Treballem la llengua i literatura catalanes: "Compte! Notícies falses", adreçat a tothom

Les fake news estan pertot arreu: són notícies falses, rumors o informacions que no s’han confirmat, però que recorren Internet a la velocitat de la llum.

L’últim gran fitxatge (fals) d’un equip de futbol, un lleó que s’ha menjat un turista de safari, xafarderies sobre estrelles del cinema i la televisió, imatges d’uns disturbis que en realitat van passar fa anys... Hi ha diferents tipus de fake news, però totes tenen un element comú: de seguida es converteixen en notícies virals malgrat que no són reals.

Les fake news ens criden l’atenció perquè les protagonitzen institucions o personatges públics que han fet o dit alguna cosa controvertida o perquè expliquen fets sorprenents. Solen ser notícies polèmiques, que provoquen la indignació de la societat en general. Difondre notícies falses pot tenir conseqüències molt greus, des de difamar una persona i destruir la seva reputació, fins a influir en l’opinió pública o provocar alarma social. Per això és important llegir la informació amb una mirada crítica, sabent que no tot el que es publica a Internet és real.

La informació és una arma molt poderosa en política, per exemple. Els rumors i les notícies falses s’elaboren per perjudicar la resta de partits o moviments ideològics. Alguns candidats no dubten a utilitzar informacions falses per atacar els seus oponents. Durant les eleccions dels Estats Units del 2016, la campanya de Donald Trump va posar la postveritat, els fets alternatius i les fake news al centre del debat.

En altres casos, algunes persones s’inventen sobre actes violents o disturbis simplement per divertir-se mentre provoquen el pànic. Sovint, les autoritats públiques i els governs han de desmentir aquestes informacions... tot i que, en aquell moment, ja hagin arribat a molta gent. Les notícies falses no afecten només els ciutadans: hi ha molts mitjans de comunicació i periodistes que s’han cregut les que corrien per Internet.

Alguns consells per detectar si una notícia és falsa

Combatre les fake news és senzill: només cal utilitzar el sentit comú. Hi ha una sèrie de comprovacions que pots fer fàcilment i que et permetran confirmar la veracitat d’una informació:

.En quina data s’ha publicat?

.Es publica en un mitjà de renom?

.Apareix el nom de l’autor o autora?

.És un article recent?

.Hi ha altres mitjans que publiquin la notícia?

.Hi ha faltes d’ortografia o errors en el text?

.Utilitza un llenguatge neutre (sense adjectius que valorin la informació)?

.Comprova l’URL! Algunes pàgines de fake news copien l’estil d’altres diaris o mitjans digitals més coneguts.

En general, tenir una actitud crítica és suficient per detectar moltes fake news. I per potenciar aquest esperit crític és important estar informat. Si no ens fiem d’un article, val més que no el compartim. Ara que podem enviar un missatge a milers de persones en un instant, evitar la difusió de mentides també és responsabilitat nostra.

Per a què serveixen les fake news?

.El negoci de les fake news

Gràcies a la seva capacitat de difusió i al fet que poden acumular milers de visites en pocs minuts, moltes empreses veuen un negoci en les notícies falses.

En aquests casos, una pàgina web o el perfil d’una xarxa social comença a publicar notícies falses prou polèmiques per cridar l’atenció dels internautes i fer-se virals. Cada nova visita suposa més ingressos en publicitat.

.Fake news en campanya

Hi ha persones que difonen mentides per afavorir un candidat o partit polític. Aquesta pràctica ha esdevingut habitual durant les campanyes electorals, sobretot per part de moviments populistes i d’extrema dreta, que fan servir les xarxes socials i la desinformació per impulsar les seves idees.

.Manipular l’opinió pública

Igual que els partits polítics, també hi ha institucions, empreses i organitzacions que utilitzen informacions falses per promoure els seus interessos. Per exemple, poden fer-nos creure que un producte és més sa sense que n’hi hagi evidència científica o poden fer servir dades inventades per donar suport a certes mesures i polítiques socials o econòmiques.

.Contingut humorístic

Algunes fake news es creen amb una intenció còmica, per fer paròdia d’una situació o d’un fet real. En aquests casos, és bastant evident que les notícies són falses, encara que pretenen semblar reals.

L’objectiu principal és fer riure, per això aquest tipus de mitjans o publicacions solen especificar en algun lloc de la seva pàgina web que es tracta de contingut humorístic.

El periodisme de la generació Z

La Generació Z fa referència a aquelles persones nascudes entre mitjans de la dècada del 1990 i l’actualitat. Són joves que han nascut en l’era digital i estan acostumats a informar-se a través d’Internet i les xarxes socials.

Ara bé, cal tenir en compte que part de la informació que es troba a Internet és incompleta o poc rigorosa i que Internet és el mitjà ideal per difondre notícies falses i desinformació. A l’univers d’Internet, les notícies es comenten i es comparteixen per part de milions d’usuaris. Però cal estar a tens: que una notícia es comparteixi moltes vegades no fa que sigui més certa!

Alba Fernández Candial, El quinze de Público, 20 de febrer del 2020 (text adaptat)

(Imatge extreta de: Naftic.com)

EXERCICIS:

1. Explica què és una fake news?

2. Quines són les fake news més habituals?

3. Per què ens atrauen les fake news?

4. Què pot provocar una fake news?

5. Per què es diu que la informació té molt poder en política?

6. Amb quin inconvenient es troben les autoritats davant de les fake news?

7. Com es pot detectar una notícia falsa? Esmenta’n tres d’importants.

8. Què és contrastar la informació? És fonamental per tal d’evitar notícies falses? Per què?

9. Quin és l’objectiu de difondre una notícia falsa?