divendres, 26 d’abril del 2019

Un camell anomenat Clint Eastwood. Treballem la crítica. Adreçat a tothom


El veterà Clint Eastwood aquest cop es posa en la pell de Earl, un tractant de flors que pateix dificultats econòmiques i que té poca connexió amb la seva dona i filles. És a través de la festa del casament d’una de les seves filles que parla amb un jove de pell negra que troba solució als seus problemes monetaris. Un negoci on tan sols ha de conduir la vella camioneta, la seva gran passió. Aquest accepta sense protestar i amb els diners que li arriben salva l’embargament del negoci de flors, a més d’ajudar els amics amb dicultats de tota mena, així doncs, salva el ball del barri de la seva desaparició i el bar de veterans del barri. Emperò després de realitzar alguns viatges s’adona que està immers en un gran problema, sense saber-ho està fent de “mula” pel cartel mexicà transportant enormes quantitats de droga. Tanmateix, Earl, en veure que el treball està ben pagat decideix fer-se el suec, continuar, portar una vida millor, ajudar els altres i el que és essencial, reforçar els lligams familiars. 

Altrament, la policia amb l’ajuda d’un extraficant va prosperant en la investigació. No tenen pèrdua les visites de “Tata”, caracteritzat per Eastwood, als traficants que s’oculten en un taller de reparacions de cotxes per tal de carregar la mercaderia. El film mostra un Eastwood de vuitanta-vuit anys, un Eastwood intel·ligent i que alhora dirigeix, produeix i interpreta una història basada en fets reals, focalitzada en la figura de Leo Sharp, un home de noranta anys que per evitar la fallida del seu negoci es posà a les ordres del Chapo Guzmán i el cartel de Sinaloa, a Mèxic. Eastwood apareix en una altra de les seves grandiloqüents produccions. Un Eastwood que es resisteix a abandonar el món de la interpretació. Tot i que sorprèn la seva nova aparició en la gran pantalla, ja que, a “Gran Torino” (2008) va clamar a viva veu que aquella interpretació seria la darrera de la seva carrera, encara va fer una petita excepció per a recolzar el projecte d’un director amic seu, Robert Lorenz i així interpretar el paper d’un vistaire de beisbol retirat a “Cop d’efecte” (2012). Per cert, en el que fou, al meu parer, un dels papers més fluixos de la trajectòria de l’actor. Sobre el fet de tornar a actuar, Eastwood ha declarat recentment que mentre tingui memòria per a recordar els papers no es retirarà. I és una sort poder gaudir una vegada més de la interpretació d’aquest gat vell de Hollywood dels seixanta, setanta i vuitanta. Veure l’Eastwood madur de “Mula” (2018) ens trasllada a films com “Poder absolut” (1997), “Execució imminent” (1998), “Space cowboys” (1999), “Million dollar baby” (2004) o el de “Gran Torino” (2008), amb interpretacions brillants i amb poc a demostrar. No sabem si ha retornat a les grans pantalles a la recerca de l’enyorat Òscar com a actor, anhelada estatueta que tant l’evita com a actor, o potser, i com penso jo, que ha retornat pel plaer d’interpretar i retirar-se per la porta gran. De fet, possiblement aquesta podria ser la darrera aparició com a actor en un film. Eastwood, el més dur de Hollywood, un actor que mai ha volgut tenir dobles en les escenes perilloses dels seus films, per ventura no guanyarà mai l’Òscar a la interpretació en aquest film, i qui sap com a director, però se’n surt amb magnificiència. Estem davant d’un film sagaç, ben fet, de qualitat i que serà recordat durant un llarg període, està a l’alçada de qualsevol dels seus grans títols dins la pròpia filmografia. Si encara no heu tingut l’ocasió de visionar aquest film, ja tardeu, serà una bona inversió de minuts. Com diria el mateix Eastwood quan es posa al darrera d’una càmera: “Som-hi, un, dos, tres i acció!”. Gaudireu d’una hora i cinquanta-sis minuts d’intriga continuada. El cognom Eastwood és sinònim d’obra mestra. Durant els anys vuitanta apareixia en films de tipologia comercial per guanyar diners i posteriroment, poder dirigir i interpretar els films que desitjava. En el film “Mula” també hi intervenen actors com Bradley Cooper, com a policia Colin Bates amb interpretacions brillants, Dianne West (Mary, esposa de Earl), Laurence Fishburne com a DEA agent especial i que pressiona al sector policial per obtenir resultats de cara a la ciutat o Andy García com a Latón, cap de la mafia mexicana. Aquest darrer glossà que l’Eastwood director està ple de talent, i és que tan sols roda una o a tot estirar dues preses de cada escena, llavors passa a la següent, i no com a la resta de directors que en graven més de quinze de cada. El rostre d’Eastwood passa pel film sense avergonyiment a pesar de la vellesa, i acompanyat de la bona interpretació. Pel pensament em balla una cosa, si us plau, Clint, no abandonis per res el món del cel·luloide! Si la salut li permet, no tinc cap mena de dubte que de la seva mà seguiran arribant films perspicaços, o el que és el mateix, clàssics que perduraran en el temps.
Josep Maria Corretger Olivart
Abril del 2019


(Imatges extretes de: SensaCine)



EXERCICIS:

1. L’article que has llegit és una crítica sobre cinema. Explica en què consisteix una crítica i quina és la seva finalitat.

2. Es pot escriure una crítica sobre qualsevol cosa: un film, una obra de teatre, un concert, un disc, un llibre, una exposició... normalment està escrita per gent especialitzada en aquell tema. Ara et toca a tu, escriu una crítica sobre un esdeveniment al qual hagis assistit.

3. En una publicació quines creus que són les crítiques més llegides? Ens informen de quelcom important?

4. Cerca una crítica digital o en format paper i analitza-la. Esmenta si és positiva o negativa, els punts forts i febles de l’esdeveniment, i finalment, després d’haver llegit la crítica, què faries tu, és a dir, aniries a veure aquell acte cultural?

5. Fòrum: et deixes influir per les crítiques que llegeixes o les opinions de la gent, abans d’anar a aquell esdeveniment? Per què?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;