La
llengua i la cultura catalana havien començat a recuperar-se al
segle XIX amb el moviment la Renaixença. Aquest fet va comportar que
a principis del segle XX s’hagués de crear una normativa per tal
d’unificar la llengua escrita, i que a la vegada, fos un model per
a la resta de variants del domini lingüístic de parla catalana.
Gràcies al suport de les institucions polítiques de l’època, es
va crear l’Institut
d’Estudis Catalans,
el 1907, entitat que dedicava tots els seus esforços a l’estudi de
la llengua: de crear les normes ortogràfiques i de portar a terme la
normativització de la llengua catalana. L’encarregat de redactar
les normes ortogràfiques de la llengua catalana va ésser Pompeu
Fabra.
Pompeu
Fabra, nascut a Barcelona el 1868, va estudiar la carrera d’enginyer,
tanmateix, sempre va dedicar-se amb cos i ànima a estudiar de manera
autodidacta la llengua catalana, cosa que realitzava amb devoció.
Així doncs, al llarg de la seva vida va elaborar diversos treballs
de caire lingüístic amb l’objectiu de renovar i modernitzar la
llengua.
El
1902, Pompeu Fabra va desplaçar-se fins a Bilbao perquè va guanyar
mitjançant unes oposicions, una càtedra
de química de l’Escola d’Enginyers a la ciutat basca.
Això sí, sense perdre de cap manera el contacte amb Catalunya. Va
participar al Primer
Congrés Internacional de la Llengua Catalana,
celebrat el 1906 a Barcelona. Allí va presentar una comunicació
sobre la llengua que li donà molt prestigi, i que el va portar a
ésser cridat uns anys després per l’Institut d’Estudis Catalans
per portar la batuta de la normativització lingüística.
El
1912, Fabra va retornar a Catalunya. Fou nomenat membre fundador de
la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1913
van publicar-se les “Normes
ortogràfiques”,
on Fabra fixava l’ortografia de la llengua catalana i que s’han
fet servir en major mesura fins a l’actualitat, fins a l’aparició
de “Gramàtica de la llengua catalana” (novembre del 2016), de
l’Institut d’Estudis Catalans, cosa curiosa, emperò la llengua
catalana no disposava d’una gramàtica oficial, sinó que tenia
diverses gramàtiques realitzades per diferents estudiosos com Jeroni
Marvà,
Antoni Badia i Margarit, Joan Solà i “Ortografia catalana” (maig
del 2017). Els criteris que emprà Fabra sempre van ésser fixats amb
la voluntat de respectar les divergències de pronunciació entre els
diferents dialectes, tot i que, hi havia un predomini del català
central, fet que també respecta l’actual gramàtica de l’IEC
seguint el llegat fabrià.
El 1917 va aparèixer el “Diccionari
ortogràfic”,
que complementava les normes; el 1918 va veure la llum la “Gramàtica
catalana”,
i el 1932 el “Diccionari
general de la llengua catalana”
que va ésser la culminació del procés de normativització de la
llengua, i que posteriorment, es va actualitzar amb la versió de
“Diccionari de la llengua catalana” (abril del 1995) de
l’Institut d’Estudis Catalans. Recentment, l’Institut d’Estudis
Catalans ha finalitzat el procés de modernització de la llengua
catalana amb la publicació dels darrers anys dels tres pilars de la
llengua catalana: “Diccionari
de la llengua catalana”
(1995), “Gramàtica
de la llengua catalana”
(2006), i “Ortografia
catalana”
(2007), emperò, fou Fabra qui inicià aquest procés fa una bona
colla d’anys, gràcies als seus estudis i passió per l’estudi de
la nostra llengua. L’IEC s’ha dedicat a revisar i actualitzar la
feina realitzada per Fabra, amb l’acceptació de noves paraules per
al diccionari per exemple. Pompeu Fabra va traspassar el 25 de
desembre del 1948 a Prada de Conflent, ara fa setanta anys.
Adaptat
de:
(DIVERSOS,
2010. Llengua
catalana i literatura
2n
ESO,
Editorial Teide, Barcelona)
Ampliació:
Josep
Maria Corretger
(Imatges
extretes de: Núvol -foto de Pere Català i Pic- i Gazophylacium)
!!EXERCICIS:
-
Relaciona els següents esdeveniments amb el seu any corresponent. Si és necessari hauràs de cercar-lo a la fitxa.
.Creació
de l’Institut d’Estudis Catalans.
.Publicació
del “Diccionari general de la llengua catalana”.
.Primer
Congrés Internacional de la llengua catalana.
.Publicació
de la primera gramàtica de la llengua catalana.
.Aparició
de les primeres “Normes ortogràfiques”.
.Publicació
de la “Gramàtica de la llengua catalana” de l’IEC.
.Mort
de Pompeu Fabra.
-
Quina era la finalitat que tingué present Pompeu Fabra a l’hora de realitzar la “Gramàtica catalana”? Per què?
-
Fòrum: creus que era necessari que l’IEC edités un diccionari, una gramàtica i una ortografia posterior a la de Pompeu Fabra? Per què?
-
Aporta quatre paraules que s’hagin afegit al diccionari ortogràfic des del 1995.
-
Realitza una presentación digital sobre la vida i obra de Pompeu Fabra.
-
Creació artística: crea un punt de llibre sobre Pompeu Fabra.
-
Ara que ja coneixes una mica més la vida de Pompeu Fabra, imagina’t que ets un guia turístic i que prepares una ruta sobre Pompeu Fabra. Cerca llocs i anys per on va passar i prepara la ruta que presentaries als visitants.
-
Autoavalua’t: com t’han sortit les activitats d’aquesta fitxa? Què t’ha costat més d’entendre i per què? Què t’ha servit per al dia de demà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada