Les paraules amb erra final. Pronunciació i escriptura. Adreçat a tothom

La erra és una de les lletres que comporta errades de pronunciació a final de mot, perquè no es distingeix si és muda o sonora. Un cas a tenir molt en compte. T’aportem algunes normes que et poden ajudar a evitar equivocacions i per fi a resoldre-ho.

Quan la erra a final de mot és muda?

.És muda en paraules com:

buidor, cantar, fuster, llegir, por...

però aquests mots es pronuncien en parlars valencians:

buidor, cantar, fuster, llegir, por.

.Fixem-nos en d’altres casos on la erra final esdevé muda (no sona):

1a conjugació: parlar, mirar, cantar...

2a conjugació: córrer, témer, créixer...

3a conjugació: dormir, patir, repartir...

.Els sufixos per derivació finalitzats en -ar, -er, or, -dor s’escriuen amb erra final i no es pronuncia.

Ex:

Blau à blavor

Colom à colomar

Gris à grisor

Fusta à fuster

Moc à mocador

.Alguns casos especials:

En el mot arbre la primera erra és muda: [abre]

Tampoc es pronuncien les erres de l’arrel de les formes d’infinitiu, futur i condicional del verb prendre i dels seus derivats i compostos:

Prendre [pendre], comprendre [compendre], aprendre [apendre], reprendre [rependre]...

 

Quan la erra a final de mot es pronuncia?

.Trobem alguns mots on la erra final és sonora, l’anomenada erra final sensible.

Ex:

Cor, amor, or, mar, far, futur, familiar, honor, valor, atur, espectacular, radar, favor...

 

.En la majoria de paraules agudes la erra final es pronuncia:

Ex:

Monosíl·labs: car, cor, far, gir, llar, mar, mer, mur, or, pur, rar, tir, Llor, Mir, Ter...

Polisíl·labs: amor, enter, favor, futur, humor, motor, obscur, particular, popular, prematur, rigor, singular, sonor, sospir, valor, autocar, billar, calamar, glamur, vampir, Madagascar, Singapur, ACNUC, Empar, Ester, Isidor...

 

.La erra final es pronuncia en la majoria dels mots plans i esdrúixols:

Ex:

adúlter, caràcter, efímer, fòsfor, làser, mànager, màrtir, màster, míser, pòster, tàrtar, úter; Càller, Sàsser, Cèsar, Júpiter, Àlvar, Cristòfor, Òscar, Víctor...

 

Ortografia:

Trobem alguns prefixos que finalitzen amb -r, com per exemple, hiper, inter-, super-, ciber-. Si s’uneix a una paraula que s’inicia per erra, la paraula resultant portarà dues erres.

Ex:
hiperrealisme, interregne, interrelació, superrealista, superràpid, ciberrisc, ciberrobatori.

 

Atenció:

.No confondre la forma de passat simple de 3a persona del singular (acabada amb accent) amb la del passat perifràstic (acabada en erra muda):

Passat simple:

Ell/a estimà.

Passat perifràstic:

Ell/a va estimar.

 

[Material adaptat de: cpnl.cat]

[Imatge generada amb IA]

 

EXERCICIS:

1. Què hem de tenir en compte sobre la pronunciació de la erra a final de mot?

2. La erra del mot sincer es pronuncia o no? Per què?

3. Et proposem alguns mots que s’escriuen amb erra, esmenta en quins la erra és sorda i en quins és sonora.

Car:                                                                   favor:

Prendre:                                                            mànager:

Valor:                                                                ballar:

Cantar (parlars valencians):                              radar:

4. Les paraules que tenen la erra final muda quan s’han d’escriure, cal escriure la erra que no sona? Per què? Raona la teva resposta.

5. Fòrum: alguna vegada t’ha sorgit algun dubte sobre la pronunciació d’algun mot escrit en erra al final? Quin? Per què creus que has tingut aquest dubte?