dilluns, 21 d’octubre del 2019

"Bohemian rhapsody: la història de la banda de rock Queen". Adreçat a tothom


Poder veure a la formació britànica Queen en directe era una de les més grans experiències dins del món del rock, una banda rebenta estadis, i capitanejada per tot un geni, Freddie Mercury (Stone Town, Zanzíbar, 5 de setembre del 1946), que tot d’una feia seguir el públic. És aquest un dels missatges que ens porta el film “Bohemian Raphsody” (2018), estrenada ara fa uns mesos i un èxit absolut de taquilla. Un film apassionant i que no us cansareu de veure.

La pel·lícula s’inicia el 1970 quan el jove Farrokh Bulsara, un estudiant d’origen parsi, que es guanya la vida transportant equipatges a l’aeroport de Heathrow-Londres decideix anar a un petit club per a veure una banda anomenada Smile. En acabar l’actuació, s’acosta als músics i els felicita pel concert, però, parlant amb Brian May, s’adona que no té massa atractiu, tanmateix, veu que Tim Staffell abandona el grup per desavinences per culpa de la improvisació a l’escenari del vocalista, i Bulsara s’ofereix per ésser el nou vocalista. Al cap de poc temps després, i amb l’arribada del baixista John Deacon, passen a denominar-se Queen. Bulsara va dissenyar l’esbòs emblema de la formació. La banda aviat comença a tocar pels voltants d’Anglaterra i aconsegueixen els diners necessaris per a produir el seu primer disc venent la furgoneta que els ajudava en el transport. Tot gràcies a l’ambició de Bulsara que volia portar a la banda el més lluny possible. Aquest, es canvia el nom per Freddie Mercury. En aquell període, la banda estava molt influïda per l’arquitecte del rock & roll Little Richard. El caçatalents John Reid els veu actuar i aconsegueix fer arribar una maqueta a l’executiu de la discogràfica EMI Ray Foster. Aquest darrer els organitza una gira pels Estats Units i la banda està il·lusionada, era el seu somni. Durant aquest periple, Freddie comença a dubtar de la seva sexualitat. Emperò, comencen a sorgir alguns conflictes amb la discogràfica. Ray els demanava èxits de manera continuada, en canvi, Queen no volia repetir-se, tot i que, la fórmula els funcionava. De l’imaginari de Freddie surt la proposta de realitzar un disc de rock amb l’òpera com a rerefons i que portarà el títol de “A night in the opera” (1975). Ray s’empipa amb la banda, i no ho veu viable. Li presenten la maqueta “Bohemian Rhapsody”, que dura sis minuts, emperò Ray es nega a editar la cançó, ja que per la ràdio no es radien peces de més de tres minuts, a més, glossa que la gent no entendrà unes lletres sense sentit, i els insisteix amb “I’m in love with my car”, peça escrita per Roger Taylor. Freddie es nega. Això provoca un trencament amb la banda Queen. La formació deixa l’executiu Ray Foster. A pesar d’això, la banda segueix endavant. Ara enregistraran el disc en una granja a Rockfield per aïllar-se de les distraccions. Allí es passen concentrats durant tres llargues setmanes i on obtenen els fruits perseguits amb l’emblemàtica “Bohemian Rhapsody”, un tema que dura sis minuts quan les emissores radiofòniques no programaven peces de més de tres minuts! Això encoleritzà de nou a la discogràfica Emi, i Freddie Mercury decideix anar tot sol a la ràdio a promocionar la peça. Acudeix a Cabdal Ràdio on el discjòquei Kenny Everett, posi en primícia la nova cançó de Queen. Que aviat serà un èxit.



A poc a poc, la vida personal de Freddie comença a adquirir més protagonisme i supera els altres membres de la banda. Confessa a Mary Austin, la seva xicota de tota la vida que és bisexual, quan de fet, ja li havia regalat l’anell de matrimoni i ell li proposa que visqui al costat de casa seva, de manera que es puguin veure a través de la finestra i d’un joc de llums que faran per comunicar-se. Corre l’any 1977 quan Brian May aprofita que Freddie encara no ha arribat als estudis d’enregistrament per cercar una cançó per fer cantar el públic, tot li va venir en escoltar el públic corejar la peça “Love of my life” en el darrer concert.

Les llargues gires i la distància, comencen a crear una mar de dubtes en Freddie, que decideix posar fi a la seva relació amb Mary per raons de bisexualitat. I aviat sent atracció Paul Prenter, segon representant de la formació. La banda Queen segueix recol·lectant èxits, però en aquest periple els van sorgint dubtes sobre com focalitzar cada disc. Freddie aprofita el temps per a portar a terme algunes excentricitats com muntar festes d’amics de qualsevol status quo a casa seva i que cada vegada van a més. In situ, coneix a Jim Hutton, que treballa com a cambrer i sent atracció sexual per ell. Aquest comenta a Freddie que no vagi a cercar-lo fins que no aclari els dubtes sobre la pròpia sexualitat.

A principis dels anys vuitanta, la discogràfica, en veure que ell és l’ànima de Queen, li ofereixen una gran suma de diners, exactament quatre-cents milions per enregistrar dos àlbums en solitari. Freddie s’ho va rumiant, està temptat, tot i que, no acaba de fer el pas en primera instància. Dies després de rebre aquesta proposició, Freddie acomiada John Reid, que representava el grup. Freddie segueix fent de les seves, ara s’inicia en el món de les drogues, que lentament van alterant la seva manera de ser. Ara Freddie discuteix amb el bateix Roger Taylor, ja que el primer vol enregistrar un disc amb música disco. Freddie desitjava introduir aquest estil musical a la banda, atès que, s’havia cansat d’escriure i de cantar himnes. Arribem a l’any 1982 i durant la promoció del disc “Hot space”, la premsa mediàtica enlloc d’interessar-se per la creació artística de la banda Queen, enfoquen les preguntes sobre l’entorn personal de Freddie Mercury, concretament, l’aspecte personal, això coleritza els seus membres fins al punt de la extenuació. Per a més detriment, la cadena musical MTV prohibeix l’emissió del vídeo musical de “I want to break free”, peça del disc “The works” (1984), perquè, els membres de Queen apareixien caracteritzats de dones i en aspecte provocatiu. Al cap d’uns mesos, Freddie es cansa de fer gires, es troba esgotat. És l’excusa perfecta per acceptar la temptació, ara sí, d’enregistrar dos discos en solitari. Això provoca el trencament amb la banda i se separen qui sap si per a sempre. Freddie descobreix que el seu representant amaga que la formació Queen té una invitació per tal de participar en un concert que sense saber-ho, esdevindria mític, a causa de les estrelles que hi participaven, Dire Straits, U2, Status Quo, Tom Petty & The Heartbreakers... parlem del “Live Aid” (1985), concert que tindria el cor en les ciutats de Philadelphia i Londres.


Freddie va allunyant-se dels seus companys i membres de la banda encara més, sobretot quan els anuncia un contracte de quatre-cents milions de lliures per enregistrar en solitari amb la discogràfica CBS. Així doncs, el 1984 Freddie s’encamina cap a Múnic per encetar una carrera en solitari. Mesos després veurà la llum el primer dels seus dos discos en solitari, “Mr. bad guy” (1985), i tres anys després, veurà la llum "Barcelona" (1988), enregistrat juntament amb Montserrat Caballé, soprano admirada per Freddie. Alhora, que no detura les festes sexuals amb Paul Prenter, fins que arriba una trucada de Mary. És ella la que incitarà a Freddie que torni amb Queen i que planeja sobre la taula una proposta per actuar al concert benèfic “Live Aid” a l’estadi de Wembley, a Londres. Aquesta trucada fa reflexionar a Freddie que trau conclusions clares que Paul Prenter, el seu conseller personal, que li amagava aquesta actuació en benefici propi, s’empipa i justament després, decideix acomiadar-lo. Prenter no deixa el braç a tòrcer i decideix esbombar les aventures sexuals de Freddie en represàlia. Finalment, Freddie decideix estudiar la possibilitat d’actuar en aquest concert. Paul aprofita per esbombar informació sobre la vida personal de Freddie als canals de televisió a canvi de diners. A través de Jim Beach, l’advocat de la banda convertit en mànager, Freddie prega acostar-se al guitarrista Brian May, al baixista John Deacon i al bateria Roger Taylor de nou, i els suplica signar una treva i tornar a actuar, aquest cop al “Live Aid”, per tal de no penedir-se després.

A mitjan dels anys vuitanta una malaltia inicia la seva expansió i ben aviat començarà a fer estralls, parlem de la SIDA. De retorn a Londres per retrobar-se amb els membres de Queen, Freddie se sent preocupat i decideix realitzar-se proves mèdiques en secret. Els seus antics companys de Queen rumien l’acostament de Freddie i a canvi li imposen unes condicions de cara al futur i que seran condició sine quan non per ressuscitar Queen. Acorden que totes les composicions seran signades com a Queen i no pel seu autor original, i que els drets de les cançons seran repartits en quatre parts iguals. Gràcies a aquest fet, Bob Geldof, promotor de l’esdeveniment, incorpora Queen dins del cartell del “Live Aid” a darrera hora i quan ja estaven realitzats els cartells promocionals del cartell. La banda assaja, es preparen per al gran esdeveniment, estan nerviosos, porten tres anys sense tocar plegats, ara el “Live Aid” els espera. Queen està immers en el que serà una actuació per a recordar, si més no, històrica, el concert del “Live Aid” i que els projectarà a nivell mundial. Emperò, arriba un moment important, en el qual Freddie ha de comunicar una notícia als seus companys i que no pot esperar, que l’afecta a títol personal. Els comunica que està malalt, i que no és una malaltia qualsevol, els revela que té la SIDA i que l’únic que desitja més en aquest món és tocar i composar cançons fins a la fi dels seus dies, també  fa prometre als membres de Queen que la notícia romandrà en secret. Durant els assajos per al festival, Freddie comença a trobar-se mancat de veu, com si l’estés perdent, fruit de la malaltia i de l’emoció de l’instant. Freddie aprofita el moment per retrobar Jim Hutton, que serà la seva nova parella, per reconciliar-se amb la seva família, sobretot el pare, que sempre s’havia mostrat allunyat de Freddie i la seva passió per la música rock, i fent ús d’aquelles paraules que li havia dit aquest primer de ben petit: “Bons pensaments, bones paraules, bones accions”. Llavors, Freddie  comenta a la mare que des de l’escenari es recordarà d’ella. Arriba l’esperat 13 de juliol del 1985, el gran dia. L’actuació de Queen al “Live Aid” és espectacular, on es veu la sintonia de Freddie i la banda amb el públic, corejant cadascuna de les cançons. Serà una de les seves mítiques actuacions i que quedaran en el record de la gent. Les donacions van augmentant per pal·liar la fam a l’Àfrica. El repertori complet de Queen aquella llegendària nit i al llarg de divuit minuts i quaranta-un segons seria: la mítica “Bohemian Raphsody”, empalmada amb “Radio Ga Ga”, i els particulars “Ay-Oh” per a exaltar el públic, seguida de “Hammer to fall”, el rockabilly de “Crazy little thing called love” i finalment, “We will rock you”, unida a l’himne “We are the champions”, per a finalitzar amb Freddie enviant un petó a la seva mare. Gràcies al “Live Aid” es van recaptar més de cent milions de dòlars i va retransmetre’s en setanta-dos països. En honor al concert del “Live Aid”, es va declarar el 13 de juliol com a el Dia Mundial del Rock. Com a curiositat, el macrofestival també va patir grans absències, una de les més destacades va ser la Bruce Springsteen, que volia reposar de les gires i s’havia casat feia poc. Uns mesos després, i en veure la magnitud que havia agafat el festival va penedir-se.

I així finalitza aquesta fantàstica filmació que repassa la carrera de Queen fins el 1985, amb la banda al lloc més alt de la seva carrera, tot i que, hi ha uns breus apunts biogràfics que indiquen que Freddie Mercury ens va deixar el 24 de novembre del 1991 a l’edat de quaranta-cinc anys a Kensington, Londres, a causa d’una pneumònia vinculada a la SIDA, i posteriorment, la creació de la fundació Mercury Phoenix Trust, pels membres supervivents de Queen i per col·laborar en la lluita contra aquesta malaltia emergent, la SIDA. Potser va decidir-se cloure’s així, per no finalitzar-la tristament, sinó amb l’actuació estel·lar de Queen al “Live Aid”, assolint el cim i qui sap, si hi havia una bona rebuda del públic, com així va ser, pensar en una segona part.

Per un altre costat, darrera de la filmació hi ha Brian May i Roger Taylor com a productors, que van estudiar al detall tots els detalls, aturant l’actor principal, Sacha Cohen, que volia fer un film més a l’entorn de Freddie que de Queen. Així doncs, Cohen va abandonar, en favor de Rami Malek, guanyador d’un Òscar a la millor interpretació, perquè l’actor original (Sacha Baron Cohen) volia mostrar un Freddie més real, això va endarrerir el film que havia de començar-se a rodar al 2012. Segons Brian May, alguns membres de Queen no desitjaven que es portés a terme el film. Emperò, Sacha Cohen, fanàtic de la banda, insistí en què volia interpretar Freddie. Aquest actor volia mostrar totes les bogeries en la vida de Freddie, mentre que la banda volia realitzar un film apte per a tothom i que protegiria el llegat de la formació. L’any 2015 es decidí reescriure el guió de la pel·lícula. El director Bryan Singer va ser acomiadat per diferències amb Malek, a causa de les seves llargues absències del director durant els dies de filmació. Singer al·legà problemes familiars i posteriorment, fou denunciat per assetjament sexual en originar-se el moviem “Me too”. Finalment, i per a sort de tothom, “Bohemian Rhapsody” es va estrenar el 31 d’octubre del 2018 al nostre país.

La pel·lícula té diversos moments plaents: enfrontament amb la discogràfica, la discussió durant l’enregistrament de “Bohemian Rhapsody”, com no, l’actuació al “Live Aid”, la creació de “We will rock you”, entre d’altres que no desvetllarem, i ja s’ha convertit en un clàssic, una de les filmacions de l’any, molt entretinguda i un no parar trepidant. Dues hores i quinze minuts per al gaudir dels amants de la música que saben a poc. Això em transporta al record d’altres grans pel·lícules basades en biografies musicals: “La història real de Buddy Holly” (1979), “La bamba” (1987), sobre la vida de Richie Valens, “Gran bola de foc” (1989), sobre Jerry Lee Lewis, “The Doors” (1990) d’Oliver Stone, “Love & mercy” (2014) sobre Brian Wilson, cantant de The Beach Boys,  o “Rocketman” (2019) sobre Elton John, en són algunes, emperò, en vindran més. Totes elles filmacions musicals per a la memòria i que van triomfar en l’estrena. Un gènere que a la falta d’idees s’anirà explotant cada vegada més al setè art, atès que, és un bon filó. I gràcies a “Bohemian rhapsody”, també queda ben palès que de cap pensant, de geni, a la banda Queen només n’hi havia un, i que per molt que el guitarra Brian May i el bateria Roger Taylor ho intentin un i altre cop amb noves gires, amb Paul Rodgers, excantant de Free, Bad Company, The Firm, The Law, o Adam Lambert, sorgit del programa “American idol”, de Freddie Mercury només n’hi ha un. Amb el film, la banda Queen  ha tornat a sonar contínuament a les emissores radiofòniques, ara ja no de música actual, sinó de caire més revival i el més important per als seus membres supervivents, la revalorització d’un llegat discogràfic mai oblidat i que ja forma part de la història de la música popular, amb unes vendes que s’apropen als dos-cents milions de discos, marca no a l’abast de tothom dins del negoci de la música, i sinó, qui són els campions?

Josep Maria Corretger Olivart
Setembre del 2019



(Imatges extretes de: Pinterest, Viciocio, FilmAffinity)


EXERCICIS:
1. Coneixies la banda de rock Queen abans del film “Bohemian rhapsody”? Com et vas apasionar per la banda?

2. Penses que gràcies a la pel·lícula s’ha donat a conèixer encara més Queen arreu del món? Per què?

3. Opinió: si has visualitzat la pel·lícula comenta allò que t’ha agradat més i per què?

4. Realitza una petita presentació digital sobre la banda de rock Queen.

5. Imagina’t que treballes en una publicació musical i en el proper número està preparant un especial monogràfic de Queen. Escriu una petita ressenya d’un disc de la carrera de Queen.

6. Llegeix el present article aparegut a “El País” i que relata la mort de Freddie Mercury. Realitza’n un breu resum i completa les següents parts que formen part de la notícia. Pistes: mira la infografia de Vikipèdia.


.Títol:

.Subtítol:

.Entradeta:

.Peu de fotografia:

.Cos de la notícia:

.Destacat:



7. Pensa i realitza un anunci publicitari que no duri més d’un minut sobre el film “Bohemian rhapsody” en format vídeo.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;