subordinant amb altres paraules, sobretot entre el complement verbal i el verb.

Les principals preposicions en llengua catalana són:

-Preposicions àtones (no tenen síl·laba tònica):

a, amb, de, en, per.

-Preposicions tòniques (tenen una síl·laba tònica):

cap, contra, des, durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, mitjançant, pro, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers.

-Contraccions ("preposicions amagades"):

al ( a + el), als (a + els), del (de + el), dels (de + els), pel (per + el), pels (per + els).

Usar les formes dels parèntesis és una falta ortogràfica, una mena de castellanisme.

-Locucions prepositives (grups de mots que, junts, fan la funció d'una preposició i a més, tenen la preposició dins de la mateixa locució):

a causa de, a excepció de, a força de, al costat de, amb vista a, en esguard de, en comptes de, a desgrat de, a favor de, a partir de, al llarg de, d'acord amb, en lloc de, en virtut de, a despit de, a fi de, a través de, al peu de, de por de, en contra de, per culpa de, no obstant.

-Locucions adverbials (grups de mots que contenen un advebi i una preposició):

arran de, davant de, lluny de, fora de, abans de, després de, enfora de, enfront de, enmig de, entorn de, prop de, dalt de, damunt de, dessota de, dins de, dintre de.

.Algunes locucions prepositives:

.A causa de: S'ha d'utilitzar per substituir l'expressió degut a, considerada un castellanisme.

Ex: A causa del mal temps, no vàrem marxar de la torre.

.En comptes de / en lloc de: Indiquen substitució.

Ex: Va venir la meva tieta en lloc del tiet.

.A l'abast de: Ha de ser utilitzada enlloc de la castellana a l'alcanç de, que no és correcta.

Ex: Ho van tenir a l'abast tot i no aconseguir-ho.

.No obstant: Tot i ser una preposició, sempre ha d'anar acompanyada d'algun complement.

Ex: No obstant això, segurament no vindrem.

.A excepció de: Té equivalència i pot ser intercanviada per: salvant (de), tret (de), excepte, llevat (de), fora de.

Ex: A excepció de l'aprovat no acceptaré males notes.

.Arran de: S'ha d'utilitzar per indicar una circumstància de lloc o d'espai figurat. És incorrecte l'ús de la locució arrel de, atès que és un castellanisme.

Ex: Arran d'aquell traveta, no va fer més faltes durant el partit.

!! EXERCICIS:

-Redacta deu oracions utilitzant preposicions simples, compostes o locucions prepositives i adverbials d'aquesta fitxa.

-Cerca per internet vuit oracions en què apareguin preposicions. Per tots els que feu aquest exercici, no val a repetir-les.