"Fahrenheit 451", de Ray Bradbury. Adreçat als de literatura

 

Aquesta fou una de les novel·les més brillants d’en Ray Bradbury, la qual el va consagrar de manera definitiva. L’obra evolucionà d’un relat curt intitulat El bomber (1951. En ella s’hi plasmen temes que l’espaordien com el temor a la censura, la crema de llibres d’alguns règims.

-Què passa, Montag?

Obrí els ulls.

En algun lloc una ràdio murmurava: “... la guerra pot ser declarada en qualsevol moment. Aquest país està preparat per defensar els seus”.

La caserna va estremir-se sota el xiulet sostingut d’una gran esquadrilla de reactors que creuà el cel negre de la matinada. Montag parpellejà. Beatty se’l mirava com si fos una estàtua de museu. En qualsevol moment, el Capità s’aixecaria i caminaria cap a ell, tocant-lo, explorant la seva culpa i la seva consciència. Culpa? Quina culpa?

-Tires tu, Montag.

Montag va mirar-se aquells homes que tenien les cares emmorenides per mil focs reals i deu mil d’imaginaris, amb les galtes enceses i els ulls enfebrits a causa del treball. Aquells homes que miraven fixament el foc del seu llançaflames de platí quan n’encenien els becs negres. Ells i els seus cabells plens de carbó, les celles ensutjades i les galtes acabades d’afaitar i ja tacades de cendra blavosa. Se’ls notava l’heretatge. Montag va dreçar-se i obrí la boca. Havia vist mai un bomber que no tingués els cabells negres, les celles negres, un rostre ferotge i un aspecte de deixat fins i tot després d’afaitar-se? Tots aquells homes eren imatges d’ell mateix! És que hom triava els bombers tant per la seva inclinació com pel seu aspecte? Sempre aquell color de centra i l’olor de cremat de les seves pipes. El capità Beatty obrint un paquet de tabac fresc i rebregant la cel·lofana amb un soroll com de foc.

Montag es mirà les cartes que tenia a les mans.

-Estava... estava pensant. Pensava en el foc de la setmana passada. En l’home a qui vam “arreglar” la biblioteca. Què se’n deu haver fet?

-Se’l van endur entre crits a la casa de repòs.

-Però no era boig.

Beatty va ordenar les cartes amb calma.

-Qualsevol persona que pensi que pot enganyar el govern i enganyar-nos a nosaltres és ben boja.

-Provava d’imaginar-me què sentiríem -va dir Montag- si vinguessin uns bombers i ens cremessin la nostra casa i els nostres llibres.

-Nosaltres no tenim llibres.

-Si en tinguéssim.

-Que potser en tens algun?

Beatty parpellejà a poc a poc.

-No.

Montag clavà els ulls, per darrere els companys, a les llistes amb un milió de llibres prohibits, escrites a màquina, que hi havia penjades a la paret. Tots aquells noms llançats al foc, tant de temps fets cendra sota la seva destral i sota aquella mànega que en comptes d’aigua llançava querosè.

-No.

Però en la seva ment un vent fred naixia i s’escampava des de la reixa de ventilació de casa seva, suaument, suaument, un vent que li glaçava el rostre. I va veure’s una altra vegada en un parc parlant amb un home ja gran, un home molt gran, i el vent del parc també era fred.

Montag dubtava...

-Sempre... sempre ha estat així, la nostra feina? La caserna, el que fem? Vull dir si ara fa molts anys, temps era temps...

-»Temps era temps...» -s’exclamà Beatty-. D’on has tret aquesta manera de parlar?

«Ets ruc -pensà Montag interiorment-, t’has delatat».  L’últim incendi, un llibre de contes de fades, n’havia llegit només una línia.

-Vull dir antigament, abans que les cases fossin a prova de flames... -de cop semblava com si una veu molt més jove parlés a través d’ell. Va obrir la boca i la Clarisse Mc Clellan preguntà-: Els bombers no prevenien el foc, en comptes de mantenir-lo i alimentar-lo?

-Que divertit!

Stoneman i Black van treure els seus manuals, que contenien breus relats sobre els bombers americans, i van deixar-los a la vista de Montagperquè aquest, encara que ja els coneixia, pogués llegir-hi:

Establerts el 1790 per cremar els llibres d’influència anglesa a les Colònies. Primer bomber: Benjamin Franklin.

Regla

1. Respondre ràpidament a l’alarma.

2. Començar el foc ràpidament.

3. Cremar-ho tot.

4. Retre comptes a la caserna immediatament.

5. Romandre alerta per a d’altres alarmes.

Tothom es mirava Montag. Ell no va moure’s. Sonà l’alarma.

La campana del sostre colpejà tota sola dos-cents cops. De sobte hi va haver quatre cadires buides. Les cartes van caure com una ràfega de neu. La barra de llautó tremolava. Els altres havien marxat.

Montag seia a la cadira. A baix, el drac ataronjat tossia i revivia.

Montag va llançar-se per la barra com algú dins un somni. El Llebrer feia grans bots dins la gossera, amb els ulls convertits en flames verdes.

-Montag, t’oblides el casc!

Va engrapar-lo de la paret que tenia al darrere, es posà a córrer, saltà i ja eren fora, amb el vent nocturn martellejant al voltant del xiscle de la sirena i el fort estrèpit del metall.

Era un precari edifici de tres pisos a la part vella de la ciutat. Devia tenir com a mínim un centenar d’anys, com tots els altres edificis, però feia molts anys que li havien donat una capa plàstica a prova d’incendis. Aquella closca protectora semblava ser certament l’única cosa que el mantenia dret.

-Ja hi hem arribat!

El vehicle va aturar-se de cop. Beatty, Stoneman i Black, de sobte detestables i grassos en els inflats vestits ininflamables, van córrer voravia amunt. Montag els seguí.

Van trencar la porta principal i capturaren una dona, encara que ni corria ni pretenia escapar. Només movia el cos cap a un costat i cap a l’altre tot mirant fixament no se sabia què, a la paret, com si li haguessin pegat un cop terrible al cap. La llengua se li movia dins la boca i els ulls diríeu que volien recordar alguna cosa; fins que van recordar-ho i la llengua va tornar a moure’s:

-«Comporteu-vos com un home, mestre Ridley; avui, per la gràcia de Déu, encendrem a Anglaterra una flama que crec que ningú mai no apagarà.»

-Ja n’hi ha prou d’aquest color -feu Beatty-. On són?

Va bufetejar-la amb una fredor sorprenent i repetí la pregunta. Els ulls de la vella van fixar-se en el Capità.

-Ja saben on són, altrament no haurien vingut -va dir.

Stoneman li mostrà amb un gest ràpid la targeta d’alarma telefònica amb la denúncia signada darrere la còpia:

«Tinc raons per sospitar de l’àtic. Elm, 11. Ciutat. EB.»

(BRADBURY, Ray, (2010). Fahrenheit 451, Proa, La Butxaca, Barcelona)

[Imatge extreta de: La Casa del Llibre]

 

EXERCICIS:

1. Llegeix el present fragment de l’obra Fahrenheit 451 i realitza un resum amb les teves paraules.

2. Com actua en Montag?

3. Què succeeix a la caserna?

4. Què troben al manual de bombers? De quina data és?

5. Quin secret amaga Montag?

6. On es dirigeixen els bombers per actuar?

7. Què pretenen els bombers aconseguir de la senyora vella i per què?

8. Fòrum: aporta quelcom que t’hagi sorprès d’aquest fragment literari.