Un home anomenat Franz Kafka. Adreçat als de literatura

 

Un dels autors de culte de la literatura del segle XX i dels quals se celebra el centenari del seu traspàs és en Franz Kafka. Però de fet, Kafka fou un escriptor conegut després de mort, que malauradament, li va arribar ben jove, amb tan sols quaranta-un anys, tanmateix, i per sort nostra, ens va llegar molta obra. De totes maneres, és un miracle que tinguem tanta producció kafkiana, no per culpa seva, sinó perquè un company proper no li va fer del tot cas. Per tant, fou gràcies al seu amic Max Brod. Aquest en visitar la casa de l’autor ja difunt, i a l’interior d’un dels arxius que contenien documents va trobar la següent nota:

«La meva darrera petició. Tot el que deixo enrere en forma de quaderns, manuscrits, cartes, esborranys, haurà d’incinerar-se sense llegir-se fins a l’última pàgina».

Era evident que Brod va rebre l’encàrrec de cremar tots els manuscrits inèdits de l’autor a excepció de: el recull de contes Un metge rural, la novel·la La metamorfosi, La condemna, El fogoner, A la colònia penitenciària i Un artista de la fam. Kafka va portar a terme aquesta decisió, perquè deu anys abans havia patit una febre pulmonar que l’havia fet intuir una mort propera. Creia que aquelles obres no tenien la qualitat suficient per a esdevenir publicades. Sortosament, Brod no va fer-li cas, perquè la seva pretensió era que perdurés el record del seu amic, emperò, qui era Franz Kafka?

Va néixer a Praga un 3 de juliol del 1883. Tenia orígens jueus i estigué marcat per les vivències de l’època, fet que quan escrivia, sempre en alemany, ho fes emprant símbols. Era fill de Hermann Kafka, un comerciant jueu que tenia una passamaneria i que més endavant, transformaria en uns grans magatzems. Decidí batejà a Kafka, que significa ‘graula’ en txec (ocell de la família del corb), amb el nom de Franz en honor a l’emperador Francesc Josep I. La seva mare, Julie Löwy, era filla d’una família germanoisraelita, culta i de bona posició. La mare l’educà de manera que el petit Franz aprengués i parlés ambdós idiomes, tant l’alemany com el txec. Tanmateix, la família va apostar per la cultura i la llengua alemanya per a la formació dels seus fills, per tal de progressar i tenir reconeixement social. D’altra banda, l’inquiet Franz també sentí devoció per la cultura i llengua francesa. Estimava la literatura de qualitat, d’aquí que sentís passió per autors com Gustave Flaubert, Charles Dickens, Johann Wolfgang Von Goethe o Miguel de Cervantes. Per això l’autor va créixer envoltat de tres cultures: la jueva, la txeca i l’alemanya.

Franz era el major de sis germans, i abans que complís els set anys, dos dels quals, els més joves, Georg i Heinrich traspassaren amb quinze i sis mesos respectivament. També tenia tres germanes, Gabriele, Valerie, Ottilie. Totes tres traspassaren en un any de diferència entre 1943 i 1944. La infantesa del jove Franz no fou fàcil, perquè els seus pares no es trobaven a casa entre setmana. La mare ajudava al negoci del seu marit durant dotze hores diàries. Per tant, els fills de la família Kafka cresqueren gràcies a l’ajuda de mainaderes i criats.

Com a curiositat, Kafka tenia un tiet a Madrid, Alfred Löwy (1852-1923), germà gran de la seva mare. Havia abandonat Praga amb vint anys i després de viatjar per Europa i d’establir-se uns anys a París, arribà a Espanya amb quaranta-dos anys per treballar a la Compañía de los ferrocarriles de Madrid a Càceres i Portugal. Exercia com a Cap superior dels Assumptes Administratius. Kafka li tenia gran estima i volia que l’ajudés a fugir de Praga i a conèixer món com ell havia fet.

Se sap que el jove Franz no tenia bona relació amb el seu pare, atès que, en l’obra Carta al pare, presentava una queixa sobre el grau d’autoritat i d’exigència que li requeria el seu progenitor. Emocionalment abusiu i hipòcrita. Fou escrita el novembre del 1919 i publicada el 1952. Cent tres pàgines manuscrites que lliurà a sa mare per fer-la arribar al pare. Ella la retornà a Franz. En temps de la Segona Guerra Mundial, les germanes de Franz anaren a parar amb les respectives famílies als camps de concentració on hi deixaren la vida. Al final Franz mai va anar a veure el seu tiet. De fet, Alfred Löwy no desitjava que estigués amb ell, d’aquí que quan Kafka tenia la carrera de Dret finalitzada, fos recomanat per ell a la Assicurazioni Generali de Praga.

Entre 1889 i 1893 Kafka va anar a l’escola de Primària de nois anomenada Deutsche Knabenschule.   També anava a la sinagoga quatre vegades a l’any amb el seu pare, cosa que no li agradava gens ni mica. Més endavant, va realitzar l’ensenyament secundari en un centre molt estricte, Altstädter Deutsches Gymnasium, on les classes eren en alemany.

En els darrers anys com a adolescent, fou membre de la Freie Schule, «Escola Lliure», una institució anticlerical. Ja llegia Friedrich Nietzsche, Charles Darwin, Ernst Haeckel de manera cobejosa, i se sentia atret per la idea de solidaritat induïda pel socialisme, i per l’ateisme. Era un excel·lent estudiant, ja sobresortia a la seva classe. Període en el qual establí amistat amb Oskar Pollak, un company de classe amb qui compartia passió per les ciències naturals i la història de l’art.

Els primers intents com a escriptor de Kafka els trobem a l’edat de catorze anys. No en va quedar del tot satisfet, atès que, els va destruir ell mateix. Ben aviat, fou admès a la Universitat de Praga, i va estudiar química. Després de dues setmanes, decidí passar-se a la carrera de Dret, per tal de tenir més possibilitats i complaure el seu pare. També disposava de més temps per a estudiar allò que el fascinava: l’alemany i la història de l’art. Però Kafka era un jove inquiet, i es va implicar en un club d’estudiants, el Lese-und Redehalle der Deutschen Studenten, que s’encarregaven d’organitzar trobades literàries, lectures i similars. Un any després, va conèixer Max Brod, una persona que seria de confiança i amb el qual els unia una gran amistat; i el periodista Felix Weltsch. Kafka es doctorà definitivament en Dret el juny 1918. També realitzà un any de treball obligatori al servei de la comunitat sense ànim de lucre, on exercia com a administratiu als jutjats civil i penal. A les acaballes del 1907 fou contractat per un any per a una destacada companyia d’assegurances italiana, Assicurazioni Generali. A les cartes escrites en aquest temps trobem que no era feliç, perquè treballava des de les vuit del vespre fins a les 6 del matí. Això no permetia que pogués ni tenir temps ni la concentració suficient per a dedicar-se a l’escriptura. El juliol del 1908 decidí deixar la feina, i se centrà en treballar per a una mútua d’accidents, i així podia cobrir les despeses. La feina no el motivava però complia. Ara Kafka podia concentrar-se en allò que el fascinava, l’art d’escriure. Juntament amb els seus amics, Max Brod i Felix Weltsch formaven Enge Der Prager Kreis, El cercle proper de Praga. Allí es trobaven una sèrie d’escriptors jueus alemanys que participaren de la cultura de Praga des del 1880. També va ajudar a Karl Hermann, marit de la seva germana Elli en una factoria d’amiant. Al temps lliure anava a veure teatre jiddisch. Continuava tenint una vida solitària i sense gaire sort amb les obres que escrivia. Gràcies al seu amic Max Brod, el 1912 en una visita a casa seva va conèixer Felice Bauer, que representava una companyia de dictàfons, amb qui va estar a punt de casar-se dues vegades, fins que acabaren la relació el 1917. És l’any en què Kafka pateix tuberculosi i té diverses recaigudes. Temps en què conegué a Grete Bloch, amiga de Felice, i que fou seduïda per les cartes eròtiques de l’autor. Van tenir un fill. També quan comença a escriure més intensament. La seva germana Ottla serà qui més l’ajudarà. La seva manera de ser continuava intacta a pesar de la malaltia: era tranquil i fred, intel·ligent i amb un gran sentit de l’humor. Al cap de poc temps mantingué una relació amorosa intensa de dos anys amb una periodista txeca i escriptora, Milena Jesenská, dona casada i a la qual va demanar que deixés el seu marit, i que tampoc prosperà.

