Treballem la llengua i literatura catalanes: La narrativa. Literatura. Adreçat a tot l'alumnat

LA NARRATIVA

A tothom li encanta llegir històries imaginades o inventades, perquè ens transporten cap a una altra realitat, un món de ficció que ens desinhibeix dels nostres problemes quotidians.

Les rondalles quan comencen ja ens avisen d’un estil literari concret, tenen una fórmula característica: ens fan saber que hem de deixar de banda el món en el qual vivim i que estem davant d’una realitat ficcionada. La manera de finalitzar un escrit ficcionat sovint també tenen un acabament peculiar, per exemple:

«Això era i no era... Bon viatge faci la cadernera».

«I la rondalla és acabada. I si no és dolça, serà salada».

La narrativa és el gènere que inclou textos literaris que narren històries de ficció, tot i que, poden estar basades en fets reals, ja siguin imaginaris o fantàstics.

La narrativa popular és un conjunt de relats de caire anònim que, des de temps immemorials, la gent del poble ha transmès de manera oral de generació en generació. En són un exemple les rondalles i les llegendes.

.FORMES D’EXPRESSIÓ

En l’antiguitat les narracions èpiques s’escrivien preferentment en vers, d’aquí la poesia èpica, com les grans epopeies gregues, la Ilíada i l’Odissea. Avui dia, les narracions les trobem en propa, gènere oposat al vers.

Explicar un fet ficcionat és una empresa complexa que porta a l’autor/a a emprar diferents formes expressives:

1. La descripció

Ens glossa com són els personatges, els objectes, els llocs, els ambients, entre d’altres. L’adjectiu és la paraula que expressa característiques, és la categoria lèxica fonamental en la descripció.

2. Relat de fets i accions

El relat o la narració ens explana allò què passa i què fan els personatges. Es fa mitjançant l’ús de verbs, paraula que expressa accions i esdeveniments. És la categoria lèxica més destacada del relat.

3. La veu dels personatges: el diàleg i el monòleg interior

El diàleg reprodueix en estil directe allò que diuen els personatges. Té molta semblança al que trobem en les obres de teatre. Tanmateix, en la narració el diàleg està introduït i comentat per la veu del narrador. Es caracteritza per l’ús del guionet quan parlen els personatges. Com si estiguessis in situ veient la conversa.

El monòleg interior expressa de manera directa allò que pensen i senten els personatges. Ho trobem ben exemplificat en obres de Mercè Rodoreda.

.LA VEU NARRATIVA

El primer que ha de decidir l’autor/a és quina veu narrativa emprarà en la història, és a dir, qui explicarà la narració. Té dues opcions a escollir:

.Un narrador extern

És un ésser inventat per l’escriptor/a per tal que expliqui la història sense intervenir-hi. Acostuma a ésser omniscient, és a dir, ho sap tot sobre els personatges que intervenen en la història que narra, fins i tot, els seus pensaments. El narrador extern utilitza la tercera persona, perquè expressa les coses com si les veiés per la televisió, des de fora.

Ex:

Hi havia una vegada un home que es dutxava contínuament. De vegades, massa i tot, s’havia obsessionat tant amb la higiene corporal que ara era massa tard. Si era necessari es mirava tres vegades o més al mirall abans de sortir de casa, perquè com deia ell, la imatge que dona una persona és essencial, entra pels ulls.

.Un narrador intern

És un dels personatges de la història, està a dins. Pot ser el protagonista o bé un personatge secundari que actua com a observador o testimoni dels fets narrats. Empra la primera persona, perquè viu els fets i en tercera persona, quan fa d’observador del que realitzen els altres personatges.

Ex:

No entenia què hi feia allí, tot s’havia complicat d’un moment a l’altre.

Recordo quan a casa fèiem les coses tots plegats, les sortides, l’esport, anar a l’església...

El punt de vista que adopta el narrador en la història crea un to i atmosfera concreta. El to és l’actitud que el narrador mostra envers allò què explica. Podria ésser un to humorístic, sarcàstic, seriós, trist, indignat, empipat, entre d’altres.

L’atmosfera són els sentiments o les sensacions que el lector aconsegueix llegint o escoltant la història narrada. Pot ésser una atmosfera tranquil·la, romàntica, esgarrifosa, tensa, tenebrosa, de suspens, fantàstica, en serien algunes.

L’ARGUMENT I L’ESTRUCTURA

L’argument són els fets principals que es donen en una narració. L’estructura són les parts en les quals es pot dividir l’argument d’una narració. Normalment, les històries acostumen a tenir tres parts i segueixen un ordre lineal que s’esdevé en forma de muntanya russa:

Plantejament (conflicte incitador) → nus (augment de l’acció) → (clímax) desenllaç.

.El plantejament

És la part inicial de la narració i té diverses funcions:

-Presentar el protagonista i d’altres personatges principals.

-Descriure l’escenari: el temps, el lloc i l’ambient on es desenvolupa la història.

-Plantejar un conflicte que incita a actuar en l’entorn on es s’esdevenen els fets.

.El nus

És la part central de la narració i té en compte els següents aspectes:

-Augmentar l’acció i complicar el conflicte.

-Desafiar el protagonista perquè formi part del conflicte.

-Posar obstacles al protagonista per tal que s’esforci per superar-los i aconseguir el seu objectiu.

.El desenllaç

Part final de la narració i actua de la següent manera:

-Crear el clímax, el moment àlgid del conflicte.

-Enfrontar el protagonista a l’obstacle definitiu, i que finalment superarà.

-Resoldre el conflicte central de la història.

-Fer tornar el protagonista a una situació estable i evidenciar que ha canviat.

EL TEMA

És un concepte universal que marcarà tota la narració. En tota història hi apareix la condició humana, fins i tot, si la narració està protagonitzada per robots, alienígenes o déus. Com a temes de les narracions hi solen aparèixer l’amistat, la lleialtat, la gelosia, la revenja, el perdó, l’amor, entre d’altres.

ELS PERSONATGES

Són les persones ideades per l’autor/a i porten l’acció de la narració. Si la narració és fantàstica, també poden ésser personatges els animals, els elements de la natura, els robots, els déus, els dimonis.

Els personatges estan caracteritzats mitjançant formes expressives com la descripció física o psicològica (retrat), els diàlegs que mantenen entre ells (discurs directe o indirecte), els monòlegs i les accions que es porten a terme.

Podem classificar els personatges segons quatre criteris:

.Segons la importància del seu paper al llarg de la història:

-El personatge principal s’anomena protagonista i el personatge al qual s’enfronta, antagonista.

-Si un personatge secundari realitza un paper amb molt poca importància s’anomenen figurants.

.Segons l’evolució del seu comportament:

-Els personatges dinàmics: van canviant a mesura que progressa el relat.

-Els personatges estàtics: són els que sempre es comporten igual.

.Segons la profunditat psicològica amb què són presentats:

-Els personatges rodons: es descriuen de manera detallada, sobretot, en el seu caràcter, els seus pensaments, les seves reaccions.

-Els personatges plans: són descrits de manera testimonial o superficial.

.Segons el model de conducta que realitzen:

-Els personatges arquetips: segueixen un model de conducta establert per la tradició (l’heroi, l’antiheroi, el somiador, el realista...).

-Els personatges estereotips: si representen un grup social. Són el soldat, el lladregot, l’avar, el criat...

NARRATIVA CURTA	Faula	Narració breu protagonitzada generalment per animals i que pretén mostrar un ensenyament moral.
	Rondalla	Narració popular habitualment de caràcter fantàstic que vol entretenir als infants.
	Llegenda	Narració breu, generalment de caràcter popular, però amb rerefons històric i amb elements fantàstics.
	Conte	Narració breu d’un autor conegut que descriu fets reals o imaginaris.

NARRATIVA LLARGA	Novel·la de cavalleries	Gènere medieval que parteix del món dels cavallers i que pugnen per una dama i pels valors cristians.
	Novel·la d’aventures	Gènere caracteritzat per un viatge i un seguit d’aventures en terres remotes, amb fets sorprenents.
	Novel·la romàntica	Gènere que narra històries d’amor apassionat, on els amants fan possible per tal de vèncer totes les adversitats.
	Novel·la realista	Gènere que narra una història amb uns personatges i uns ambients propers a la realitat.
	Novel·la de terror	Gènere que relata històries que pretenen espantar i en uns escenaris misteriosos.
	Novel·la de ciència-ficció	Gènere que explora indrets possibles dins del punt de vista científic, però no imaginables com a reals.
	Novel·la negra	Gènere que forma part de la novel·la policíaca, on es tracten els aspectes més tèrbols de la societat contemporània: la corrupció, la violència, l’abús de poder.
	Novel·la psicològica	Gènere que aprofundeix en el caràcter, els sentiments i l’evolució psicològica dels personatges.