Continuem aprofundint en l’obra de més èxit d’en Josep Maria de Sagarra, i fou escrita en forma poètica i estrenada al Teatre Novetats de Barcelona.
[Imatge extreta de: Teatre Nacional]
EXERCICIS:
1. Comenta el present fragment de l’obra i on hi ha el desenllaç.
ESCENA VII
MARTA, MARIAGNETA, BELLPUIG i EUDALD
BELLPUIG
Què vol dir aquest silenci? .. I bé, què passa? ..
Què significa tot això? .. No em sents? ..
MARTA
Vol dir que mentre el llop ha anat de caça
la seva lloba s'ha esmolat les dents!
BELLPUIG
No us entenc! ... Expliqueu-m'ho de seguida...
MARTA
Doncs mireu que està dit ben aviat:
Que ens hem cansat de viure una mentida
i hem volgut respirar la veritat...
BELLPUIG
Marta, què heu fet? .. Què has fet? ..
MARTA
Doncs era el dia;
havia d' arribar pel mateix preu.
Fa vint anys que la teva covardia
em va clavar a la fusta d'una creu!
M'hi has escarnit amb totes les tortures;
els claus eren d'acer, vius, sanguejants,
i el plor d' aquestes dues criatures
tranquil·lament m'ha desclavat les mans!
I ja són lliures! Hi ha els forats encara;
no et pensis, hi ha la sang, hi ha el dolor;
però d' ençà que aquest m'ha cridat: mare
el senyor de Bellpuig no em fa cap por!
Ara les reves ungles no ro' espanten;
no tinc fred en la negra soledat;
hi ha dos cors plens de vida que m'aguanten
la malaltia del meu cor cansar!
Tot el que farses i mentides eren
ha caigut sense pena ni perill;
la lluna i les estrelles no s'alteren;
veus aquesta? És la dona del meu fill!
BELLPUIG
Però bruixa d'infern! Què crides ara?
Oh, no, la teva audàcia és massa greu!
No et podries morir! ...
(Amb ràbia va per plantar-li grapada al coll però Eudald s'interposa decidit.)
EUDALD
ÉS la meva mare!
(Bellpuig comprèn que anava a fer una atrocitat, es reté, abaixa els ulls després
de mirar amb ràbia Marta, i es mira desconcertat el seu fill i diu les paraules següents
amb un aire contingut, amarg, barreja de despit, fracàs i remordiment.)
BELLPUIG
Fill meu! ...
MARTA, salvatge, purament biològic.
No!, no li diguis pas fill meu!
Fill teu mai més, que, en el teu pit de ronya.
no hi entra la tendresa paternal;
si fins avui te n'has donat vergonya;
si només el vas fer per fer-li mal!
És de la Marta, sents?, de la criada,
d' aquestes mans que no ha besat ningú,
i es vengen de la pell martiritzada...
per tots els brètols sense cor com tu!
No ho veus que estàs vençut? ¿No ho endevines,
que l'alegria m'ha escapçat el plor?
Si és la meva corona d' espines!
La corona d' espines que treu flor!
TELÓ
2. Marta comenta que porta una corona d’espines. Per què ho clama i en relació a què?
3. Quin secret amaga la Marta a l’Eudald i per què ho fa?
4. Per què en Bellpuig va aïllar a l’Eudald?
5. Com actua en Bellpuig quan Marta revela el secret?
6. Qui diu la present frase feta i per què:
...mentre el llop ha anat de caça la seva lloba s’ha esmolat les dents!
7. Com es troben cadascun dels protagonistes en acabar l’escena?
8. La Marta és víctima del drama familiar? Raona la teva resposta.
9. L’escena final resol el problema familiar o bé la deixa oberta? Per què?
10. Un dels temes principals que tracta l’obra és la hipocresia social. Comenta com apareix a l’obra.
11. Explana aquest fragment:
Que ens hem cansat de viure una mentida i hem volgut respirar la veritat...
Qui ho clama i per quina raó? A qui ho diu? Què pretén aconseguir?
12. Fòrum: aporta quelcom que desitgis comentar sobre aquest fragment de l’obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada