L’artista afrocatalana Yolanda Sikara realitza un homenatge formidable i
ben trobat a l’artista del barri de Sans de Barcelona Núria Feliu, desapareguda
en el juliol del 2022. Sí, la torna a la vida, ens la fa present, li clava la
veu, en un espectacle encomiable i amb unes cançons ben escollides que
cavalquen per tota la carrera de la Feliu, perquè la Feliu era molt peculiar escollint
les cançons que desitjava interpretar, amb unes lletres punyents, iròniques, i
ben reals, recordem El vestir d’en Pasqual, Jo busco un milionari,
Ja us he reconegut, ambdues de la vedet Mistinguett, El meu home,
Anirem tots cap al cel, Cabaret o Més enllà d’on hi ha l’Iris,
entre d’altres, que si no et desprenen un somriure, és que no et trobes bé,
fins i tot et poden arribar a incomodar. Quan podia viatjava a Nova York per
veure les estrenes dels musicals i posteriorment fer-ne l’adaptació en català. També
la Marieta de l’ull viu, esperonant i corejada a viva veu pel públic
assistent. Tot un serial de temes que s’esdevenen en l’espectacle i que va del
cabaret, amb notes de jazz, com quan s’acompanyava del gran Tete Montoliu, que
li obrí les portes d’aquest estil a nivell internacional i amb qui anà fins i
tot a interpretar estàndards en català a Nova York l’any 1967 o d’en Lucky Guri,
així com d’altres músics de renom, emperò, també els musicals, el vodevil
francès, els cuplets que es podien escoltar anys fa a l’enyorat Teatre El
Molino, o també cançons de films. El concert ofereix una mescla d’estils ben confluïts
i on la Yolanda ens recorda de tant en tant alguns dels punts àlgids de la
Feliu que va assolir fites inabastables com enregistrar amb un segell americà. Moltes
de les lletres les hi escrivia el poeta Josep Maria Andreu i Forns. En l’època
de la Nova Cançó va interpretar les seves cançons en castellà i en anglès uns
mesos sense gaire èxit.
La Sikara és una artista esplèndida amb els seus dots de seducció a
l’escenari, i el seu pensament positiu, on quan li convé es passeja entre el
públic i els convida a cantar amb ella o a pujar a l’escenari. S’acompanya
d’una banda de músics que s’entén a la perfecció i que juga a l’escenari durant
les interpretacions, amb delectança, com ha de ser: Sergio Rodríguez al piano i
teclats, Jordi Sánchez al baix, Dan Arisa a la bateria, i Ernest Martínez a la
percussió, introduint alguns instruments amb un so ben original i sorprenent.
Després de visionar el concert d’aproximadament una hora i vint minuts,
queda evidenciat que la Núria Feliu va portar a terme una tasca que potser no
se li va valorar prou en vida, la d’acostar-nos cançons d’altres llengües, portar-les
al seu terreny i en llengua catalana. Parlem de peces moltes poc conegudes per
segons quines generacions, o d’algunes cantants franceses ja allunyades pel
temps i complicat de descobrir, vindicant uns temes que en aquella època quan
les interpretava devien fer córrer molta tinta i estar a voltes amb la censura.
Val a dir que la Feliu fou la primera en versionar en Joan Manuel Serrat, i que
només li va quedar composar alguna cançó pròpia, d’una dona que provenia del
món del teatre. D’altres estils amb els quals va flirtejar eren la sardana, el
swing o el rock.
Josep Maria Corretger Olivart
Setembre del 2025
[Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada