LA NARRATIVA
A
tothom li encanta llegir històries imaginades o inventades, perquè
ens transporten cap a una altra realitat, un món de ficció que ens
desinhibeix dels nostres problemes quotidians.
Les
rondalles quan comencen ja ens avisen d’un estil literari concret,
tenen una fórmula característica: ens fan saber que hem de deixar
de banda el món en el qual vivim i que estem davant d’una realitat
ficcionada. La manera de finalitzar un escrit ficcionat sovint també
tenen un acabament peculiar, per exemple:
«Això
era i no era... Bon viatge faci la cadernera».
«I
la rondalla és acabada. I si no és dolça, serà salada».
La
narrativa és el gènere que inclou textos literaris que narren
històries de ficció, tot i que, poden estar basades en fets reals,
ja siguin imaginaris o fantàstics.
-
|
La
narrativa popular és
un conjunt de relats de caire anònim que, des de temps
immemorials, la gent del poble ha transmès de manera oral de
generació en generació. En són un exemple les rondalles i
les llegendes.
|
.FORMES
D’EXPRESSIÓ
En
l’antiguitat les narracions èpiques s’escrivien preferentment en
vers, d’aquí la poesia èpica, com les grans epopeies gregues, la
Ilíada i l’Odissea. Avui dia, les narracions les trobem en propa,
gènere oposat al vers.
Explicar
un fet ficcionat és una empresa complexa que porta a l’autor/a a
emprar diferents formes expressives:
1.
La descripció
Ens
glossa com són els personatges, els objectes, els llocs, els
ambients, entre d’altres. L’adjectiu és la paraula que expressa
característiques, és la categoria lèxica fonamental en la
descripció.
2.
Relat de fets i accions
El
relat o la narració ens explana allò què passa i què fan els
personatges. Es fa mitjançant l’ús de verbs, paraula que expressa
accions i esdeveniments. És la categoria lèxica més destacada del
relat.
3.
La veu dels personatges: el diàleg i el monòleg interior
El
diàleg reprodueix en estil directe allò que diuen els personatges.
Té molta semblança al que trobem en les obres de teatre. Tanmateix,
en la narració el diàleg està introduït i comentat per la veu del
narrador. Es caracteritza per l’ús del guionet quan parlen els
personatges. Com si estiguessis in situ veient la conversa.
El
monòleg interior expressa de manera directa allò que pensen i
senten els personatges. Ho trobem ben exemplificat en obres de Mercè
Rodoreda.
.LA
VEU NARRATIVA
El
primer que ha de decidir l’autor/a és quina veu narrativa emprarà
en la història, és a dir, qui explicarà la narració. Té dues
opcions a escollir:
.Un
narrador extern
És
un ésser inventat per l’escriptor/a per tal que expliqui la
història sense intervenir-hi. Acostuma a ésser omniscient, és a
dir, ho sap tot sobre els personatges que intervenen en la història
que narra, fins i tot, els seus pensaments. El narrador extern
utilitza la tercera persona, perquè expressa les coses com si les
veiés per la televisió, des de fora.
Ex:
Hi
havia una vegada un home que es dutxava contínuament. De vegades,
massa i tot, s’havia obsessionat tant amb la higiene corporal que
ara era massa tard. Si era necessari es mirava tres vegades o més al
mirall abans de sortir de casa, perquè com deia ell, la imatge que
dona una persona és essencial, entra pels ulls.
.Un
narrador intern
És
un dels personatges de la història, està a dins. Pot ser el
protagonista o bé un personatge secundari que actua com a observador
o testimoni dels fets narrats. Empra la primera persona, perquè viu
els fets i en tercera persona, quan fa d’observador del que
realitzen els altres personatges.
Ex:
No
entenia què hi feia allí, tot s’havia complicat d’un moment a
l’altre.
Recordo
quan a casa fèiem les coses tots plegats, les sortides, l’esport,
anar a l’església...
El
punt de vista que adopta el narrador en la història crea un to i
atmosfera concreta. El to és l’actitud que el narrador mostra
envers allò què explica. Podria ésser un to humorístic,
sarcàstic, seriós, trist, indignat, empipat, entre d’altres.
L’atmosfera
són els sentiments o les sensacions que el lector aconsegueix
llegint o escoltant la història narrada. Pot ésser una atmosfera
tranquil·la, romàntica, esgarrifosa, tensa, tenebrosa, de suspens,
fantàstica, en serien algunes.
L’ARGUMENT
I L’ESTRUCTURA
L’argument
són els fets principals que es donen en una narració. L’estructura
són les parts en les quals es pot dividir l’argument d’una
narració. Normalment, les històries acostumen a tenir tres parts i
segueixen un ordre lineal que s’esdevé en forma de muntanya russa:
Plantejament
(conflicte incitador) → nus (augment de l’acció) → (clímax)
desenllaç.
.El
plantejament
És
la part inicial de la narració i té diverses funcions:
-Presentar
el protagonista i d’altres personatges principals.
-Descriure
l’escenari: el temps, el lloc i l’ambient on es desenvolupa la
història.
-Plantejar
un conflicte que incita a actuar en l’entorn on es s’esdevenen
els fets.
.El
nus
És
la part central de la narració i té en compte els següents
aspectes:
-Augmentar
l’acció i complicar el conflicte.
-Desafiar
el protagonista perquè formi part del conflicte.
-Posar
obstacles al protagonista per tal que s’esforci per superar-los i
aconseguir el seu objectiu.
.El
desenllaç
Part
final de la narració i actua de la següent manera:
-Crear
el clímax, el moment àlgid del conflicte.
-Enfrontar
el protagonista a l’obstacle definitiu, i que finalment superarà.
-Resoldre
el conflicte central de la història.
-Fer
tornar el protagonista a una situació estable i evidenciar que ha
canviat.
EL
TEMA
És
un concepte universal que marcarà tota la narració. En tota
història hi apareix la condició humana, fins i tot, si la narració
està protagonitzada per robots, alienígenes o déus. Com a temes de
les narracions hi solen aparèixer l’amistat, la lleialtat, la
gelosia, la revenja, el perdó, l’amor, entre d’altres.
ELS
PERSONATGES
Són
les persones ideades per l’autor/a i porten l’acció de la
narració. Si la narració és fantàstica, també poden ésser
personatges els animals, els elements de la natura, els robots, els
déus, els dimonis.
Els
personatges estan caracteritzats mitjançant formes expressives com
la descripció física o psicològica (retrat), els diàlegs que
mantenen entre ells (discurs directe o indirecte), els monòlegs i
les accions que es porten a terme.
Podem
classificar els personatges segons quatre criteris:
.Segons
la importància del seu paper al llarg de la història:
-El
personatge principal s’anomena protagonista i el personatge al qual
s’enfronta, antagonista.
-Si
un personatge secundari realitza un paper amb molt poca importància
s’anomenen figurants.
.Segons
l’evolució del seu comportament:
-Els
personatges dinàmics: van canviant a mesura que progressa el relat.
-Els
personatges estàtics: són els que sempre es comporten igual.
.Segons
la profunditat psicològica amb què són presentats:
-Els
personatges rodons: es descriuen de manera detallada, sobretot, en el
seu caràcter, els seus pensaments, les seves reaccions.
-Els
personatges plans: són descrits de manera testimonial o superficial.
.Segons
el model de conducta que realitzen:
-Els
personatges arquetips: segueixen un model de conducta establert per
la tradició (l’heroi, l’antiheroi, el somiador, el realista...).
-Els
personatges estereotips: si representen un grup social. Són el
soldat, el lladregot, l’avar, el criat...
|
NARRATIVA
CURTA
|
Faula
|
Narració
breu protagonitzada generalment per animals i que pretén mostrar
un ensenyament moral.
|
|
Rondalla
|
Narració
popular habitualment de caràcter fantàstic que vol entretenir
als infants.
|
|
Llegenda
|
Narració
breu, generalment de caràcter popular, però amb rerefons
històric i amb elements fantàstics.
|
|
Conte
|
Narració
breu d’un autor conegut que descriu fets reals o imaginaris.
|
|
NARRATIVA
LLARGA
|
Novel·la
de cavalleries
|
Gènere
medieval que parteix del món dels cavallers i que pugnen per una
dama i pels valors cristians.
|
|
Novel·la
d’aventures
|
Gènere
caracteritzat per un viatge i un seguit d’aventures en terres
remotes, amb fets sorprenents.
|
|
Novel·la
romàntica
|
Gènere que
narra històries d’amor apassionat, on els amants fan possible
per tal de vèncer totes les adversitats.
|
|
Novel·la
realista
|
Gènere que
narra una història amb uns personatges i uns ambients propers a
la realitat.
|
|
Novel·la
de terror
|
Gènere que
relata històries que pretenen espantar i en uns escenaris
misteriosos.
|
|
Novel·la
de ciència-ficció
|
Gènere que
explora indrets possibles dins del punt de vista científic, però
no imaginables com a reals.
|
|
Novel·la
negra
|
Gènere que
forma part de la novel·la policíaca, on es tracten els aspectes
més tèrbols de la societat contemporània: la corrupció, la
violència, l’abús de poder.
|
|
Novel·la
psicològica
|
Gènere que
aprofundeix en el caràcter, els sentiments i l’evolució
psicològica dels personatges.
|
[DIVERSOS,
Llengua Catalana 1 ESO, Programa Agna de Valldaura, Barcanova Innova,
Barcelona, 2020]
[Imatge
extreta de: Ara Balears]
EXERCICIS:
1.
Defineix què és el monòleg interior amb les teves paraules.
2.
Quina és l’estructura d’una narració?
3.
Explica la diferència entre el narrador intern i el narrador extern.
4.
Esmenta dins de les parts de la narració on apareixen:
Augment
de l’acció:
Conflicte
incitador:
Clímax:
5.
En quina part de l’estructura de l’obra apareix el conflicte? Per
què?
6.
Què és personatge dinàmic?
7.
Completa les següents definicions amb el mot corresponent:
-El
personatge que es descriu amb detall s’anomena ___________.
-El
protagonista que actua com a antiheroi és un personatge ___________.
-El
moment en què esclata el conflicte, es diu ___________.
-Narració
breu amb elements històrics i que prové del poble: ___________.
-Novel·la
en la qual apareixen cavallers que lluiten per una dama: __________.
-Novel·la
que relata fets del món contemporani com la corrupció: ___________.
8.
Cerca el títol d’una novel·la per a cada gènere literari.
-Novel·la
de cavalleries:
-Novel·la
negra:
-Novel·la
romàntica:
-Novel·la
d’aventures:
-Novel·la
de ciència-ficció:
-Novel·la
psicològica:
9.
La novel·la negra i la novel·la policíaca són molt properes,
emperò, tenen algunes diferències. Explica-les.
10.
Col·loca cada novel·la dins del seu gènere literari i justifica amb una línia en què t'has basat per a decidir-ho.
[Imatges extretes de: Amazon,
Iberlibro, Bromera, Xtec]
11.
Fòrum: quin és el gènere narratiu que més t’apassiona i per
què?
12.
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats
d’aquesta fitxa. Quines dificultats t’han sortit i per què?