El 1913, l’editor Rowohlt va publicar el primer llibre de Kafka, Meditacions, que eren petits fragments en prosa marcats per l’espiritualitat i dramatisme extrets del seu diari personal a instància de Max Brod. Aquest diari el comença a redactar el 1910 i no el deturà fins a la seva mort. D’aquest període també data La codemna (1913), on un pare malalt de sobte recobra la seva vitalitat i autoritat i complica la vida al seu fill, que desitja viure la seva vida, obra molt autobiogràfica.

El llibre, com els altres que vingueren no tingueren grans repercussions, sinó que només causaven admiració en el d’amics i família. La malaltia va fer que hagués d’estar-se llargues temporades en diversos sanatoris: en els Alps italians, després a Kierling, prop de Viena. En un d’aquests conegué a Julie Wohryzek, una jove txeca. El pare de Kafka va impossibilitar aquest matrimoni. Vivència que quedà plasmada en l’obra Carta al pare, escrita el 1919, i que es preservà en un calaix fins a publicar-se pòstumament. El 1920, i gràcies a una trobada amb la traductora i periodista txeca Milena Jesenska, s’encetà una relació que glossà a Cartes a Milena (1952). Ella estava casada amb un altre home i la relació amb Kafka no va prosperar. En una casa de camp que adquirí la seva germana creà l’obra El castell.

El juliol del 1923, en unes vacances pel mar Bàltic va conèixer a Dora Diamant. Llavors, decideix traslladar-se a Berlín per foragitar a la seva família i centrar-se en l’escriptura. Allí compartia estança amb Dora, una professora de guarderia. Es convertí en la seva amant i que Kafka s’interessés pel Talmud, obra que recollia tradicions dels jueus.

La malaltia anava en augment i tot i que Kafka es tractava amb medicina naturista, de res servia. Decidí retornar a Praga per anar al sanatori del Dr Hoffmann per a un nou tractament, emperò, fou massa tard. Traspassà allí el 3 de juny del 1924, amb tan sols quaranta-un anys, per raons de fam. Tenia dolors de gola i era complicat alimentar-lo. A partir d’aquí, el seu amic Max Brod s’encarregà de divulgar les obres de Kafka i ho va fer tan bé, que se l’ha conegut mundialment. En vida, tan sols va poder publicar alguns contes, dissortadament, mai va poder finalitzar cap novel·la. L’única obra acabada fou La metamorfosi, una novel·la curta. Tanmateix, abans de traspassar va escriure una petició al seu amic i marmessor literari Max Brod comentant que cremés tots els escrits existents i sense llegir-los. Es diu que el mateix Kafka deixà la nota a Brod sabent que mai la portaria a terme i així el seu llegat continuaria viu. Per sort, també va recuperar documents personals com La carta al pare (1919). Fou per la seva mà que ens arribaren El procés (1925), El castell (1926), Amèrica (1927), aquesta darrera de manera inacabada i sense final; La muralla Xina (1931), recull de relats; Els Diaris 1910-1923, que compilen un conjunt de cartes. Altrament, Dora Diamant, la seva amant, tampoc va fer cas de les peticions de Kafka i resguardà vint llibretes i trenta-cinc cartes, fins que les confiscà la Gestapo el 1933. Brod s’encarregà de supervisar les obres romanents del seu amic i que captaren l’atenció dels crítics. Val a dir que tots els escrits de Kafka estaven redactats en alemany, menys unes cartes per a Milena Jesenská que estaven en txec.

De la ment de Kafka sorgiren diverses compilacions de contes, així com també col·laboracions en diaris. Sobresurt Carta al pare (1919). Quedaren inacabades tres de les seves obres: El procés, El castell, Amèrica. Però si és conegut Kafka és per obres com La metamorfosi (1915), on un home un dia es desperta essent un escarabat; El procés (1925), que glossa la vida de Josef K., jutjat i condemnat per un crim que desconeix; El castell (1926), l’agrimensor K. No pot contactar amb els senyors que el van contractar. Totes aquestes obres mostren un estil semblant, situacions complexes, desconegudes, normes incomprensibles, però això s’empra situació kafkiana quan ens trobem en una situació semblant en la vida quotidiana. Els protagonistes de les seves obres són la soledat, la frustració, l’angoixa existencial, la sensació de culpabilitat que afecta a l’individu per unes forces alienes i fora i incontrolables, la recerca de la redempció.

Pel que fa a la totalitat de la seva obra, no gaire extensa, ens llegà únicament tres novel·les: El procés (1925), El castell (1926), Amèrica (1927); dues novel·les curtes: La metamorfosi (1915), també coneguda com a La transformació, i A la colònia penitenciària (1914); així com també diverses paràboles, relats breus, i contes: Un metge rural (1919). Per un altre costat, també va deixar gran abundància de cartes escrites i relats autobiogràfics, la majoria editats de manera pòstuma.

Segons els crítics literaris, Kafka és afí a  l’existencialisme d’autors com Soren Kierkegaard i a la filosofia de l’absurd. Una situació insignificant es va complicant i angoixant el personatge, acompanyat de frases llargues amb el verb situat al final, per això escrivia amb alemany i amb cert simbolisme. Unes frases que de vegades poden arribar a la pàgina sencera. Això feia que Kafka costés de ser traduït perquè era complicat aconseguir el mateix efecte en una altra llengua. Altrament, dificultaven la traducció els termes ambigus o paraules polisèmiques. Amb un fet inesperat abans del punt. Per tant, en Kafka hi ha temes recurrents com l’alienació, la identitat, la burocràcia, que no explana que és legal i que no, el control, la desesperança, l’absurditat. Beuen de l’existencialisme els dos darrers; d’altres com la sàtira de la burocràcia tenen influència marxista, vista en obres com A la colònia penitenciària, El procés, El castell. D’altres pensen que l’anarquisme pot tenir a veure amb l’antiburocràcia kafkiana. S’inspirà en diligències criminals alemanyes i austríaques del seu temps.

Per un altre costat, Kafka llegia els fragments en els quals treballava als seus amics propers i ho feia amb sàtira, cercant el divertiment, un humor de caire surrealista.

El fons documental de Kafka es va preservar tot i els inconvenients, com la fugida de Brod de Praga el març del 1939 fins a Palestina amb els documents. Ilse Hoffe, refugiada txeca li feu de secretària i li endreçà els documents de Kafka. Brod els hi regalà el 1952. També la nomenà marmessora. Brod morí el 1968. El 1973 l’estat d’Israel patia perquè Esther Hoffe no es vengués el fons documental i varen pleitejar. Hoffe continuava administrant el llegat de Kafka mentre visqué. El tingué resguardat sense poder-se consultar i fins i tot, va arribar a vendre alguna carta o el manuscrit original de l’obra El procés, el 1988. La documentació estava protegida a casa seva i en caixes de seguretat en un banc israelí i en un altre a Suïssa. Esther Hoffe va morir el 2 de setembre del 2007. Les seves dues filles, Eva i Ruth van inscriure en el registre públic el testament de la seva mare, l’estat d’Israel tornà a pledejar per adquirir-ne els drets. Eva Hoffe i l’Arxiu de Literatura Alemanya de Marbach s’hi oposaren atès que volien adquirir una part del fons. Els tribunals fallaren en favor de l’estat d’Israel el 4 d’agost del 2018. Per tant, el fons literari de Franz Kafka que fou custodiat per Max Brod es troba dipositat a la Biblioteca Nacional d’Israel. Gran part de les obres de Kafka han estat portades al cinema en diverses ocasions. La primera vegada fou de la mà d’Orson Welles, amb El procés (1963).

Exploració dels temes kafkians

.Atmosfera de somni i absurd

Kafka va crear un ambient surrealista i oníric en les seves narracions. Tracta esdeveniments absurds de manera seriosa. El fet de combinar elements de caire realista i surrealista fa que els seus relats creïn angoixa i desconcertin. Per exemple, en La metamorfosi un home es lleva convertit en un insecte gegant sense cap motiu aparent.

.Alienació i aïllament

Molts dels personatges de Kafka es troben aïllats i alienats de la societat, les seves famílies o d’ells mateixos. Tema recurrent en la seva obra, on els protagonistes lluiten per trobar una lògica o connexió en un món diferent i opressiu.

.Burocràcia opressiva

La burocràcia que apareix en les obres de Kafka és laberíntica, dificultosa i atrapa els seus personatges en situacions sense escapatòria. Plasmat en obres com El procés i El castell. Allí els protagonistes s’enfronten a un sistema burocràtic incomprensible que actua en contra de les persones. Kafka fa una mena de denúncia a les estructures socials i burocràtiques que dominen i oprimeixen als personatges anònims i desvalguts que planen per les seves pàgines. Ex: a Davant la llei, un camperol es presenta en un portal custodiat per un guardià per a ser admès, però no se li permet i es queda esperant dia i nit durant anys per culpa d’un malentès.

.Prosa clara i precisa

El seu estil narratiu és clar i contingut. Empra les paraules necessàries per a descriure situacions extraordinàries, fet que comporta més estranyesa i angoixa.

.Personatges anònims

Sovint són figures anònimes o amb noms comuns, amb una K. Que en forma part, en referència al mateix autor. Així en Josef K. El trobem a El procés o a El castell, en K. L’anonimat fa que els seus temes esdevinguin més universals, i fer que el lector s’identifiqui en una situació semblant.

.Exploració de temes existencials

Kafka juga amb els temes existencials. Cerca el significat de les coses, el sentiment de culpa, la responsabilitat, la llibertat. Els seus personatges de manera sovintejada han d’enfrontar-se a situacions que no entenen i a la seva pròpia existència.

.Humor negre

Apareix constantment a les seves obres. Usa la ironia. Sobresurten les absurditats de les situacions. Ex: a El procés, Josef K. És empresonat i jutjat per un crim que mai s’explana. A El castell, K., un agrimensor intentar accedir a un castell que està fora del seu abast.

Ha quedat evidenciat que l’estil literari de Franz Kafka ha estat pioner, tant en la llengua com en l’escriptura contemporània, d’aquí que en els nostres dies parlem de kafkià per a fer referència a una situació absurda, opressiva, grotesca i alienadora. Diversos autors han estat influenciats per l’incomensurable estil d’aquest autor, alguns dels seus noms són Albert Camus, Gabriel García Márquez, Haruki Murakami. El seu llegat, un gran testament. Fou un dels principals renovadors de la literatura europea de principis del segle XX i amb un estil propi ben viu.

Josep Maria Corretger Olivart

Desembre del 2024-febrer del 2025

[Fotografies extretes de: Wikimèdia, El correo, Propagerlefeu, Gaceta]

[Les imatges per ordre: Max Brod, Kafka als cinc anys, Kafka amb Felice Bauer, Kafka com a advocat el 1906, fragment de Carta al pare]

WEBGRAFIA:

OpenAI. (2022). ChatGPT

Tomás Fernández y Elena Tamaro. «Biografia de Franz Kafka» [Internet]. Barcelona, España: Editorial Biografías y Vidas, 2004. Disponible en https://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kafka.htm [página consultada el 28 de enero de 2025].

OSUNA, M. Franz Kafka y su tio de Madrid, dins https://www.bne.es/es/blog/blog-bne/franz-kafka-su-tio-madrid [pàgina consultada el 31 de gener del 2025]

PADILLA, Rodrigo, Novias, prostitutas y amantes. La tortuosa vida sentimental del escritor checo, https://www.elcorreo.com/xlsemanal/personajes/franz-kafka-amores-judio-praga-inseguridad-padre-literatura-metamorfosis.html, Elcorreo.com [pàgina consultada el 18 de febrer del 2025].

EXERCICIS:

1. Presenta en un màxim de cinc línies la figura de Franz Kafka.

2. Realitza un Booktuber sobre un llibre de Kafka que hagis llegit.

3. Explica com era l’estil d’escriptura de Franz Kafka. Si ho desitges, també ho pots fer mitjançant una presentació digital.

4. A què ens referim avui dia quan diem que una cosa és kafkiana?

5. Per què Kafka ha estat un escriptor del qual encara se’n parla avui dia?

6. Qui va preservar el llegat de Kafka i va fer que sobrevisqués a l’autor?

7. Quantes obres va publicar Kafka en vida? Quines? Era conegut?

8. Fòrum: has llegit alguna obra de Kafka? Quina? Què t’ha semblat? Què t’ha encandilat més i què menys? Per què?