El
veterà Clint Eastwood aquest cop es posa en la pell de Earl, un
tractant de flors que pateix dificultats econòmiques i que té poca
connexió amb la seva dona i filles. És a través de la festa del
casament d’una de les seves filles que parla amb un jove de pell
negra que troba solució als seus problemes monetaris. Un negoci on
tan sols ha de conduir la vella camioneta, la seva gran passió.
Aquest accepta sense protestar i amb els
diners que li arriben salva l’embargament del negoci de flors, a
més d’ajudar els amics amb dicultats de tota mena, així doncs,
salva el ball del barri de la seva desaparició i el bar de veterans
del barri. Emperò després de realitzar alguns viatges s’adona que
està immers en un gran problema, sense saber-ho està fent de “mula”
pel cartel mexicà transportant enormes quantitats de droga.
Tanmateix, Earl, en veure que el treball està ben pagat decideix
fer-se el suec, continuar, portar una vida millor, ajudar els altres
i el que és essencial, reforçar els lligams familiars.
Altrament,
la policia amb l’ajuda d’un extraficant va prosperant en la
investigació. No tenen pèrdua les visites de “Tata”,
caracteritzat per Eastwood, als traficants que s’oculten en un
taller de reparacions de cotxes per tal de carregar la mercaderia. El
film mostra un Eastwood de vuitanta-vuit anys, un Eastwood
intel·ligent i que alhora dirigeix, produeix i interpreta una
història basada en fets reals, focalitzada en la figura de Leo
Sharp, un home de noranta anys que per evitar la fallida del seu
negoci es posà a les ordres del Chapo Guzmán i el cartel de
Sinaloa, a Mèxic. Eastwood apareix en una altra de les seves
grandiloqüents produccions. Un Eastwood que es resisteix a
abandonar el món de la interpretació. Tot i que sorprèn la seva
nova aparició en la gran pantalla, ja que, a “Gran Torino”
(2008) va clamar a viva veu que aquella interpretació seria la
darrera de la seva carrera, encara va fer una petita excepció per a
recolzar el projecte d’un director amic seu, Robert Lorenz i així
interpretar el paper d’un vistaire de beisbol retirat a “Cop
d’efecte” (2012). Per cert, en el que fou, al meu parer, un dels
papers més fluixos de la trajectòria de l’actor. Sobre el fet de
tornar a actuar, Eastwood ha declarat recentment que mentre tingui
memòria per a recordar els papers no es retirarà. I és una sort
poder gaudir una vegada més de la interpretació d’aquest gat vell
de Hollywood dels seixanta, setanta i vuitanta. Veure l’Eastwood
madur de “Mula” (2018) ens trasllada a films com “Poder
absolut” (1997), “Execució imminent” (1998), “Space cowboys”
(1999), “Million dollar baby” (2004) o el de “Gran Torino”
(2008), amb interpretacions brillants i amb poc a demostrar. No sabem
si ha retornat a les grans pantalles a la recerca de l’enyorat
Òscar com a actor, anhelada estatueta que tant l’evita com a
actor, o potser, i com penso jo, que ha retornat pel plaer
d’interpretar i retirar-se per la porta gran. De fet, possiblement
aquesta podria ser la darrera aparició com a actor en un film.
Eastwood, el més dur de Hollywood, un actor que mai ha volgut tenir
dobles en les escenes perilloses dels seus films, per ventura no
guanyarà mai l’Òscar a la interpretació en aquest film, i qui
sap com a director, però se’n surt amb magnificiència. Estem
davant d’un film sagaç, ben fet, de qualitat i que serà recordat
durant un llarg període, està a l’alçada de qualsevol dels seus
grans títols dins la pròpia filmografia. Si encara no heu tingut
l’ocasió de visionar aquest film, ja tardeu, serà una bona
inversió de minuts. Com diria el mateix Eastwood quan es posa al
darrera d’una càmera: “Som-hi, un, dos, tres i acció!”.
Gaudireu d’una hora i cinquanta-sis minuts d’intriga continuada.
El cognom Eastwood és sinònim d’obra mestra. Durant els anys
vuitanta apareixia en films de tipologia comercial per guanyar diners
i posteriroment, poder dirigir i interpretar els films que desitjava.
En el film “Mula” també hi intervenen actors com Bradley Cooper,
com a policia Colin Bates amb interpretacions brillants, Dianne West
(Mary, esposa de Earl), Laurence Fishburne com a DEA agent especial i
que pressiona al sector policial per obtenir resultats de cara a la
ciutat o Andy García com a Latón, cap
de la mafia mexicana. Aquest darrer glossà que l’Eastwood director
està ple de talent, i és que tan sols roda una o a tot estirar dues
preses de cada escena, llavors passa a la següent, i no com a la
resta de directors que en graven més de quinze de cada. El rostre
d’Eastwood passa pel film sense avergonyiment a pesar de la
vellesa, i acompanyat de la bona interpretació. Pel pensament em
balla una cosa, si us plau, Clint, no abandonis per res el món del
cel·luloide! Si la salut li permet, no tinc cap mena de dubte que de
la seva mà seguiran arribant films perspicaços, o el que és el
mateix, clàssics que perduraran en el temps.
Josep
Maria Corretger Olivart
Abril
del 2019
(Imatges
extretes de: SensaCine)
EXERCICIS:
1.
L’article que has llegit és una crítica sobre cinema. Explica en
què consisteix una crítica i quina és la seva finalitat.
2.
Es pot escriure una crítica sobre qualsevol cosa: un film, una obra
de teatre, un concert, un disc, un llibre, una exposició...
normalment està escrita per gent especialitzada en aquell tema. Ara
et toca a tu, escriu una crítica sobre un esdeveniment al qual hagis
assistit.
3.
En una publicació quines creus que són les crítiques més
llegides? Ens informen de quelcom important?
4.
Cerca una crítica digital o en format paper i analitza-la. Esmenta
si és positiva o negativa, els punts forts i febles de
l’esdeveniment, i finalment, després d’haver llegit la crítica,
què faries tu, és a dir, aniries a veure aquell acte cultural?
5.
Fòrum: et deixes influir per les crítiques que llegeixes o les
opinions de la gent, abans d’anar a aquell esdeveniment? Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada