Els contes del Llangardaix (13). "Llamps i trons". Adreçat a tothom

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

 

EXERCICIS:

1. Per què l’escriptor del conte repeteix “que la faria, que la faria la tempesta”?

2. On s’amaga el Llanga en veure el temporal?

3. Què recomana la tórtora al Llanga?

4. Per què a la tórtora li encanten les tempestes segons el Llanga?

5. A què es refereix l’expressió “recital de llamps”?

6. En què beneficia la pluja a en Llanga?

7. Quan cau el primer llamp...

a) No succeeix res.

b) Es produeix un incendi en un camí.

c) En Llanga s’espaordeix.

d) Crema un canya i el riu l’apaga.

8. Explica el significat de:

Atipar:                                                  aclarir:

S’aclarien:                                            enfosquir:

Desfermar:                                           sobtat:

9. Ídem de l’anterior:

Aragalls:                                               xipollejar:

S’afanyaven:                                        a correcuita:

Eixuta:                                                  esbocinat:

10. Pensa i aporta un altre títol possible per a aquest conte.

11. Al conte apareixen diverses paraules que podem incloure dins del camp semàntic del temps, recull-les.

12. Explana una experiència que tinguis d’un dia de tempesta.

Les grafies B i V. Adreçat a tothom

 

En la majoria de territoris de parla catalana les grafies b i v corresponen al mateix so. Així doncs, paraules com bola i vola es pronuncien igual, emperò s’escriuen diferent. Tanmateix, a l’hora d’escriure be alta o ve baixa cal regir-se a una sèrie de normes ortogràfiques.

QUAN ESCRIVIM B?

.La p alterna amb la b en paraules de la mateixa família.

Ex:

Sap – sabia; rep – rebre.

 

.En els grups mb, bl, br.

Ex:

Ambre, ambulància, ambició, blau, ble, blancor, brau, cabra, bru.

 

.Convé tenir presents alguns mots que no segueixen cap norma ortogràfica:

Ex:

Trobador, acabar, bolcar, berruga, basc, Biscaia.

 

QUAN ESCRIVIM V?

.La u alterna amb la v en paraules de la mateixa família.

Ex:

Neu – nevada; breu – brevetat, haurem – haver.

 

.En el grup nv.

Ex:

Canvi, convèncer, envà, invent.

Excepcions:

Tramvia, circumval·lació.

.En el grup dv.

Ex:

Adverbi, advocat.

 

.Les terminacions de l’imperfet d’indicatiu de la primera conjugació.

Ex:

Cantava, dibuixaves, parlàvem, vomitàveu, ballaven.

 

.El verb anar s’escriu amb v en les formes:

Vaig, vas, va, van

I també en les formes perifràstiques com:

Vaig sortir, vas venir, vam fugir...

 

.Recordar els següents mots que s’escriuen en ve baixa.

Ex:

Provar, aprovar, reprovar, avortar, Eivissa, Còrdova, espavilar, taverna, sivella.

 

.En termes generals, els mots de la mateixa família s’escriuen sempre amb la mateixa llengua.

Ex:

Envàs –envasar, envasadora

Invent – inventar

Bena – embenar.

.Atenció amb els pseudoderivats, és a dir, un derivat que prové del llatí i no segueix la regla evolutiva.

Amb ve baixa:

Moviment, llavi, savi, curvatura, devia, calvície, avortar, provar, cervell.

Amb be alta:

Automòbil, labial, saber, corba, probablement, cerebel, dèbit, calb.

.Quadre a tenir present, amb mots que no segueixen les normes.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

N.B. Aquestes normes només resolen una part dels mots que s’escriuen amb b i v. Et caldrà memòria visual per a resoldre la resta.

 

[Adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: istockphoto]

 

EXERCICIS:

1. Esmenta i explica amb un parell d’exemples una regla sobre quan escrivim be alta o ve baixa.

2. Escriu be alta o ve baixa en les següents oracions.

a) L’em_arcació va atracar al port.

b) He vist un tram_ia per la ciutat comtal.

c) El paleta va determinar que s’havia de reparar l’en_à.

d) El jutge va repro_ar la seva conducta.

e) El líder de Els Catarres canta_a molt bé.

f) He vist un vehicle _olcat al _oral de la carretera.

g) L’amic de la Joana és __asc.

h) A l’aula en no veure’ls el professor, sempre parlà_em.

3. Posa be alta o ve baixa segons on calgui.

Am_ició, in_ent, circum_al·lació, ta_erna, em_enar, si_ella, con_èncer, am_re, _le, re_, en_asadora, pro_ar, sa_i, automò_il, cur_atura, cal_, cor_a, de_ia, la_ial, lla_i, can_i, balla_a, ca_dell, ca_al, ro_ell, ado_.

4. Inventa un exercici per a treballar la be alta i la ve baixa, emperò no el resolguis, que ja ho farà un altre alumne.

5. Explica el significat dels següents mots:

Ambre:

Capçada:

Ble:

Reprovar:

6. Aporta mots escrits en be alta i ve baixa que et provoquin errades ortogràfiques.

7. Subratlla la paraula correcta de cada sèrie.

a) calp, calb, calt.

b) adop, adob, endob.

c) avortar, abortar, aborció.

d) enbasar, envasadora, embasar.

e) lavial, labial, llabi.

f) automóbil, automòbil, automóvil.

8. Cerca un rètol o cartell on aparegui una paraula amb la be alta o ve baixa mal escrita i adjunta-la aquí.

9. Per què ens sorgeixen dubtes sobre l’escriptura de la be alta i la ve baixa? Explana-ho mitjançant un exemple.

10. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les actvitats d’aquesta fitxa. Què t’ha costat més i què menys i per què?

Per reduir les faltes ortogràfiques: el gràfic de faltes. Adreçat a tothom

.Què és i per a què serveix?

És una graella feta en un foli en blanc o quadriculat que serveix per a registrar les faltes ortogràfiques que s’han realitzat en les activitats corregides de la matèria de català.

.Quines activitats hi registrarem?

Hi anotarem el nombre de faltes ortogràfiques de les activitats lliurades pel professor/a i corregides, principalment, les dels exàmens, dictats, i redaccions.

.Realitzem el gràfic de faltes

1. Agafa un foli, posa’l en horitzontal i amb un regle traça una ela agafant gairebé la totalitat del full.

2. A la columna vertical anota cada cinc centímetres una ratlleta més forta, així fins a 50, que seran 50 faltes. Llavors, marca les 4 ratlletes més petites que estaran dins de cada sector de cinc centímetres.

3. A la ratlla de sota i en horitzontal, anota al principi 1r TRIMESTRE, per la meitat, 2n TRIMESTRE, i cap a la tercera part de la línia, 3r TRIMESTRE.

4. En un marge de 2 centímetres, anotaràs un ratlleta vertical, i a sota, el nom de l’activitat corregida, i just al davall, la data de lliurament, per exemple:

Descripció

15-9-2025

5. Posteriorment, amb puntets sortits des del número de la falta en horitzontal, aniràs a cercar els puntets verticals sortits del nom de l’activitat. Quan es trobaran posaràs un puntet.

6. Finalment, des del número de les faltes i amb bolígraf o retolador roig cercaràs el punt, i amb un regle crearàs la ratlla.

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

.Com ho farem?

L’alumne rebrà l’activitat corregida i amb les faltes assenyalades (subratllades) per tal que cerqui la correcció, o bé corregides. Prèviament, les corregirà a la llibreta si són de l’examen, ja que s’ha de lliurar de nou minuts després, o a sota l’activitat si és retornada en dues columnes el següent dia de classe.

S’anotarà el nombre total de faltes d’aquella activitat i que ja et donarà el professor. A la columna de l’esquerra posaràs FALTA i escriuràs la falta, llavors, amb una fletxa llarga, aportaràs la correcció d’aquella paraula. Sempre un mot sota l’altre. Et deixo amb un exemple!

FALTES

N. total: 8 faltes

FALTA                                                                                                      CORRECCIÓ

Desde -----------------------------------------------------------------------------------des de

Tenia que -------------------------------------------------------------------------------havia de /d’

 

N.B. Les faltes de puntuació s’hauran de corregir copiant l’oració sencera. S’hauran d’introduir al gràfic de faltes perquè computen com a falta.

.Anem al gràfic de faltes

Quan hàgim finalitzat la correcció de les faltes de l’activitat rebuda, les aportarem al gràfic de faltes. Allí hi haurà totes les activitats corregides pel professor introduïdes.

.Quina és la seva funció?

El professor abans de realitzar una activitat escrita et demanarà revisar totes les faltes d’ortografia corregides per a què no es tornin a repetir. Finalment, en un dia concret, et demanarà el gràfic de faltes per a visionar la teva evolució ortogràfica, si millora o bé empitjora i perquè. Si l’activitat es porta a terme correctament, reduiràs les teves faltes ortogràfiques.

.Revisa el text abans de lliurar-lo

Després de diverses activitats lliurades i rebudes corregides, t’adonaràs que moltes faltes ortogràfiques es van repetint, i que les realitzes perquè no t’hi fixes el suficient.

Per exemple, són faltes habituals:

Es (verb ser) o és (pronom), per què (explicació), habia, tinc que, sudadera, fútbol.

[Imatge del joc extreta de: Walmart]

EXERCICIS:

1. Realitza el teu gràfic de faltes.

2. Corregeix les faltes amb dues columnes tal i com s’aporta a la fitxa.

3. Aporta 5 faltes ortogràfiques realitzes en català i justifica el perquè del teu error.

4. Fòrum: t’ajuda el gràfic de faltes a millorar en l’ortografia? Per què?

El text dialògic: la conversa. Adreçat a tothom

És un tipus de text que està present de manera constant en les nostres vides. Quan estem parlant amb algú, ja estem realitzant una conversa, per tant, estaríem parlant d’un text dialògic. Normalment, per tal que hi hagi una conversa són necessàries un mínim de dues persones.

A nivell oral, hi apareixen expressions informals, mots col·loquials, repeticions, oracions inacabades, entre d’altres. Formen part del gènere conversacional els qüestionaris, els debats, les entrevistes, les obres de teatre, els guions de televisió, en són alguns exemples. Per tant, hem vist, que aquest tipus de text el podem trobar tant a nivell oral com escrit.

Com ens apareix representat el text dialògic?

Amb guionets quan parla cada personatge en una novel·la o bé, amb el nom del personatge seguit de dos punts dins d’un text de dramatúrgia.

Ex:

Escenari: L’interior del Cafè de la Marina, una tarda d’estiu. Les finestres estan obertes i entra una brisa suau. Al fons, es veu el mar tranquil i un parell de barques amarrades. Sobre les taules hi ha copes de vi i plats amb restes de sardines. L’ambient és animat, però no massa ple. La Rosa, vestida amb un davantal, està netejant una taula mentre en Josep, ambun aire desmenjat, arregla una xarxa de pesca assegut a un racó.

Rosa: (Amb un somriure burleta) I doncs, Josep, encara estàs embolicat amb aquesta xarxa? Si segueixes així, acabaràs pescant estrelles en lloc depeixos.

Josep: (Sense aixecar la mirada, concentrat) Les estrelles no es deixen atrapar, Rosa. Però al menys no t’esgarrinxen les mans com aquestes maleïdes xarxes.

Rosa: (Amb una rialla ) Potser sí que és millor buscar estrelles... almenys fan bona llum. Per cert, ja has pensat en el que et vaig dir l’altre dia?

Josep: (Finalment aixecant la mirada, confós) Què? Allò del ball? Rosa: (Amb un aire misteriós) No, home, allò de portar-me a fer un tomb amb la teva barca. Sempre dius que el mar és el teu gran amor, però jo encara no he vist que em convidis a compartir-lo. Josep: (Torna a abaixar la mirada, nerviós) El mar és capritxós, Rosa. No vull que es posi gelós.

Rosa: (Juganera) Ah, sí? I jo que pensava que el gelós eres tu. Mira que si un altre pescador m’ofereix un tomb abans que tu...

Josep: (De cop, aixecant-se de cop amb el rostre encès) Ningú t’ha deportar enlloc, Rosa! Si algú t’ha de portar al mar, soc jo.

[Fragment de: SAGARRA, Josep Maria, El cafè de la Marina]

 

-Hola Martí, com estàs?

-Bé, i tu, Júlia?

-Superbé. Acabo de començar les classes a l’institut.

-Ah, i com t’ha anat el primer dia?

-De conya, he fet moltes amigues i he conegut els meus professors.

 

[Imatge extreta de: Freepik]

 

EXERCICIS:

1. Què és un text conversacional? Com el pots reconèixer en un text escrit?

2. Esmenta en quins àmbits de la vida quotidiana podem trobar aquest tipus de text.

3. Crea un text dialògic on intervinguin dos personatges de cinc a vuit línies.

4. Digues en quins d’aquests casos trobarem un text conversacional.

.Cua en silenci en un supermercat:

.Comprant un producte en un mercat:

.En una trucada telefònica:

.En una sol·licitud:

.En una reclamació per una multa de trànsit davant del guàrdia:

.Realitzant un monòleg en un teatre:

5. Ídem de l’exercici anterior.

.Recitant una poesia:

.Incitant el públic a intervenir amb preguntes després d’una obra teatral:

.Dos corredors de curses parlen abans de la sortida:

.La recepció de la rebuda d’un telegrama:

.Parlar en un xat amb una amiga:

6. Respondre un correu electrònic en diferit es pot considerar un text conversacional? Per què? Raona la teva resposta.

7. Una videoconferència és un tipus de text dialògic? Per què?

8. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis d’aquesta fitxa. Quins dubtes t’han sorgit i com els has resolt.

Els contes del llangardaix (12). "Els dos germans". Adreçat a tothom

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

 

EXERCICIS:

1. Què són els bessons?

2. Què succeeix a cal Manic?

3. Com s’anomenen els dos que apareixen al conte?

4. Com enganya el Xavier a la seva àvia?

5. Quina estratègia empren els bessons per sortir-se sempre amb la seva?

6. Com els bessons es queden ennegrits?

7. Què significa el refrany: “Qui es vol passar de viu cau del niu”?

8. Explica el significat dels següents mots:

Replicar:                                          

Enredaven:

Cove:

Ennegrit:

Presa de xocolata:

9. Esmenta quina és la forma correcta. Esmenta el perquè.

Pega / pegament

10. Pensa i aporta un altre títol possible per a aquest conte.

 

Fragments descriptius. Adreçat a tothom

Ara que hem vist la descripció, us aporto uns fragments descriptius, aquests dins de l’àmbit literari, per tant, aquí hi trobareu fragments en prosa i sense cap mena d’estructura. Emperò, recordeu que quan redacteu un text, cal que s’hi vegi la següent estructura:

 

[Tenir present que la ratlla final de cada paràgraf ha d’estar alineada per l’esquerra]

Descripció física objectiva de dues persones

Samuel Spade tenia la mandíbula llarga i ossuda, la barba li dibuixava una ferma V, sota una altra V més flexible de la boca. Els narius cap amunt feien una tercera V més petita. Els ulls groc gris eren horitzontals. La V es retrobava quan les grosses celles emergien de dos plecs idèntics sobre el nas aquilí, i el cabell castany clar queia —dels amples polsos— sobre un punt del front. La cara era força agradable, com la d’un diable ros. Digué a Efifie Perine:
 —Què hi ha, reina?  Ella era una noia alta i prima, bronzejada. El seu vestit de llana fina li cenyia el cos com si fos mullat. Tenia ulls marrons i juganers en una cara alegre de xicotet. Va tancar la porta darrere seu, i repenjant-s’hi va dir:
    —Hi ha una noia que et vol veure. Es diu Wonderly.

Dashiel Hammett. El falcó maltès.

Descripció física objectiva amb apreciacions sobre el caràcter d’una persona

La Jenny tenia vint-i-dos anys. Havia deixat la universitat al cap de quatre dies d’haver començat; en canvi, havia acabat els estudis a l’escola d’infermeres amb el número u i li agradava fer d’infermera. Era una noia atlètica amb bons colors a la cara; tenia el cabell fosc i brillant i, com deia la seva mare, caminava d’una manera masculina (balancejant els braços); tenia un darrere i uns malucs tan esquifits i durs que d’esquena semblava un noi. Segons la Jenny mateixa, els seus pits eren massa grossos; pensava que fer gala de la pitrera la feia semblar “xarona i fàcil”.

John Irving. El món segons Garp.

Descripció física objectiva amb apreciacions sobre el caràcter d’una persona

Tot i que no era d’una bellesa clàssica, en Langdon, ja amb quaranta anys, tenia el que les seves col·legues anomenaven l’atractiu “erudit”: metxes blanques entre els cabells castanys i gruixuts, uns ulls d’un blau intens, una veu greu molt distingida i el somriure decidit i lliure d’un atleta universitari. Durant l’època universitària havia estat saltador de trampolí, i havia aconseguit un cos de nedador escultòric i de metre vuitanta que havia mantingut amb una gran disciplina fent cinquanta piscines diàries a la universitat.
     Els amics d’en Langdon sempre l’havien tingut per una persona un xic enigmàtica, un home atrapat entre els segles. Els caps de setmana es deixava veure pel campus amb texans, discutint gràfiques d’ordinador o història de la religió amb estudiants; altres vegades es posava el vestit de Harris i l’armilla de caixmir i veies que sortia en revistes d’art de primera categoria, que ressenyaven inauguracions de museus on li havien demanat que fes alguna conferència.
     Malgrat la seva reputació de professió dur i d’aplicar una disciplina estricta, en Langdon era el primer de practicar el que ell anomenava l’art perdut de la diversió pura. Gaudia de les festes amb un fanatisme contagiós que li procurava una acceptació fraternal entre els seus alumnes. El sobrenom que tenia al campus era el Dofí, en referència a la seva naturalesa afable i a la seva capacitat llegendària de capbussar-se i avançar tot l’equip contrincant en els partits de waterpolo.

Dan Brown. Àngels i dimonis.

Descripció objectiva d’un lloc

La petita ciutat de Verrières pot passar per una de les més boniques del Franc Comtat. Les seves cases blanques amb llurs teulades punxegudes de teules roges s’estenen per la costa d’un turó, les menors sinuositats del qual són marcades per tofes de vigorosos castanyers. El Doubs s’escola a alguns centenars de peus per dessota les seves fortificacions, bastides en altre temps pels espanyols, i ara enrunades.
     Una altra muntanya d’una de les branques del Jura arrecera Verrières per la banda del nord. Els cims trencats del Verra es cobreixen de neu des dels primers freds d’octubre. Un torrent, que s’estimba muntanya avall, travessa Verrières abans d’abocar-se al Doubs, i fa moure un gran nombre de serres de fusta.

Stendhal. El roig i el negre.

Descripció física d’un lloc amb elements subjectius

Mentre grimpàvem pel corriol abrupte que s’enfilava fent giragonses rost amunt, vaig albirar l’abadia. No em van impressionar les muralles que l’envoltaven, semblants a d’altres que havia vist arreu del món cristià, sinó la mola d’allò que després vaig saber que era l’Edifici. Era una construcció octagonal que de lluny semblava un tetràgon (figura perfectíssima que expressa la solidesa i la inexpugnabilitat de la Ciutat de Déu), els flancs meridionals de la qual s’alçaven sobre l’altiplà de l’abadia, mentre que els meridionals semblaven eixir del faldar mateix de la muntanya, en el qual s’encastaven com un espadat. Vull dir que en alguns punts, de baix estant, semblava que la roca s’allargués fins al cel, sense canvi de color ni de matèria, i esdevingués fins a un cert punt frontissa i torrassa (obra de gegants que estiguessin molt familiaritzats amb la terra i amb el cel). Tres ordres de finestres predicaven el ritme trinitari de l’elevació, de tal manera que allò que era físicament quadrat a la terra era espiritualment triangular en el cel. En atansar-s’hi hom s’adonava que la forma quadrangular engendrava, en cadascun dels angles, una torrassa heptagonal, cinc dels costats de la qual es projectaven a l’exterior; o sigui que quatre dels vuit costats de l’octàgon major engendraven quatre heptàgons menors que de fora estant es manifestaven com a pentàgons. Admirable harmonia de tants nombres sants, cadascun dels quals revelava un sentit espiritual subtilíssim.

Umberto Eco. El nom de la rosa.

Descripció física molt culta

A mig aire d’un serrat, cara a migjorn, mas Fraginals aixecava la flota del seu caseriu, com el brancam esponerós la vella alzina arrelada en les dures entranyes de la serra. De lluny semblava un veïnat i no una masia sola. A cada banda de la casa, quadrada, massissa, d’aire senyorial, s’estenien les dues ales de les corts i dels graners, amb la gran plaça de l’era entremig, que tancava una alta paret amb portal del cantó de migdia. Darrere del mas s’encastellava l’escalat de les muntanyes, tot un encimbell de serres i serres, cobertes de bosc en el faldar, nua i pelada la testa rocosa, que en les més altes i llunyanes encaputxaven les neus eternes. Davant de la casa la muntanya baixava suaument, partida a feixes per les terres de sembradura, fins a la fondalada on el poble de Sant Esteve de la Vall s’arrupia als peus del casal poderós, ramada que s’ajoca a descansar, sota els ulls vigilants del pastor que la guarda. Part d’allà de la vall les serres onejaven altre cop, sempre més i més baixes, fins a confondre’s, en la boirosa llunyania, amb la plana empordanesa.

Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d’en Jordi Fraginals

 

Descripció d’un vaixell

Del 30 de setembre al 6 d’octubre

El Chancellor és un ràpid veler, que sense dificultat podria donar d’avantatge galindons de més d’un buc del mateix port; des que ha refrescat la frisa, deixa darrere fins a perdre’s de vista, una prolongada estela, perfectament traçada. Sembla un llarg encaixament blanc, extés sobre el mar com a sobre d’un fons blau. L’Atlàntic no està agitat pel vent. Ja no destorben a ningú els balancejos i els capcineigs del buc. Per un altre costat, tots els passatgers han realitzat algun viatge per mar, i estan més o menys familiaritzats amb aquest; així és que a l’hora de les menjades no queda cap seient al voltant de la taula.

Jules Verne. El Chancellor.

Descripció d’un paisatge

Després d’un revolt de la carretera, va aparèixer damunt d’un altiplà un poblet de cases de color marró fosc apinyades al voltant de l’església i rodejat de prats. S’alçava damunt d’un cingle escarpat, a només un centenar de metres, però inaccessible pel congost que ens separava. A prop del precipici, dos cavalls bruns pasturaven en una devesa. Menjaven en direccions oposades, donant-se l’esquena, com si un fos el reflex de l’altre. Ja hhavia vist aquella imatge abans.

Judith Schalansky, Inventari de coses perdudes.

[Fragments d’obres extrets de: CPNL menys els dos darrers]

[Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger]

[Imatge extreta de l’esquema: Pinterest]

 

EXERCICIS:

1. Què és un text descriptiu? Per a què serveix?

2. Descriu el paisatge que s’inclou en la fotografia d’aquesta fitxa.

3. Cerca un fragment descriptiu en un llibre i enganxa’l aquí. Raona per què és o no descriptiu.

4. Per què creus que apareixen fragments descriptius en les novel·les?

Núria Feliu torna a la vida. Adreçat a tothom

 

[Yolanda Sikara a la Plaça del Pou del gel, d'Alcarràs]

L’artista afrocatalana Yolanda Sikara realitza un homenatge formidable i ben trobat a l’artista del barri de Sans de Barcelona Núria Feliu, desapareguda en el juliol del 2022. Sí, la torna a la vida, ens la fa present, li clava la veu, en un espectacle encomiable i amb unes cançons ben escollides que cavalquen per tota la carrera de la Feliu, perquè la Feliu era molt peculiar escollint les cançons que desitjava interpretar, amb unes lletres punyents, iròniques, i ben reals, recordem El vestir d’en Pasqual, Jo busco un milionari, Ja us he reconegut, ambdues de la vedet Mistinguett, El meu home, Anirem tots cap al cel, Cabaret o Més enllà d’on hi ha l’Iris, entre d’altres, que si no et desprenen un somriure, és que no et trobes bé, fins i tot et poden arribar a incomodar. Quan podia viatjava a Nova York per veure les estrenes dels musicals i posteriorment fer-ne l’adaptació en català. També la Marieta de l’ull viu, esperonant i corejada a viva veu pel públic assistent. Tot un serial de temes que s’esdevenen en l’espectacle i que va del cabaret, amb notes de jazz, com quan s’acompanyava del gran Tete Montoliu, que li obrí les portes d’aquest estil a nivell internacional i amb qui anà fins i tot a interpretar estàndards en català a Nova York l’any 1967 o d’en Lucky Guri, així com d’altres músics de renom, emperò, també els musicals, el vodevil francès, els cuplets que es podien escoltar anys fa a l’enyorat Teatre El Molino, o també cançons de films. El concert ofereix una mescla d’estils ben confluïts i on la Yolanda ens recorda de tant en tant alguns dels punts àlgids de la Feliu que va assolir fites inabastables com enregistrar amb un segell americà. Moltes de les lletres les hi escrivia el poeta Josep Maria Andreu i Forns. En l’època de la Nova Cançó va interpretar les seves cançons en castellà i en anglès uns mesos sense gaire èxit.

La Sikara és una artista esplèndida amb els seus dots de seducció a l’escenari, i el seu pensament positiu, on quan li convé es passeja entre el públic i els convida a cantar amb ella o a pujar a l’escenari. S’acompanya d’una banda de músics que s’entén a la perfecció i que juga a l’escenari durant les interpretacions, amb delectança, com ha de ser: Sergio Rodríguez al piano i teclats, Jordi Sánchez al baix, Dan Arisa a la bateria, i Ernest Martínez a la percussió, introduint alguns instruments amb un so ben original i sorprenent.

Després de visionar el concert d’aproximadament una hora i vint minuts, queda evidenciat que la Núria Feliu va portar a terme una tasca que potser no se li va valorar prou en vida, la d’acostar-nos cançons d’altres llengües, portar-les al seu terreny i en llengua catalana. Parlem de peces moltes poc conegudes per segons quines generacions, o d’algunes cantants franceses ja allunyades pel temps i complicat de descobrir, vindicant uns temes que en aquella època quan les interpretava devien fer córrer molta tinta i estar a voltes amb la censura. Val a dir que la Feliu fou la primera en versionar en Joan Manuel Serrat, i que només li va quedar composar alguna cançó pròpia, d’una dona que provenia del món del teatre. D’altres estils amb els quals va flirtejar eren la sardana, el swing o el rock. La Sikara i la seva banda ens van delectar d’una vesprada on el gaudir del públic assistent quedà plasmat amb un somriure quan encarava el camí cap a casa en una representació singular.

Josep Maria Corretger Olivart

Setembre del 2025

 

[Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger]