Una
nena passejava per un prat quan veié a una papallona clavada en un espí. L’alliberà amb molta cura i amor, i la
papallona aixecà el vol. De sobte, donà mitja volta i, per a sorpresa seva, es
convertí en una bella fada.
-“Per
a premiar la teva bondat per haver-me alliberat, vull concedir-te un
desig -clamà la fada”.
La
nena ho medità un moment i respongué:
-“Vull
ser feliç”.
La
fada s’inclinà, li clamà unes paraules a l’oïda i desaparegué. I la nena anà
creixent, i no hi havia en tot el lloc ningú més joiosa
que ella. Quan algú li preguntava el secret de la seva felicitat, ella somreia
i deixava anar:
-“Vaig
escoltar les sàvies paraules d’una fada”.
Quan
fou anciana, els veïns temien que pogués emportar-se a la tomba el seu
meravellós secret.
-“Explica’ns
que et va dir la fada”, li suplicaven.
-“La
fada em va dir, que per molt segures de si mateixes que semblessin les persones
que conegués al llarg de la vida, totes i cadascuna d’elles em necessitaven. I
així he actuat amb cada persona que se m’ha creuat al meu camí, donant el
millor de mi i essent immensament ufanosa
gràcies a això”.
Així
veiem que la major felicitats radica
en donar més que rebre.
(Extret
de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)
[Imatge
extreta de: Cases de colònies]
EXERCICIS:
1.
Realitza un resum d’aquest conte en valors.
2.
Com se li apareix la fada a la nena?
3.
Què li digué la fada a la nena?
4.
Quin és el secret de la felicitat segons el conte?
5.
La nena, ara anciana, explica com s’ho ha fet per ser tant feliç.
6.
Escriu sinònims del mot feliç.
7. Comenta el significat de quatre paraules de color lila que desconeguis.
8.
Cerca o crea una il·lustració que representi aquest conte.
9.
Fòrum: creus que la felicitat depèn de cadascú de nosaltres? Per què?
10.
Opinió: què t’ha semblat aquest conte? T’ha encantat? Raona la teva resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada