LA NOVEL·LA DE DETECTIUS
Aquest
tipus de novel·les es fonamenten en la investigació d’un misteri. Aquest
acostuma a ser un crim, un robatori, una desaparició. El procés d’investigació
la porta a terme un detectiu, el qual sol ser el protagonista de la història.
Pot ésser un policia, detectiu, un jutge, un advocat, un jove aficionat.
Gràcies a
la literatura molts detectius han esdevingut coneguts, més que els seus
creadors, com per exemple, en Sherlock Holmes, que portà a la vida Arthur Conan
Doyle. L’autor va decidir que morís perquè la gent coneixia més el personatge
que a qui li havia donat vida.
Miss Marple protagonista de força novel·les d’Agatha Christie. És una mestra soltera i jubilada que viu a Saint Mary Mead i que es dedica a resoldre misteris sense ésser detectiu, sinó com a passió. Actua amb humilitat i grans dots d’intel·ligència.
Fou el
creador dels personatges: Sherlock Holmes i del seu fidel ajudant Watson. Les
aventures de Sherlock Holmes foren les obres més famoses del creador. En total
apareix en 60 narracions.
LA NOVEL·LA NEGRA
La novel·la negra té afinitats a la novel·la de detectius o policíaca. Comparteix el tipus de trama, emperò, es caracteritza per mostrar i exalçar els aspectes més cruels de la societat, com ara la corrupció, la violència, l’abús de poder, i on sobretot s’hi plasmen les desigualtats socials. Si la novel·la de detectius focalitzava en solucionar un crim a mode de trencaclosques; en la novel·la negra cobra protagonisme l’ésser humà, la denúncia social i la psicologia dels personatges. Per tant, s’interessa més per la societat. Presenta un estil concís i senzill, on predomina el llenguatge col·loquial i el realisme, per ressaltar les accions més tèrboles. Un exemple d’aquest tipus de novel·la seria La mirada del tafur, de Ferran Torrent. On una sèrie de personatges antagònics es troben en una cafeteria de València.
|
Principals característiques |
Novel·la de detectius o
policíaca |
Novel·la negra |
|
Objectiu principal |
.Descobrir qui ha comès el crim com si fos un trencaclosques intel·lectual. |
.Mostrar les entranyes del crim, la corrupció i les causes socials que
el provoquen. |
|
L’investigador |
.Heroi dotat d'una lògica i intel·ligència impecables |
.Antiheroi vulnerable, tosc, amb codi ètic propi però al marge del
sistema. |
|
Visió del món |
.Antiheroi vulnerable, tosc, amb codi ètic propi però al marge del
sistema. |
.Món intrínsecament corrupte on la resolució del crim no soluciona el
problema de fons. |
N.B. Pots ampliar informació a:
https://alejandromorenosanchez.com/subgeneros-novela-criminal
[Imatges extretes de: Vikipèdia,
Edicions Mosseguello, El País, Diari El Punt Avui]
EXERCICIS:
1. Completa el present quadre sobre aquest tipus de novel·les.
|
|
Novel·la
de detectius |
Novel·la
negra |
|
Característiques |
|
|
|
Autors
internacionals |
|
|
|
Autors
catalans |
|
|
2. Esmenta si els següents autors/es han escrit novel·la de detectius / policíaca o bé novel·la negra.
Jaume Fuster, Manuel de Pedrolo, Rafael Tasis, Manuel Vázquez
Montalbán, Marta Alòs, Andreu Martín, Maria Antònia Oliver, Sebastià Bennassar,
Montse Sanjuan, Edgar Allan Poe, George Simenon, Dashiell Hammett.
3. Redacta un petit fragment literari que formi part de la
novel·la negra.
4. Llegeix aquest fragment resumit d’una obra de Sherlock i comenta de què tracta.
EXTRACTE DEL DIARI DEL DOCTOR WATSON
Fins ara he
pogut anat citant els informes que, durant aquells primers dies, vaig fer
arribar a Sherlock Holmes. Ara, però, he arribat a un punt de la narració en
què em veig obligat a abandonar aquest mètode i a confiar, una vegada més, en
el record, amb l’ajut del diari que vaig escriure en aquella època. Uns quants
extractes d’aquest diari que vaig escriure en aquella època. Uns quants
extractes d’aquest diari em traslladaran a les escenes que tinc gravades a la
memòria amb tot detall. Seguiré, doncs, a partir de l’endemà de la persecució
frustrada del pres i de les estranyes experiències que ens van succeir a les landes.
16
d’octubre. Fa un dia gris i boirós, i plovisqueja una mica. La casa està
envoltada de núvols que, de tant en tant, s’escampen i deixen entreveure el
tenebrós relleu de les landes, els fils prims i platejats que corren pels
vessants de les muntanyes i els penyals humits que reflecteixen la llum del
sol. Hi ha tanta malenconia a fora com a dins de la mansió. El baronet no s’ha
recuperat dels agitats esdeveniments d’ahir a la nit, i jo mateix em nota el
cor oprimit i pressento tota l’estona un perill imminent, que resulta encara
més terrible pel fet que soc incapaç de definir-lo.
Té cap fonament, aquesta sensació? Considerem la llarga seqüència d’incidents que apunten a alguna mena d’influència sinistra que ens envolta: tenim la mort del darrer ocupant de la mansió, que encaixa perfectament dins la llegenda de la família, i també tenim els repetits testimonis dels pagesos sobre l’aparició d’una criatura estranya a les landes. Dues vegades he sentit amb les meves pròpies orelles un soroll que semblava l’udol llunyà d’un gos. Però és increïble, impossible, que realment pugui tractar-se d’una qüestió sobrenatural. L’existència d’un gos espectral que deixa petjades reals i que impregna l’aire amb els seus udols resulta inconcebible. Potser Stapleton i Mortimer acaben sucumbint a la superstició, però si hi ha cap qualitat que em defineixi, és la del sentit comú, i res no em farà creure en aquestes coses. Fer-ho seria posar-me al nivell d’aquests pobres pagesos, que no es conformen només amb un gos diabòlic sinó que, a més, se l’imaginen traient foc infernal pels ulls i per la boca. Holmes no en voldria ni sentir a parlar, d’aquestes fantasies, i jo soc el seu representant. Però són els fets, i ja he sentit dues vegades aquell crit a les landes. Suposem que hi hagués realment un go immens per allà baix; això ho explicaria tot. Però on s’amagaria, aquest gos? De què s’alimentaria? D’on hauria sortit? I com s’entendria que ningú no el veiés de dia? S’ha d’admetre que l’explicació natural presenta gairebé tantes dificultats com l’altra. I no perdem de vista el fet que, a banda del gos, hi ha l’agent humà de Londres, representat per l’home del cotxe i per la carta que advertia Sir Henry que s’allunyés de les landes. Això, almenys, era real, però tant podia ser obra d’un amic protector com d’un enemic del baronet. On és, ara, aquest amic o enemic? Resta a Londres o ens ha seguit fins aquí? Pot ser que... Pot ser que sigui aquell home que vaig veure dalt del penyal? És cert que només el vaig veure una vegada, però hi ha força coses que podria jurar en relació amb ell. La primera és que no l’he vist mai aquí a baix, i ara ja conec tot el veïnat. L’altra és que era més alt que Stapleton i més prim que Frankland. Podria haver estat Barrymore, però l’havíem deixat enrere i estic segur que no ens hauria pogut atrapar. Per tant, encara hi ha un desconegut que ens segueix, de la mateixa manera que ens va seguir a Londres. No ens l’hem tret mai de sobre. Potser si aconseguís enxampar aquest home, s’acabarien les nostres dificultats. Hauré de dedicar tots els meus esforços a la consecució d’aquest propòsit.
[CONANY DOYLE, Artur (2006). El gos dels Baskerville, Biblioteca Teide, Barcelona. Text resumit]
5.
Aporta el significat de les paraules assenyalades en color lila.
6. Realitza la lectura d’aquest capítol de l’obra més coneguda d’Agatha Christie i explana què succeeix.
CAPÍTOL VII. PART III
El doctor Armstrong
va fer una profunda inspiració. Després, va dir:
-I Mrs.
Rogers?
-Podria
creure en el suïcidi de l’Anthony (amb dificultat), si no fos per Mrs. Rogers.
Podria creure en el suïcidi de Mrs. Rogers (fàcilment), si no fos per l’Anthony
Marston. I podria creure que en Rogers eliminés la seva muller, si no fos per
la mort, sense explicació, de l’Anthony Marston. El que ens cal, però, és una
teoria que ens expliqui aquestes dues morts que, una darrere l’altra, s’han
succeït tan ràpidament -va dir Lombard.
-Potser us
puc ajudar una mica a establir aquesta teoria -va dir Armstrong, i va repetir
el que li havia contat Rogers sobre la desaparició de les dues figuretes de
porcellana.
-Sí, les figuretes
de negrets de porcellana... -va dir Lombard-. És cert que anit quan sopàvem
eren deu. I ara, dieu que només n’hi ha vuit?
El doctor
Armstrong va recitar:
Deu negrets se n’anaren a sopar.
Un d’ells es va ennuegar i
aleshores en quedaren nou.
Nou negrets es quedaren desperts
fins molt tard.
Un d’ells es va adormir i aleshores en quedaren vuit.
Els dos
homes es miraren. Philip Lombard va somriure i va llençar la cigarreta.
-Encaixa
massa bé, redimoni, perquè sigui una coincidència! L’Anthony mor d’asfíxia, o s’ennuega,
anit després de sopar, i aquesta Mrs. Rogers s’adorm per sempre més.
-I, per
tant? -va preguntar Armstrong.
-I per tant
-va seguir Lombard- ens trobem amb un altre tipus de trencaclosques. Una
influència malèfica! X! Mr. Owen! Un boig desconegut que està fent de les
seves!
-Ah! -va
comentar Armstrong amb un sospir d’alleujament-. Veig que esteu d’acord amb mi,
¿però us adoneu del que això significa? En Rogers va jurar que a l’illa no hi
havia ningú més que nosaltres, ell i la seva muller.
-En Rogers
va errat! O és possible que en Rogers menteixi!
-Jo no ho
crec pas, que estigui mentint! L’home està espantat. Està tan espantat que
gairebé està a punt de perdre el seny.
Philip
Lombart va assentir amb el cap.
-Aquest
matí no vindrà cap motora -va dir.
-Això també
encaixa. Són els petits arranjaments que Mr. Owen ha anat fent amb anterioritat
a la nostra arribada. Nigger Island ha de quedar aïllada fins que Mr. Owen hagi
acabat la seva tasca.
Armstrong
va empal·lidir.
-Però us n’adoneu...
Aquest home ha d’estar com un llum!
Quan Philip
Lombard va tornar a parlar, la seva veu tenia un timbre diferent.
-Hi ha una
cosa que Mr. Owen no va preveure.
-Què és?
-Aquesta illa
és poc més que una roca pelada. No ens costarà gens de fer una batuda. Aviat en
farem sortir aquest cavaller anomenat U. N. Owen.
-Serà
perilló -va advertir el doctor Armstrong.
Philip
Lombard esclafí una rialla.
-Perillós? Qui té por del llop ferotge? Jo seré perillós quan el pugui tenir a les meves mans! -Va fer una pausa i va afegir-: Serà millor que enrolem en Blore perquè ens ajudi. En una situació difícil, ens serà un home molt útil. A les dones serà millor que no els ho diguem. Pel que fa als altres, el general crec que no hi és tot i l’especialitat d’en Wargrave és la inactivitat en grau suprem. Nosaltres tres podrem fer-nos càrrec d’aquesta feina.
[CHRISTIE, Agatha, (2010). Deu
negrets, La Negra, La Magrana, Barcelona]
7.
Aporta un fragment d’una obra que formi part de la novel·la negra i que sigui d’un
autor/a català. Esmenta com s’intitula l’obra.
8. Joc
de pistes: llegeix aquest petit enigma, aplica la deducció i resolt el crim.
El famós
col·leccionista d'art Víctor Von S va cometre un terrible error en presumir de
la seva nova adquisició a la festa d'ahir a la nit: el diamant Llàgrima de
Foc. Aquest matí, el diamant ha desaparegut de la seva vitrina blindada i
ell ha aparegut inconscient a terra després de ser enverinat.
La
inspectora Elena Ros ha interrogat els tres únics sospitosos que tenien accés a
la caixa forta:
Carles (El majordom): Afirma que estava a
la cuina preparant l'esmorzar i no n'ha sortit tot el matí.
Laura (La restauradora): Assegura que
era a la sala d'estar netejant uns quadres antics des de primera hora.
Marc (El xofer): Declara que acaba
d'arribar de la benzinera per repostar el cotxe oficial.
La
inspectora somriu i atura el culpable immediatament en adonar-se d'un detall
revelador:
9. Què és
el Cluedo?
10. Crea
un punt de llibre vinculat a la novel·la de detectius o a la novel·la negra.
11. Anomena
dins del setè art, sèries o films d’aquesta temàtica:
Films o
sèries de detectius o policíacs:
Films o
sèries de novel·la negra:
12.
Digues si són certes o falses les següents afirmacions.
A) La
novel·la negra tracta de resoldre un crim.
B) La
novel·la policíaca retrata els baixos fons de la societat.
C) La
novel·la negra es fonamenta en el perquè de l’assassinat.
D) La novel·la
policíaca consisteix en atrapar el culpable.
E) Dins de
la novel·la policíaca o de detectius existeixen diferents subgèneres.
F) Les cartes
d’Hèrcules Poirot són un novel·la negra.
13.
Fòrum: t’encanta la novel·la de detectius o la novel·la negra? Per què?
14. La
novel·la de detectius o policíaca, així com també la novel·la negra sempre han
estat de moda. Per què creus que és així? Raona la teva resposta amb
evidències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada