diumenge, 9 de març del 2025

La història de l'àguila i la serp. Conte d'arreu del món. Adreçat a tothom

 LA HISTÒRIA DE L’ÀGUILA I LA SERP

Conte tradicional de Mèxic

Aquesta història comença amb una antiga profecia asteca que guià a un poble nòmada a trobar el lloc destinat per a construir la seva gran ciutat Tenochtitlan. Fou una instrucció divina específica donada pels seus déus, particularment per Huitzilopochtli, el déu del Sol i de la Terra. Segons aquesta profecia els mexicans havien de cercar un senyal precís, trobar una àguila postrada sobre un cactus. Després d’anys d’intensa cerca enfrontant-se a desafiaments i superant adversitats, els mexicans finalment van trobar el senyal promés, un poderós auguri que definiria el destí del seu poble. En una illa al ben mig de l’espaiós llac Texcoco, es presentà davant d’ells la visió profètica. Una àguila majestuosa, amb les seves ales desplegades al sol, que aclaparava un cactus, en l’acte de devorar una serp. Aquesta imatge tan emblemàtica de l’àguila a sobre d’un cactus, quan Mèxic va lluitar per la seva independència d’Espanya, i cercà forjar una identitat nacional única, aquest símbol ancestral es convertí en un candidat natural per a representar el país. La bandera mexicana, amb els seus tres colors verticals de verd, blanc i roig, i l’àguila, al centre sobre el blanc, no només representa els ideals de l’esperança, unitat i la sang dels herois nacionals, sinó que també porta aquest poderós símbol de les arrels indígenes de Mèxic i la seva continuada rellevància.

[Transcripció de: hitory9137, dins Tik-Tok]

[Imatge extreta de: Muy Interesante]

 

EXERCICIS:

1. Què és una profecia? Creus en elles?

2. Explica amb les teves paraules què és un poble nòmada?

3. Qui era Huitzilopochtli?

4. Què havien de trobar els mexicans?

5. Fou una tasca senzilla trobar el senyal? Per què?

6. On van a parar els mexicans?

7. Quan i com esdevé aquesta imatge ser un símbol nacional de Mèxic?

8. Quins colors té la bandera de Mèxic?

9. Què representen els colors de la bandera mexicana?

10. Quin és el símbol que representa al poble indígena i que s’amagava dins de la bandera mexicana?

dijous, 6 de març del 2025

La narrativa. Literatura. Adreçat a tot l'alumnat

 LA NARRATIVA

A tothom li encanta llegir històries imaginades o inventades, perquè ens transporten cap a una altra realitat, un món de ficció que ens desinhibeix dels nostres problemes quotidians.

Les rondalles quan comencen ja ens avisen d’un estil literari concret, tenen una fórmula característica: ens fan saber que hem de deixar de banda el món en el qual vivim i que estem davant d’una realitat ficcionada. La manera de finalitzar un escrit ficcionat sovint també tenen un acabament peculiar, per exemple:

«Això era i no era... Bon viatge faci la cadernera».

«I la rondalla és acabada. I si no és dolça, serà salada».

La narrativa és el gènere que inclou textos literaris que narren històries de ficció, tot i que, poden estar basades en fets reals, ja siguin imaginaris o fantàstics.

La narrativa popular és un conjunt de relats de caire anònim que, des de temps immemorials, la gent del poble ha transmès de manera oral de generació en generació. En són un exemple les rondalles i les llegendes.


.FORMES D’EXPRESSIÓ

En l’antiguitat les narracions èpiques s’escrivien preferentment en vers, d’aquí la poesia èpica, com les grans epopeies gregues, la Ilíada i l’Odissea. Avui dia, les narracions les trobem en propa, gènere oposat al vers.

Explicar un fet ficcionat és una empresa complexa que porta a l’autor/a a emprar diferents formes expressives:

1. La descripció

Ens glossa com són els personatges, els objectes, els llocs, els ambients, entre d’altres. L’adjectiu és la paraula que expressa característiques, és la categoria lèxica fonamental en la descripció.


2. Relat de fets i accions

El relat o la narració ens explana allò què passa i què fan els personatges. Es fa mitjançant l’ús de verbs, paraula que expressa accions i esdeveniments. És la categoria lèxica més destacada del relat.

3. La veu dels personatges: el diàleg i el monòleg interior

El diàleg reprodueix en estil directe allò que diuen els personatges. Té molta semblança al que trobem en les obres de teatre. Tanmateix, en la narració el diàleg està introduït i comentat per la veu del narrador. Es caracteritza per l’ús del guionet quan parlen els personatges. Com si estiguessis in situ veient la conversa.

El monòleg interior expressa de manera directa allò que pensen i senten els personatges. Ho trobem ben exemplificat en obres de Mercè Rodoreda.


.LA VEU NARRATIVA

El primer que ha de decidir l’autor/a és quina veu narrativa emprarà en la història, és a dir, qui explicarà la narració. Té dues opcions a escollir:


.Un narrador extern

És un ésser inventat per l’escriptor/a per tal que expliqui la història sense intervenir-hi. Acostuma a ésser omniscient, és a dir, ho sap tot sobre els personatges que intervenen en la història que narra, fins i tot, els seus pensaments. El narrador extern utilitza la tercera persona, perquè expressa les coses com si les veiés per la televisió, des de fora.

Ex:

Hi havia una vegada un home que es dutxava contínuament. De vegades, massa i tot, s’havia obsessionat tant amb la higiene corporal que ara era massa tard. Si era necessari es mirava tres vegades o més al mirall abans de sortir de casa, perquè com deia ell, la imatge que dona una persona és essencial, entra pels ulls.


.Un narrador intern

És un dels personatges de la història, està a dins. Pot ser el protagonista o bé un personatge secundari que actua com a observador o testimoni dels fets narrats. Empra la primera persona, perquè viu els fets i en tercera persona, quan fa d’observador del que realitzen els altres personatges.

Ex:

No entenia què hi feia allí, tot s’havia complicat d’un moment a l’altre.

Recordo quan a casa fèiem les coses tots plegats, les sortides, l’esport, anar a l’església...


El punt de vista que adopta el narrador en la història crea un to i atmosfera concreta. El to és l’actitud que el narrador mostra envers allò què explica. Podria ésser un to humorístic, sarcàstic, seriós, trist, indignat, empipat, entre d’altres.

L’atmosfera són els sentiments o les sensacions que el lector aconsegueix llegint o escoltant la història narrada. Pot ésser una atmosfera tranquil·la, romàntica, esgarrifosa, tensa, tenebrosa, de suspens, fantàstica, en serien algunes.



L’ARGUMENT I L’ESTRUCTURA

L’argument són els fets principals que es donen en una narració. L’estructura són les parts en les quals es pot dividir l’argument d’una narració. Normalment, les històries acostumen a tenir tres parts i segueixen un ordre lineal que s’esdevé en forma de muntanya russa:

Plantejament (conflicte incitador) → nus (augment de l’acció) → (clímax) desenllaç.


.El plantejament

És la part inicial de la narració i té diverses funcions:

-Presentar el protagonista i d’altres personatges principals.

-Descriure l’escenari: el temps, el lloc i l’ambient on es desenvolupa la història.

-Plantejar un conflicte que incita a actuar en l’entorn on es s’esdevenen els fets.


.El nus

És la part central de la narració i té en compte els següents aspectes:

-Augmentar l’acció i complicar el conflicte.

-Desafiar el protagonista perquè formi part del conflicte.

-Posar obstacles al protagonista per tal que s’esforci per superar-los i aconseguir el seu objectiu.


.El desenllaç

Part final de la narració i actua de la següent manera:

-Crear el clímax, el moment àlgid del conflicte.

-Enfrontar el protagonista a l’obstacle definitiu, i que finalment superarà.

-Resoldre el conflicte central de la història.

-Fer tornar el protagonista a una situació estable i evidenciar que ha canviat.


EL TEMA

És un concepte universal que marcarà tota la narració. En tota història hi apareix la condició humana, fins i tot, si la narració està protagonitzada per robots, alienígenes o déus. Com a temes de les narracions hi solen aparèixer l’amistat, la lleialtat, la gelosia, la revenja, el perdó, l’amor, entre d’altres.


ELS PERSONATGES

Són les persones ideades per l’autor/a i porten l’acció de la narració. Si la narració és fantàstica, també poden ésser personatges els animals, els elements de la natura, els robots, els déus, els dimonis.

Els personatges estan caracteritzats mitjançant formes expressives com la descripció física o psicològica (retrat), els diàlegs que mantenen entre ells (discurs directe o indirecte), els monòlegs i les accions que es porten a terme.

Podem classificar els personatges segons quatre criteris:


.Segons la importància del seu paper al llarg de la història:

-El personatge principal s’anomena protagonista i el personatge al qual s’enfronta, antagonista.

-Si un personatge secundari realitza un paper amb molt poca importància s’anomenen figurants.


.Segons l’evolució del seu comportament:

-Els personatges dinàmics: van canviant a mesura que progressa el relat.

-Els personatges estàtics: són els que sempre es comporten igual.


.Segons la profunditat psicològica amb què són presentats:

-Els personatges rodons: es descriuen de manera detallada, sobretot, en el seu caràcter, els seus pensaments, les seves reaccions.

-Els personatges plans: són descrits de manera testimonial o superficial.


.Segons el model de conducta que realitzen:

-Els personatges arquetips: segueixen un model de conducta establert per la tradició (l’heroi, l’antiheroi, el somiador, el realista...).

-Els personatges estereotips: si representen un grup social. Són el soldat, el lladregot, l’avar, el criat...






NARRATIVA

CURTA

Faula

Narració breu protagonitzada generalment per animals i que pretén mostrar un ensenyament moral.

Rondalla

Narració popular habitualment de caràcter fantàstic que vol entretenir als infants.

Llegenda

Narració breu, generalment de caràcter popular, però amb rerefons històric i amb elements fantàstics.

Conte

Narració breu d’un autor conegut que descriu fets reals o imaginaris.









NARRATIVA LLARGA

Novel·la de cavalleries

Gènere medieval que parteix del món dels cavallers i que pugnen per una dama i pels valors cristians.

Novel·la d’aventures

Gènere caracteritzat per un viatge i un seguit d’aventures en terres remotes, amb fets sorprenents.

Novel·la romàntica

Gènere que narra històries d’amor apassionat, on els amants fan possible per tal de vèncer totes les adversitats.

Novel·la realista

Gènere que narra una història amb uns personatges i uns ambients propers a la realitat.

Novel·la de terror

Gènere que relata històries que pretenen espantar i en uns escenaris misteriosos.

Novel·la de ciència-ficció

Gènere que explora indrets possibles dins del punt de vista científic, però no imaginables com a reals.

Novel·la negra

Gènere que forma part de la novel·la policíaca, on es tracten els aspectes més tèrbols de la societat contemporània: la corrupció, la violència, l’abús de poder.

Novel·la psicològica

Gènere que aprofundeix en el caràcter, els sentiments i l’evolució psicològica dels personatges.


[DIVERSOS, Llengua Catalana 1 ESO, Programa Agna de Valldaura, Barcanova Innova, Barcelona, 2020]

[Imatge extreta de: Ara Balears]


EXERCICIS:

1. Defineix què és el monòleg interior amb les teves paraules.

2. Quina és l’estructura d’una narració?

3. Explica la diferència entre el narrador intern i el narrador extern.

4. Esmenta dins de les parts de la narració on apareixen:

Augment de l’acció:

Conflicte incitador:

Clímax:

5. En quina part de l’estructura de l’obra apareix el conflicte? Per què?

6. Què és personatge dinàmic?

7. Completa les següents definicions amb el mot corresponent:

-El personatge que es descriu amb detall s’anomena ___________.

-El protagonista que actua com a antiheroi és un personatge ___________.

-El moment en què esclata el conflicte, es diu ___________.

-Narració breu amb elements històrics i que prové del poble: ___________.

-Novel·la en la qual apareixen cavallers que lluiten per una dama: __________.

-Novel·la que relata fets del món contemporani com la corrupció: ___________.


8. Cerca el títol d’una novel·la per a cada gènere literari.

-Novel·la de cavalleries:

-Novel·la negra:

-Novel·la romàntica:

-Novel·la d’aventures:

-Novel·la de ciència-ficció:

-Novel·la psicològica:

9. La novel·la negra i la novel·la policíaca són molt properes, emperò, tenen algunes diferències. Explica-les.

10. Col·loca cada novel·la dins del seu gènere literari i justifica amb una línia en què t'has basat per a decidir-ho.








































[Imatges extretes de: Amazon, Iberlibro, Bromera, Xtec]


11. Fòrum: quin és el gènere narratiu que més t’apassiona i per què?


12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats d’aquesta fitxa. Quines dificultats t’han sortit i per què?



dilluns, 3 de març del 2025

Jordi Tardà, paraula de rock. Adreçat a tothom


Ara fa deu anys, l’1 de març del 2015 es va apagar la veu d’un dels locutors més emblemàtics  i que tant admirava de les emissores catalanes, un home de ràdio i nascut per a la ràdio, en Jordi Tardà amb tan sols seixanta anys i quan celebrava els trenta anys del seu programa el Tarda Tardà. Amb vuit anys ja començava a comprar discos. Com clamava ell: “Jo no jugava, jo escoltava música”. L’any 1969 ja exercia de promotor musical amb catorze anys per Mataró amb Musical Gripau per a Toti Soler i posant música a les discoteques Hobby i Snoopy. El seu germà Joan Josep que traspassà amb trenta-cinc anys, en una tarda d’enfadar-se amb en Jordi, el tancà en una habitació i l’obligà a escoltar discos dels Rolling Stones fins a avorrir-los. En Jordi Tardà era un entusiasmat del món del rock & roll, tant és així, que quan estava a punt de treballar pel Banc de Sabadell del qual el seu pare n’era un dels principals accionistes, va fer un canvi de rumb, i va començar a treballar a Ràdio Mataró, punxant discos de manera voluntària i a voltar amb una furgoneta repartint publicitat per Mataró amb una llengua dels Stones a dalt perquè el seu era la música. Per un problema de salut, a finals dels setanta, li van donar tres mesos de vida, i ell es va encabotar en demostrar que el metge s’equivocava, sortosament, va ser així. De jove començà a cercar els discos que més li encantaven i a organitzar concerts. Als vint-i-un anys entrà a formar part de la promotora musical Gay & Company (1973), primera companyia espanyola que portava les principals estrelles de la música rock al nostre país: The Rolling Stones (1976 i 1982), en el segon, Tardà estava en tractament d’un càncer limfàtic i va assistir al concert, on Keith Richards encarat a ell li dedicà Time is on my side al segon concert de Madrid i el va retornar a la vida; Bob Dylan el 1984 al Mini Estadi, Michael Jackson el 1988, The Police el 1983, Lou Reed el 1976, Patti Smith el 1976, Bob Marley el 1978 i el 1980, Iggy Pop el 1978, Bruce Springsteen el 1981, del qual realitzà el cartell promocional. 

Des de la promotora, primer treballà a les botigues de la promotora al carrer hospital, encarregat, després es convertí en soci, esdevingué el cap de premsa i Tardà s’encarregava que portessin als artistes els seus requeriments i els anava coneixent, així com aconseguint peces de col·leccionista. Recent casat, estava vint dies fora de casa treballant en concerts arreu per Espanya. L’any 1983 a Catalunya Ràdio crea el programa Dia a Dia Rock a Rock, un programa que durant una hora setmanal repassava la història musical roquera, així com els discos que s’havien editat en aquella setmana, o d’altres com Inèdits i pirates (1983) o El col·leccionista (1984). Just un any i pocs mesos després, i de manera simultània al programa citat inaugura un programa que amb el temps esdevindria longeu, Tarda Tardà, s’emetia els dissabtes per la tarda de les 16:00 a les 19:00 durant molts anys, en els darrers anys, de les 22:00 a les 00:00 de la nit, per a reconvertir-se en un pòdcast en la darrera etapa a Icat FM. Des d’aquest, en Tardà ens portava primícies musicals d’entre les que recordo, per exemple, l’emissió del Live Aid des de l’estadi de Wembley de Londres, anunciar la mort imminent d’en Freddie Mercury, una tarda a l’estudi de gravació amb els Dire Straits, concerts exclusius de The Rolling Stones, les peces inèdites enregistrades per al disc Anthology de The Beatles, el disc il·legal de Bruce Springsteen Prodigal son, entrevista exclusiva amb Bono d’U2, entre moltes altres; presentacions de llibres, així com regalava objectes de col·leccionisme en certs programes a qui s’arribava a l’emissora o telefonava. Sempre que podia ens portava exclusives, portava enregistraments inèdits i et feia viure el món del rock en primera perdona, així doncs, si et fascinava un músic o banda, gràcies a en Jordi, aquesta passió s’incrementava el doble. T’entretenia i et feia passar bones tardes. També aconseguia salutacions de moltes de les estrelles del panorama del rock, tanmateix, no totes. A mitjan dels vuitanta hi havia poques emissores que dediquessin programes al rock a Espanya, calia cercar emissores estrangeres. Punxava concerts íntegres quan cap cadena radiofònica ho feia i abans de l’època d’Internet. Des del seu programa ajudava als joves músics. També col·laborava amb el programa Musical Express (1980-1983) de Madrid on escrivia els guions del programa, així com també a la revista Disco Express i Popular 1. Època en què traslladà als The Police amb un Renault 5 cap a l’estadi per actuar.

Al cap de poc temps va crear la Fira del disc de col·leccionista de Barcelona el 1985 durant vint edicions, i posteriorment, la de Girona i la de Reus, fins al 2004. També el Bar Rock Tardà amb peces exposaves a principis dels noranta, que no li va rutllar o el Museu del Rock de Barcelona el 2011-12, de tan sols uns mesos de recorregut, on s’explicava el rock de manera didàctica i amb algunes exposicions temporals de la seva col·lecció personal emergida feia quaranta anys: la sala Beatles, l’espai Rolling Stones com a fixes. Malauradament, hagué de tancar a causa de l’alt lloguer que pagava el centre comercial de la plaça de braus de Les Arenes, tres mil euros mensuals. Era el primer museu dedicat al rock a Europa. El vaig poder visitar un parell de vegades i era fantàstic.

Al seu sepeli van sonar tres cançons que ell mateix va demanar: You got a friend de James Taylor, el Vilolai, You can’t always get what you wanted dels Rolling Stones. Com un dia va dir: “La meva vida no tindria sentit sense el rock”. Es va acomiadar amb un concert llegendari, Springsteen al Tower Theatre de Filadèlfia la nit de cap d’any del 1975, darrer concert de la gira, on ja se l’escoltava amb una veu molt afeblida. També li encantaven en Todd Rundgren, en Burt Bucharach, en Miles Davies, no tot eren Stones.

Era un apassionat de Tintín, del qual realitzà una exposició a Barcelona i dirigia el progra Tintín a la ràdio (2006-2015), als estius a Catalunya Ràdio. D’entre les seves obres ens llegà: John Lennon, la biografia de un mito (1987), Paraula de Stone (1985), que relata trobades amb principals artistes del rock, Diario de un col·leccionista (2002), i la novel·la La porta de l’infern (2007).

El 7 de juliol del 2016 es realitzà un concert en la seva memòria a la sala Luz de Gas de Barcelona, on bandes com Sopa de Cabra, Lax’n’ Busto, Carlos Segarra, els Smoking Stones com a grup d’acompanyament entre d’altres interpretarien cançons dels seus estimats Rolling Stones en un concert gratuït. Dos anys després, el 2018 la seva fantàstica col·lecció de peces del rock, moltes de les quals havia adquirit personalment, es va poder veure a Mataró com a homenatge, però el 2018, malauradament, la seva esposa Romy Masferrer en veure que la Generalitat de Catalunya no estava interessada en la col·lecció, tristament, atès que no disposava d’espai, calia que es conservés bé, i era una exigència, va haver de posar-la a subhasta per a col·leccionistes dels artistes, tanmateix, anirien a parar a bones mans, tot i que, s’esfumava de manera definitiva l’oportunitat d’instaurar definitivament un museu del rock a la ciutat comtal amb peces úniques i col·leccionades des de feia molt de temps. Si et recomanava un concert, hi havies d’anar, perquè el seu consell anava a missa. Sempre recordaré aquella llegendària salutació després d’escolta la falca publicitària amb la peça dels Stones de fons We love you: “Hola família, bona tarda i moltes gràcies per escoltar. Benvinguts al Tarda Tardà” o la cloenda, “Adéu família. Gràcies per escoltar. Paraula de Stone”. Aquell dia va ser malenconiós, però mai oblidaré tot el que vaig aprendre i saber d’aquest geni de les nostres ones. Vaig entronitzar per casualitat amb el seu programa cercant música que em delectés i fins que ens va deixar en vaig ésser un fidel oient, fins i tot, recordo que m’enfadava quan me’l perdia, de tant que et feia viure allò que escoltaves, i em va convertir en un cercador de cartells de concerts i revistes dels músics que m’entusiasmaven. Moltes gràcies per tot Jordi, bon viatge i allà on estiguis tindràs l’escalf dels astres del rock ja desapareguts i que tant et meravellaven.

Josep Maria Corretger Olivart

Març del 2025

[Crèdits fotogràfics: La Vanguardia, Pinterest, Dirty Rock, El País]

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;